Taller de pa Serrajòrdia

MOLTÍSSIMES FELICITATS!!

Com dius? Que avui no és el teu aniversari?
Que sí home: esmorzar al Serrajòrdia és una festa, és un plaer, és... com si fos el teu aniversari! :D

Si aquesta xocolata t'està deixant desfet només de veure-la, espera a saber tot el que pots sucar-hi! jaja Connotacions sexuals apart, podries provar amb un croissant de mantega -delicat, cruixent, sublim-, el seu mundialment famós pa de pessic, o una preciosa i flonja magdalena...

Oh, que de bon matí ets més de salat?  Doncs posa't guapo que et presento EL bikini.

Dues llesques d'un pa que deixa el Bimbo arraconat amb el Punset*, la quantitat exacta de pernil dolç i un suavíssim formatge (sí, és allò que regalima a la foto) conformen un miracle de la naturalesa: quan notis el gust de mantega pura i el cruixir del pa calentó, sabràs que no exagero jaja

No puc deixar de mencionar el seu croissant de xocolata. A la foto en veieu un de xocolata negra, però d'aquests n'he provat de bastant millors; jo em refereixo al de xocolata blanca.

Va ser tastar-lo i jurar i rejurar que no tornaria a menjar-ne un de xocolata negra, perquè aquell era mil cops més deliciós! (òbviament, he faltat a la meva paraula... diverses vegades) Com pot ser que no en tingui cap foto?! Sigui com sigui, l'heu de provar.

El Serrajòrdia és tot un clàssic a Sant Cugat: si porta obert desde 1964 deu ser per alguna cosa! L'any passat va viure una profundíssima reforma que l'ha convertit en un dels locals més chics i agradables de la nostra ciutat, també gràcies a un servei simpatiquíssim i encara més ràpid.

Resulta el lloc perfecte per a fer-se un homenatge diari - aquells que pots fer a qualsevol hora de qualsevol dia, sense cap motiu en especial... Perquè sí, perquè avui és avui! :D

Per desgràcia, m'és impossible ensenyar-vos totes les delícies que surten del seu forn, però tranquils que sí que tinc algunes fotos per a que aneu fent gana jeje

Després d'això, és obvi que acabareu peregrinant fins Sant Cugat per a fer-vos un homenatge diari, així que... moltíssimes felicitats a tothom per avançat!!



La meva companyera de fatigas en aquells durs homenatges diaris - al lloc de sempre a l'hora de sempre! (po... cómo?)

Taller de pa Serrajòrdia

C/ Valldoreix, 70

Sant Cugat del Vallès

93 674 16 38

(ei! Aquí teniu l'asterisc sobre el Punset, no us el perdeu!! jaja)

* Doneu les gràcies al David Guapo per aquesta OBRA MESTRA

Xocolata del carrer Petritxol

Lliçó nº16
(extreta del bestseller "Manual pràctic per a ser un barceloní com cal")




Qualsevol barceloní desenfundaria la seva falç de butxaca per una tassa de xocolata calenta al carrer Petritxol, sobretot si el seu nas sembla el d'en Rudolf i acaba de sobreviure a la batalla campal anomenada rebaixes. La xocolata en qüestió és molt espessa, no gaire dolça i amb la capacitat de reanimar un mort, encara que això últim no està comprovat científicament.  

Ni la pèssima qualitat blackberry aconsegueix que aquesta xocolata no sembli deliciosa jaja

Si l'aspirant a barceloní com cal es trobés una cua descomunal per entrar, respiri fons i mantingui la calma; li garantim que en breus minuts serà dins. Llavors serà important no abaixar la guàrdia, perquè després de demanar serà servit en un promig d'entre 30 i 45 segons, en funció de la llunyania entre la barra i la taula.




El més habitual és demanar una xocolata per persona, o bé un "suís", que explicat de manera planera i obviant un intricat procés d'elaboració és una tassa de xocolata oculta sota una muntanya de nata. No acompanyar-ho de melindros, xurros, ensaïmades o magdalenes és un delicte castigat amb diversos anys de presó.

Després de sucar repetidament les pastes en la xocolata, es pot donar el cas que aquesta s'acabi s'acabi abans que les pastes. Les fotografies següents il·lustren el procés d'aprofitament màxim del producte a les mans d'una individua que hauria demanat tot un barril de xocolata si hagués estat a la carta. És comprensible, tenint en compte la patacada que acabava de viure a la pista de gel de plaça Catalunya.

La xocolata d'aquesta lliçó és de la granja La Palleresa (carrer Petritxol, 11), però podria haver estat perfectament de la Dulcinea (carrer Petritxol, 2) o de la Granja Viader (carrer Xuclà, 6).

