Restaurant Bembì

Ja no haureu de forçar la vostra parella a improvisar una dansa del ventre amb monedes de cinc cèntims lligades al cinturó ni anar a donar cacauets als elefants del zoo cada cop que vulgueu sentir-vos com un maharajà: al Bembì viureu com reis... almenys durant una horeta o dues!

D'acord, no tindreu 500 criats ventant-vos ni estareu escarxofats sobre coixins de seda, però el servei és absolutament exquisit -dels més atents i sol·lícits que he vist- i l'ambient, elegantíssim. També és veritat que no us sortirà precisament gratis... Però sabreu que val la pena només creuar les portes del local, quan sentiu la densa aroma de guisat i espècies, preludi de les delícies que vindran després :)

Podem decidir si volem picant, o si el volem a part com a la foto. Molt considerat amb els que preferim mantenir la boca per sota dels 200ºC, gràcies.

Bembì compta amb diversos menús, tots amb opció vegetariana, a partir d'un recull de receptes tradicionals de tota l'Índia tractades amb un toc de modernitat.

Nosaltres vam tastar el menú degustació, i en sortir la nostra panxa sí que semblava la d'un maharajà, perquè les quantitats són un pèl excessives i fa massa pena deixar una cosa tan bona al plat! jaja Costa 26,5€ (sense IVA ni begudes), però la relació qualitat/preu no deixa de ser boníssima, i la carta és encara més cara.

Els quatre entrants vénen presentats a la vegada: l'oportunitat perfecta per tastar, comparar i jugar! D'esquerra a dreta tenim:

Samudri Rattan, o vieira a la planxa amb una salsa suau de safrà i aroma d'all. Es desfeia a la boca i la salsa era molt bona, però per a mi li faltava intensitat. Tot i agradar-me, va ser la que menys "mmm"s em va provocar jaja

Punjabi Samosa, una empanadilla de pèsols i patata. Absolutament deliciosa, tant el farcit com la pasta cruixent!!!

Lasooni Murgh Tikka, pollastre marinat amb iogurt i all, cuit al tandoor. Tot i semblar molt sec, la carn havia quedat perfectament impregnada de sabor, així que era ben gustós... Que bo!

Lucknowi Seekh, xai suaument especiat, rostit al tandoor. Per a mi, el millor dels quatre: tendre per dins i cruixent per fora, amb un sabor personalíssim... perfecte jaja

Ens van servir pa clàssic indi o naan dues vegades, amb els entrants i amb els plats principals. La quantitat, doncs, era exagerada (sobretot per als entrants que gairebé no tenen salsa), però el seu gust mantegós és tan irresistible que preferim que en sobri que no que en falti jeje

Els plats principals, servits en una safata bastant espectacular, eren fins i tot més deliciosos que els entrants. Un consell que a nosaltres ens hauria agradat tenir: aprofiteu la cullera del davant!! D'esquerra a dreta:

Murgh Makhani, una recepta tradicional de pollastre amb salsa de tomata i mantega. Que diguin el que vulguin, però aquest gust és d'alguna cosa més que tomata i mantega; sí és gairebé diví! jajaja De 10, de veritat.

Saag Paneer, o formatge fresc casolà amb crema d'espinacs. Cremosíssim, un autèntic plaer al paladar.

Nariyal Jhinga, gambes al curry en salsa cremosa de Kerala amb base de coco. Encara que em va semblar el més fluix perquè no m'entusiasma el coco, continuava sent molt bo.

Kohe - Roganjosh, un estofat de xai al curry amb gingebre, tomàquet i xilis de Caixmir. No us deixeu enganyar pels xilis, perquè més que picar, aportaven més intensitat al plat. Deliciós!

Raita, una amanida de iogurt i cogombre boníssima, que suposava un contrapunt refrescant.

Al centre, Zafrani Pulao, o arròs Basmati al safrà. L'acompanyament ideal per a tantes salsetes!

Les postres, "selecció del xef", eren una copa de macedònia i un gelat de vainilla boníssim amb salsa de mango i pistatxos. Ens hauria agradat un postre més típic de l'Índia, però sabent com els agraden els dolços molt dolços i havent deixat part dels plats principals perquè ja no podíem més, un postre més lleugeret potser no és tan mala idea jaja Això sí, la salsa de mango i pistatxos era perfecta: és incomprensible que en posin tan poqueta!!!

Per últim, la carta de tes és molt explicativa i val la pena tastar-ne algun... Si encara no heu superat el pressupost!

Resulta massa arriscat qualificar el Bembì com el millor restaurant de cuina hindú de Barcelona, però la veritat és que el menjar és d'una qualitat excepcional i el tracte rebut supera qualsevol expectativa. Una garantia d'això és que a les taules del costat no és difícil veure indis, i és que el nom de Bembì (paraula índia que significa "melic") no només simbolitza una connexió entre la mare i el fill sinó també entre l'Índia i Barcelona.

