Restaurant Can Kenji

Hi ha vegades en què et quedes sense paraules.

En aquestes ocasions, el millor sempre és tancar els ulls i gaudir del moment... (que dit d'una altra manera, sona com: "menja i calla!" jaja). I és que hi ha emocions que, simplement, no es poden descriure!!

Molts plats de Can Kenji ofereixen una combinació de sabors sorprenent, resultat d'insuflar aires catalans a la delicada cuina japonesa i sumar-hi el toc personal de l'autor. La resta de la carta probablement també us sorprendrà, perquè són plats tradicionals japonesos difícils de trobar als restaurants d'aquí.

Productes de temporada, sempre de qualitat i tractats amb respecte, un servei ràpid i uns preus molt assequibles han consolidat en molt poc temps aquest petit restaurant com un referent de la cuina nipona a Barcelona. 

Cada migdia presenten un menú diari entre 10,80€ i 13,80€, així com tres menús degustació a 15,80€ (3 plats + mitja ració de sushi), 18,80€ (4 plats + mitja ració de sushi) o 20,80€ (4 plats + sushi complet).

En aquestes fotos veieu dos menús degustació de 18,80€ - i vam quedar ben tips!! jaja

El plat de la primera foto era un onigiri de risotto amb porcini o siureny - absolutament genial!!! És com menjar-se un cremosíssim risotto... però amb les mans, cosa que ja sabem que potencia exponencialment el sabor jaja A més, la combinació amb la salsa de soja era tot un encert, i el toc de la paella aportava una textura incomparable :)

Després hem vist el teriyaki de salmó, im-presionante. El punt de coció era exacte, i la salsa deliciosa. Tot i això, si bé l'acompanyament de puré de patates -fred i amb verduretes- i tomàquet natural suposava un contrast notable, crec que es podria trobar una guarnició que combinés millor.

El bol de la tercera foto contenia fideus Sōmen amb albergínia escalivada en salsa de sèsam. I una altre cop, sorpresa: eren freds!! El brou, amb un punt de gingebre, era tan deliciós com per acabar-se'n fins a l'última gota; la carn era prou bona però en la meva opinió podria haver estat una mica més gustosa. Tot i així, boníssim jeje

El petit bloc verd d'aquí dalt és tofu de pèsols amb bolets mixtes. Aquest SÍ que em va deixar sense paraules; més saborós que el tofu habitual, la salsa era una delícia... Però em veig incapaç d'explicar-ne el gust en conjunt!!

 La sopa de miso, calentona i molt gustosa, portava xiitake i algues i era una ració més gran que la del menú diari. Molt reconfortant!

El kakiage (semblant a la tempura) de calamar sec i espàrrecs era molt suau, i la quantitat més que generosa. Estava molt ben fet, però m'hauria agradat algun contrapunt de sabor un pèl més intens...

Les mandonguilles de xiitake també són dificilíssimes de descriure; no em va entusiasmar especialment però eren bones. Les verduretes en tempura que les acompanyaven eren clau!!

   

El tataki de bonítol amb salmorejo és una combinació tan arriscada com difícil; per mi, tots els ingredients eren deliciosos, però combinats perdien bastant. El que sí que funcionava, gràcies a la pastanaga i la ceba crues, era el contrast de textures.

El sushi, en canvi, el puc descriure amb una paraula: impecable! És dels més autèntics que he tastat a Barcelona: amb wasabi per dintre de cada maki, un peix fresquíssim i una salsa de soja marinada per ells mateixos. Boníssim!! :D

Sincerament, de les postres no m'esperava gran cosa: a escollir entre gelat de te verd, gelat d'azuki, amanida de fruita o les postres del dia. Aquell migdia tocava brownie blanc...

... i quin brownie!!! Semblava petit però era contundent, i la veritat és que era molt bo. Venia acompanyat de crema i una espècie de taronja confitada amarga. Va superar les expectatives, i tant!

