Parmiggiana del Pappa et Citti

Oi que, per molt guapo que et posis, quan vas a fer-te una foto pel DNI sempre quedes horrible? Doncs amb el menjar casolà passa una mica el mateix: ja et pots matar a contrapicats i jocs de zoom, que es continua veient lleig.

I de la mateixa manera que el teu carnet d'identitat no transmet la teva encantadora personalitat, la fotografia d'aquesta parmiggiana no expressa NI DE LLUNY com n'era, de deliciosa!!

Sé que a vegades em deixo portar una mica massa per l'eufòria ("ESPECTACULAR!! El millor que he tastat en la vidaaa!!") i em descontrolo pel que fa als signes d'exclamació, però avui ho dic molt seriosament.

Tan seriosament, que no li dedico al post al restaurant sinó a un únic plat - perquè he tastat parmiggianes a Itàlia, i cap era tan impressionant com aquesta.

La parmiggiana di melanzane del Pappa et Citti està construïda amb rodanxes d'albergínia fregida, disposades en capa amb salsa de tomàquet, daus de mozzarella i parmesà, i se serveix ben acompanyeta de pa (per sort!!!).

La intensitat i personalitat única de cadascun dels sabors -la salsa és especialment màgica!!- fa que cada mos es converteixi en una explosió de plaer, difícil de descriure i completament atordidora. Acabada de treure del forn és una menja divina, que TOTHOM hauria de tastar abans de morir. Fins i tot els enemics de l'albergínia convertiran aquest plat en el seu objecte de culte. Així de bona està!! jaja

Així que qualsevol nit d'aquestes en què us vingui de gust una experiència ultrasensorial acosteu-vos al Pappa et Citti (C/ Encarnació 38, a Gràcia) i acompanyeu aquesta parmiggiana (8,80€) d'un bon plat d'spaghetti, o de diverses tapes italianes.

El local és petitó i s'omple en un pim pam, o sigui que recomano anar-hi d'hora. De fet, si arribeu abans de les 21 h tindreu aperitiu gratis amb la copa de vi, cervesa o cocktail! :)

Podría ser tan fácil, sería espectacular, si fueran reversibles aquellas noches de incendio. Más noches reversibles para saborear las horas más humiles, con un placer más intenso - Love of Lesbian

Pastís de pastanaga amb mascarpone

El món de la cuina és ple de misteris, però aquest pastís és un cas digne de Sherlock Holmes.

Per què va quedar amb aquesta forma? Jo també espero que en qualsevol moment s'obri una porteta i aparegui el Gran Barrufet exclamant "Barrufa l'olla!".

Com és que va necessitar 1 hora i 10 minuts de cocció, si a la recepta posava 45 minuts? El meu forn també deu estar ficat en el complot.

Quina és l'explicació científica a que les nous acabessin... de color negre? Sort que el local era molt fosc i ningú se'n va adonar jaja (que NO vol dir que fossin dolentes!)

Però quina noia tan guapa!! Felicitats Oceane!! :D ♥♥

Què us ha fet la pastanaga? No entenc perquè arrufeu les celles quan pronuncio aquesta paraula. Sí,  és una verdura, però a veure, VA DINS D'UN PASTÍS!!

Ningú ha inventat un transportador de pastissos mida casa barrufet? Haver de portar el pastís de Sant Cugat a Barcelona en una capsa de sabates gegant va ser divertit, però el més graciós era quan aixecava la tapa i tothom del metro inclinava el cap per veure què hi havia dins jaja

I la pregunta més important de totes,

Com és possible que quedés tan deliciós?! Ja sé que no sóc la humilitat personificada, però és que encara no em crec que quedés així d'esponjós i gustós!! jaja A més, el mascarpone, tan cremós i suau, era l'acompanyament ideal. En dos palabras: im-presionante!!

No us deixeu intimidar per la complexitat metafísica d'aquest pastís, que a la pràctica no és tan difícil de fer i el resultat val MOLT la pena! :D I és que digueu-me, què seria d'una festa d'aniversari sense pastís??

