Truita de pa amb tomàquet

Jo tampoc creia en històries d'amor entre éssers humans i truites, fins que ella va aparèixer a la meva vida.

Us puc llegir el pensament: "Truita de pa amb tomàquet? Ole tú Anna, t'has deixat el pa". INNOCENTS!! jajaja El pa amb tomàquet SURT en aquestes fotos, el que passa és que no ho fa en el lloc habitual... :)

Sí amigo, el pa està DINTRE la truita!!

Desconfieu de la foto -la pobre no és gaire fotogènica- i feu-me cas: són els sabors de sempre, però com mai els havíeu tastat; absolutament genial!! jaja Llàstima que la grandesa del descobriment no és pugui apreciar fins que no hi fas la primera mossegada... Proveu-ho a casa, que no us en penedireu!! :D

Haig de fer-li la ola a l'amic Raül Balam (perdoneu, però no puc evitar tractar-lo amb familiaritat des que el vaig veure disfressat de sevillana a El Convidat jaja), que és qui em va presentar la truita en qüestió al programa Cuines.

Sí, jo he obviat els escamarlans, la picada de pescadors i la maionesa d'all que l'acompanyaven, però és que s'ha d'apostar per la simplicitat: de la mateixa manera que hi ha un moment a la vida que t'adones que com més curta fas la redacció d'anglès, menys faltes d'ortografia hi haurà, has d'acceptar que una recepta facilona feta en 5 minuts pot ser infinitament més deliciosa que una altra on t'hi has deixat la pell, les celles i les ganes de viure durant tot un matí.

També haig de donar les gràcies a les noies de Memòries d'una Cuinera, les padrines d'aquesta relació; sense la seva proposta sobre truites mai hauria conegut la meva truiteta preferida! jaja

Truita de pa amb tomàquet
(podeu veure en Raul fent-la en directe aquí)

INGREDIENTS
(per a una truita)

1 tomàquet madur

1 llesca ben gruixudeta de pa de pagès (sobretot, de pagès!)

1 ou

oli d'oliva verge extra

sal

1. Ratllar el tomàquet, descartant-ne la pell, i posar-lo en un bol. Afegir un pessic de sal i un rajolí d'oli.

2. Agafar la llesca de pa de pagès i tallar amb un ganivet un rectangle de la molla, d'aproximadament 2 cm x 12 cm. Sucar en el tomàquet fins que quedi ben impregnat per tots els cantons.

3. En un altre plat, batre l'ou amb una mica de sal. Escalfar oli en una paella prou gran i, quan sigui calent, abocar-hi l'ou i baixar molt el foc.

4. Esperar dos o tres minuts a que la truita sigui quallada, com una crêpe. Col·locar el rectangle de pa al centre de la truita i embolicar pels dos cantons.

5. Retirar la truita del foc quan la veieu prou feta, depenent si us agrada més blanca o més torrada. No cal reprimir els "mmmm!!" jaja 

Soy creyente y soy conformista. Sublevarse lo puede hacer cualquiera; más difícil es obedecer silenciosamente a nuestros propios dictados internos (...) - Roualt