Però és clar, jo sempre em guardo el millor pel final... jeje El gelat d'azuki em va deixar amb la boca oberta: boníiiiiissim!! :D Encara millor que el de te verd!!

En definitiva, la proposta de Can Kenji és diferent i refrescant, molt recomanable per a paladars inquiets i amants de la cuina japonesa, i apta per a (gairebé) totes les butxaques.

Això sí, deixeu les converses per a la sobretaula! jeje

Restaurant Can Kenji

C/ Rosselló, 325 (cantonada Balmes)

Telf. 93 476 18 23

Barcelona

(tancat els diumenges)

Siempre estamos presentes en lo que cocinamos. Un guiso refleja lo que le gusta al cocinero, lo que no le gusta, lo que come, a quién ha visto o qué piensa. Por eso, una forma de que te conozcan es guisar para los demás. Del mismo modo, probar lo que uno guisa sería una buena forma de conocerse a uno mismo - XXXHolic

Restaurant Racó del Sikkim

Desgraciadament, el Racó del Sikkim ha tancat :( Deixo el post en honor a un grandíssim restaurant que, fins al final dels seus dies, va intentar fer feliç a tothom que hi entrava

Tanca un moment els ulls i imagina un país de serralades altíssimes i valls cobertes d'orquídies durant tot l'any, on ets rebut amb els braços oberts per un poble de gent afable i hospitalària. Aquest paradís entre muntanyes és real, i es diu Sikkim - l'únic inconvenient és que la mascota oficial de la zona no és la Heidi, sinó el Ieti.

Enclavat al nord de l'Índia (tocant al Tibet, Nepal i Bhutan; molt a prop d'Octania), el Sikkim amaga una gastronomia riquíssima, d'ingredients variats i preparacions més que gustoses. La Txung, copropietària del Racó del Sikkim i originària d'allà, ens ofereix l'oportunitat de tastar una versió 100% autèntica d'aquesta cuina sense moure'ns de Barcelona.

La decoració del local és típica d'aquelles terres (banderetes incloses), i les parets estan recobertes de fotografies de paisatges que deixen sense alè. Mentre somiem amb viatjar-hi algun dia, ens porten la carta; tot i ser molt explícita, el servei ens ajudarà amablement si anem una mica perduts.

Tots els plats són casolans i requereixen una mica de temps, però l'espera es farà menys que pesada amb l'aperitiu que ens portaran: unes patates especiades, uns cigrons negres sorprenents (són de l'Índia... i són durs! jaja) i una carn picada d'una melositat impressionant. Un detall tan original com deliciós per a introduir-nos en aquesta gastronomia.

Phak-shya momos (farcits de porc) a 9,15€ i shak chura momos (farcits d'espinacs i formatge fresc) a 8,10€

Els momos són l'especialitat de la cuina tibetana, i també d'aquest restaurant - i és que els fan deliciosos!! (amb aquest nom tan adorable, era d'esperar jaja). És imprescindible demanar-los, però jo us aconsellaria compartir un plat entre dos, perquè no sé si la foto us permet fer-vos una idea de les proporcions però aquesta mena de raviolis cuits al vapor són MOLT grans!

Cada ració compta amb vuit momos, i podreu escollir dos tipus de farcit diferent, des de vedella, porc, o pollastre fins a xampinyons o espinacs amb formatge. Jo, que els he provat tots menys els de pollastre, no sabria quins recomanar-vos: els de vedella són lleugerament especiats, els de porc recorden a una mandonguilla i els d'espinacs tenen un gust molt més intens del que m'esperava.

Per acompanyar-los, una salsa típica feta a base de bitxo picant autòcton (a mi no em va semblar gaire picant, però) i una altra de tomata, apta per a tots els paladars i igualment deliciosa.

