Restaurant Bembì

Ja no haureu de forçar la vostra parella a improvisar una dansa del ventre amb monedes de cinc cèntims lligades al cinturó ni anar a donar cacauets als elefants del zoo cada cop que vulgueu sentir-vos com un maharajà: al Bembì viureu com reis... almenys durant una horeta o dues!

D'acord, no tindreu 500 criats ventant-vos ni estareu escarxofats sobre coixins de seda, però el servei és absolutament exquisit -dels més atents i sol·lícits que he vist- i l'ambient, elegantíssim. També és veritat que no us sortirà precisament gratis... Però sabreu que val la pena només creuar les portes del local, quan sentiu la densa aroma de guisat i espècies, preludi de les delícies que vindran després :)

Podem decidir si volem picant, o si el volem a part com a la foto. Molt considerat amb els que preferim mantenir la boca per sota dels 200ºC, gràcies.

Bembì compta amb diversos menús, tots amb opció vegetariana, a partir d'un recull de receptes tradicionals de tota l'Índia tractades amb un toc de modernitat.

Nosaltres vam tastar el menú degustació, i en sortir la nostra panxa sí que semblava la d'un maharajà, perquè les quantitats són un pèl excessives i fa massa pena deixar una cosa tan bona al plat! jaja Costa 26,5€ (sense IVA ni begudes), però la relació qualitat/preu no deixa de ser boníssima, i la carta és encara més cara.

Els quatre entrants vénen presentats a la vegada: l'oportunitat perfecta per tastar, comparar i jugar! D'esquerra a dreta tenim:

Samudri Rattan, o vieira a la planxa amb una salsa suau de safrà i aroma d'all. Es desfeia a la boca i la salsa era molt bona, però per a mi li faltava intensitat. Tot i agradar-me, va ser la que menys "mmm"s em va provocar jaja

Punjabi Samosa, una empanadilla de pèsols i patata. Absolutament deliciosa, tant el farcit com la pasta cruixent!!!

Lasooni Murgh Tikka, pollastre marinat amb iogurt i all, cuit al tandoor. Tot i semblar molt sec, la carn havia quedat perfectament impregnada de sabor, així que era ben gustós... Que bo!

Lucknowi Seekh, xai suaument especiat, rostit al tandoor. Per a mi, el millor dels quatre: tendre per dins i cruixent per fora, amb un sabor personalíssim... perfecte jaja

Ens van servir pa clàssic indi o naan dues vegades, amb els entrants i amb els plats principals. La quantitat, doncs, era exagerada (sobretot per als entrants que gairebé no tenen salsa), però el seu gust mantegós és tan irresistible que preferim que en sobri que no que en falti jeje

Els plats principals, servits en una safata bastant espectacular, eren fins i tot més deliciosos que els entrants. Un consell que a nosaltres ens hauria agradat tenir: aprofiteu la cullera del davant!! D'esquerra a dreta:

Murgh Makhani, una recepta tradicional de pollastre amb salsa de tomata i mantega. Que diguin el que vulguin, però aquest gust és d'alguna cosa més que tomata i mantega; sí és gairebé diví! jajaja De 10, de veritat.

Saag Paneer, o formatge fresc casolà amb crema d'espinacs. Cremosíssim, un autèntic plaer al paladar.

Nariyal Jhinga, gambes al curry en salsa cremosa de Kerala amb base de coco. Encara que em va semblar el més fluix perquè no m'entusiasma el coco, continuava sent molt bo.

Kohe - Roganjosh, un estofat de xai al curry amb gingebre, tomàquet i xilis de Caixmir. No us deixeu enganyar pels xilis, perquè més que picar, aportaven més intensitat al plat. Deliciós!

Raita, una amanida de iogurt i cogombre boníssima, que suposava un contrapunt refrescant.

Al centre, Zafrani Pulao, o arròs Basmati al safrà. L'acompanyament ideal per a tantes salsetes!

Les postres, "selecció del xef", eren una copa de macedònia i un gelat de vainilla boníssim amb salsa de mango i pistatxos. Ens hauria agradat un postre més típic de l'Índia, però sabent com els agraden els dolços molt dolços i havent deixat part dels plats principals perquè ja no podíem més, un postre més lleugeret potser no és tan mala idea jaja Això sí, la salsa de mango i pistatxos era perfecta: és incomprensible que en posin tan poqueta!!!

