Restaurant Kiku-chan



Un dia arriba el Saló del Manga i descobreixes que tota aquella gent que feia esforços bàrbars per aparentar ser normal és, en realitat, un friki de cuidado: un amic que deixa la carrera per convertir-se en Maestro Pokémon, la teva àvia que es gasta la pensió en figuretes de One Piece, o el teu veí, que resulta que té una katana de veritat (cosa que explica perquè sempre té els setos tan ben podats).  

Exageracions a banda, tothom té la seva faceta friki, i no hauria de ser motiu de vergonya sinó d'orgull! :D

La recomanació gastronòmica d'avui va dedicada a tots els fans de la cultura japonesa. Bé, i als que els hi agrada el menjar deliciós, barat i en proporcions desmesurades jaja

Al Kiku-Chan, situat just al costat del centre comercial l'Illa, la tapisseria dels bancs cau a trossos, per anar al lavabo has de creuar el magatzem i la il·luminació groguenca acaba de donar-li un aire cutre al conjunt. Petits detalls sense importància, perquè nosaltres venim a per la teca!


Palitos al ataqueeeeerl

Només hem estat a Japó en somnis, però en els nostres somnis el Ramen és justament així: un caldo profund i saborós, servit en un bol ben gran amb verduretes, una mica d'ou i tires d'una carn sorprenentment deliciosa (em pregunto com la fan!). Ve tant de gust, així calentó, amb el fred i la pluja d'aquests dies! :)

Wakame-Ramen (7,30€), o sopa de tallarines amb algues. A nosaltres ens va agradar una mica més el Ramen amb col picant! jeje

La simple combinació d'ingredients del Katsu-Don es guanyarà als més escèptics - barregeu bé l'arròs, la ceba deliciosament caramelitzada i, ATENCIÓ, els talls d'escalopa més tendres que heu tastat en la vida, amb la salseta i l'ou. Níngú trobarà a faltar la paella o el risotto!

Katsu-Don (7,20€, crec)

El variat de makis (12, o 6 si demaneu mitja ració) és força correcte, i les mides irregulars garanteixen que els han fet ells... Però és que hi ha algun maki tan gegant que no passa ni per les boques amb més capacitat d'obertura!! jaja Sigui com sigui, he provat sushi força millor, i tenint en compte el preu (12,20€ el variat sencer), si fos vosaltres em decantaria per un arròs o un Ramen ;)

El Kiku-Chan ofereix menús (massa) econòmics. Per 7,50€ tenim una amanideta, un petit bol de sopa, un segon a escollir entre diverses opcions, beguda, i postre, cafè o te. No ens ho esperàvem, però tant la sopa com l'amanida eren ben bones!

 

Un altre dels menús és el de 8,90€, amb un Ramen normal (la diferència amb els Ramen de la carta és mínima!!), empanadilles de verdures i carn anomenades Gyoza, arròs fregit, beguda, i postre, cafè o te. Ni les Gyoza, amb la pasta cruixent i el farcit deliciós, ni l'arròs ens remetien al típic restaurant oriental barat: un menú molt complet que posa a prova els estómacs més grans!

 

No estava dins del menú, però com a bons mitòmans ens feia il·lusió acabar l'àpat amb un Dorayaki. No us sona de res? Doncs l'heu vist mil cops: és el pastisset d'en Doraemon! :D

I ara, ciutadans de Catalunya i persones que no conceben la seva infància sense el club Súper3, ve el moment més dur, el de revelar la veritat.

El pastisset del Doraemon no està farcit de xocolata, sinó de pasta de mongetes dolces!!!

El que ens van servir era de bossa, escalfat al microones... però estava boníiiiiissim!! :D jaja Costa 4,5€ (tal com ens va advertir maternalment la cambrera), però val la pena provar-lo! En altres paraules, si no el proves no ets un bon friki.