La recepta original és del blog de la Jimena Agois, a qui ja li vaig copiar els alfajores jeje

Amb ella (la recepta) aprofito per participar a la convocatòria de Memòries d'una cuinera, que per celebrar que fa un anyet ens convidava a preparar un súper pastís d'aniversari. Ja porto dues convocatòries seguides, visca!! jaja

Pastís de pastanaga amb crema de mascarpone

INGREDIENTS

2 tasses i mitja (uns 310 g) de farina de rebosteria -sí, aquesta paraula existeix! jaja

1 tassa i 3/4 (uns 380 g) de sucre morè

2 ous

1 culleradeta de llevat Royal

1 culleradeta de bicarbonat (repeteixo, als súpers n'hi ha!)

60 ml de llet (1/4 de got, aproximadament)

1 vaina de vainilla (o dues culleradetes d'extracte)

1 culleradeta i mitja de canyella

1/2 culleradeta de sal

110 ml d'oli

1 tassa i mitja de pastanagues triturades (amb tres o quatre en tindreu prou)

1/2 tassa (uns 80 g) de nous picades

I opcionalment:

1/2 culleradeta de clau mòlt (jo no en tenia)

1/2 culleradeta de nou moscada

1/2 culleradeta de gingebre ratllat o en pols

325 g de mascarpone

Sucre glassé

1. Posar tots els ingredients en un bol (més o menys en aquest ordre, i evidentment sense el mascarpone!) i barrejar, amb batedora o a mà. Venga esos tríceps!!

2. Col·locar la massa en un motlle prèviament untat de mantega i posar al forn a uns 180º. Quan poseu un escuradets al mig i surti sec, ja estarà. Compteu entre 45 i 75 minuts...

3. Barrejar el mascarpone i el sucre glassé (també podeu afegir-hi vainilla o canyella). La quantitat de dolç va a gustos... ho haureu d'anar tastant!! jaja

4. Quan el pastís segui fred, tallar per la meitat amb un ganivet llarg i fer una capa de crema de mascarpone. Tornar a encaixar les dues peces i recobrir la teulada de la caseta amb més crema :)

A gentleman is simply a pacient wolf - Lana Tuner

Restaurant Racó del Sikkim

Desgraciadament, el Racó del Sikkim ha tancat :( Deixo el post en honor a un grandíssim restaurant que, fins al final dels seus dies, va intentar fer feliç a tothom que hi entrava

Tanca un moment els ulls i imagina un país de serralades altíssimes i valls cobertes d'orquídies durant tot l'any, on ets rebut amb els braços oberts per un poble de gent afable i hospitalària. Aquest paradís entre muntanyes és real, i es diu Sikkim - l'únic inconvenient és que la mascota oficial de la zona no és la Heidi, sinó el Ieti.

Enclavat al nord de l'Índia (tocant al Tibet, Nepal i Bhutan; molt a prop d'Octania), el Sikkim amaga una gastronomia riquíssima, d'ingredients variats i preparacions més que gustoses. La Txung, copropietària del Racó del Sikkim i originària d'allà, ens ofereix l'oportunitat de tastar una versió 100% autèntica d'aquesta cuina sense moure'ns de Barcelona.

La decoració del local és típica d'aquelles terres (banderetes incloses), i les parets estan recobertes de fotografies de paisatges que deixen sense alè. Mentre somiem amb viatjar-hi algun dia, ens porten la carta; tot i ser molt explícita, el servei ens ajudarà amablement si anem una mica perduts.

Tots els plats són casolans i requereixen una mica de temps, però l'espera es farà menys que pesada amb l'aperitiu que ens portaran: unes patates especiades, uns cigrons negres sorprenents (són de l'Índia... i són durs! jaja) i una carn picada d'una melositat impressionant. Un detall tan original com deliciós per a introduir-nos en aquesta gastronomia.