Vam seguir amb una vedella al curry o lang-shya curry (10,60€). La veritat és que em va impressionar, perquè he tastat bastants curris i aquest estava perfectament equilibrat entre picant i suavitat. La carn es desfeia a la boca, i la salsa... me la vaig menjar a cullerades!! No ho dic en broma, és que era simplement addictiva! jaja

Per barrejar amb la carn vam agafar un arròs saltejat a l'estil sikkimès o denzong drenoëpa (8,5€), amb ou, bolets negres i fideus d'arròs. Era suau i molt ben cuit, l'acompanyament perfecte per no desaprofitar ni una gota de salsa de la carn jeje

Un plat de momos, un de carn i un d'arròs o fideus és més que suficient per a que dues persones es quedin ben plenes, creieu-me!

Al Racó del Sikkim ofereixen gairebé sempre plats del dia, fora de carta. Era el cas d'aquest pollastre, que entre altres espècies estava aromatitzat amb gingebre i comí: totalment desarmant, melós, dens i refrescant a la vegada. Tandebó estigués a la carta permanentment!

També vam tastar un arròs saltejat amb vedella i verdures o lang-shya drenoëpa (8,5€). No és gaire difícil d'endevinar que, altre cop, era boníssim!!

Dins de la secció de vegetarians, trobem els phing-tsel, fideus d'arròs saltejats amb verdures del dia i bolets negres (8,5€). Una opció més lleugera sense perdre ni una gota de sabor.

Els phing-shya, o fideus d'arròs cuits amb carn picada de vedella, pebrots vermells i bolets negres (9,10€) eren igualment espectaculars. Què deuen fer amb la carn picada, en aquest restaurant, per a que sigui així de tendra i saborosa?

Hem vist molts plats, però encara no us he parlat d'una de les coses que més em va agradar: el pa. OH-QUIN-PA!! jaja D'elaboració casolana (evidentment), és dolç, calentó i d'una esponjositat increïble. No us el podeu perdre!!

Els sikkimesos no tenen tradició de postres (els dolços els mengen a l'hora del te), però al Racó del Sikkim ens ofereixen una selecció de postres occidentals amb un toc oriental. Els lassis són una bona opció per acabar l'àpat amb un molt bon gust de boca; tot i que els he tastat millors, tant el de mango com el de plàtan -més intens del que em pensava- eren molt bons. Fins i tot el natural era ben gustós!

Pastetes típiques que ens porten durant el cafè - boníssimes, és clar!!

Per a tots aquells que creien que ja havien tastat totes les cuines hagudes i per haver; per als que volen presumir de ser uns cracks en geografia; i per als amants de la cuina casolana de veritat: al Racó del Sikkim hi podreu fer un àpat diferent, deliciós i força econòmic (bastant més barat que anar a l'Himalaia, almenys!), que el vostre paladar recordarà durant setmanes i setmanes.

A més, l'amabilitat de la Txung ens fa preguntar-nos si deu ser veritat que tots els sikkimesos són amables i hospitalaris, perquè no podríem tenir una guia millor per al nostre viatge cap al Sikkim. Disposem d'un menú degustació a 28€ i un menú Darjeeling, amb menys plats, a 18€. Sens dubte, hi hem de tornar per tastar la resta de la carta! :)

Restaurant Racó del Sikkim
C/ Padilla, 349
Barcelona
Telf. 93 455 70 83
(tancat els dilluns, i diumenge nit)

Descanse ahora, amigo mío. Que el cielo puede esperar, y el infierno le viene pequeño - El prisionero del cielo

Taverna Komomoto

Era la una de la matinada i ja tornàvem cap a la parada de tren, quan vaig notar que algú m'estirava la càmera.

Ai, lladres del món, ja hauríeu de saber que no és tan fàcil robar la càmera a una bloguera gastronòmica, i encara menys si acaba de sopar en un restaurant impressionant...