Per últim, la carta de tes és molt explicativa i val la pena tastar-ne algun... Si encara no heu superat el pressupost!

Resulta massa arriscat qualificar el Bembì com el millor restaurant de cuina hindú de Barcelona, però la veritat és que el menjar és d'una qualitat excepcional i el tracte rebut supera qualsevol expectativa. Una garantia d'això és que a les taules del costat no és difícil veure indis, i és que el nom de Bembì (paraula índia que significa "melic") no només simbolitza una connexió entre la mare i el fill sinó també entre l'Índia i Barcelona.

Llàstima que el preu no sigui del tot assequible, perquè hi tornaríem un dia rere l'altre!! Però llavors, quina gràcia tindria convertir-se per una estona en maharajà, si ho poguéssim ser sempre?

Restaurant Bembì
C/ Consell de Cent, 377
Barcelona
Telf. 93 502 49 72 / 645 257 701
(tancat els diumenges nit)

Encara no has vist Slumdog Millionaire? Perfecta per abans o després d'un Bembì! :)

Truiteria Flash Flash

"Que no has provat mai el pastís de formatge del Flash Flash? Agafa la jaqueta que ja estem tardant!"

Ni les més de 80 varietats de truites, ni les mítiques hamburgueses de recepta secreta, ni tan sols l'ambient eternament chic que s'hi respira van ser el motiu de la meva visita a la truiteria més famosa de Barcelona.

Vam anar-hi amb l'excusa del pastís de formatge, en una d'aquelles nits que resulten fantàstiques pel simple fet que acaben d'una manera ben diferent a com t'havies imaginat... :)

Tot i tenir més de 40 anys, la decoració del Flash Flash continua sent futurista, amb els finestrals rodons de nau espacial i les parets d'un blanc immaculat únicament trencat per la negra figura de la model Karin Leiz, retratada a escala gairebé real amb una càmera a les mans.

L'autor d'aquests vinils és el fotògraf Leopoldo Pomés, impulsor del negoci juntament amb l'arquitecte Alfonso Milà. Una llegenda explica que Pomés dissenyà el restaurant mentre estava a l'hospital, sotmès a una severa dieta en què els metges li havien prohibit allò que més li agradava menjar - touché, les truites.

En entrar, cambrers impecablament uniformats ens comuniquen que ens haurem d'esperar, perquè no hi ha ni un seient buit. Totes les taules són ocupades per una triple combinació d'antics membres de la Gauche Divine, noves generacions de comunicadors, músics o esportistes, i gent del barri de tota la vida.
Per sort, l'espera és molt més curta del que crèiem i en un moment som asseguts davant d'una carta plena de propostes apetitoses, incloent una llista de plats del dia. Les truites, però, són el que més ens crida  l'atenció, i és que va ser al Flash Flash on es revolucionà el concepte proletari de truita, elevant-lo a la categoria d'alta gastronomia.

Truita de patates xips - es notaven perfectament les patates! Una senyora truita, molt ben feta (6,30€)

Panadera - no us deixeu enganyar per les aparences, que per alguna cosa és tot un clàssic de la casa (bé, diuen que és perquè és la preferida del maître i sempre la recomana jaja). Dauets de pa fregit, formatge emmental i salsa de tomata fan d'aquesta truita una autèntica delícia (7,40€, em sembla)

Truita de marisc - oblideu la típica truita de gambes, perquè aquí s'afegeixen a la festa els musclos i les cloïses! Boníssima! (9,40€)

I les que encara ens queden per tastar: la de las niñas, amb pollastre i beixamel; la de samfaina;  la de l'excursionista, amb botifarra; la de carxofes; una que porta macarrons... Mon dieu!! jajaja
Això sí, sempre acompanyades del pa de coca amb tomàquet - no és espectacular, però està bastant a l'altura.

Dues racions de pa de coca amb tomàquet, a 3,10€ la ració

Al Flash Flash només serveixen 3 tipus d'hamburguesa: la Flash, la Monty i la Cadillac. La recepta és secret d'estat, però això deixa d'importar quan tastem la carn, de primeríssima qualitat, neta de tendons i greix i amb un amaniment especial que li dóna un gust molt particular. Tot i això, jo em quedo amb les truites jeje (i encara més si tenim en compte el preu).