Phak-shya momos (farcits de porc) a 9,15€ i shak chura momos (farcits d'espinacs i formatge fresc) a 8,10€

Els momos són l'especialitat de la cuina tibetana, i també d'aquest restaurant - i és que els fan deliciosos!! (amb aquest nom tan adorable, era d'esperar jaja). És imprescindible demanar-los, però jo us aconsellaria compartir un plat entre dos, perquè no sé si la foto us permet fer-vos una idea de les proporcions però aquesta mena de raviolis cuits al vapor són MOLT grans!

Cada ració compta amb vuit momos, i podreu escollir dos tipus de farcit diferent, des de vedella, porc, o pollastre fins a xampinyons o espinacs amb formatge. Jo, que els he provat tots menys els de pollastre, no sabria quins recomanar-vos: els de vedella són lleugerament especiats, els de porc recorden a una mandonguilla i els d'espinacs tenen un gust molt més intens del que m'esperava.

Per acompanyar-los, una salsa típica feta a base de bitxo picant autòcton (a mi no em va semblar gaire picant, però) i una altra de tomata, apta per a tots els paladars i igualment deliciosa.

Vam seguir amb una vedella al curry o lang-shya curry (10,60€). La veritat és que em va impressionar, perquè he tastat bastants curris i aquest estava perfectament equilibrat entre picant i suavitat. La carn es desfeia a la boca, i la salsa... me la vaig menjar a cullerades!! No ho dic en broma, és que era simplement addictiva! jaja

Per barrejar amb la carn vam agafar un arròs saltejat a l'estil sikkimès o denzong drenoëpa (8,5€), amb ou, bolets negres i fideus d'arròs. Era suau i molt ben cuit, l'acompanyament perfecte per no desaprofitar ni una gota de salsa de la carn jeje

Un plat de momos, un de carn i un d'arròs o fideus és més que suficient per a que dues persones es quedin ben plenes, creieu-me!

Al Racó del Sikkim ofereixen gairebé sempre plats del dia, fora de carta. Era el cas d'aquest pollastre, que entre altres espècies estava aromatitzat amb gingebre i comí: totalment desarmant, melós, dens i refrescant a la vegada. Tandebó estigués a la carta permanentment!

També vam tastar un arròs saltejat amb vedella i verdures o lang-shya drenoëpa (8,5€). No és gaire difícil d'endevinar que, altre cop, era boníssim!!

Dins de la secció de vegetarians, trobem els phing-tsel, fideus d'arròs saltejats amb verdures del dia i bolets negres (8,5€). Una opció més lleugera sense perdre ni una gota de sabor.

Els phing-shya, o fideus d'arròs cuits amb carn picada de vedella, pebrots vermells i bolets negres (9,10€) eren igualment espectaculars. Què deuen fer amb la carn picada, en aquest restaurant, per a que sigui així de tendra i saborosa?

Hem vist molts plats, però encara no us he parlat d'una de les coses que més em va agradar: el pa. OH-QUIN-PA!! jaja D'elaboració casolana (evidentment), és dolç, calentó i d'una esponjositat increïble. No us el podeu perdre!!

Els sikkimesos no tenen tradició de postres (els dolços els mengen a l'hora del te), però al Racó del Sikkim ens ofereixen una selecció de postres occidentals amb un toc oriental. Els lassis són una bona opció per acabar l'àpat amb un molt bon gust de boca; tot i que els he tastat millors, tant el de mango com el de plàtan -més intens del que em pensava- eren molt bons. Fins i tot el natural era ben gustós!

Pastetes típiques que ens porten durant el cafè - boníssimes, és clar!!

Per a tots aquells que creien que ja havien tastat totes les cuines hagudes i per haver; per als que volen presumir de ser uns cracks en geografia; i per als amants de la cuina casolana de veritat: al Racó del Sikkim hi podreu fer un àpat diferent, deliciós i força econòmic (bastant més barat que anar a l'Himalaia, almenys!), que el vostre paladar recordarà durant setmanes i setmanes.

