Arròs fregit amb gambes

Tots sabem els truquillos per parlar en públic sense vergonya (imaginar que tothom està despullat) o  apagar-nos cada cop que ens incendiem accidentalment (rodolar pel terra). Però quants de vosaltres sabeu les claus per fer un autèntic al·lòs tles delísias??

No, no estic parlant d'ingredients estranys (deixarem la carn de gat per una altra ocasió) sinó de quatre tonteries que convertiran el vostre humil arròs bullit en una delícia exòtica jeje

Queda igual que als restaurants xinesos però bastant menys oliós, i es fa en un pim pam; tardareu menys que intentant fer la comanda per telèfon!! jaja O no us heu estat mai deu minuts de rellotge deletrejant el vostre carrer??

Bé, passem als truquillos xupiguais!! :D

1. L'arròs s'ha de coure el dia abans, o amb prou antel·lació per a que reposi a la nevera i perdi humitat.

D'acord, sona poc pràctic, però no se m'acut una manera millor d'aprofitar els kilos d'arròs que sobren quan, gràcies a la nostra tècnica bulliniana de calcular a ull, acabem amb un perol d'arròs bullit que podria alimentar un equip de jugadors de rugby després d'un partit.

2. El foc, molt calent! A veure, tampoc cal que surtin flamarades, però deixar escalfar la paella o wok garanteix una cocció ràpida, i això és just el que necessitem.

3. Cada ingredient s'ha de fregir per separat. És la manera de preservar el gust de cada un!! El meu arròs només porta gambes, però s'hi pot posar tot tipus de carn i peix: l'únic que s'ha de fer és anar-los coent, per separat, fins que estiguin gairebé cuits (un 80%), i al final de tot abocar-los tots junts a la paella i fer un saltejat final.

4. Quieto parao! Res d'anar toquetejant! És veritat que als restaurants, amb aquells focs tan potents, necessiten remoure el wok contínuament, però a casa haurem de reprimir les ànsies incontenibles de remenar si no volem que els grans d'arròs es trenquin, alliberin massa midó i el resultat sigui una pasta gomosa. El millor és repartir l'arròs per tota la superfície i esperar un minut a que agafi temperatura, remenar i esperar un altre minut.

Ah, l'al·lòs tles delísias. Sens dubte, la millor aportació que hem rebut dels xinesos. Després dels pintaungles súper barats i els óssos panda, és clar.

 

 

Arròs fregit amb gambes

(del blog Steamy Kitchen)

INGREDIENTS

(per a 4 persones)

225 g de gambes petites i pelades (no cal que siguin fresques, però descongeleu-les abans)

1/4 de culleradeta de sal

Pebre mòlt

1/2 culleradeta de maizena

oli d'oliva verge extra

3 ous batuts

2 cebes tendres, picades

480 g d'arròs cuit, preferiblement del dia abans i amb els grans ben separats

1 pastanaga a dauets, bullida

100 g de pèsols (una llauna petita)

1 cullerada de salsa de soja

1. Col·locar en un bol les gambes, la sal, el pebre i la maizena. Deixar marinar 10 minuts a temperatura ambient.
2. Escalfar la paella o wok amb el foc ben alt. Quan estigui prou calenta per a que una gota d'aigua s'evapori a l'instant, afegir dues cullerades d'oli, o les necessàries per a que en moure la paella quedi tota la superfície coberta.
3. Afegir les gambes procurant que no s'amunteguin i deixar coure 30 segons, girar i coure 30 segons més, o fins que estiguin cuites un 80% aproximadament. Reservar les gambes en un plat, deixant tant oli a la paella com sigui possible.
4. Reduir la temperatura a foc mig, abocar-hi els ous i remenar. Quan estiguin gairebé cuits (el centre ha d'estar una mica líquid), reservar al mateix plat que les gambes.
5. Netejar la paella amb un paper (no cal aigua), apujar el foc ben viu i afegir dues cullerades més d'oli. Quan sigui ben calent, abocar-hi la ceba tendra i coure uns 15 segons, fins que faci oloreta. Incorporar l'arròs, barrejar bé amb la ceba i escampar per tota la superficie de la paella. Esperar un o dos minuts a que comenci a crepitar, remoure i tornar a repartir per tota la superfície. Esperar un minutet més...!
6. Afegir la salsa de soja, els pèsols, la pastanaga, l'ou i les gambes, i barrejar bé. Deixar que es reescalfi, "fins que els grans d'arròs gairebé ballin", tastar i afegir més salsa de soja si es vol.