Així que en una dècima de segon em vaig ficar a córrer darrere l'home i a cridar com una boja: "PARÉNLO!! PARÉNLO!! LLEVA MI CÁMARA!!" (ho sé, "parénlo"?! jaja però a veure què us hauria sortit a vosaltres! jajaja) Al final del carreró van aparèixer uns nois, i el lladre, perseguit per quatre noies més uns homes que s'havien afegit, i amb mig veïnat despert pels meus crits, va optar per frenar i donar-li la càmera a un d'aquells nois, que me la va tornar sense entendre gaire què estava passant. En trenta segons, havia perdut i recuperat la meva estimada càmera ♥

Conclusions:

1) No som res; en uns instants ho podem perdre tot...

2) Com diu l'Adry, vaig néixer amb una flor al cul.

(fi de la breu anècdota prèvia)

Això són un japonès, un peruà i un català que es troben en un restaurant, i no és un acudit sinó una de les fusions gastronòmiques més agosarades i exitoses de Barcelona. Recorda aquest nom (o apunta-te'l en algun lloc que no sigui la mà): Komomoto!

Després de la 2ª Guerra Mundial, Perú va rebre una gran quantitat d'immigrants japonesos que van adaptar les receptes tradicionals nipones a les terres i ingredients peruans, donant lloc a l'anomenada "cuina nikkei".
Avui, en aquest restaurant al cor del Born barceloní ens brinden l'oportunitat de tastar plats japonesos i la seva corresponent versió nikkei, en un festival de combinacions de sabors que no deixarà ningú indiferent.

3 cerveses japoneses, a 3 euros cadascuna

En una primera llegida, una carta força extensa i uns preus una mica alts poden deixar el futur client lleugerament atemorit (aquella sensació de: "on coi m'he ficat?! M'hauré de posar a rentar plats!!"), però us asseguro que si trieu bé podreu menjar diverses delícies sense haver de sacrificar els estalvis que sé que guardàveu per l'aniversari de l'àvia.

De fet, sense postres ens hagués sortit a 15,5€ per cap -una autèntica ganga si tenim en compte el nivell del menjar i del servei. Però perdre's aquestes postres seria... Com dir-ho finament..., UN SACRILEGI. I si no em creieu espereu a veure-les més avall...!

Haureu d'apuntar el número dels plats que voleu en un paperet i entregar-lo com una comanda. Nosaltres vam tenir la mala sort que l'encarregat va perdre el paper i ens va convidar a un aperitiu per compensar-ho... Delicioses mongetes Edamame, un dels aperitius més senzills, sans i deliciosos que conec!! No us en mengeu la pell, ehh??

Edamame, o mongetes de soja cuinades al vapor (4,50€)

Tot i que el local era molt i molt ple, la resta de plats no es van fer esperar gaire. I quins plats!!

Tenia els meus dubtes sobre el ceviche... que estúpids que són els prejudicis!! jaja El mixto pataconero portava llagostí, cranc reial, corbina (un peix), coriandre, xili rocoto, pebre verd, tomata i ceba vermella, i anava acompanyat de patacones o làmines fines de plàtan fregit.

Va ser un èxit total!! La frescor del peix aromatitzat s'equilibrava a la perfecció amb les torrades de plàtan, més contundents, cruixents i calentones. Costava 15,5€ -era el ceviche més car, i l'únic amb patacones-, però us el recomano amb els ulls tancats (i cara de plaer jaja).

Ara venia el torn de les fajites mikefú. Quatre tortillas mexicanes on servir-se la cochinita pibil més deliciosa, tendra i sucosa que heu tastat mai.

Per acompanyar la cochinita ens oferien alvocat, tomata, ceba de Figueres, salsa de sèsam (un contrapunt dolç sincerament impressionant!!) i chipotle, una salsa a base de xili d'un picant gens molest, molt més saborós que habitualment. I ho dic jo, que no sóc una gran fan del picant.

El plat era per a dues persones i nosaltres, escarmentades després de moltes paelles, vam preguntar si el preu també era per persona. Doncs no, vosaltres pagueu 13,90€ entre els dos (o els quatre) i a gaudir! :D

(quan algú aprengui a menjar-se una fajita amb delicadesa i sense semblar un porquet, que es posi en contacte amb mi: necessito veure-ho per a creure-m'ho. Les nostres fotos intentant-ho han estat censurades per votació popular)

El tercer plat era un exquisit saltejat tekkonaji, la versió nikkei dels yakisoba. Consistia en fideus soba de te verd amb tires de vedella (van quedar totes al fons i per això no es veuen!), bròcoli, espàrrecs, xili dolç i salsa d'ostres...