A més, l'amabilitat de la Txung ens fa preguntar-nos si deu ser veritat que tots els sikkimesos són amables i hospitalaris, perquè no podríem tenir una guia millor per al nostre viatge cap al Sikkim. Disposem d'un menú degustació a 28€ i un menú Darjeeling, amb menys plats, a 18€. Sens dubte, hi hem de tornar per tastar la resta de la carta! :)

Restaurant Racó del Sikkim
C/ Padilla, 349
Barcelona
Telf. 93 455 70 83
(tancat els dilluns, i diumenge nit)

Descanse ahora, amigo mío. Que el cielo puede esperar, y el infierno le viene pequeño - El prisionero del cielo

Amanida de farcellets de carbassó i brie

Nens, avui toca amanida.

Shhht! Abans que comenceu a remugar, escolteu tres motius de pes per donar una oportunitat a aquest plat:

1) hem d'equilibrar el meu índex de receptes. No podem sobreviure únicament a base d'spaghetti i cookies!! (o sí, tot és qüestió de provar-ho jaja)

2) està DELICIOSA!! D'acord, la base del plat és de color verd, però m'agradaria veure-us la cara  quan feu una mossegada a la irresistible pasta cruixent i el formatge fos us exploti a la boca... En altres paraules, que no és ben bé la típica amanida de règim ;)

3) la recepta va dedicada a tots aquells que no coneixen ningú tan recargolat com la Mercè, que voldrien tastar les pastetes de la Núria i que van fer l'ola quan l'Oriol va sortir de l'armari; els que pensen que la Mireia és una bleda mimada i la Lídia té un gust exquisit vestint, i els que van somicar quan van saber que el Casellas marxava. És a dir, als fans de La Riera! :D

Els que em coneixen ja saben que de 21:00 a 21:40 no estic disponible: a casa meva, a aquella hora se sopa amb la repetició de La Riera, el culebrón català del moment.

L'amanida d'avui apareixia al llibre de la sèrie (jaja sí, també tinc el llibre) tot i que jo més aviat n'he fet una adaptació: no he utilitzat oli de tòfona -això ja són palabras mayores! jaja-, he substituït el variat d'enciams per espinacs frescos, i els meus farcellets... Bé, diguem que els meus farcellets gairebé me'ls facturen, de grans que són!

Però és que si veiessiu la foto del llibre, amb aquells farcellets tan petitons i aplanats, pensaríeu... "Aquí no hi cap una súperexplosió de formatge fos!!!" jaja O sigui que defenso a mort la meva variació.

A més a més, és una recepta força ràpida de fer i dóna un toc refinat a qualsevol àpat. Sempre que no acabeu menjant-vos els farcellets amb les mans. Que no és que digui que jo me'ls mengi així. Però que està MIL cops més deliciós!! jaja
Vosaltres tasteu-la, que heu d'anar fent lloc per la propera recepta... Ni més ni menys que un bon pastís! :D

Amanida de farcellets cruixents de carbassó i brie

INGREDIENTS

(per a 2 persones)
1 carbassó mitjà
formatge brie
1 làmina de pasta philo o brik
Espinacs frescos, o qualsevol tipus de verd
Tomàquets perla o cherry
Mitja ceba
Oli d'oliva verge extra

1. Rentar el carbassó i posar-lo en aigua bullint entre 3 i 5 minuts. Treure'l, deixar-lo refredar i tallar-ne 4 làmines fines. Aprofitar la resta per a altres preparacions.
2. Tallar daus de brie d'uns 3x5x1 cm aproximadament (grandots! jaja), i dividir la làmina de pasta philo en 4 parts.
3. Embolicar el formatge amb una cinta de carbassó, posar-lo dins el quadrat de pasta philo i formar un paquetet.
4. Rentar i partir els tomàquets, tallar la ceba a daus i rentar els espinacs. Col·locar en un plat i amanir amb oli d'oliva verge extra.
5. Enfornar els farcellets durant 3 o 4 minuts (fins que siguin daurats) a 220ºC. Servir dos farcellets per plat d'amanida (o els que vulgueu, que això va a gustos! jaja)

Jo també vull que l'amor del Dani i l'Isabel superi tots els obstacles i acabi triomfant!!