Hamburguesa Monty  - la més senzilla? Les patates d'acompanyament, tallades a mà, també són força bones (13,10€)

Hamburguesa Cadillac - gratinada amb formatge i bacó, i farcida de tàperes. Molt bona! (14€)

Salses a tutipleni - ketchup, quatre tipus de mostasses, tabasco...

I finalment, les postres! Són força cares, però valen la pena - especialment una!

Sorbet de gerds - boníiiissim!! jaja Amb dues boles (5,50€)

Pastís del dia - d'avellanes i xocolata. Una autèntica bomba de rellotgeria, súper densa... i increïblement deliciosa! (5,95€)

Gelat de vainilla "anys vint" - realment tenia el gust dels gelats d'abans, pater dixit, perquè jo només sé que estava molt bo. Tot i això, es notaven molts cristalls de gel... Procés de producció millorable, ehem! Tres boles (4,95€)

Bé, i tot plegat ens va sortir per... jaja És broma, encara em falta parlar de l'estrella de la nit!

Pastís de formatge - DE-LI-CIÓS! Que és un dels millors pastissos de formatge de Barcelona? Sens dubte. Que n'hi ha de millors? També (propera publicació!). Però pagarem 5,60€ tants cops com faci falta per aquest trosset de cel :)

Dinar, berenar o sopar al Flash Flash (obre ininterrompudament d'una del migdia a una i mitja de la matinada) és tota una experiència, no només pel menjar sinó per molts altres factors com l'ambient, la decoració i el servei.
Dues truites i dues racions de coca amb tomàquet, dues hamburgueses, una aigua, un suc de tomàquet preparat a la perfecció, dues cocacoles i quatre postres ens van sortir per 81,80€, no gaire tenint en compte que en vam sortir molt contents. És el preu que es paga per veure i deixar-se veure...

Truiteria Flash Flash

C/ Granada del Penedès, 25 (entre Balmes i Tuset)

Barcelona

Telf. 93 237 09 90 (no admeten reserves)

En aquel vació, toda tu vanidad de escritor se te revela una gilipollez, pero, al mismo tiempo, que te lean es tu única victoria posible sobre la muerte - Antonio Lobo Antunes

Parfait de fruits vermells

Comença a fer rasqueta, i mentre quatre avorrits es metamorfosen en ceba abrigant-se sota capes i més capes de roba, nosaltres, amb la deliciosa sensació dels dits garratibats, la llengua insensible i el cervell congelat, gaudirem d'un altre tipus de capes mooolt més interessants...

- Iogurt gelat

- Làmines finíssimes de plàtan

- Méeees iogurt gelat


- Fruits vermells

- Granola

- Bastant més iogurt gelat






Ja que només vivim una vegada, al menys fem-ho amb una mica de gràcia!! jajaja

Aquest exemplar és del kimök, una iogurteria com qualsevol altra de les milions que han envaït Catalunya aquest estiu, amb la particularitat que els ingredients són 100% naturals, que ofereixen iogurt prebiòtic sense sucre i que fa cantonada amb el carrer de les Magdalenes (no és el nom de carrer més encantador que heu sentit mai??).
 

Hi venen dos tipus de Parfait, de 4€ cada un ("4 €, diu? El ronyó també li dono?"), el que us ensenyo i un de tropical amb pinya, plàtan i mango - també traduït com a "mànec" en el seu cartell corresponent jajaja.


Podem combinar el nostre iogurt, normal o light, gran o petit, amb una selecció de toppings prou variada, o bé decidir-nos per un smoothie a base de gelat de iogurt i fruites. Només he provat el Parfait de gerds però era boníiiiissim!

Aquesta foto no és meva... jeje

No es queixa, la vostra mare, que no preneu prou calci ni prou fruita? Doncs ala, ja sabeu com fer-la contenta! (pssst, també t'hi pots posar Oreo a trossets!! :D i xocolata, i mel, i pistatxos, i m&m's...)


Per cert! Kimök és la unió de les paraules "kiss" i "eskimo". No se m'acut cap excusa millor que aquest iogurt gelat per a fer un petó d'esquimal a la persona que ens acompanya :)




kimök
C/ Montsió, 12, cantonada amb el C/ de les Magdalenes 
Barcelona (Barri Gòtic)
Telf. 931 875 796 





Life was much easier when apple and blackberry were just fruits

Restaurant Ses Voltes

Lugio, lugio, lugio... A vegades pesen més els records feliços que els tristos. Intentar ignorar el que hem viscut és ridícul, perquè tot el que un dia va ser anònim ara traspua records amb una nitidesa cruel. Però una no pot viure encallada en el passat!