我饿扁了!! [wǒ è biǎn le]

(no, no posa "Bon profit", sinó "Em moro de gana!". He trobat que aquesta frase us resultaria més pràctica jajaja)

 

This is our decision, to live fast and die young. We've got the vision, now le'ts have some fun. Yeah, it's overwhelming, but what else can we do? Get jobs in offices and wake up for the morning commute? - MGMT

Truita de pa amb tomàquet

Jo tampoc creia en històries d'amor entre éssers humans i truites, fins que ella va aparèixer a la meva vida.

Us puc llegir el pensament: "Truita de pa amb tomàquet? Ole tú Anna, t'has deixat el pa". INNOCENTS!! jajaja El pa amb tomàquet SURT en aquestes fotos, el que passa és que no ho fa en el lloc habitual... :)

Sí amigo, el pa està DINTRE la truita!!

Desconfieu de la foto -la pobre no és gaire fotogènica- i feu-me cas: són els sabors de sempre, però com mai els havíeu tastat; absolutament genial!! jaja Llàstima que la grandesa del descobriment no és pugui apreciar fins que no hi fas la primera mossegada... Proveu-ho a casa, que no us en penedireu!! :D

Haig de fer-li la ola a l'amic Raül Balam (perdoneu, però no puc evitar tractar-lo amb familiaritat des que el vaig veure disfressat de sevillana a El Convidat jaja), que és qui em va presentar la truita en qüestió al programa Cuines.

Sí, jo he obviat els escamarlans, la picada de pescadors i la maionesa d'all que l'acompanyaven, però és que s'ha d'apostar per la simplicitat: de la mateixa manera que hi ha un moment a la vida que t'adones que com més curta fas la redacció d'anglès, menys faltes d'ortografia hi haurà, has d'acceptar que una recepta facilona feta en 5 minuts pot ser infinitament més deliciosa que una altra on t'hi has deixat la pell, les celles i les ganes de viure durant tot un matí.

També haig de donar les gràcies a les noies de Memòries d'una Cuinera, les padrines d'aquesta relació; sense la seva proposta sobre truites mai hauria conegut la meva truiteta preferida! jaja

Truita de pa amb tomàquet
(podeu veure en Raul fent-la en directe aquí)

INGREDIENTS
(per a una truita)

1 tomàquet madur

1 llesca ben gruixudeta de pa de pagès (sobretot, de pagès!)

1 ou

oli d'oliva verge extra

sal

1. Ratllar el tomàquet, descartant-ne la pell, i posar-lo en un bol. Afegir un pessic de sal i un rajolí d'oli.

2. Agafar la llesca de pa de pagès i tallar amb un ganivet un rectangle de la molla, d'aproximadament 2 cm x 12 cm. Sucar en el tomàquet fins que quedi ben impregnat per tots els cantons.

3. En un altre plat, batre l'ou amb una mica de sal. Escalfar oli en una paella prou gran i, quan sigui calent, abocar-hi l'ou i baixar molt el foc.

4. Esperar dos o tres minuts a que la truita sigui quallada, com una crêpe. Col·locar el rectangle de pa al centre de la truita i embolicar pels dos cantons.

5. Retirar la truita del foc quan la veieu prou feta, depenent si us agrada més blanca o més torrada. No cal reprimir els "mmmm!!" jaja 

Soy creyente y soy conformista. Sublevarse lo puede hacer cualquiera; más difícil es obedecer silenciosamente a nuestros propios dictados internos (...) - Roualt

Truiteria Flash Flash

"Que no has provat mai el pastís de formatge del Flash Flash? Agafa la jaqueta que ja estem tardant!"

Ni les més de 80 varietats de truites, ni les mítiques hamburgueses de recepta secreta, ni tan sols l'ambient eternament chic que s'hi respira van ser el motiu de la meva visita a la truiteria més famosa de Barcelona.

Vam anar-hi amb l'excusa del pastís de formatge, en una d'aquelles nits que resulten fantàstiques pel simple fet que acaben d'una manera ben diferent a com t'havies imaginat... :)

Tot i tenir més de 40 anys, la decoració del Flash Flash continua sent futurista, amb els finestrals rodons de nau espacial i les parets d'un blanc immaculat únicament trencat per la negra figura de la model Karin Leiz, retratada a escala gairebé real amb una càmera a les mans.

L'autor d'aquests vinils és el fotògraf Leopoldo Pomés, impulsor del negoci juntament amb l'arquitecte Alfonso Milà. Una llegenda explica que Pomés dissenyà el restaurant mentre estava a l'hospital, sotmès a una severa dieta en què els metges li havien prohibit allò que més li agradava menjar - touché, les truites.