Taller de pa Serrajòrdia

MOLTÍSSIMES FELICITATS!!

Com dius? Que avui no és el teu aniversari?
Que sí home: esmorzar al Serrajòrdia és una festa, és un plaer, és... com si fos el teu aniversari! :D

Si aquesta xocolata t'està deixant desfet només de veure-la, espera a saber tot el que pots sucar-hi! jaja Connotacions sexuals apart, podries provar amb un croissant de mantega -delicat, cruixent, sublim-, el seu mundialment famós pa de pessic, o una preciosa i flonja magdalena...

Oh, que de bon matí ets més de salat?  Doncs posa't guapo que et presento EL bikini.

Dues llesques d'un pa que deixa el Bimbo arraconat amb el Punset*, la quantitat exacta de pernil dolç i un suavíssim formatge (sí, és allò que regalima a la foto) conformen un miracle de la naturalesa: quan notis el gust de mantega pura i el cruixir del pa calentó, sabràs que no exagero jaja

No puc deixar de mencionar el seu croissant de xocolata. A la foto en veieu un de xocolata negra, però d'aquests n'he provat de bastant millors; jo em refereixo al de xocolata blanca.

Va ser tastar-lo i jurar i rejurar que no tornaria a menjar-ne un de xocolata negra, perquè aquell era mil cops més deliciós! (òbviament, he faltat a la meva paraula... diverses vegades) Com pot ser que no en tingui cap foto?! Sigui com sigui, l'heu de provar.

El Serrajòrdia és tot un clàssic a Sant Cugat: si porta obert desde 1964 deu ser per alguna cosa! L'any passat va viure una profundíssima reforma que l'ha convertit en un dels locals més chics i agradables de la nostra ciutat, també gràcies a un servei simpatiquíssim i encara més ràpid.

Resulta el lloc perfecte per a fer-se un homenatge diari - aquells que pots fer a qualsevol hora de qualsevol dia, sense cap motiu en especial... Perquè sí, perquè avui és avui! :D

Per desgràcia, m'és impossible ensenyar-vos totes les delícies que surten del seu forn, però tranquils que sí que tinc algunes fotos per a que aneu fent gana jeje

Després d'això, és obvi que acabareu peregrinant fins Sant Cugat per a fer-vos un homenatge diari, així que... moltíssimes felicitats a tothom per avançat!!



La meva companyera de fatigas en aquells durs homenatges diaris - al lloc de sempre a l'hora de sempre! (po... cómo?)

Taller de pa Serrajòrdia

C/ Valldoreix, 70

Sant Cugat del Vallès

93 674 16 38

(ei! Aquí teniu l'asterisc sobre el Punset, no us el perdeu!! jaja)

* Doneu les gràcies al David Guapo per aquesta OBRA MESTRA

Cookies de Nutella

Al supermercat regna un silenci sepulcral. Les caixeres han desertat i els productes s'amunteguen pel terra, oberts i trencats, mostres agòniques de la batalla que ha tingut lloc fa poc. Nerviosa, corro cap a la secció de xocolates.

Ho sabia. Les prestatgeries buides i ni un sol pot de Nutella.

La temible onada de fred siberià s'acosta i tothom ha tingut la mateixa idea: crear el seu búnker personal al sofà de casa, amb la manteta, alguna peli mítica (més idònia que El Rey León, poques!!) i quantitats industrials de cookies de Nutella per si fos l'última cosa que mengéssim.

