Restaurant Doña Oranda

Ron, sucre i un toc de llima, aigua de sifó i fulles de menta en gel picat?

A mi no menganyen (que nos digan la verdá), el mojito del Doña Oranda porta alguna cosa més, alguna cosa capaç de convertir una gèlida nit de novembre en una festa de temperatures tropicals - i no estic parlant de substàncies al·lucinògenes, per favor, sinó d'una espècie de màgia que ens transportarà a la Cuba autèntica!! :D

Comencem el nostre viatge asseient-nos en un vagó-restaurant de fusta polida, per les finestres del qual passen imatges d'un país en blanc i negre, anclat en el passat. Si al principi ens desconcerta una mica la carta ("mariquitas"? "plátano a puñetazos"?!), el servei, atent i ràpid, ens ajuda a situar-nos.

     

(aquest parell formen part de la decoració, no del servei jaja)

Compartim una torrada absolutament deliciosa: la poma, entre àcida i dolça, combina a la perfecció amb la cremositat de l'alvocat i una quantitat indecent de formatge brie fos, que s'amuntega sobre el pa cruixent... mmmm jajaja Només de recordar-la se'm fa la boca aigua! Costa 9,10€, però és que és immillorable!! :D 

Després ve el plat fort, el Plat Degustació, que recull algunes de les especialitats de la cuina cubana per 15,80€ (prou generosament per a que el compartim! jeje).

Hi trobem arroz congrí (a dalt a l'esquerra), un arròs saltejat amb frijoles boníssim; iuca frita (al centre), que us recordarà a les patates fregides però amb molt més de sabor (us ho dic jo!); diversos talls d'una carn que es desfà a la boca, molt especiada i súper gustosa sense pecar de picant; i els meus dos preferits, la ropa vieja (a baix a l'esquerra), que és carn de vedella guisada amb salseta de tomàquet, i el tamal (el quadradet groc sobre l'ou i el tomàquet cherry), que encara no sé què ben bé que és - en essència, una massa a base de farina de blat de moro que fa que t'estremeixis de plaer!! jaja



Altres tapes, com ara les quesadillas o el tamal farcit amb salsa, també et deixaran sense paraules, perquè en aquest restaurant saben cuinar, i molt bé (i jo que encara no he tingut l'oportunitat de tastar el seu asado!). Entre setmana fan un menú de migdia a 11€, o a 6,5€ si només volem un plat, poc variat però de qualitat.
Malgrat tot, no és només la cuina el que ens fa sospirar pel Doña Oranda, sinó el tracte càlid i l'ambient festiu que s'hi respira. No és precisament barat (el mojito, imprescindible, surt a 5€), però la relació qualitat-preu és molt bona i de tant en tant tothom necessita una ració d'alegria a la vida!! :D

 

Restaurant Doña Oranda

C/ Lluís Companys, 36

Sant Cugat del Vallès, Barcelona

Telf. 93 675 97 40

Ah, la rutina! La rutina cansa, la rutina mata l'espontaneïtat, esbrava les bombolles de la vida i les converteix en desídia - Quim Monzó

Pantera Rosa

Amb una ganyota i en veu baixa deixem anar la frase fatídica: "Ho recordava millor".

Fa molt de temps que no en menjàvem, potser des que érem petits, i n'havíem idealitzat el sabor. Ara, anys després i quan ens el tornem a posar a la boca, no podem amagar la nostra decepció.

Bé, això pot passar algunes vegades; per sort, a mi no m'ha passat amb la Pantera Rosa :)

Dins de cada paquet i sota un dels embolcalls més fantàstics del mercat s'amaguen dos prototips d'aquest clàssic de la pastisseria industrial. Compte!, no el sacsegeu gaire, que el material és delicat. Només obrir-lo ja ens arriba l'aroma, dolç i inconfusible, però és la primera queixalada la que ens transporta ràpidament a algun punt de la nostra memòria, perquè el sabor no ha variat en absolut.

Continua igual d'esponjosa, artificial i decadent! Jo crec que és encara més rosa i tot!

Jo, personalment, torno a seure al seient de darrere del nostre Rover verd ampolla, i per les finestres entra la llum de mitja tarda. Anem (o tornem) d'algun viatge, acabem de fer una parada extremadament curta en una gasolinera molt cutre - afortunadament, de Panteres Roses en tenen a tot arreu -, i l'altre pastisset se'l menja el meu pare o la meva germana. És veritat que el seu color rosa no desperta gran confiança, però resulta súper pràctic a l'hora de menjar-se fins a l'última engruna, perquè contrasta amb el negre de la tapisseria!