He tornat a Menorca i encara em quedaven desenes de platges idíl·liques per descobrir, tantes casetes blanques de portes diminutes i finestrons pintats de les que enamorar-me, i el mar infinit que mai és el mateix. I és clar, els restaurants i xiringuitos on encara no havia menjat :) A viure!

El secret del restaurant Ses Voltes és a l'àtic, on podem gaudir d'una de les terrassetes més agradables de Ciutadella. Parets blanques, vaixella de vidre blau i una brisa fresca faran del nostre àpat una experiència deliciosament mediterrània on refugiar-nos de la xafogor estiuenca.

Les olivetes per anar fent boca, en la línia d'un servei prou ràpid i molt proper. Ses Voltes ens brinda una de les millors relacions qualitat-preu de l'illa: el menú diari a 14,50€ (dos plats, beguda, pa i postres) o 9,50€ (un plat, beguda, pa i postres) és una oferta irrepetible, i a la carta hi destaca una gran varietat de pizzes que no arriben als 8€ i pastes més que suggerents a aproximadament el mateix preu.

Aquests dies ens hem afartat de croquetes i braves (què voleu, la meva família és terriblement original) i puc assegurar que aquestes són les millors que hem tastat en tot el viatge. A més a més, aquests plats allargats eren molt grans i la ració, més que generosa, sobretot si estàs acostumada a la típica i trista única croqueta per cap.

La meitat de les braves estava recoberta d'un allioli molt suau i l'altra meitat d'una salsa de pebre excel·lent i insòlita. Les croquetes eren de pernil, saboroses i esponjoses, perfectes.

  

Lògicament, vam arrassar. I el que em va acabar de rematar va ser que el cambrer preguntés si havíem acabat amb les braves quan només en quedaven TRES. Chapeau! La de cambrers que s'enduen les coses a mig menjar! 

Érem quatre i vam optar per dos menús d'un únic plat (suficient, us ho asseguro, després d'aquest aperitiu), una pizza i un plat de pasta.

L'arròs amb llagostins, un dels plats de menú, va ser tot un encert: cremós i suau però molt gustós.

Les costelletes de xai amb patates, que també entraven al menú, eren prou bones, res espectacular però certament de bona qualitat.

La pizza quatre formatges era molt bona, i el toc de les nous tot un èxit!



I els spaguetti nero, quina delícia! Amb musclos, rap i gambes, i recoberts d'una salsa de marisc simplement impressionant. N'hi havia moltíssims i atipaven encara més. Era la pasta més cara (9,5€) però van valer la pena.



I last but not least, les postres. Si bé és cert que l'oferta del menú es reduïa a tres opcions i cap era precisament lleugera, totes sonaven temptadores: tarta de santiago amb maduixes i nata, gelat de formatge menorquí amb figues confitades i brownie negre amb gelat de vainilla. Tot un festival a l'altura de la resta del dinar.

La foto ja parla per sí sola, no? El tros de tarta no era raquític (un altre mal hàbit dels restaurants, no sé exactament perquè), i les maduixes estaven al punt. Un mos de cel.

M'esperava un gust més fort per al gelat, però la veritat és que era tan suau i cremós que no puc fer cap objecció. En canvi, les figues confitades no em van convèncer. Olé per les virutes de xocolata blanca.

Tot plegat, sense vi, ens va sortir per 51€. I quan dic "tot plegat", no em refereixo a un parell d'aperitius, quatre begudes, dos menús i dos plats de carta. També englobo l'ambient relaxat, el servei eficient i el record més que dolç que ens emportem cap a casa!

Restaurant Ses Voltes

C/ Ses Voltes, 16-22

Ciutadella (Menorca)

Telf. 971 381 498

Dormia amb ulleres.
Llegia molts somnis.

             Marta Pessarrodona





PD. jajaja el meu pare es va fer ferides als dits dels peus i es va haver de posar les meves xancles de zebra, us deixo amb la imatge...

 

Pantera Rosa

Amb una ganyota i en veu baixa deixem anar la frase fatídica: "Ho recordava millor".

Fa molt de temps que no en menjàvem, potser des que érem petits, i n'havíem idealitzat el sabor. Ara, anys després i quan ens el tornem a posar a la boca, no podem amagar la nostra decepció.