Si sou més previsors que jo, encara teniu algun pot de Nutella a l'armari i us decidiu a fer-les, després no em deixeu anònims maleint-me perquè heu guanyat un parell de kilos en una sola tarda; us asseguro, més ben dit, US ADVERTEIXO que són un vici total!! jaja

I mira que quan les vaig fer, gairebé acaben a les escombraries. M'explicaré.

Estava tan feliç amb el meu davantal de quadres, un sol radiant i tot d'ocellets posats a l'ampit de la finestra (d'acord, anava en pijama i eren les set del matí), quan em vaig adonar que l'havia cagat en les mesures, i no tenia prou ingredients per repetir la recepta. En altres paraules, que m'acabava de quedar sense regal per a l'amic invisible de la uni.

Tot i això, vaig decidir no rendir-me tan fàcilment i assumir els riscos (d'explosió, de desastre nuclear i tal). La recepta havia de continuar...!

 

El resultat? Espectacular!! :D jaja La meva amiga invisible no podia parar de menjar-se-les per sota la taula a mitja classe, i quan vaig arribar a casa la meva germana havia arrassat amb les poques que havia deixat a la cuina... Sort que la conec i en vaig menjar abans jaja

De fet les possibilitats de fracàs eren escasses, tenint en compte que el meu craso error havia estat abocar 3/4 de tassa de Nutella en comptes d'1/3... I sincerament, algun cop us heu trobat amb MASSA xocolata? Jo tampoc, per sort!!

A més, la crema d'avellanes els aporta una cremositat i esponjositat extra que impedeix que quedin seques per molt finetes que les fem. El que deia, un vici!!

Si em pregunteu per les calories, només us diré una cosa: Hakuna Matata!! :D

 

Cookies de Nutella

(per a 12 cookies grans, aproximadament)

INGREDIENTS

150 g de farina blanca

1/2 culleradeta de sal

1 culleradeta de bicarbonat (el venen als súpers eh! jaja)

110 g de cacau en pols sense sucre

100 g de sucre blanc

110 g de sucre morè

110 g de mantega a Tª ambient

Una vaina de vainilla, o una culleradeta d'extracte de vainilla

1/3 de tassa de Nutella (o 3/4!! recomano això últim, que són uns 200 g jojo)

80 ml de llet

1. Barrejar en un bol la farina, la sal, el bicarbonat i el cacau en pols. Reservar.

2. Posar el sucre blanc, el morè i la mantega en un altre bol i batre molt i molt bé fins que quedi ben integrat. Afegir la vainilla i la Nutella (endavant, llepeu la cullera! totalment orgàsmic jaja)

3. Afegiu la mescla de la farina a la dels sucres, alternant-la amb la llet. Poseu-ho a la nevera 15 minuts abans d'enfornar.

4. Feu boletes amb la massa i col·loqueu-les ben separades (tant com us permeti el vostre forn...) en una safata amb paper vegetal. Apreteu-les lleugerament i fornegeu, a 180º, entre 10 i 11 minuts. Despres de treure-les, freneu els vostres impulsos i deixeu-les refredar una mica, que es trencarien! ;)

 



"Espera, ens havies dit que feies cookies, no cagallons del Byte"

 

 

 

Hay vida sin la Play Station, tías buenas con bigote, y no cierran el cielo si se empalma un sacerdote. Acojonan los payasos, tienen caspa los modernos, el tractor tuneado los más fashions de mi pueblo. Conozco a tres actores que no se manifiestan, y puede que le salgan almorranas a la Beckham. Tú deja ya de huir, olvídate de ti - Rafa Pons



Taverna Komomoto

Era la una de la matinada i ja tornàvem cap a la parada de tren, quan vaig notar que algú m'estirava la càmera.

Ai, lladres del món, ja hauríeu de saber que no és tan fàcil robar la càmera a una bloguera gastronòmica, i encara menys si acaba de sopar en un restaurant impressionant...