 

La rapidesa extraordinària del servei i la correcció dels cambrers fan aquest restaurant encara més recomanable. És el lloc perfecte per anar en grup, per atipar-se de valent sense deixar-s'hi un dineral i per als amants del Ramen.
Per si us picava la curiositat, sí,  jo també vaig anar al Saló del Manga!! :D però sense disfressar jajaja

 

Restaurant Kiku-chan

C/ Numància, 133

Barcelona

Telf. 93 419 14 67 / 93 410 72 47






Oh clau que ocultes les forces de l'estrella, revelat en la teva forma veritable. T'ho ordeno pel poder que m'ha estat concedit, transformació!

Restaurant Le Comptoir Marseillais

En un principi no ens volíem fer il·lusions, perquè sabem per experiència que els noms de restaurants en una altra llengua no són garantia de res. Però llavors vam llegir les encantadores faltes d'ortografia a la pissarreta del menú i ens vam adonar que tant les cambreres com els clients que ens envoltaven parlaven en francès... i la nostra desconfiança es va fondre com mantega :)

 

Le Comptoir Marsellais ocupa un estret local de l'Eixample barceloní, que els sostres alts converteixen en un espai ampli i atractiu, decorat amb estil i sobrietat. Nosaltres vam tenir la sort de seure a la millor taula, al pis de dalt, amb vistes de tot el restaurant.

En realitat pensàvem utilitzar el descompte per als subscriptors de La Vanguardia, però el menú de migdia (on no apliquen la rebaixa) ens va agradar prou, i 11,9€ no és un preu excessiu. Es podia triar entre quatre primers i tres segons, i ens van servir amb una rapidesa que vam agrair (la gana que teníem es pot apreciar a la foto següent, amb la quiche ja partida en dos - una mica més i em quedo sense documentació!).

Podeu trobar-la petita però no ho era gens; és que els plats són gegantins! Estava farcida de pernil i formatge (a la carta també n'hi ha de tonyina i d'espinacs amb formatge de cabra), i s'ha d'admetre que estava molt bona i, sobretot, molt ben feta: la textura era lleugerament cruixent però gens encrostada, van utilitzar pernil dolç en comptes de bacó i l'abundància exagerada de formatge fos desarmava totalment.

A més, l'amanida, deliciosa, era prou generosa per a contrarrestar la potència del pastís.

La quiche, però, va quedar força oblidada quan vaig tastar el taboulé: quina delícia! És veritat, la meva opinió no té gaire valor perquè sóc una debutant en el tema cuscús, però estava tan bo que em sembla difícil que n'hi pugui haver d'altres millors! Servit a la temperatura justa (és un plat fred), la combinació de sabors encara destacava més.

 

És una llàstima que les ampolles d'aigua siguin tan petites, perquè són una autèntica monada! No em fa vergonya reconèixer que ens en vam endur una de buida... ;)

Els segons també van arribar súper ràpid, servits per una cambrera encantadora. La pobre va aguantar estoicament l'home de la taula del costat, que volia el seu entrecot sense "lo verde que le ponéis por encima". Amb un to insultant, li deia: "Espera, hazme una cosa: coges un tomate, lo partes por la mitad y le das vuelta y vuelta a la parrilla. Primero un lado, después el otro", com si parlés amb una nena petita. Estic completament a favor de la interacció client-cuina, crec que ens hem de sentir lliures (en la majoria de llocs) de demanar que ens canviïn una guarnició o que ens cuinin un plat de certa manera (i si no és possible doncs res, per demanar que no quedi!). Però aquell home la va tractar amb una suficiència descaradíssima, i la noia va conservar la calma. Ole tú!

Bé, tornant a la teca, els segons encara van deixar el llisto més alt (més?!). El pollastre, lleugerament picant i molt ben acompanyat de cuscús i una espècie de ratatouille, era molt bo. Malgrat això, i de la mateixa manera que la quiche, va passar a un segon pla en arribar el hachis parmentier...

