Restaurant La Llavor dels Orígens

Perdoneu la qualitat de les fotos. Les 3 del migdia, 3 fèmines afamades, 3 centèsimes de paciència.

Normalment em limito a parlar sobre els restaurants d'on surto més contenta, però tampoc és bo que visqueu enganyats. Heu de saber que la vida no es un lugar seguro sinó un lloc hostil ple de paelles d'un color groc fosforito, bistecs amb complex de sola de sabata i tallats que no són tallats (efectivament, són cafès amb llet).

A vegades us prometran això:

I us serviràn, després de gairebé una hora d'espera, això altre...

Vull dir, on és el conill soterrat sota una muntanya de moniato amb què em feien bavejar a la carta?! Dos, DOS MÍSERS tallets de moniato m'hi posen, per a que no es digui que el plat no porta guarnició...!



No pretenc ser injusta: l'Orígens està a anys llum dels locals de paelles fosforito dels que us parlava abans; de fet, té moltes coses bones. Per exemple, tot era absolutament deliciós, començant pel nostre conill solitari, que es desfeia a la boca i tenia un gust immillorable. El moniato també era una cosa espectacular (bé, una coseta espectacular jaja).

Però que ens fessin esperar gairebé una hora, amb ni tan sols mig local ple, per aquest tallet de conill... A mi em sona a enganyifa.


Per anar fent una mica de gana havíem demanat una amanida de fruites per compartir. Haig d'advertir a les persones amb tendències depressives que NO optin per aquest plat, perquè fins i tot a mi em van venir ganes de plorar de tan trista que era:

Variat de verds, SIS tallets de taronja, DOS daus de poma, i panses, moltes panses (vam demanar la vinagreta apart). Fins i tot l'amanida verda del bar més cutre em ve més de gust!  No, si amb això dels "productes de temporada" encara s'estaran quedant amb nosaltres...


Després que un cambrer simpatiquíssim pressionés diverses vegades a la cuina per a que sortissin els altres tres plats que havíem demanat - la cambrera assignada a la nostra taula tenia orxata a les venes, pobre -, vam tenir davant l'estimat conill solitari, uns macarrons amb suc de rostit de pollastre, i uns calamars amb ceba i arròs.

Els macarrons recordaven als de tota la vida, molt i molt gustosos i ben bullits, com sempre s'han fet aquí. El toc d'orenga és simplement genial!

Els calamars també es desfeien literalment a la boca, acompanyats d'una salseta increïble -ideal per a sucar-hi pa!- i d'un arròs salvatge lleugerament dur. La combinació de sabors i textures era perfecta, i l'autor de la presentació, una reencarnació del Miró! jaja

La nostra visita a "La Llavor dels Orígens" - AH, el meu últim punt negatiu és per a l'habilidoso que va triar un llom tan llarg i antipàtic per a un restaurant- es pot resumir en una relació d'amor-odi:  un menjar exquisit i d'una qualitat excel·lent, però en ocasions molt distant d'allò promès a la carta; un servei lentíssim, sense arribar a ser maleducat; d'ambient agradable, però amb preus injustificats. I és que arribem a demanar primer i segon cada una, i sí que n'hauríem sortit escaldades! Els quatre plats, amb begudes però sense postres (vam sortir gairebé corrents jaja) ens van sortir per més d'11 euros per cap.
Sé que el menjar ecològic sempre puja una miqueta de preu, però almenys podrien oferir un menú diari amb opcions més assequibles per al dia a dia, tal com fan amb el menú infantil a 10,5€.




No us he ensenyat ni de bon tros el pitjor que us podeu trobar pel món, però ja va bé que us aneu conscienciant que no tot són flors i violes...! jaja



Restaurant La Llavor dels Orígens
C/ Ramon y Cajal, 12
Barcelona (Gràcia, la parada de metro més propera és Fontana, L3)
Telf. 93 213 60 31
Obert tots els dies de l'any



Como Nicholas Cage en "Living Las Vegas", no tengo planes más allá de esta cena, es un misterio hacia donde la noche nos lleva. Como Nicholas Cage en "Living Las Vegas", vamos mi niño a perder la cabeza, como si fuera nuestro último día en la Tierra - Amaral