En entrar, cambrers impecablament uniformats ens comuniquen que ens haurem d'esperar, perquè no hi ha ni un seient buit. Totes les taules són ocupades per una triple combinació d'antics membres de la Gauche Divine, noves generacions de comunicadors, músics o esportistes, i gent del barri de tota la vida.
Per sort, l'espera és molt més curta del que crèiem i en un moment som asseguts davant d'una carta plena de propostes apetitoses, incloent una llista de plats del dia. Les truites, però, són el que més ens crida  l'atenció, i és que va ser al Flash Flash on es revolucionà el concepte proletari de truita, elevant-lo a la categoria d'alta gastronomia.

Truita de patates xips - es notaven perfectament les patates! Una senyora truita, molt ben feta (6,30€)

Panadera - no us deixeu enganyar per les aparences, que per alguna cosa és tot un clàssic de la casa (bé, diuen que és perquè és la preferida del maître i sempre la recomana jaja). Dauets de pa fregit, formatge emmental i salsa de tomata fan d'aquesta truita una autèntica delícia (7,40€, em sembla)

Truita de marisc - oblideu la típica truita de gambes, perquè aquí s'afegeixen a la festa els musclos i les cloïses! Boníssima! (9,40€)

I les que encara ens queden per tastar: la de las niñas, amb pollastre i beixamel; la de samfaina;  la de l'excursionista, amb botifarra; la de carxofes; una que porta macarrons... Mon dieu!! jajaja
Això sí, sempre acompanyades del pa de coca amb tomàquet - no és espectacular, però està bastant a l'altura.

Dues racions de pa de coca amb tomàquet, a 3,10€ la ració

Al Flash Flash només serveixen 3 tipus d'hamburguesa: la Flash, la Monty i la Cadillac. La recepta és secret d'estat, però això deixa d'importar quan tastem la carn, de primeríssima qualitat, neta de tendons i greix i amb un amaniment especial que li dóna un gust molt particular. Tot i això, jo em quedo amb les truites jeje (i encara més si tenim en compte el preu).

Hamburguesa Monty  - la més senzilla? Les patates d'acompanyament, tallades a mà, també són força bones (13,10€)

Hamburguesa Cadillac - gratinada amb formatge i bacó, i farcida de tàperes. Molt bona! (14€)

Salses a tutipleni - ketchup, quatre tipus de mostasses, tabasco...

I finalment, les postres! Són força cares, però valen la pena - especialment una!

Sorbet de gerds - boníiiissim!! jaja Amb dues boles (5,50€)

Pastís del dia - d'avellanes i xocolata. Una autèntica bomba de rellotgeria, súper densa... i increïblement deliciosa! (5,95€)

Gelat de vainilla "anys vint" - realment tenia el gust dels gelats d'abans, pater dixit, perquè jo només sé que estava molt bo. Tot i això, es notaven molts cristalls de gel... Procés de producció millorable, ehem! Tres boles (4,95€)

Bé, i tot plegat ens va sortir per... jaja És broma, encara em falta parlar de l'estrella de la nit!

Pastís de formatge - DE-LI-CIÓS! Que és un dels millors pastissos de formatge de Barcelona? Sens dubte. Que n'hi ha de millors? També (propera publicació!). Però pagarem 5,60€ tants cops com faci falta per aquest trosset de cel :)

Dinar, berenar o sopar al Flash Flash (obre ininterrompudament d'una del migdia a una i mitja de la matinada) és tota una experiència, no només pel menjar sinó per molts altres factors com l'ambient, la decoració i el servei.
Dues truites i dues racions de coca amb tomàquet, dues hamburgueses, una aigua, un suc de tomàquet preparat a la perfecció, dues cocacoles i quatre postres ens van sortir per 81,80€, no gaire tenint en compte que en vam sortir molt contents. És el preu que es paga per veure i deixar-se veure...

Truiteria Flash Flash

C/ Granada del Penedès, 25 (entre Balmes i Tuset)

Barcelona

Telf. 93 237 09 90 (no admeten reserves)

En aquel vació, toda tu vanidad de escritor se te revela una gilipollez, pero, al mismo tiempo, que te lean es tu única victoria posible sobre la muerte - Antonio Lobo Antunes

Bullying culinari

Avui ens ocupa un tema de primera instància a l'ordre del dia mundial: és just que marginem i condemnem a l'oblit tants i tants plats que no van sortir del tot perfectes?

Doncs és clar que no! Ells també tenen dret a veure la llum!

Per això m'he decidit a penjar alguns fracassos a la cuina sense aturar-me a pensar en les conseqüències - enfonsar la meva futura i prometedora carrera al Bulli, perdre tot el prestigi com a cocinitas que amb suor, sang i llàgrimes m'havia guanyat, dinamitar la meva autoestima -. Bàsicament es divideixen en dues categories: plats deliciosos que es fan difícils de mirar, i plats preciosos que ningú es va poder menjar.

