Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris guarrada. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris guarrada. Mostrar tots els missatges

6 de març del 2012

Caracola returns

Porto dues notícies!! Una és bona, però l'altra dolenta. I com que un 92,16% de la gent prefereix sentir primer la dolenta...


Sí, nois, una tragèdia. La Pompeu està de dol des que la Caracola, la nostra estimada pasta oficial i motiu d'enveja irreprimible per part d'altres universitats, ha desaparegut dels nostres bars.


Però reprimiu les llàgrimes i els crits de dolor, que encara queda la bona notícia! jeje


Ohhhhhh sí! jaja La Caracola a secas ha estat substituïda per la Caracola de xocolata blanca!!! Bé, això de la xocolata blanca és només per fora. No em creieu?

Vigila, que t'han sortit els ulls de les òrbites

L'èxit que està tenint a la facultat de Poblenou és tan brutal que, a primera hora de la tarda, ja han volat totes!!
Una massa notablement millorada (recorda una mica al croissant) amb l'avantatge que la xocolata blanca recobreix tooota la superfície i no et trobes mai amb pasta sola. Això sí, l'explosió de xocolata fosa és molt menor que la de la Caracola tradicional. Perquè us en feu una idea, no vaig ni tacar-me el nas.

Somriures angelicals? Més aviat "fes la foto d'una vegada!!". Bé, i la Marina que intenta seduir la càmera

Són 95 cèntims d'euro per un minutet de glòria (o és que hi ha algú que tardi més en menjar-se-la?!). Ja ho diuen que no hi ha mal que per bé no vingui! jaja




Estoy contra los sistemas, el más aceptable de los sistemas es no tener, por principio, ninguno - Tristan Tzara

3 de febrer del 2012

Cookies de Nutella

Al supermercat regna un silenci sepulcral. Les caixeres han desertat i els productes s'amunteguen pel terra, oberts i trencats, mostres agòniques de la batalla que ha tingut lloc fa poc. Nerviosa, corro cap a la secció de xocolates.

Ho sabia. Les prestatgeries buides i ni un sol pot de Nutella.


La temible onada de fred siberià s'acosta i tothom ha tingut la mateixa idea: crear el seu búnker personal al sofà de casa, amb la manteta, alguna peli mítica (més idònia que El Rey León, poques!!) i quantitats industrials de cookies de Nutella per si fos l'última cosa que mengéssim.

Si sou més previsors que jo, encara teniu algun pot de Nutella a l'armari i us decidiu a fer-les, després no em deixeu anònims maleint-me perquè heu guanyat un parell de kilos en una sola tarda; us asseguro, més ben dit, US ADVERTEIXO que són un vici total!! jaja


I mira que quan les vaig fer, gairebé acaben a les escombraries. M'explicaré.
Estava tan feliç amb el meu davantal de quadres, un sol radiant i tot d'ocellets posats a l'ampit de la finestra (d'acord, anava en pijama i eren les set del matí), quan em vaig adonar que l'havia cagat en les mesures, i no tenia prou ingredients per repetir la recepta. En altres paraules, que m'acabava de quedar sense regal per a l'amic invisible de la uni.

Tot i això, vaig decidir no rendir-me tan fàcilment i assumir els riscos (d'explosió, de desastre nuclear i tal). La recepta havia de continuar...!

 

El resultat? Espectacular!! :D jaja La meva amiga invisible no podia parar de menjar-se-les per sota la taula a mitja classe, i quan vaig arribar a casa la meva germana havia arrassat amb les poques que havia deixat a la cuina... Sort que la conec i en vaig menjar abans jaja

De fet les possibilitats de fracàs eren escasses, tenint en compte que el meu craso error havia estat abocar 3/4 de tassa de Nutella en comptes d'1/3... I sincerament, algun cop us heu trobat amb MASSA xocolata? Jo tampoc, per sort!!
A més, la crema d'avellanes els aporta una cremositat i esponjositat extra que impedeix que quedin seques per molt finetes que les fem. El que deia, un vici!!


Si em pregunteu per les calories, només us diré una cosa: Hakuna Matata!! :D


 



Cookies de Nutella
(per a 12 cookies grans, aproximadament)


INGREDIENTS

150 g de farina blanca
1/2 culleradeta de sal
1 culleradeta de bicarbonat (el venen als súpers eh! jaja)
110 g de cacau en pols sense sucre
100 g de sucre blanc
110 g de sucre morè
110 g de mantega a Tª ambient
Una vaina de vainilla, o una culleradeta d'extracte de vainilla
1/3 de tassa de Nutella (o 3/4!! recomano això últim, que són uns 200 g jojo)
80 ml de llet


1. Barrejar en un bol la farina, la sal, el bicarbonat i el cacau en pols. Reservar.
2. Posar el sucre blanc, el morè i la mantega en un altre bol i batre molt i molt bé fins que quedi ben integrat. Afegir la vainilla i la Nutella (endavant, llepeu la cullera! totalment orgàsmic jaja)
3. Afegiu la mescla de la farina a la dels sucres, alternant-la amb la llet. Poseu-ho a la nevera 15 minuts abans d'enfornar.
4. Feu boletes amb la massa i col·loqueu-les ben separades (tant com us permeti el vostre forn...) en una safata amb paper vegetal. Apreteu-les lleugerament i fornegeu, a 180º, entre 10 i 11 minuts. Despres de treure-les, freneu els vostres impulsos i deixeu-les refredar una mica, que es trencarien! ;)