Llàstima que el preu no sigui del tot assequible, perquè hi tornaríem un dia rere l'altre!! Però llavors, quina gràcia tindria convertir-se per una estona en maharajà, si ho poguéssim ser sempre?

Restaurant Bembì
C/ Consell de Cent, 377
Barcelona
Telf. 93 502 49 72 / 645 257 701
(tancat els diumenges nit)

Encara no has vist Slumdog Millionaire? Perfecta per abans o després d'un Bembì! :)

Restaurant Doña Oranda

Ron, sucre i un toc de llima, aigua de sifó i fulles de menta en gel picat?

A mi no menganyen (que nos digan la verdá), el mojito del Doña Oranda porta alguna cosa més, alguna cosa capaç de convertir una gèlida nit de novembre en una festa de temperatures tropicals - i no estic parlant de substàncies al·lucinògenes, per favor, sinó d'una espècie de màgia que ens transportarà a la Cuba autèntica!! :D

Comencem el nostre viatge asseient-nos en un vagó-restaurant de fusta polida, per les finestres del qual passen imatges d'un país en blanc i negre, anclat en el passat. Si al principi ens desconcerta una mica la carta ("mariquitas"? "plátano a puñetazos"?!), el servei, atent i ràpid, ens ajuda a situar-nos.

     

(aquest parell formen part de la decoració, no del servei jaja)

Compartim una torrada absolutament deliciosa: la poma, entre àcida i dolça, combina a la perfecció amb la cremositat de l'alvocat i una quantitat indecent de formatge brie fos, que s'amuntega sobre el pa cruixent... mmmm jajaja Només de recordar-la se'm fa la boca aigua! Costa 9,10€, però és que és immillorable!! :D 

Després ve el plat fort, el Plat Degustació, que recull algunes de les especialitats de la cuina cubana per 15,80€ (prou generosament per a que el compartim! jeje).

Hi trobem arroz congrí (a dalt a l'esquerra), un arròs saltejat amb frijoles boníssim; iuca frita (al centre), que us recordarà a les patates fregides però amb molt més de sabor (us ho dic jo!); diversos talls d'una carn que es desfà a la boca, molt especiada i súper gustosa sense pecar de picant; i els meus dos preferits, la ropa vieja (a baix a l'esquerra), que és carn de vedella guisada amb salseta de tomàquet, i el tamal (el quadradet groc sobre l'ou i el tomàquet cherry), que encara no sé què ben bé que és - en essència, una massa a base de farina de blat de moro que fa que t'estremeixis de plaer!! jaja



Altres tapes, com ara les quesadillas o el tamal farcit amb salsa, també et deixaran sense paraules, perquè en aquest restaurant saben cuinar, i molt bé (i jo que encara no he tingut l'oportunitat de tastar el seu asado!). Entre setmana fan un menú de migdia a 11€, o a 6,5€ si només volem un plat, poc variat però de qualitat.
Malgrat tot, no és només la cuina el que ens fa sospirar pel Doña Oranda, sinó el tracte càlid i l'ambient festiu que s'hi respira. No és precisament barat (el mojito, imprescindible, surt a 5€), però la relació qualitat-preu és molt bona i de tant en tant tothom necessita una ració d'alegria a la vida!! :D

 

Restaurant Doña Oranda

C/ Lluís Companys, 36

Sant Cugat del Vallès, Barcelona

Telf. 93 675 97 40

Ah, la rutina! La rutina cansa, la rutina mata l'espontaneïtat, esbrava les bombolles de la vida i les converteix en desídia - Quim Monzó

Restaurant La Palmera

(repic de tambors)
Senyores i senyors, amb tots vostès, el meu restaurant preferit del món mundial!

(bé, de moment! jaja)

El cas és que el menú degustació de La Palmera fa els meus somnis realitat, perquè puc tastar fins a 12 plats diferents en un sol dinar!!
Intentaré explicar-ho sense liar-me (són molts anys sense tocar les mates): hi ha 6 opcions de primer i 6 de segon, i tu pots escollir 3 de cada un - són platets petits, eh! Però si vas acompanyat d'una altra persona, que demana els 3 primers i els 3 segons que tu no has triat, i els compartiu... Voilà! 12 mitges racions :D

(prepareu-vos per un post llaaaarg, donaré un premi a qui s'ho llegeixi tot! jaja)

Però el que el fa encara més fantàstic és que el preu sigui més que assequible -19,9€ amb pa de coca, beguda i postres, limitades a gelats, sorbets, pastís i postres del dia; o 17,9€ amb només pa de coca- i el producte, d'una qualitat excel·lent i de temporada, ja que el menú varia cada setmana per oferir-nos el millor de cada època. Està disponible els migdies de dimarts a dissabtes.