Ja havia parlat d'aquest ou al plat - pobret, tot arrugadet, tan i tan sec! jaja La clara es va escampar de mala manera entre la salsa de tomata i l'orenga que hi vaig tirar per sobre em deia: "Calia?". No, no calia, el mal ja estava fet. Però bé, estava bo! jaja

Sonava súper cool: "Falsa lasagna de carbassó i gambes". I jo, ¡pues vamos allá! Mira que vaig seguir la recepta al peu de la lletra, però el resultat és el que li serviria de sopar al meu pitjor enemic. Tenia TANT de gust de llimona i picava TANTÍSSIM que, amb llàgrimes als ulls (pel picant), vaig haver-la de classificar com a immenjable. Bé, les gambes sí que es podien menjar, jeje.

Ja em veieu tota emocionada amb els meus spaguettis de remolatxa del Prego -una botiga de pasta de Sant Cugat massa guai-, les gambes súper fresques, l'alfàbrega del meu hort (= test raquític a punt de morir en un racó del jardí) i els tomàquets secs, tan italians...

Us ho cregueu o no, el resultat NO TENIA GUST DE RES. Com menjar aire. La cosa més insípida del món. Suposo que em vaig deixar un bon raig d'oli al final, o directament, la salsa... Snif!

Que mones, eh, les torradetes de figa i formatge de cabra! El més increïble és que les figues estaven al punt, el pa era deliciós i el formatge boníssim, però tot combinat formava una mena de pasta a la boca mig dolça mig salada que costava d'empassar. Potser amb una torradeta molt més fina, o amb un formatge més fort...? Probablement!

Les meves albergínies plenes són un punt intermig entre les dues categories, perquè ni són especialment fotogèniques ni eren dolentes de gust.

Recordo que el dia que les vaig fer es repetia el dilema diari (alguna cosa hauré de dinar però em fa massa mandra sortir a comprar) quan vaig tenir una il·luminació: a la nevera encara hi havia una albergínia! Me l'havia portat el meu pare de la fruiteria en plan "Anna t'he portat aquesta verdura exòtica per a que facis experiments dels teus que, sobretot, no vull provar". Que és mono, ell.

Sigui com sigui, de seguida em vaig animar a fer unes albergínies plenes, i quan ja havia trobat una bona recepta per internet vaig obrir la nevera...

Sacré bleu! L'albergínia estava en estat de descomposició avançada!

O sigui que finalment vaig haver de sortir a comprar.

Total, van quedar crues com una mala cosa!

Si fas madalenes, assegurat que fas servir uns motllos sòlids o un parell d'aquests "blandengues", perquè et podria passar com a nosaltres i que vessessin sobre la safata del forn. Les parts que van tocar la safata van quedar carbonitzades, però la gran majoria es va poder menjar... I eren boníssimes! :D El meu pare i el meu cosí menjant-ne una darrere l'altra n'eren la prova.

De fet, aquestes madalenes van ser doblement accidentades, perquè quan les anàvem a fer em vaig carregar la thermomix de la meva tieta... Que no cunda el pánico, era una averia molt petita i no els van cobrar res per arreglar-la! (aquí ve quan jo m'eixugo la suor del front).

Havia sentit a parlar d'spaguettis vegetals, i quan vaig veure la recepta de calabaguettis m'hi vaig tirar amb entusiasme... A l'hora de fer-los ja em vaig desanimar una mica (punyeta és molt difícil!), però quan els vaig tastar i no tenien gust d'absolutament res, vaig mirar cap a l'armari de la cuina i vaig pensar: "Spaguettis, para qué os quiero".

Ja m'ho deia la meva mare: "Fes-la de formatge per fondre, que segur que et queda bé". I jo pesada amb els meus aires de gourmet, "Doncs faré una truita de roquefort!". Molt bé maca, però el roquefort no queda líquid i sucós com l'altre sinó que te'l trobes de tant en tant en una mossegada. No em malinterpreteu, la truita estava bona, però jo volia una truita de formatge que se'm desfés a la boca... (M'està venint una salivera que em sembla que ja sé que soparé).



Fins aquí el nostre cagades vàries d'avui! (No us penseu que en tinc gaires més, jaja).
En resum us puc dir que no us desanimeu si cuineu alguna cosa immenjable i acabeu dinant un bikini/un ou ferrat/uns spaguettis amb salsa de tomata, perquè probablement estaran més bons que el que anàveu a fer (? Quina conclusió més estúpida).

Arrivederci! :)




O quizás creías que iba mal, o quizás preparabas mi epitafio, pues verás, lo he creado ya: "A todos fuck you por igual! A todos gracias por igual!" - Love of Lesbian