Quan la cambrera ens va explicar en què consistia aquest plat típicament francès, em va semblar avorrit (puré de patata gratinat i carn picada? Això ho puc fer a casa). Però només veure'l em vaig adonar que d'avorrit no en tenia res; la carn de la foto us sembla sucosa? Doncs era mil cops millor, era MELOSA. Una de les millors carns picades que he provat, us ho dic amb el cor a la mà. El puré era bastant suau, el grau de discreció just per a ser la parella perfecta de la carn. No tinc ni idea de què van fer a aquesta carn per a fer-la tan saborosa i tendre, però fa força temps que vaig anar a Le Comptoir Marsellais i en recordo el gust com si l'hagués dinat avui. Molt recomanable!

Les postres no estaven malament - bé, no es que fossin dolentes, però és que després d'aquests plats...! La brotxeta de fruites era molt original, el sirop que l'acompanyava no era de maduixa sinó d'una espècie de piruleta, i el pastís de fruites del bosc també era una bona opció, molt lleuger i diferent de la típica tatin de poma. El fet de servir-los en taules de pissarra també té la seva gràcia!

Vam sortir molt contentes, però us puc assegurar que Le Comptoir Marseillais encara té molt per oferir-nos: tapes de noms molt i molt suggerents (foie-gras amb sal i melmelada de figues sobre pa torrat; filet de bou "Façon Rossini"; pastisset de camembert i poma) però a preus certament alts, hamburgueses originals i refinades o una acurada seleccio de vins francesos. Sabent això i les temptadores promocions que fan entre setmana, em sembla que ens queda Le Comptoir per estona.

Le Comptoir Marseillais

Rosselló, 290. Barcelona

Tel. 93 457 07 85

Què en deuen fer, de totes les cortezas que treuen als Bimbo sin corteza?!

Restaurant UDON

Somrieu, amants de menjar a lo guarro, perquè ja podeu xarrupar sorollosament els fideus sense que ningú us pugui retreure que sou uns maleducats...

Els japonesos ens han ensenyat que, com més soroll fem a l'hora de menjar-nos els fideus, més gust tenen gràcies a la dosis extra d'oxigen. M'alegro que a l'UDON ens ho recordin!

La cadena, que compta amb sis locals a Barcelona, intenta oferir menjar ràpid de qualitat a un preu assequible, i se'n surt prou bé. Un ambient informal, un servei ràpid i simpàtic i plats orientals força aconseguits fan que en surtis content. Això sí, la seva fórmula de menú, normal o vegetarià, a 9,95€ no m'acaba de convèncer: l'oferta de plats és molt limitada i deixa la sensació que et perds "el millor de la casa". Inclou un plat principal, un acompanyament, beguda i postre, però insisteixo en què no tens gaire marge per escollir (de postres, per exemple, només pots triar entre gelat de te verd o gelat de xocolata). Potser és millor anar-hi disposat a gastar-t'hi una miqueta més i poder menjar el que et ve de gust...

Vaig trobar genial que puguis prendre te com a beguda. Jo vaig demanar el Gracia Blend i, sense exagerar, és el millor que he provat mai! Es veu que és una barreja de tes de Xina i Ceilán amb aromes de vainilla, pell de taronja, pètals de roses, cardamom i gira-sol. No és que sigui una experta catadora de tes i que hi hagi reconegut tot això; és que l'UDON té una web molt i molt guai que m'ha fet de xuleta jeje...
Aquesta pàgina és els meus somnis fets realitat, perquè conté una carta online, amb fotos i explicacions de cada un dels plats!!! Així m'ho puc mirar amb calma abans i no m'haig de llegir la carta a tota pastilla, suant per si ve la cambrera a prendre nota i jo continuo amb la meva indecisió :)

Per cert, el te de fruites del bosc també estava molt bo!

Aquests d'aquí dalt són els yasai yakisoba (fideus fins integrals amb bolets shiitake, col, pastanaga, carbassó, brots de soja i salsa yakisoba). Estaven bons, però no deixaven sense alè. A més a més...

... jo volia xarrupar sorollosament! M'hauria d'haver demanat aquests tori nanba udon (fideus gruixuts tradicionals japonesos amb tires de pollastre arrebossat, shiitake i porro). A més dels bastonets, venien amb una cullereta per a que poguessis beure el caldo.

Un dels acompanyaments: gyoza, o raviolis de carn de porc, col i verdures.