Tampoc cal menysprear la carta, amb opcions més que temptadores de cuina catalana modernitzada, però és que si em fan triar entre provar un plat o dotze...! :)

M'hi va portar per primera vegada la meva mare per celebrar que havia aprovat el batxillerat (jo; ella ja fa temps que se'l va treure).
En creuar les portes vidriades i tan bon punt els ulls se'm van acomodar a la tènue il·luminació, vaig tenir la sensació de ser en un celler: cobrint gairebé totes les parets de maó vermell, desenes d'ampolles de vi perfectament alineades esperaven que algú es decidís a destapar-les. Cada tauleta de marbre gèlid conservava la seva intimitat, només torbada pel silenciós anar i venir de platets en mans de cambrers uniformats.

Uns cambrers que, com després descobriria, treballen amb eficàcia i rapidesa i no et treuen el plat per a que puguis sucar el pa en les salsetes (bé, tots menys un, que te'l treu sense ni mirar-te, a aquell li tinc mania).
Sucar pa! Quan us preguntin si voleu pa, esteu obligats a dir que sí, no per compromís, sinó perquè us portaran un pa de coca calentó, amb tomata i oli, que és una delícia total, i mira que jo no sóc gens panarra!

Avui us presento el menú de la setmana passada, que en general va ser espectacular amb alguna decepció. Estava esperant el dia del menú ideal per a publicar-lo al blog, però és que ja no podia aguantar les ganes de parlar de La Palmera! jaja

Em sap greu no poder-vos ensenyar alguns platets que han arribat a emocionar-me: els farcellets cruixents de brandada de bacallà, un milfulls de mango i amanida de cranc, una coca de romaní amb escalivada i sardina, la croqueta de cabrales amb melmelada de tomàquet...

Justament el nostre primer plat d'avui porta melmelada de tomàquet!

Ho reconeixo, quan vaig llegir "assortiment de patés amb torradeta de prunes" vaig arrufar el nas. El paté m'avorreix, i odio les prunes. Què com va anar? Doncs que el patè era exquisit, i les prunes, el millor del plat! (d'això se'n diu intuïció femenina...jaja) Oferien un contrast dolç, potenciat per la melmelada de tomàquet, que MAI se m'hauria acudit combinar amb el paté. Boníssim!

El menú sempre compta amb una amanida, aquest cop era de llegums amb vinagreta de mostassa. Jo tinc claríssim que els llegums en amanida són un secret massa ben guardat: llenties, cigrons i mongetes combinen tan divinament amb una simple mescla de verds i quatre grills de tomata que no necessiten cap ingredient més!

Em va saber greu pel carpaccio de figa amb pernil de Jabugo i formatge emmental. Per separat, cada ingredient era d'una qualitat excepcional, súper saborós, però en la meva opinió en barrejar-los perdien tota la gràcia... A la meva mare, però, sí que li va agradar.

Ens porten aquesta preciositat i el primer que penso és: "Merda! Això com ho partirem?" jaja No va ser tan difícil, i ens vam portar a la boca una de les coses més delicioses, i senzilles, que he tastat mai. La pasta brick estava farcida de tomàquet sec, mozzarella i anxova - sense paraules. El tomàquet sec era gustós i gens agre (no seria el primer cop que m'hi trobo), la mozzarella gairebé no es notava però aportava una cremositat imprescindible al conjunt i l'anxova donava el toc de sabor sense passar-se de sal (gràcies!). La millor combinació del món; era impressionant, de veritat.

Bé, després de tants compliments toca un plat normalet: l'ensaladilla de cuixa de pollastre, pinya i xampinyons. Tenint en compte que els components no m'entusiasmen, estava força bé. No sé si va ser la manera de partir-ho, però jo no vaig menjar pollastre! jaja

I per rematar els primers plats, la gran sorpresa de la nit! (bé, del migdia). En què penses quan sents: "Patates d'Olot"? En alguna cosa avorridíssima? Jo també. Però llavors em trobo amb la patata farcida més gustosa del món... i em rendeixo! El farcit estava lligat amb una suavitat excepcional, tanta, que vaig haver de demanar què portava a dintre: pollastre, vedella, fetge i sofregit. Ah, les acompanyaven amb salsa de tomàquet! Perfecte! :)

Els segons van començar fluixets amb el saltat de verdures, gules, gambes i s. sukiyaki (?). M'esperava més d'aquest plat, les gules em van semblar força insípides i les verdures híper salades; la gamba, simbòlica.

Per sort, de seguida va arribar la cecina amb tomàquet cor de bou i formatge manxec. Espectacular! La combinació dels tres ingredients principals, ben lligats amb un oli d'oliva extra i sal gruixuda, funcionava tan o més bé que la del brick d'abans. Una delícia, el que em voldria menjar just abans de morir (no em feu cas! jaja).