Bé, això pot passar algunes vegades; per sort, a mi no m'ha passat amb la Pantera Rosa :)

Dins de cada paquet i sota un dels embolcalls més fantàstics del mercat s'amaguen dos prototips d'aquest clàssic de la pastisseria industrial. Compte!, no el sacsegeu gaire, que el material és delicat. Només obrir-lo ja ens arriba l'aroma, dolç i inconfusible, però és la primera queixalada la que ens transporta ràpidament a algun punt de la nostra memòria, perquè el sabor no ha variat en absolut.

Continua igual d'esponjosa, artificial i decadent! Jo crec que és encara més rosa i tot!

Jo, personalment, torno a seure al seient de darrere del nostre Rover verd ampolla, i per les finestres entra la llum de mitja tarda. Anem (o tornem) d'algun viatge, acabem de fer una parada extremadament curta en una gasolinera molt cutre - afortunadament, de Panteres Roses en tenen a tot arreu -, i l'altre pastisset se'l menja el meu pare o la meva germana. És veritat que el seu color rosa no desperta gran confiança, però resulta súper pràctic a l'hora de menjar-se fins a l'última engruna, perquè contrasta amb el negre de la tapisseria!

Segur que a vosaltres us recorda a algú o a algun lloc ben diferent... :)

És precisament perquè només la menjàvem de tant en tant (dedueixo que nutricionalment no és una joia; algú s'ha llegit TOTA la llista d'ingredients? Millor ignorar-la...) que ens transporta a moments especials :)

Ei! Que això no és tot!

Aquesta tarda la Pantera Rosa m'ha demostrat que ha tornat a la meva vida per a quedar-s'hi...

Oh sí. Gelat de Pantera Rosa (òbviament, el de dalt). Quan l'he vist al Pingüí Tropical (gelateria mítica de Sant Cugat per la varietat de sabors, la qualitat del producte i la simpatia de les dependentes, que ara es diu Maximum) he hagut de demanar que me'l deixessin provar... Primer punt a favor: la dona m'ha donat una cullerada ENORME com a tastet! I... és absolutament deliciós. Igual que menjar una Pantera Rosa, però amb la textura cremosa del gelat! El millor, els petits bocins de cobertura rosa...

Teòricament només volia una bola, però ha tornat a quedar demostrat que sóc molt i molt fàcil. "Segur que no en vols una altra...?", "Bé... Amb què combinaria?", "Amb xocolata o amb galeta Maria queda perfecte". I com que també em moria per provar aquest últim gust...! A la foto no s'aprecia perquè han quedat a l'altra banda, però els trossets de galeta de veritat són un puntàs.

Només m'ha costat 2,20€! :) Que poc costa fer-me feliç...

Stay out super late tonight, picking apples, making pies

Restaurant UDON

Somrieu, amants de menjar a lo guarro, perquè ja podeu xarrupar sorollosament els fideus sense que ningú us pugui retreure que sou uns maleducats...

Els japonesos ens han ensenyat que, com més soroll fem a l'hora de menjar-nos els fideus, més gust tenen gràcies a la dosis extra d'oxigen. M'alegro que a l'UDON ens ho recordin!

La cadena, que compta amb sis locals a Barcelona, intenta oferir menjar ràpid de qualitat a un preu assequible, i se'n surt prou bé. Un ambient informal, un servei ràpid i simpàtic i plats orientals força aconseguits fan que en surtis content. Això sí, la seva fórmula de menú, normal o vegetarià, a 9,95€ no m'acaba de convèncer: l'oferta de plats és molt limitada i deixa la sensació que et perds "el millor de la casa". Inclou un plat principal, un acompanyament, beguda i postre, però insisteixo en què no tens gaire marge per escollir (de postres, per exemple, només pots triar entre gelat de te verd o gelat de xocolata). Potser és millor anar-hi disposat a gastar-t'hi una miqueta més i poder menjar el que et ve de gust...