Un altre acompanyament, el yasai yakitori (verdures a la brasa amb salsa yakitori). Amb excepció de la pastanaga caramelitzada, era una mica insuls. Ah, i vaig haver de demanar-la perquè se n'havien oblidat...

I l'acompanyament que tancava el tercet: negima yakitori, dos pinxos de pollastre a la planxa amb més salsa yakitori.

El postre, deliciós: gelats en plats calents per a que s'anessin desfent gradualment mmm... Qui va dir que el gelat de te verd no tenia gust de res? Aquest és dels millors que he provat.

Vam dinar molt bé, però no em cansaré de dir-ho: si hagués pogut, hauria escollit plats ben diferents! Em queda pendent anar-hi un dia a xarrupar, i que rigui el de la taula del costat si vol!

UDON Glòries

Av. Diagonal, 208 (dins del Centre Comercial Glòries)

No s'accepten reserves!

Quan un ha sobreviscut, no té dret a planye's de la seva sort, seria fer una injúria als que es van quedar allà (El club dels optimistes incorregibles)

Restaurant El Jardi de l'Àngel

Fugíem del caos sufocant del Portal de l'Àngel, i sense pretendre-ho ens vam trobar en un jardinet secret, un paradís amagat on desaparèixer una estona.
Érem davant d'un oasis modern: una piscina cristal·lina, una terrassa deliciosament banyada en sol, palmeres que ens brindaven la seva ombra. I una gran carpa blanca, com una haima gegant on recuperar forces i, sobretot, ser tractats com a xeics.

Tot el personal, sense excepció i amb especial menció a la maître, l'Ània, es van ocupar de que no ens faltés absolutament de res. El tracte que vam rebre va ser simplement perfecte: sense ocupar el nostre espai, venien carregats d'atencions i humor per a que la sensació de relax que es respirava dins la carpa s'accentués encara més.

Tres menús diferents - l'exprés a 14€, el setmanal a 20€ i el degustació a 35€, sense begudes incloses -  es nodrien d'una carta variada, on els plats tradicionals són fets com déu mana però sempre hi ha lloc per a la innovació i el toc personal. Se'ns va fer força difícil escollir.

El contrast de sabors feien d'aquesta amanida una autèntica joia: la dolçor del gelat de violetes, l'amargor mitigada de l'escarola i el gust salat de les pipes de girasol i el plàtan mascle fregit formaven una combinació tan atrevida com exitosa, encara que la presentació fos un xic millorable. Les maduixes, a més, estaven al punt.

El carpaccio de mango amb llagostins va ser l'única decepció que vam tenir, perquè no aconseguia que una combinació conegudament exitosa com la d'aquests dos ingredients funcionés. La fruita era prou madura però el vinagre n'amagava el gust, i el punt de cocció dels llagostins era lluny de l'ideal. L'espècie de mousse que coronava el plat tenia era més estètica que gustosa, i no ajudava a lligar els gustos.

No mentirem: hem provat pollastre amb escamarlans millors que aquest - com oblidar el de s'Engolidor, a Menorca...! Però hem de reconèixer que era molt saborós, i tant l'au com el marisc eren d'una qualitat excepcional. La salsa, espessa i original, ens va deixar amb l'intriga de l'ingredient secret  (xocolata, potser?), i amb una bona taca a la samarreta. La carn del pollastre era melosa, gens seca, i la ració més que generosa. El cambrer va fer broma: "No sé qui es menjarà a qui!" (després va quedar impressionat quan va retirar el plat i estava net com una patena).

Si fos per mi, no hauríem optat per un segon tan convencional com la cueta de rap amb cebeta confitada. I hauria estat un error colossal! El peix es desfeia a la boca, però és que les patates i la ceba eren excepcionals, inoblidables.

El sorbet de mandarina reunia dolçor i amargor; era prou bo. La textura era la justa.

El postre estrella, però, va ser la crema de pinya amb gelat de poma verda. Una combinació sorprenent i deliciosa, encara que potser n'hi havia una mica massa!

