Crêperie Les 3 Pommes

Bonnes nouvelles, mes amis! Ja no cal anar creuar la frontera per viatjar a França, ni tan sols haver-hi nascut per sentir-te francès! Ho vaig comprovar en visitar Les 3 Pommes, un trosset del país veí replantat a l'Eixample.

Si la música o el deliciós accent de la propietària - de cabells rojos esbullats i vestit de colors - no aconsegueixen traslladar-te a les terres bretones, espera a provar alguna de les seves galettes!
Elaborades amb farina de blat sarraí, ofereixen múltiples combinacions clàssiques, vegetarianes, d'influència catalana o fins i tot personalitzades. Per això va ser tot un gust demanar consell a la propietària i que en comptes del típic "tot és bo!" es mullés i ens orientés, intentant endevinar què ens agradaria més.

El local sembla sortit d'un conte de fades, amb les parets dibuixades i tassetes de porcellana plenes a vessar d'autèntica sidra brut bouché.  Ideal per a retrobaments amb amics, per a una primera (o segona, o tretzena) cita o per acabar amb la nostàlgia de qualsevol francès. De fet, una quarta part de la clientela són francesos que viuen aquí i que s'enyoren!

Voilà, les nostres galettes! Totes quatre eren una delícia :)
 

Languedoc - roquefort, bacó, ceba i enciam. L'enciam oferia un contrast molt especial! Era boníssima jeje

 

Nourmande - pollastre, emmental, xampinyons a la crema i sidra. La més emblemàtica, la fan des que van obrir l'any 1995. Que no us intimidi la sidra, gairebé no es nota! Els xampinyons a la crema són sublims. Probablement, la millor de les quatre!

 

Agen - bacó, pernil dolç, panses i emmental. En la meva opinió, la més normaleta.



Campagnarde - salsitxes, xampinyons, emmental i mostassa (servida apart). Boníiiissima!

I no ens oblidem de la nostra estimada Orangina! Qui no ha demanat una Fanta de taronja a França i s'ha trobat amb que només tenen Orangines? Ja la trobàvem a faltar! :D

Com que les galettes no eren gaire pesades (tot i que emplenaven), a l'hora de les postres teníem lloc per a compartir una de les seductores crêpes dolces de la carta. N'hi ha de flamejades, amb gelat i especialitats de la casa, a més d'altres postres. La nostra es deia Carmelite!

Per què enganyar-vos, era tan deliciosa com aparenta a la foto! jaja La combinació de caramel, avellanes i gelat de vainilla no podia funcionar millor; una alternativa a la clàssica crêpe de Nutella per a un final ben dolç!

En resum, no puc instistir-vos prou per a que aneu a Les 3 Pommes! Un lloc encantador, amb un servei excel·lent, un menjar deliciós i a uns preus raonables (érem quatre, vam prendre 4 galettes, 1 crêpe, 1 aigua gran, 1 Orangina i una tassa de sidra, i ens va sortir a 13,6€ per cap).

Així doncs, si voleu submergir-vos per una estoneta en un ambient acollidor, tranquil i, per sobre de tot, francès, ja sabeu on anar. Jo aquest any em moria per començar a fer classes de francès però no he pogut per culpa dels meus horaris horribles... Sempre em podré consolar a Les 3 Pommes! :D

Crêperie Les 3 Pommes

C/ Aragó, 150 (cantonada Villarroel)

Barcelona

Telf. 934 515 409

(obert tots els dies de 20 a 24 hores, excepte diumenges)

Vine et convido a un croissant fem una vichyssoise si vols fer una fondue en un bon restaurant saludarem el chef brindarem amb champagne menjarem petit fours semblarem dos infants - Els Amics de les Arts

Restaurant Le Comptoir Marseillais

En un principi no ens volíem fer il·lusions, perquè sabem per experiència que els noms de restaurants en una altra llengua no són garantia de res. Però llavors vam llegir les encantadores faltes d'ortografia a la pissarreta del menú i ens vam adonar que tant les cambreres com els clients que ens envoltaven parlaven en francès... i la nostra desconfiança es va fondre com mantega :)

 

Le Comptoir Marsellais ocupa un estret local de l'Eixample barceloní, que els sostres alts converteixen en un espai ampli i atractiu, decorat amb estil i sobrietat. Nosaltres vam tenir la sort de seure a la millor taula, al pis de dalt, amb vistes de tot el restaurant.