Segur que a vosaltres us recorda a algú o a algun lloc ben diferent... :)

És precisament perquè només la menjàvem de tant en tant (dedueixo que nutricionalment no és una joia; algú s'ha llegit TOTA la llista d'ingredients? Millor ignorar-la...) que ens transporta a moments especials :)

Ei! Que això no és tot!

Aquesta tarda la Pantera Rosa m'ha demostrat que ha tornat a la meva vida per a quedar-s'hi...

Oh sí. Gelat de Pantera Rosa (òbviament, el de dalt). Quan l'he vist al Pingüí Tropical (gelateria mítica de Sant Cugat per la varietat de sabors, la qualitat del producte i la simpatia de les dependentes, que ara es diu Maximum) he hagut de demanar que me'l deixessin provar... Primer punt a favor: la dona m'ha donat una cullerada ENORME com a tastet! I... és absolutament deliciós. Igual que menjar una Pantera Rosa, però amb la textura cremosa del gelat! El millor, els petits bocins de cobertura rosa...

Teòricament només volia una bola, però ha tornat a quedar demostrat que sóc molt i molt fàcil. "Segur que no en vols una altra...?", "Bé... Amb què combinaria?", "Amb xocolata o amb galeta Maria queda perfecte". I com que també em moria per provar aquest últim gust...! A la foto no s'aprecia perquè han quedat a l'altra banda, però els trossets de galeta de veritat són un puntàs.

Només m'ha costat 2,20€! :) Que poc costa fer-me feliç...

Stay out super late tonight, picking apples, making pies

El millor gelat

No he provat tots els gelats del món (encara), però estic SEGURÍSSIMA que el gelat de dulce de leche del Guiomar està, com a mínim, al top ten!

És una pena, perquè la foto és CUTRE en majúscules, però us demano que feu un esforç mental i us imagineu la cullerada de gelat més cremosa que heu tastat mai aterrant a les vostres boques. He sentit algú queixar-se: "A mi el dulce de leche se'm fa empalagós". Amigo, perquè no has provat aquest. El punt just de dolçor; me'n van posar tres boles (jeje de fet a la foto el veieu un xic començat) però me'n podria haver menjat un camió sencer. I això que eren les postres.

De fet, l'opció tenia tots els números per a ser un èxit: és fet artesanalment al Guiomar, que és un restaurant portat per argentins, i  ja se sap que a l'Argentina, a part d'uns romàntics, són autèntics experts en l'art del gelat. I si el sabor és el dulce de leche, producte estrella d'aquelles terres, havia de ser bo per força! A més a més, el Guiomar és un d'aquells llocs on el servei és tan lent que quan et porten el plat ja t'has menjat les flors de decoració i t'estàs cordant el davantal per entrar a fer-te el dinar tu mateix. Per això, el gelat estava una mica desfet... i no sé si sabeu que així el gust es multiplica ;)

No és que les virutes i la galeta Maria espatllessin les postres, però sobraven d'una manera escandalosa; no hi tenien res a fer, contra un protagonista tan perfecte!

Aquests dies en què els pantalons llargs comencen a enganxar-se i descobrim qui de la universitat desconeix l'existència del desodorant, els gelats són imprescindibles. Sé de sobres que anar fins a Sant Cugat fa  mandra (jo crec que fins i tot pels que vivim a Sant Cugat), però en realitat només són 25 minuts des de Plaça Catalunya, asseguts en uns meravellosos ferrocarrils equipats amb aire condicionat i seients tapissats de colors! I encara que us sentiu temptats per les meravelloses gelateries que omplen el centre del poble, encara que els més de cinc euros que costa l'experiència requin bastant... ja sabeu on teniu el millor dels millors! :)




The States - it's an amazing place where no one enjoys life but they all want to live forever (George Tsongas)

Entrepà Ibericus

Si no has passat mai pel carrer Santa Maria i has hagut de girar el coll, i després tot el cos, en sentir una flaire deliciosa de pernil del bo, és que no ets un bon santcugatenc. No sé qui va tenir la (cruel?) idea d'obrir un Ibericus allà, i encara menys de fer-lo a portes obertes per a que l'olor del pernil envaeixi tot el carrer, però us asseguro que l'estratègia funciona.