El dinar va culminar amb una copa de cava cortesia de la casa i amb una estoneta de sol a la terrassa idílica. En sortir, ens sentíem com noves! El Jardí de l'Àngel és el racó perfecte per a recuperar forces, oblidar-nos de tots els problemes i gaudir; gaudir d'una cuina deliciosa, un servei excel·lent i un ambient magnífic a un preu més que raonable.

El Jardí de l'Àngel

Avinguda Portal de l'Àngel, 17

08002 Barcelona

Tel. 93 318 59 39

No hay cuestión ni pesadumbre que sepa amigo nadar; todas se ahogan en vino, todas se atascan en pan - Francisco de Quevedo

Restaurant Dos Torres

Fins on arriba la nostra capacitat de perdó?

Podem perdonar que ens serveixin una amanida de recuit de Fonteta sense recuit de Fonteta? Potser sí, si el servei es mostra ràpid i atent durant la resta de l'àpat...

Serem capaços d'obviar les destrosses arquitectòniques infligides a una meravella de la part alta de Barcelona, que n'han fet un espai fosc, impersonal i fins i tot hortera? Potser sí, si ens trobem amb un arròs tan cremós com el de llagostins i pollastre.

Ens recaran els 21€ per un menú de migdia, que en molts altres llocs d'igual (i força més) renom podrien ser uns quants menys? Sí, ens recaran, perquè fins aquí arriba la nostra capacitat de perdó.

Podria ser que una presentació acurada i un producte de qualitat ens distreguessin de la monotonia de la carta, però continua resultant estrany que un restaurant tan nou s'enlairi sense cap tipus d'aspiració, i recorri a combinacions de sabors més que suades.

Els elements d'aquest local que ratllen l'excel·lència queden absolutament fora de joc quan apareixen uns lavabos que semblen un calabós, surten de cuina descuits garrafals i es respira el conformisme que sura en l'ambient. Aquest cop, nosaltres els perdonarem, però caldrà molta penitència per a despertar l'interès dels senyors Michelin.

 (Perdoneu per la qualitat de les fotos; la Blackberry fa el que pot!)

L'amanida de recuit, amb maduixes i taronja - fresca i saborosa, amb el PETIT detall que li faltava el recuit

Fusilli (a la carta deia pappardelle; els haurien acabat?) amb bacon (ehem la mínima expressió), rúcola i crec que cremós de ceps. Critico per criticar, perquè aquest plat tan consistent era una ABSOLUTA delícia!

Crec que era vedella sobre un llit de puré de patata amb patates al forn. La salsa és el que donava personalitat al plat





Arròs de llagostins i pollastre. Cremós, subtil. Excel·lent!



Pastís selva negra amb virutes de xocolata i salsa de gerds. A mi em va decepcionar perquè la xocolata era massa forta pel meu gust; la meva àvia "que ja no tenia més gana", es va ocupar que no en quedés ni una engruna



Pastís Tatin amb gelat de llet merengada i crema de vainilla. Encara que la Tatin fos molt normaleta, el gelat i la crema estaven molt bons!



No malinterpreteu el to de la crítica, vaig de sobrada expressament!! ;)

É una mujé, es digna de admirá

Café Le Bistrot

Les franceses són chics per la seva aura misteriosa i glacial, perquè semblen inaccessibles per a la resta de mortals. Però a vegades allò chic pot resultar també familiar, tendre i proper - un bon exemple n'és Le Bistrot, un cafè restaurant aparentment diminut encaixat entre les parets empedrades del casc antic de Girona.

Les tauletes de marbre, les cadires de vímet trenat, les delicades làmpades en forma de flor confereixen a aquest local un aire modernista i refinat, de temps passats, si bé el tracte que rebem del personal és tan casolà com la temptadora exhibició de pastissos amb què ens topem només en entrar.