En realitat pensàvem utilitzar el descompte per als subscriptors de La Vanguardia, però el menú de migdia (on no apliquen la rebaixa) ens va agradar prou, i 11,9€ no és un preu excessiu. Es podia triar entre quatre primers i tres segons, i ens van servir amb una rapidesa que vam agrair (la gana que teníem es pot apreciar a la foto següent, amb la quiche ja partida en dos - una mica més i em quedo sense documentació!).

Podeu trobar-la petita però no ho era gens; és que els plats són gegantins! Estava farcida de pernil i formatge (a la carta també n'hi ha de tonyina i d'espinacs amb formatge de cabra), i s'ha d'admetre que estava molt bona i, sobretot, molt ben feta: la textura era lleugerament cruixent però gens encrostada, van utilitzar pernil dolç en comptes de bacó i l'abundància exagerada de formatge fos desarmava totalment.

A més, l'amanida, deliciosa, era prou generosa per a contrarrestar la potència del pastís.

La quiche, però, va quedar força oblidada quan vaig tastar el taboulé: quina delícia! És veritat, la meva opinió no té gaire valor perquè sóc una debutant en el tema cuscús, però estava tan bo que em sembla difícil que n'hi pugui haver d'altres millors! Servit a la temperatura justa (és un plat fred), la combinació de sabors encara destacava més.

 

És una llàstima que les ampolles d'aigua siguin tan petites, perquè són una autèntica monada! No em fa vergonya reconèixer que ens en vam endur una de buida... ;)

Els segons també van arribar súper ràpid, servits per una cambrera encantadora. La pobre va aguantar estoicament l'home de la taula del costat, que volia el seu entrecot sense "lo verde que le ponéis por encima". Amb un to insultant, li deia: "Espera, hazme una cosa: coges un tomate, lo partes por la mitad y le das vuelta y vuelta a la parrilla. Primero un lado, después el otro", com si parlés amb una nena petita. Estic completament a favor de la interacció client-cuina, crec que ens hem de sentir lliures (en la majoria de llocs) de demanar que ens canviïn una guarnició o que ens cuinin un plat de certa manera (i si no és possible doncs res, per demanar que no quedi!). Però aquell home la va tractar amb una suficiència descaradíssima, i la noia va conservar la calma. Ole tú!

Bé, tornant a la teca, els segons encara van deixar el llisto més alt (més?!). El pollastre, lleugerament picant i molt ben acompanyat de cuscús i una espècie de ratatouille, era molt bo. Malgrat això, i de la mateixa manera que la quiche, va passar a un segon pla en arribar el hachis parmentier...

Quan la cambrera ens va explicar en què consistia aquest plat típicament francès, em va semblar avorrit (puré de patata gratinat i carn picada? Això ho puc fer a casa). Però només veure'l em vaig adonar que d'avorrit no en tenia res; la carn de la foto us sembla sucosa? Doncs era mil cops millor, era MELOSA. Una de les millors carns picades que he provat, us ho dic amb el cor a la mà. El puré era bastant suau, el grau de discreció just per a ser la parella perfecta de la carn. No tinc ni idea de què van fer a aquesta carn per a fer-la tan saborosa i tendre, però fa força temps que vaig anar a Le Comptoir Marsellais i en recordo el gust com si l'hagués dinat avui. Molt recomanable!

Les postres no estaven malament - bé, no es que fossin dolentes, però és que després d'aquests plats...! La brotxeta de fruites era molt original, el sirop que l'acompanyava no era de maduixa sinó d'una espècie de piruleta, i el pastís de fruites del bosc també era una bona opció, molt lleuger i diferent de la típica tatin de poma. El fet de servir-los en taules de pissarra també té la seva gràcia!

Vam sortir molt contentes, però us puc assegurar que Le Comptoir Marseillais encara té molt per oferir-nos: tapes de noms molt i molt suggerents (foie-gras amb sal i melmelada de figues sobre pa torrat; filet de bou "Façon Rossini"; pastisset de camembert i poma) però a preus certament alts, hamburgueses originals i refinades o una acurada seleccio de vins francesos. Sabent això i les temptadores promocions que fan entre setmana, em sembla que ens queda Le Comptoir per estona.

Le Comptoir Marseillais

Rosselló, 290. Barcelona

Tel. 93 457 07 85

Què en deuen fer, de totes les cortezas que treuen als Bimbo sin corteza?!