Així que en una dècima de segon em vaig ficar a córrer darrere l'home i a cridar com una boja: "PARÉNLO!! PARÉNLO!! LLEVA MI CÁMARA!!" (ho sé, "parénlo"?! jaja però a veure què us hauria sortit a vosaltres! jajaja) Al final del carreró van aparèixer uns nois, i el lladre, perseguit per quatre noies més uns homes que s'havien afegit, i amb mig veïnat despert pels meus crits, va optar per frenar i donar-li la càmera a un d'aquells nois, que me la va tornar sense entendre gaire què estava passant. En trenta segons, havia perdut i recuperat la meva estimada càmera ♥

Conclusions:

1) No som res; en uns instants ho podem perdre tot...

2) Com diu l'Adry, vaig néixer amb una flor al cul.

(fi de la breu anècdota prèvia)

Això són un japonès, un peruà i un català que es troben en un restaurant, i no és un acudit sinó una de les fusions gastronòmiques més agosarades i exitoses de Barcelona. Recorda aquest nom (o apunta-te'l en algun lloc que no sigui la mà): Komomoto!

Després de la 2ª Guerra Mundial, Perú va rebre una gran quantitat d'immigrants japonesos que van adaptar les receptes tradicionals nipones a les terres i ingredients peruans, donant lloc a l'anomenada "cuina nikkei".
Avui, en aquest restaurant al cor del Born barceloní ens brinden l'oportunitat de tastar plats japonesos i la seva corresponent versió nikkei, en un festival de combinacions de sabors que no deixarà ningú indiferent.

3 cerveses japoneses, a 3 euros cadascuna

En una primera llegida, una carta força extensa i uns preus una mica alts poden deixar el futur client lleugerament atemorit (aquella sensació de: "on coi m'he ficat?! M'hauré de posar a rentar plats!!"), però us asseguro que si trieu bé podreu menjar diverses delícies sense haver de sacrificar els estalvis que sé que guardàveu per l'aniversari de l'àvia.

De fet, sense postres ens hagués sortit a 15,5€ per cap -una autèntica ganga si tenim en compte el nivell del menjar i del servei. Però perdre's aquestes postres seria... Com dir-ho finament..., UN SACRILEGI. I si no em creieu espereu a veure-les més avall...!

Haureu d'apuntar el número dels plats que voleu en un paperet i entregar-lo com una comanda. Nosaltres vam tenir la mala sort que l'encarregat va perdre el paper i ens va convidar a un aperitiu per compensar-ho... Delicioses mongetes Edamame, un dels aperitius més senzills, sans i deliciosos que conec!! No us en mengeu la pell, ehh??

Edamame, o mongetes de soja cuinades al vapor (4,50€)

Tot i que el local era molt i molt ple, la resta de plats no es van fer esperar gaire. I quins plats!!

Tenia els meus dubtes sobre el ceviche... que estúpids que són els prejudicis!! jaja El mixto pataconero portava llagostí, cranc reial, corbina (un peix), coriandre, xili rocoto, pebre verd, tomata i ceba vermella, i anava acompanyat de patacones o làmines fines de plàtan fregit.

Va ser un èxit total!! La frescor del peix aromatitzat s'equilibrava a la perfecció amb les torrades de plàtan, més contundents, cruixents i calentones. Costava 15,5€ -era el ceviche més car, i l'únic amb patacones-, però us el recomano amb els ulls tancats (i cara de plaer jaja).

Ara venia el torn de les fajites mikefú. Quatre tortillas mexicanes on servir-se la cochinita pibil més deliciosa, tendra i sucosa que heu tastat mai.

Per acompanyar la cochinita ens oferien alvocat, tomata, ceba de Figueres, salsa de sèsam (un contrapunt dolç sincerament impressionant!!) i chipotle, una salsa a base de xili d'un picant gens molest, molt més saborós que habitualment. I ho dic jo, que no sóc una gran fan del picant.

