Si no has passat mai pel carrer Santa Maria i has hagut de girar el coll, i després tot el cos, en sentir una flaire deliciosa de pernil del bo, és que no ets un bon santcugatenc. No sé qui va tenir la (cruel?) idea d'obrir un Ibericus allà, i encara menys de fer-lo a portes obertes per a que l'olor del pernil envaeixi tot el carrer, però us asseguro que l'estratègia funciona.
La temptació ha augmentat exponencialment des que van començar a fer entrepanets per endur. Fan mal a la butxaca (el més petitó ja val 2'5€, el mitjà 3'5€ i el gourmet 4€) però almenys posen molt, molt de pernil. I quin pernil! Dels millors que has menjat a la vida: untuós (tal com ha de ser), aromàtic i de gust intens i inconfusible.
Com que l'única manera de vèncer una temptació és caient-hi (eing?), un dimecres de demacració vaig tenir la genial idea de comprar els citats entrepans i portar-los per berenar a casa, on em van rebre amb els braços oberts i llàgrimes als ulls. Ja em veieu pel carrer, carregada amb les tres bosses olioses i amb un somriure d'orella a orella :)
L'entrepà traient el capet, frisós per sortir... Recomano no olorar-lo abans d'hora o no podreu resistir-vos-hi!
Aquest de la foto és el mitjà, en la meva opinió el millor perquè està fet amb pa rústic...
Es veu que WTF? respon a "Where's The Food?"