Dóna la casualitat que l'altre dia vaig menjar "bunyols de bacallà" en un restaurant arran de mar. I em veig obligada a escriure-ho entre cometes perquè allò no era bacallà, era un simple bunyol, un nyap; el de La Palmera sí que era un bunyol de bacallà com cal! jaja Esponjós, saborós, calentó. A més, el romesco era tan perfecte que, després de sucar-hi els bunyols, vaig sucar-hi pa fins que vaig deixar el platet net com una patena.

Tenint en compte que tinc un trauma amb la sobrassada, no veia amb gaire bons ulls l'arribada dels macarrons amb sobrassada i pernil ibèric. Però la veritat és que cap d'aquests dos ingredients tenia gaire protagonisme, i només es notaven en la cremositat del conjunt. Uns macarrons com els de l'àvia (o els de l'avi, en el meu cas), de tota la vida, molts bons.

El llibret de llom farcit de pernil i formatge va ser la meva gran decepció. Suposo que vaig tenir mala sort, però el tall que em va tocar era només tanrum (existeix de veritat aquesta paraula?), res de carn. Molt de formatge sí, però tot i així no vaig ser capaç d'acabar-me'l.

El plat final del menú sempre és de treure's el barret, però avui era de treure's el barret, fer una tombarella a l'aire i posar-se a ballar. La pintada farcida de fruits secs amb salsa de mel i romaní era d'una delicadesa, equilibri i gust incomparables.

La carn es desfeia, tendríssima, a la boca, i el farcit era sublim, per no parlar de les salsetes: la taca blanca que envolta el tall de carn no és el plat, sinó una cremosa salsa amb pistatxos que, igual que l'altra salsa del rostit, conjuntava amb la pintada com si fos part d'ella. El contrapunt del raïm, i del trosset de pistatxo cruixent, no podien ser més encertats, eclipsant una mica les escalunyes. Un plat molt i molt, però que molt ben fet. Una altra vegada, no vam deixar ni una goteta de salsa.

A aquestes altures (felicitats als que hagueu arribat fins aquí! jaja), us podeu imaginar que estàvem ben plenes. Però que carai, per un dia que vinc a La Palmera, agafaré postres!

Havia tastat la tatin tèbia de poma amb gelat de vainilla - excepcional el contrast de temperatures, però aneu amb compte perquè és ENORME - i la copa de iogurt amb gerds - deliciosa -, així com l'assortiment de petits postres a 4,1€ que està bé tastar.

Però, si em coneixeu una mica sabreu que demanar dues vegades el mateix per a mi és un sacrilegi, i em vaig atrevir amb el "top de mango amb formatge fresc i coulis de fruita de la passió".

Va passar com a les pel·lícules, que els de la taula del costat van dir: "Posa'ns el que s'està prenent aquella noia!!", i és que em sembla que els meus "Mmmmm!!" se sentien per tot el restaurant! jaja

Qui digui que a Barcelona no es pot menjar un bon pastís de formatge (espera, això ho vaig dir jo) ara s'ha d'empassar les seves paraules! De textura perfecta i gust marcat, complementat i no sotmès a la crosteta de galeta, i arrodonit amb un top de mango deliciós, aquest pastís de formatge era dels millors, si no el millor, que he tastat en la vida!

Els gerds, els dauets de mango, el coulís de fruita de la passió i la salsa cremosa de llimona (lemon curd, pot ser?) oferien una quantitat de possibles combinacions que convidava a jugar, a experimentar amb els sabors.

Unes postres absolutament meravelloses. D'aquelles que et roben el cor, de les que t'acabes fins a l'últim mos malgrat estar a punt d'explotar. D'aquelles, sí.

Hem menjat amb les mans, per què amagar-ho? A La Palmera hi ha un ambient prou informal i prou distància entre taules per a fer-ho tranquil·lament (els gustos es multipliquen, ja ho sabeu!), i a sobre ens porten unes tovalloletes per a que sortim amb les mans ben netes i perfumades... Un detall molt atent :) 

Amb el cafè, una ametlla garrapinyada, i amb el compte, dues galetetes finíssimes de mantega que ens fan abandonar el restaurant amb un gust de boca boníssim... Com si el que haguéssim menjat no fos prou bo! jaja

Espero haver transmès l'essència de La Palmera, o almenys del seu menú degustació, i que us animeu a provar-la! Jo només hi vaig de tant en tant, per celebrar alguna cosa, i així conserva la seva màgia... :)

Restaurant La Palmera
Enric Granados, 57 (cantonada Mallorca)
Barcelona

Telf. 934 532 338

Per què eliminar les arrugues, amb el que costa aconseguir-les... tota una vida! - Jeanne Moreau