De petita era tan ingènua que, ara que he crescut, no deixo que me'n colin ni una (bé, això és el que m'agrada pensar jaja). El cas és que feia molt de temps que havia deixat de creure en els miracles...
... fins que va arribar a la meva vida aquest pa de pessic!
Comencem pel començament... Heu sentit a parlar del bizcocho de las carmelitas descalzas de Sevilla? Bon senyal, suposo que els vostres pares no volien ferir la vostra sensibilitat.
Es tracta d'una cadena: algú et dóna una porció d'una mena de massa mare (es veu que està viva - tindrà sentiments?), i tu l'"alimentes" discontínuament durant 10 dies amb farina, sucre i llet fins que s'ha engreixat prou per a dividir-la en 4 parts. Amb una, faràs un pa de pessic; les altres 3 les donaràs a 3 persones diferents que hauran de repetir el procés.
Algú pot arrufar les celles - monges que van descalces? Si tenien les mans tan brutes com els peus, estem apanyats -, però aquesta cadena té un objectiu tan pur com transmetre sort i salut. I jo, que sóc més romàntica del que us penseu, dic que també es transmet amor! jaja
I què té a veure tot això amb els miracles?
Doncs que, cap quadrada com sóc, vaig voler precisar el got de sucre i el got de farina que li has de donar el primer dia en 250 g exactes... I el pobre, abans ben líquid, va morir de deshidratació tot just al 2n dia.
 |
| "RIP monjitas descalzas", es diu la foto. Perdoneu la qualitat blackberry |
Estava a punt d'enterrar-lo (al fons de les escombraries) quan l'Aïda, que era qui m'havia donat la massa dins d'un tupper de color rosa, em va dir que esperés al 5è dia, quan li afegeixes llet...
... iiiiii tacháaan! La meva massa tornava a estar vivita y coleando! Davant meu tenia la prova clara de la ressurrecció existeix!! jaja (incís: m'hauria de preocupar que hagi ressucitat al cap de 3 dies, com Jesucrist a la Bíblia? No, si encara seria un pa de pessic sagrat i nosaltres ens el vam menjar tan tranquil·lament...)
Però és que no em digueu que no és un miracle que ALLÒ (vegeu "RIP monjitas descalzas") es convertís en un pa de pessic tan apetitós com els de les primeres fotos! Súper esponjós, amb trossets d'ametlla dissimulats però notables, i un subtilíssim regustet de taronja...
No se m'acut res millor que sucar-lo en llet o en xocolata desfeta per a que quedi ben xop i ens endolceixi la llet, la xocolata i el dia! :D
És possible que les carmelitas sevillanes em renyessin per no haver-hi afegit poma a dauets (ho sento, però a ma germana no li agrada) ni panses desossades enfarinades (ho sento, però ECS). També és veritat que una de les gràcies de la recepta és que es fa sense cap instrument modern, ni batedora ni nevera, i jo vaig enfornar-lo en un motllo de silicona... Però la resta de la recepta la vaig seguir de pe a pa! jaja
(bé, excepte quan ma mare va remenar el dia 9, que NO TOCAVA! jaja Ella, que tantes tonteries m'aguanta i que ara tenia mig marbre de la cuina ocupat amb un bol amb olor de fermentat i unes bombolles gegants i súper sospitoses, li va acabar agafant carinyo al bitxo i va decidir remenar-lo per a que marxessin les bombolles!! jeje)
Per si algú vol enriquir encara més els seus coneixements sobre aquesta tradició centenària (?), deixo escrites les indicacions per al procés de gestació, nutrició i part del nen! Com a conclusió del cas, podem extreure que mai, mai, hem de perdre la fe :)
Bizcocho de las carmelitas descalzas de Sevilla
Partim d'una massa líquida i grumollosa que algú molt considerat ens ha regalat, i comencem el procés un dijous (jo vaig desafiar el dogma i vaig començar un dissabte, però és que sabeu allò d'enrecordar-vos d'una cosa quan ja esteu al llit, ben tapadets i amb els ulls que se us tanquen...? Em va passar dos dies seguits).
DIJOUS - aboques un got de sucre i un got de farina sobre la massa. NO ho barregis!!
DIVENDRES - barreja, amb una cullera de fusta.
DISSABTE - NO ho toquis!
DIUMENGE - NO ho toquis, t'he dit!
DILLUNS - aboques un got de sucre, un got de farina i un got de llet sobre la massa. Altre cop, NO ho barregis!
DIMARTS - Ara sí, barreja-ho. Amb una cullera de fusta, eh?
DIMECRES - Avui no ho toques...
DIJOUS - ... ni avui tampoc...
DIVENDRES - ... ni tampoc avui!
DISSABTE - Ha arribat el gran dia! :D (ara no te n'oblidis!)
Separa 3 gots de la massa i posa'ls en 3 tuppers diferents. A la massa restant (també és un got, aproximadament) li afegeixes:
- 2 gots de farina
- 1 got, o 1/2 got, de sucre (i jo vaig posar-ne... 3/4! jaja)
- 1 got d'oli d'oliva o de girasol
- 1 got de llet
- 1 got de nous, o d'ametlles, picades (jo, ametlles! jeje)
- 1 got de panses desossades prèviament enfarinades (obviable...)
- 1 sobre de llevat
- 2 ous sencers
- 1 poma tallada a trossets
- 1 pessic de sal
- Una mica de canyella
- Una mica de vainilla (jo, el contingut de mitja vaina)
- Ratlladura de taronja
Es barreja bé (amb cullera de fuuusta) i al forn, a 180ºC, entre 40 i 45 minuts - boníssim! :D
Is that weird, taking my Louis Vuitton bag camping? - Jessica Simpson
.jpg)
El Serrajòrdia és tot un clàssic a Sant Cugat: si porta obert desde 1964 deu ser per alguna cosa! L'any passat va viure una profundíssima reforma que l'ha convertit en un dels locals més chics i agradables de la nostra ciutat, també gràcies a un servei simpatiquíssim i encara més ràpid.