 La temptació ha augmentat exponencialment des que van començar a fer entrepanets per endur. Fan mal a la butxaca (el més petitó ja val 2'5€, el mitjà 3'5€ i el gourmet 4€) però almenys posen molt, molt de pernil. I quin pernil! Dels millors que has menjat a la vida: untuós (tal com ha de ser), aromàtic i de gust intens i inconfusible.

Com que l'única manera de vèncer una temptació és caient-hi (eing?), un dimecres de demacració vaig tenir la genial idea de comprar els citats entrepans i portar-los per berenar a casa, on em van rebre amb els braços oberts i llàgrimes als ulls. Ja em veieu pel carrer, carregada amb les tres bosses olioses i amb un somriure d'orella a orella :)

 

L'entrepà traient el capet, frisós per sortir... Recomano no olorar-lo abans d'hora o no podreu resistir-vos-hi!

Aquest de la foto és el mitjà, en la meva opinió el millor perquè està fet amb pa rústic...

Es veu que WTF? respon a "Where's The Food?"

Restaurant Heura

Darrere aquesta planta enfiladissa s'amaga una de les grans meravelles de Sant Cugat, i un dels meus restaurants preferits :)

Perquè, encara que hi ha bastants restaurants refinats que adapten els seus menús de migdia al pressupost de bars de "ensalada de la casa" i "lomo con patatas", és molt més difícil trobar-ne un on la baixada de preus no suposi una baixa de servei i de qualitat. I a l'Heura, la relació qualitat-preu resulta desproporcionada... en favor del client!

El menú de migdia és setmanal i consta de dos plats -a escollir entre quatre primers i quatre segons-, pa, beguda, cafè i postres. I què ens demanen a canvi? Doncs 12€ sense IVA (12,96, vaja). Sembla que em paguin per dir això, però us asseguro que el menjar és absolutament deliciós, presentat amb encert i al punt; el servei exquisit, ràpid i atent; l'ambient agradable i la decoració fina i moderna (per posar alguna pega, les cadires potser són un pèl incòmodes!). Fins avui, quan hi he anat a dinar i la propietària m'ha assegurat que els surten els comptes, he viscut pensant que aquest menú l'havia ideat algú en un rampell de generositat i bogeria i que duraria ben poc.

I ara intentaré demostrar-vos tot el que he dit...

L'espera, ja curta, es fa momentània gràcies a un parell d'entrants cortesia de la casa -jo hi he provat els xips de plàtan mascle, el sorbet de crema de remolatxa i la cruixent torradeta amb fuet.

De primer, avui hem menjat una amanida de formatge blau, poma i api (generosa en formatge); i uns tortellini de ricotta i espinacs que ens ha recomanat la propietària. Estic contenta d'haver-li fet cas: la pasta era tendra i gustosa (i mira que massa vegades em trobo una ricotta neutra i avorrida), i la salsa de formatge que els acompanyava era impressionant, prou intensa però suau, a l'altura del pa amb què l'hem escurat! A més a més, trobo original que també hi hagi espinacs fora del tortellini!

Entre les opcions del segons, n'hi ha dos en què has d'aportar un suplement de 2, 3 o 5€. Nosaltres hem optat per les dues que no necessitaven suplement: les costelles de porc amb mel i mostassa, acompanyades d'arròs basmati (tant el porc com l'arròs, molt i molt saborosos) i les aletes de rajada amb alls tendres i ceba confitada. Mai havia provat la rajada, i l'he trobat deliciosa. No s'aprecia a la foto, però hi havia MOLTA ceba confitada - un vici total!

Tal com ha de ser, les postres han estat la culminació d'aquest gran àpat: el gelat de maduixa -suau i ben servit, desfet al punt just- i l'escuma de taronja -subtil, lleugera, perfecta per a abandonar el restaurant amb molt bon regust de boca.

Per a mi, l'Heura és el lloc ideal per portar-hi a algú a qui es vol impressionar, i a la vegada resulta perfecte per aquells dies en què, sense motiu aparent, ens ve de gust celebrar alguna cosa, però no ens hi volem deixar el sou. A les nits i als caps de setmana trobem "La Bona Alternativa", un menú per 21€, i si optem per demanar carta és difícil que l'àpat baixi dels 40€. Amb tot, a mi em sembla que el menú migdia és una bona excusa per fer-nos un homenatge en un dia de cada dia, perquè sí, per celebrar que som vius :) 

Heura

C/ Sant Bartomeu, 9 (a 30 segons del Monestir)

08172 Sant Cugat del Vallès

T. 93 587 80 59

restaurant@heura.eu

Tant el Biel com jo considerem que la segona Gastronomy Conference ha estat tot un èxit!