...una autèntica meravella!!! La pasta tenia un gust potent i característic, i una cremositat indescriptible que contrastava amb les verdures cruixents. La carn, es desfeia a la boca. Una altra bona elecció, sí senyor!! jaja Costava 10,90€.

I és clar, no podíem marxar sense tastar el sushi, que preparen en una barra central al mig del restaurant.

Els nostres uramaki es deien nidji rolls, i portaven salmó, corbina, ous de peix volador, alvocat i cogombre. Eren deliciosos, i es notava que estaven molt ben fets.

No te lo he dicho? Les postres són O-BLI-GA-TÒ-RIES.

Vam preguntar a l'encarregat quines ens recomanava, i la veritat és que jo vaig arrufar el nas en sentir "el coulant i el pastís de formatge". Sonava massa típic...

I llavors arriba el coulant. Ben calent, fet amb una xocolata de qualitat extra i d'una esponjositat sense precedents, no només estava farcit de xocolata fosa sinó també de salsa de caramel - quina combinació tan perfecta! I just quan penses que la cosa no pot millorar més, ho combines amb una cullerada de gelat de vainilla ben fred, acompanyada de crocant cruixent...

El contrast de sabors, textures i temperatures era indescriptible.

Sí nois. El millor coulant que he tastat en la meva curta vida com a gastrònoma!!

Després d'una obra divina com el coulant, ningú donava un duro pel pobre pastís de formatge. Espereeeeu. Em creureu si us dic que és el millor que he tastat a Barcelona?

La textura era perfecta; la base de galeta, que en un principi m'havia semblat massa gruixuda, una autèntica delícia; i la salsa de fruits vermells no podria haver combinat millor. Tocat i enfonsat.

Les dues postres costaven 5€ cadascuna. Va home, que et gastes més en una entrada de cine! ;)

Si menjar al Komomoto és un plaer no és només per la seva cuina, ja que la decoració hi juga un paper molt important. Les seves característiques làmpades o els cartells, fotografies i il·lustracions que en recobreixen les parets són exemples de la informalitat i frescor del local, i contribueixen a crear aquest ambient chic però distès.

Podeu seure en llargues taules per compartir al fons del local o bé en taules individuals des de les quals veieu el carrer (i el pobre carrer, bavejant, us veu a vosaltres). A més, el servei és excel·lent i força ràpid.

Érem quatre, i després de quatre plats, tres cerveses, una aigua i quatre postres vam pagar 20,5€ per cap. Un preu francament baix pel que va ser una experiència genial; ja estem desitjant tornar-hi per tastar la resta de la carta! A més, es veu que fan un menú de migdia molt més barat...

Tant si voleu sorprendre, quedar bé o lligar-vos algú, com si us voleu donar un caprici a vosaltres mateixos sense patir "remordiments de cartera", el Komomoto és el lloc ideal. Això sí, vigileu amb els objectes de valor en sortir! ;)

Taverna Komomoto

C/ Princesa, 35

Barcelona (el Born)

Telf. 93 315 25 04

(obert de dimarts a dissabte de 13:00 a 16:00 i de 20:00 a 00:00, i diumenges de 13:00 a 16:00).

Darkness in the bedroom, maybe she's resting up. Maybe she was out late, just come back from the club. I can't hear her breathing, something doesn't seem right, killer in the hallway, we're living on a set time. We gotta get out. Go far away - Pendulum



Restaurant La Llavor dels Orígens

Perdoneu la qualitat de les fotos. Les 3 del migdia, 3 fèmines afamades, 3 centèsimes de paciència.