Tot i que teníem molt bones referències de les seves torrades, ens vam trobar un menú de 20€ (17, si en teníem prou amb un sol plat, encara que llavors la relació qualitat-preu no és gaire bona) amb possibilitats molt variades i noms molt suggerents. "Sort que hem reservat!", exclamàvem en veure la gentada que s'acumulava a les seves portes quan tot just era la una del migdia (horari francès: parfait!). Tranquils: Le Bistrot és molt més gran del que sembla :)

Al ser de menú, el servei és ra-pi-dis-sím! En un tres i no res demanàvem i no ens en vam adonar que ja teníem el plat al davant. I ni que fos un plat qualsevol, perquè el pastís d'albergínies amb salsa de formatges superava qualsevol expectativa: era, per descriure'l en una paraula, sublim. Opino que és molt difícil cuinar l'albergínia i que passi tan bé; la salsa era prou suau per acompanyar el pastís sense robar-li protagonisme, evitant que resultés sec o monòton. Cada mos era un trosset de glòria, esponjós i exquisit.

També vam provar l'amanida tèbia de formatge de cabra, acompanyada de pinyons, nous i panses i amb una subtil vinagreta; el contrast entre el gust potent del formatge i la dolçor dels fruits secs convertia aquesta amanida en tota una delícia.

Altres primers, com el gratinat de macarrons (el nom està ben triat: valia molt més la pena el formatge que no la pasta), o la brandada de bacallà també eren bons.

El que més em va sorprendre dels segons plats van ser les guarnicions: res de les típiques patates fregides, i molts cigrons, pèsols, arròs blanc, verduretes i blat de moro. Tot i que estic completament a favor d'aquests acompanyaments més lleugers (les racions ja eren prou generoses!), podien fer-se una mica insípids si el plat no portava salsa. Els punts de cocció eren encertats -mai m'havien preguntat com volia el salmó...!-, i en general tots els plats estaven a l'altura, sense ser espectaculars.

El salmó que mencionava no era sucós però sí saborós, i ens el vam cruspir tot malgrat estar "a punt de reventar" ;)

Les galtes de porc també eren molt gustoses (encara que no en sóc cap experta) i la subtilesa del confit d'ànec combinava a la perfecció amb l'arròs que l'acompanyava.

El plat que es mereix una menció especial, però, són els llibrets de formatge manxego, per la seva originalitat: en comptes de ser arrebossats, eren a la planxa, i la cremositat del formatge fos convertia una carn que podria haver estat una sola de sabata en un bocí molt melós. A més, el manxego tenia prou personalitat per a que no s'hi trobés gens a faltar el pernil dolç. El millor dels segons que vam provar!

Les postres també em van agafar per sorpresa: les meves grans apostes eren el pastís de xocolata casolà i el gelat de nata, i encara que els dos eren prou satisfactoris, és molt difícil fer un pastís de xocolata a casa i que no quedi sec (la cobertura de xocolata només ho solucionava en part), i aspires molt alt si demanes un gelat pensant que te'n portaran un de gelateria.

Per sort, les meves decepcions es van veure compensades pel gelat de gerds (dels millors que he provat!) i, sobretot, pel flam de iogurt amb salsa de taronja. Aquest últim era inoblidable, reunia els dos sabors amb una lleugeresa extraordinària. Molt més bo del que sembla a la foto ;)

Amb el vostre permís, senyors de la taula del costat!

No sé si va ser perquè era la diada de Sant Jordi i aquest dia ja és romàntic en sí, però tots vam quedar enamorats de Le Bistrot. El restaurant també té una altra connexió amb el món dels llibres, ja que és on quedava diverses vegades l'escriptor Javier Cercas per desvelar els misteris de "Soldados de Salamina".

Tampoc sé si el preu del menú diari sempre és el mateix o pujava a 20€ perquè era festiu, però definitivament quedava compensat per l'abundància de les racions, l'amabilitat i rapidesa del servei, la qualitat de tot el menjar i l'encant del lloc. Tota una troballa al cor d'aquesta ciutat de la que també em vaig enamorar :)






Cafè Le Bistrot
Pujada de Sant Domènech, 4
17004 Girona
Telf: 972 218 803



Estic segura que hi ha gent que corre 15 km a la Marxa Popular de Vall-llobrega només pel súper entrepà de botifarra que et donen al final.