El plat era per a dues persones i nosaltres, escarmentades després de moltes paelles, vam preguntar si el preu també era per persona. Doncs no, vosaltres pagueu 13,90€ entre els dos (o els quatre) i a gaudir! :D

(quan algú aprengui a menjar-se una fajita amb delicadesa i sense semblar un porquet, que es posi en contacte amb mi: necessito veure-ho per a creure-m'ho. Les nostres fotos intentant-ho han estat censurades per votació popular)

El tercer plat era un exquisit saltejat tekkonaji, la versió nikkei dels yakisoba. Consistia en fideus soba de te verd amb tires de vedella (van quedar totes al fons i per això no es veuen!), bròcoli, espàrrecs, xili dolç i salsa d'ostres...

...una autèntica meravella!!! La pasta tenia un gust potent i característic, i una cremositat indescriptible que contrastava amb les verdures cruixents. La carn, es desfeia a la boca. Una altra bona elecció, sí senyor!! jaja Costava 10,90€.

I és clar, no podíem marxar sense tastar el sushi, que preparen en una barra central al mig del restaurant.

Els nostres uramaki es deien nidji rolls, i portaven salmó, corbina, ous de peix volador, alvocat i cogombre. Eren deliciosos, i es notava que estaven molt ben fets.

No te lo he dicho? Les postres són O-BLI-GA-TÒ-RIES.

Vam preguntar a l'encarregat quines ens recomanava, i la veritat és que jo vaig arrufar el nas en sentir "el coulant i el pastís de formatge". Sonava massa típic...

I llavors arriba el coulant. Ben calent, fet amb una xocolata de qualitat extra i d'una esponjositat sense precedents, no només estava farcit de xocolata fosa sinó també de salsa de caramel - quina combinació tan perfecta! I just quan penses que la cosa no pot millorar més, ho combines amb una cullerada de gelat de vainilla ben fred, acompanyada de crocant cruixent...

El contrast de sabors, textures i temperatures era indescriptible.

Sí nois. El millor coulant que he tastat en la meva curta vida com a gastrònoma!!

Després d'una obra divina com el coulant, ningú donava un duro pel pobre pastís de formatge. Espereeeeu. Em creureu si us dic que és el millor que he tastat a Barcelona?

La textura era perfecta; la base de galeta, que en un principi m'havia semblat massa gruixuda, una autèntica delícia; i la salsa de fruits vermells no podria haver combinat millor. Tocat i enfonsat.

Les dues postres costaven 5€ cadascuna. Va home, que et gastes més en una entrada de cine! ;)

Si menjar al Komomoto és un plaer no és només per la seva cuina, ja que la decoració hi juga un paper molt important. Les seves característiques làmpades o els cartells, fotografies i il·lustracions que en recobreixen les parets són exemples de la informalitat i frescor del local, i contribueixen a crear aquest ambient chic però distès.

Podeu seure en llargues taules per compartir al fons del local o bé en taules individuals des de les quals veieu el carrer (i el pobre carrer, bavejant, us veu a vosaltres). A més, el servei és excel·lent i força ràpid.

Érem quatre, i després de quatre plats, tres cerveses, una aigua i quatre postres vam pagar 20,5€ per cap. Un preu francament baix pel que va ser una experiència genial; ja estem desitjant tornar-hi per tastar la resta de la carta! A més, es veu que fan un menú de migdia molt més barat...

Tant si voleu sorprendre, quedar bé o lligar-vos algú, com si us voleu donar un caprici a vosaltres mateixos sense patir "remordiments de cartera", el Komomoto és el lloc ideal. Això sí, vigileu amb els objectes de valor en sortir! ;)

Taverna Komomoto

C/ Princesa, 35

Barcelona (el Born)

Telf. 93 315 25 04

(obert de dimarts a dissabte de 13:00 a 16:00 i de 20:00 a 00:00, i diumenges de 13:00 a 16:00).

Darkness in the bedroom, maybe she's resting up. Maybe she was out late, just come back from the club. I can't hear her breathing, something doesn't seem right, killer in the hallway, we're living on a set time. We gotta get out. Go far away - Pendulum