Vaig trobar genial que puguis prendre te com a beguda. Jo vaig demanar el Gracia Blend i, sense exagerar, és el millor que he provat mai! Es veu que és una barreja de tes de Xina i Ceilán amb aromes de vainilla, pell de taronja, pètals de roses, cardamom i gira-sol. No és que sigui una experta catadora de tes i que hi hagi reconegut tot això; és que l'UDON té una web molt i molt guai que m'ha fet de xuleta jeje...
Aquesta pàgina és els meus somnis fets realitat, perquè conté una carta online, amb fotos i explicacions de cada un dels plats!!! Així m'ho puc mirar amb calma abans i no m'haig de llegir la carta a tota pastilla, suant per si ve la cambrera a prendre nota i jo continuo amb la meva indecisió :)

Per cert, el te de fruites del bosc també estava molt bo!

Aquests d'aquí dalt són els yasai yakisoba (fideus fins integrals amb bolets shiitake, col, pastanaga, carbassó, brots de soja i salsa yakisoba). Estaven bons, però no deixaven sense alè. A més a més...

... jo volia xarrupar sorollosament! M'hauria d'haver demanat aquests tori nanba udon (fideus gruixuts tradicionals japonesos amb tires de pollastre arrebossat, shiitake i porro). A més dels bastonets, venien amb una cullereta per a que poguessis beure el caldo.

Un dels acompanyaments: gyoza, o raviolis de carn de porc, col i verdures.

Un altre acompanyament, el yasai yakitori (verdures a la brasa amb salsa yakitori). Amb excepció de la pastanaga caramelitzada, era una mica insuls. Ah, i vaig haver de demanar-la perquè se n'havien oblidat...

I l'acompanyament que tancava el tercet: negima yakitori, dos pinxos de pollastre a la planxa amb més salsa yakitori.

El postre, deliciós: gelats en plats calents per a que s'anessin desfent gradualment mmm... Qui va dir que el gelat de te verd no tenia gust de res? Aquest és dels millors que he provat.

Vam dinar molt bé, però no em cansaré de dir-ho: si hagués pogut, hauria escollit plats ben diferents! Em queda pendent anar-hi un dia a xarrupar, i que rigui el de la taula del costat si vol!

UDON Glòries

Av. Diagonal, 208 (dins del Centre Comercial Glòries)

No s'accepten reserves!

Quan un ha sobreviscut, no té dret a planye's de la seva sort, seria fer una injúria als que es van quedar allà (El club dels optimistes incorregibles)

El millor gelat

No he provat tots els gelats del món (encara), però estic SEGURÍSSIMA que el gelat de dulce de leche del Guiomar està, com a mínim, al top ten!

És una pena, perquè la foto és CUTRE en majúscules, però us demano que feu un esforç mental i us imagineu la cullerada de gelat més cremosa que heu tastat mai aterrant a les vostres boques. He sentit algú queixar-se: "A mi el dulce de leche se'm fa empalagós". Amigo, perquè no has provat aquest. El punt just de dolçor; me'n van posar tres boles (jeje de fet a la foto el veieu un xic començat) però me'n podria haver menjat un camió sencer. I això que eren les postres.

De fet, l'opció tenia tots els números per a ser un èxit: és fet artesanalment al Guiomar, que és un restaurant portat per argentins, i  ja se sap que a l'Argentina, a part d'uns romàntics, són autèntics experts en l'art del gelat. I si el sabor és el dulce de leche, producte estrella d'aquelles terres, havia de ser bo per força! A més a més, el Guiomar és un d'aquells llocs on el servei és tan lent que quan et porten el plat ja t'has menjat les flors de decoració i t'estàs cordant el davantal per entrar a fer-te el dinar tu mateix. Per això, el gelat estava una mica desfet... i no sé si sabeu que així el gust es multiplica ;)

No és que les virutes i la galeta Maria espatllessin les postres, però sobraven d'una manera escandalosa; no hi tenien res a fer, contra un protagonista tan perfecte!

Aquests dies en què els pantalons llargs comencen a enganxar-se i descobrim qui de la universitat desconeix l'existència del desodorant, els gelats són imprescindibles. Sé de sobres que anar fins a Sant Cugat fa  mandra (jo crec que fins i tot pels que vivim a Sant Cugat), però en realitat només són 25 minuts des de Plaça Catalunya, asseguts en uns meravellosos ferrocarrils equipats amb aire condicionat i seients tapissats de colors! I encara que us sentiu temptats per les meravelloses gelateries que omplen el centre del poble, encara que els més de cinc euros que costa l'experiència requin bastant... ja sabeu on teniu el millor dels millors! :)




The States - it's an amazing place where no one enjoys life but they all want to live forever (George Tsongas)