No pretenc despertar polèmiques però... MENTIDA! jaja Precisament el que vull és que em digueu on heu tastat LA MILLOR XOCOLATA DE BARCELONA :) M'agradaria recollir les respostes per tastar-les totes fer un post especial! jeje Jo la veritat és que estic bastant confosa perquè totes em semblen delicioses...

Així doncs, a què espereu? Tots a buidar tasses de xocolata amb l'excusa de fer-ne una crítica! :D

Ah, alerta! Ja em descuidava de posar el que ens va costar: la xocolata, 2,70€; el suís, 2,95€; mitja ració de xurros, 1,05€; una magdalena bastant gegant, 1,60€; i una ampolleta d'aigua que sempre va bé per la set que fa venir la xocolata, 1,55€ :)

But she's delighted when she sees him, pulling in and giving her the eye, because she must be fucking freezing, scantily clad beneath the clear night sky. She don't stop in the winter no...  - Arctic Monkeys

Magdalenes

REPORTER DE TV3: No porta pas GPS, vostè?
CONDUCTOR DE FURGONETA: Pessi-peixa?
R: GPS!
C: Pessi? No sé lu que és això!
R: Què porta?
C: Madalenes!

Després d'aquest petit apunt de cultura general, us comunico amb orgull que l'altre dia VAIG FER MAGDALENES I VAN QUEDAR BONÍSSIMES!! :D Heu de tenir en compte que la setmana passada ho vaig intentar i van quedar denses com una roca - però ha!, jo no em rendeixo tan fàcilment!
Unes magdalenes, però, que ja mai més tornarem a menjar. Per què?

Que mona... Torradeta per fora...

Doncs tot és culpa, o gràcies, a la bàscula. I a la meva mare.

Quan li vaig dir a ma mare que necessitava alguna cosa per pesar els ingredients, va aparèixer el dia següent amb una bàscula de cuina nova de trinca... i mecànica, o sigui, de les de tota la vida. Malgrat ser en plena era tecnològica, no vaig perdre la calma: la provarem, segur que no hi ha tanta diferència amb una d'electrònica. I és que si funcionés correctament... Però és que la maleïda fletxeta vermella ara marca una cosa, que si aixeques el bol i el tornes a deixar en marca una altra de ben diferent!

En resum, no tinc ni idea de quines mesures de cada ingredient vaig posar :(

... i tan flonja per dintre!

A veure, les quantitats tampoc deuen variar gaire de la recepta original, que és la d'en Xavier Barriga (m'encanta aquest nom! :D), propietari de la meva estimada fleca Turris.

De fet, és la recepta d'en Xavier que he trobat per internet, no la del llibre, i les mesures estan dividides entre dos perquè només tinc vuit motlles de magdalenes (snif). Ah, i no vaig fer servir batedor de varilles elèctric perquè tampoc en tinc... O sigui que a fer braços! :D jaja

És normal enamorar-se del que cuines? Probablement no

Jo crec que el truquillo clau és deixar reposar la massa a la nevera abans d'enfornar! De sucre, potser, en posa una mica massa pel meu gust.

Per cert, fent aquestes fotos m'hi vaig jugar la vida, o més ben dit, les cames: un sol minut a la meva terrassa i els mosquits tigres et devoren! Tinc les cames que semblen un mapa jaja

Si això no és esponjós...! jojo

Doncs sense més preàmbuls, les magnífiques magdalenes d'en Xavier Barriga! :D


Magdalenes d'en Xavier Barriga

INGREDIENTS

(per a 8 magdalenes)

1 ou gros (d'uns 65 g)

90 g de sucre

30 ml de llet

95 ml d'oli de girasol

105 g de farina fluixa

10 g de llevat Royal (en Xavier en posa bastant menys, a mi se me'n va anar una mica la mà)

Un pessic de sal

Ratlladura de llimona (opcional)

Una miqueta de canyella ratllada (opcional)

1. Batem l'ou i el sucre molt bé, fins que quedin espumosos.

2. Mesclem la llet i l'oli de girasol, i ho anem incorporant a poc a poc.

3. A part, barregem la farina, el llevat, la sal, la canyella i la ralladura. Ho afegim a la massa tot tamisant-ho (per mi, el pas més avorrit!).

4. Barregem molt i molt bé!

5. Deixem reposar la massa un mínim d'una hora a la nevera. Jo li vaig deixar una hora i mitja, hi ha gent que ho deixa d'un dia per l'altre.

6. Preescalfem el forn a 250ºC.

7. Omplim els motlles (de silicona, o de paper dins d'unes flameres... com us vagi millor, però no feu servir només motlles de paper! jaja), si volem espolsem una mica de sucre per sobre.

8. Enfornem a 220ºC, amb l'escalfor només per baix, entre 12 i 14 minuts.

Tatatachán! :D

¡Lo más importante en la vida es no haber muerto!