Normalment em limito a parlar sobre els restaurants d'on surto més contenta, però tampoc és bo que visqueu enganyats. Heu de saber que la vida no es un lugar seguro sinó un lloc hostil ple de paelles d'un color groc fosforito, bistecs amb complex de sola de sabata i tallats que no són tallats (efectivament, són cafès amb llet).

A vegades us prometran això:

I us serviràn, després de gairebé una hora d'espera, això altre...

Vull dir, on és el conill soterrat sota una muntanya de moniato amb què em feien bavejar a la carta?! Dos, DOS MÍSERS tallets de moniato m'hi posen, per a que no es digui que el plat no porta guarnició...!



No pretenc ser injusta: l'Orígens està a anys llum dels locals de paelles fosforito dels que us parlava abans; de fet, té moltes coses bones. Per exemple, tot era absolutament deliciós, començant pel nostre conill solitari, que es desfeia a la boca i tenia un gust immillorable. El moniato també era una cosa espectacular (bé, una coseta espectacular jaja).

Però que ens fessin esperar gairebé una hora, amb ni tan sols mig local ple, per aquest tallet de conill... A mi em sona a enganyifa.


Per anar fent una mica de gana havíem demanat una amanida de fruites per compartir. Haig d'advertir a les persones amb tendències depressives que NO optin per aquest plat, perquè fins i tot a mi em van venir ganes de plorar de tan trista que era:

Variat de verds, SIS tallets de taronja, DOS daus de poma, i panses, moltes panses (vam demanar la vinagreta apart). Fins i tot l'amanida verda del bar més cutre em ve més de gust!  No, si amb això dels "productes de temporada" encara s'estaran quedant amb nosaltres...


Després que un cambrer simpatiquíssim pressionés diverses vegades a la cuina per a que sortissin els altres tres plats que havíem demanat - la cambrera assignada a la nostra taula tenia orxata a les venes, pobre -, vam tenir davant l'estimat conill solitari, uns macarrons amb suc de rostit de pollastre, i uns calamars amb ceba i arròs.

Els macarrons recordaven als de tota la vida, molt i molt gustosos i ben bullits, com sempre s'han fet aquí. El toc d'orenga és simplement genial!

Els calamars també es desfeien literalment a la boca, acompanyats d'una salseta increïble -ideal per a sucar-hi pa!- i d'un arròs salvatge lleugerament dur. La combinació de sabors i textures era perfecta, i l'autor de la presentació, una reencarnació del Miró! jaja

La nostra visita a "La Llavor dels Orígens" - AH, el meu últim punt negatiu és per a l'habilidoso que va triar un llom tan llarg i antipàtic per a un restaurant- es pot resumir en una relació d'amor-odi:  un menjar exquisit i d'una qualitat excel·lent, però en ocasions molt distant d'allò promès a la carta; un servei lentíssim, sense arribar a ser maleducat; d'ambient agradable, però amb preus injustificats. I és que arribem a demanar primer i segon cada una, i sí que n'hauríem sortit escaldades! Els quatre plats, amb begudes però sense postres (vam sortir gairebé corrents jaja) ens van sortir per més d'11 euros per cap.
Sé que el menjar ecològic sempre puja una miqueta de preu, però almenys podrien oferir un menú diari amb opcions més assequibles per al dia a dia, tal com fan amb el menú infantil a 10,5€.




No us he ensenyat ni de bon tros el pitjor que us podeu trobar pel món, però ja va bé que us aneu conscienciant que no tot són flors i violes...! jaja



Restaurant La Llavor dels Orígens
C/ Ramon y Cajal, 12
Barcelona (Gràcia, la parada de metro més propera és Fontana, L3)
Telf. 93 213 60 31
Obert tots els dies de l'any



Como Nicholas Cage en "Living Las Vegas", no tengo planes más allá de esta cena, es un misterio hacia donde la noche nos lleva. Como Nicholas Cage en "Living Las Vegas", vamos mi niño a perder la cabeza, como si fuera nuestro último día en la Tierra - Amaral