Pastís de pastanaga amb mascarpone

El món de la cuina és ple de misteris, però aquest pastís és un cas digne de Sherlock Holmes.

Per què va quedar amb aquesta forma? Jo també espero que en qualsevol moment s'obri una porteta i aparegui el Gran Barrufet exclamant "Barrufa l'olla!".

Com és que va necessitar 1 hora i 10 minuts de cocció, si a la recepta posava 45 minuts? El meu forn també deu estar ficat en el complot.

Quina és l'explicació científica a que les nous acabessin... de color negre? Sort que el local era molt fosc i ningú se'n va adonar jaja (que NO vol dir que fossin dolentes!)

Però quina noia tan guapa!! Felicitats Oceane!! :D ♥♥

Què us ha fet la pastanaga? No entenc perquè arrufeu les celles quan pronuncio aquesta paraula. Sí,  és una verdura, però a veure, VA DINS D'UN PASTÍS!!

Ningú ha inventat un transportador de pastissos mida casa barrufet? Haver de portar el pastís de Sant Cugat a Barcelona en una capsa de sabates gegant va ser divertit, però el més graciós era quan aixecava la tapa i tothom del metro inclinava el cap per veure què hi havia dins jaja

I la pregunta més important de totes,

Com és possible que quedés tan deliciós?! Ja sé que no sóc la humilitat personificada, però és que encara no em crec que quedés així d'esponjós i gustós!! jaja A més, el mascarpone, tan cremós i suau, era l'acompanyament ideal. En dos palabras: im-presionante!!

No us deixeu intimidar per la complexitat metafísica d'aquest pastís, que a la pràctica no és tan difícil de fer i el resultat val MOLT la pena! :D I és que digueu-me, què seria d'una festa d'aniversari sense pastís??

La recepta original és del blog de la Jimena Agois, a qui ja li vaig copiar els alfajores jeje

Amb ella (la recepta) aprofito per participar a la convocatòria de Memòries d'una cuinera, que per celebrar que fa un anyet ens convidava a preparar un súper pastís d'aniversari. Ja porto dues convocatòries seguides, visca!! jaja

Pastís de pastanaga amb crema de mascarpone

INGREDIENTS

2 tasses i mitja (uns 310 g) de farina de rebosteria -sí, aquesta paraula existeix! jaja

1 tassa i 3/4 (uns 380 g) de sucre morè

2 ous

1 culleradeta de llevat Royal

1 culleradeta de bicarbonat (repeteixo, als súpers n'hi ha!)

60 ml de llet (1/4 de got, aproximadament)

1 vaina de vainilla (o dues culleradetes d'extracte)

1 culleradeta i mitja de canyella

1/2 culleradeta de sal

110 ml d'oli

1 tassa i mitja de pastanagues triturades (amb tres o quatre en tindreu prou)

1/2 tassa (uns 80 g) de nous picades

I opcionalment:

1/2 culleradeta de clau mòlt (jo no en tenia)

1/2 culleradeta de nou moscada

1/2 culleradeta de gingebre ratllat o en pols

325 g de mascarpone

Sucre glassé

1. Posar tots els ingredients en un bol (més o menys en aquest ordre, i evidentment sense el mascarpone!) i barrejar, amb batedora o a mà. Venga esos tríceps!!

2. Col·locar la massa en un motlle prèviament untat de mantega i posar al forn a uns 180º. Quan poseu un escuradets al mig i surti sec, ja estarà. Compteu entre 45 i 75 minuts...

3. Barrejar el mascarpone i el sucre glassé (també podeu afegir-hi vainilla o canyella). La quantitat de dolç va a gustos... ho haureu d'anar tastant!! jaja

4. Quan el pastís segui fred, tallar per la meitat amb un ganivet llarg i fer una capa de crema de mascarpone. Tornar a encaixar les dues peces i recobrir la teulada de la caseta amb més crema :)

A gentleman is simply a pacient wolf - Lana Tuner