 

"Espera, ens havies dit que feies cookies, no cagallons del Byte"
 
 
 
Hay vida sin la Play Station, tías buenas con bigote, y no cierran el cielo si se empalma un sacerdote. Acojonan los payasos, tienen caspa los modernos, el tractor tuneado los más fashions de mi pueblo. Conozco a tres actores que no se manifiestan, y puede que le salgan almorranas a la Beckham. Tú deja ya de huir, olvídate de ti - Rafa Pons


4 de juny del 2011

Pantera Rosa

Amb una ganyota i en veu baixa deixem anar la frase fatídica: "Ho recordava millor".
Fa molt de temps que no en menjàvem, potser des que érem petits, i n'havíem idealitzat el sabor. Ara, anys després i quan ens el tornem a posar a la boca, no podem amagar la nostra decepció.

Bé, això pot passar algunes vegades; per sort, a mi no m'ha passat amb la Pantera Rosa :)


Dins de cada paquet i sota un dels embolcalls més fantàstics del mercat s'amaguen dos prototips d'aquest clàssic de la pastisseria industrial. Compte!, no el sacsegeu gaire, que el material és delicat. Només obrir-lo ja ens arriba l'aroma, dolç i inconfusible, però és la primera queixalada la que ens transporta ràpidament a algun punt de la nostra memòria, perquè el sabor no ha variat en absolut.
Continua igual d'esponjosa, artificial i decadent! Jo crec que és encara més rosa i tot!




Jo, personalment, torno a seure al seient de darrere del nostre Rover verd ampolla, i per les finestres entra la llum de mitja tarda. Anem (o tornem) d'algun viatge, acabem de fer una parada extremadament curta en una gasolinera molt cutre - afortunadament, de Panteres Roses en tenen a tot arreu -, i l'altre pastisset se'l menja el meu pare o la meva germana. És veritat que el seu color rosa no desperta gran confiança, però resulta súper pràctic a l'hora de menjar-se fins a l'última engruna, perquè contrasta amb el negre de la tapisseria!
Segur que a vosaltres us recorda a algú o a algun lloc ben diferent... :)



És precisament perquè només la menjàvem de tant en tant (dedueixo que nutricionalment no és una joia; algú s'ha llegit TOTA la llista d'ingredients? Millor ignorar-la...) que ens transporta a moments especials :)






Ei! Que això no és tot!
Aquesta tarda la Pantera Rosa m'ha demostrat que ha tornat a la meva vida per a quedar-s'hi...



Oh sí. Gelat de Pantera Rosa (òbviament, el de dalt). Quan l'he vist al Pingüí Tropical (gelateria mítica de Sant Cugat per la varietat de sabors, la qualitat del producte i la simpatia de les dependentes, que ara es diu Maximum) he hagut de demanar que me'l deixessin provar... Primer punt a favor: la dona m'ha donat una cullerada ENORME com a tastet! I... és absolutament deliciós. Igual que menjar una Pantera Rosa, però amb la textura cremosa del gelat! El millor, els petits bocins de cobertura rosa...
Teòricament només volia una bola, però ha tornat a quedar demostrat que sóc molt i molt fàcil. "Segur que no en vols una altra...?", "Bé... Amb què combinaria?", "Amb xocolata o amb galeta Maria queda perfecte". I com que també em moria per provar aquest últim gust...! A la foto no s'aprecia perquè han quedat a l'altra banda, però els trossets de galeta de veritat són un puntàs.
Només m'ha costat 2,20€! :) Que poc costa fer-me feliç...







Stay out super late tonight, picking apples, making pies

7 d’abril del 2011

Caracola

A tothom li ha passat alguna vegada.
Un dia horrible, un demà encara més negre... Però llavors menges alguna cosa absolutament deliciosa i els problemes s'esfumen. Sense cap mena de dubte i amb un gran somriure, t'adones que ets feliç.



La caracola. Ai, la caracola! Tot un clàssic de la Pompeu (té pàgina pròpia al Facebook!). Una pasta mediocre, amb textura de suro, terriblement industrial... Però farcida de crema de xocolata fins a extrems insospitats!




El que veieu en aquesta foto és una primera explosió, absolutament inocua; la gran detonació va ser tan desarmant que no la vaig poder fotografiar!
Xocolata, decadent i líquida, a tot arreu -als morros, als dits, a la taula, al mòbil. Es notava que era la meva primera vegada, i la cambrera em va recomanar que me'n prengués una cada dia, fins que agafés pràctica (sí home! unes quantes més d'aquesta i directa a la vall d'hebron). El cert, però, és que aquesta caracola tenia la propietat de convertir la tristesa en eùfòria!! :D
Com diu la Hersi, "mai no n'hi ha prou, de xocolata". Quina gran veritat.



Si algun dia em trobo un bitllet de 50€ pel carrer, els invertiré en la pizza d'or comestible d'en Fabián (campiona del món 2007)