Ou a la francesa

Els ous molen, i això ningú m'ho pot discutir - si et fa fàstic l'ou dur, no et podràs resistir a una bona truita farcida de formatge; si tens un trauma infantil amb els ous remenats, tremolaràs d'emoció davant d'un ou poché. Però és que a més d'acceptar mil i una preparacions, nutricionalment són una meravella (víctimes del colesterol, podeu continuar menjant ous, ara sense remordiments).

Els ous ferrats, sens dubte la versió més bonica d'aquest aliment (el rovell lluent en una corba perfecta, les puntetes cruixents al voltant de la clara...!), eren un clàssic intocable a casa meva. Fins el dia que vaig llegir la descripció que l'Ibán feia sobre l'ou a la francesa al seu blog: 

"Cuando lo muerdes, al principio notas el crujir dorado y mantequilloso del pan frito, después la mera sensación grasienta y dulce de la mantequilla, y por fin el néctar dorado del huevo"

Probablement llegireu la recepta i direu: jaja que fàcil. DONCS NO! Els experts no paren de repetir-ho, l'ou no és tan fàcil de fer com sembla! Quants chefs van suspendre el seu examen final (?) perquè no van saber fer una simple truita a la francesa... De la meva experiència us regalo dos consells: no us passeu amb la mantega, i tingueu paciència!

Foto "cortesia de" pop culture cooking. Crec que l'autor va tenir una mica massa de paciència 

Ou a la francesa

(el nom original és "ou en torrada", però sona menys chic)

1. Agafar una llesca de pa de motlle, com més gran millor! Fer-hi un forat al centre amb l'ajuda d'un got (recomano guardar el cercle de pa per a sucar després).

2. Posar mantega a desfer en una paella i fregir el pa per un costat.

3. Quan estigui torradet (i no abans) girar-lo i trencar l'ou dins del forat. Esperar...

4. Donar-li una ÚLTIMA volta i daurar una miqueta més. Voilà! Afanyeu-vos a clavar-li una bona mossegada...

Això és el que alguns anomenem sexy.


________

ENGLISH VERSION

French egg

(the original name is "egg in toast", but that sounds much less chic)

1. Take a slice of bread, the bigger the better! Make a hole in the center with the help of a glass (I recommend keeping the circle of bread to dip later).

2. Put butter in a pan to melt and fry the bread on one side.
3. When it is toasted (not before) turn it and break the egg into the hole. Wait ...
4. Give it one last turn and brown a little more. Voilà!

________

If you used to be punk, then you never were.

Café Le Bistrot

Les franceses són chics per la seva aura misteriosa i glacial, perquè semblen inaccessibles per a la resta de mortals. Però a vegades allò chic pot resultar també familiar, tendre i proper - un bon exemple n'és Le Bistrot, un cafè restaurant aparentment diminut encaixat entre les parets empedrades del casc antic de Girona.

Les tauletes de marbre, les cadires de vímet trenat, les delicades làmpades en forma de flor confereixen a aquest local un aire modernista i refinat, de temps passats, si bé el tracte que rebem del personal és tan casolà com la temptadora exhibició de pastissos amb què ens topem només en entrar.

Tot i que teníem molt bones referències de les seves torrades, ens vam trobar un menú de 20€ (17, si en teníem prou amb un sol plat, encara que llavors la relació qualitat-preu no és gaire bona) amb possibilitats molt variades i noms molt suggerents. "Sort que hem reservat!", exclamàvem en veure la gentada que s'acumulava a les seves portes quan tot just era la una del migdia (horari francès: parfait!). Tranquils: Le Bistrot és molt més gran del que sembla :)

Al ser de menú, el servei és ra-pi-dis-sím! En un tres i no res demanàvem i no ens en vam adonar que ja teníem el plat al davant. I ni que fos un plat qualsevol, perquè el pastís d'albergínies amb salsa de formatges superava qualsevol expectativa: era, per descriure'l en una paraula, sublim. Opino que és molt difícil cuinar l'albergínia i que passi tan bé; la salsa era prou suau per acompanyar el pastís sense robar-li protagonisme, evitant que resultés sec o monòton. Cada mos era un trosset de glòria, esponjós i exquisit.

També vam provar l'amanida tèbia de formatge de cabra, acompanyada de pinyons, nous i panses i amb una subtil vinagreta; el contrast entre el gust potent del formatge i la dolçor dels fruits secs convertia aquesta amanida en tota una delícia.

Altres primers, com el gratinat de macarrons (el nom està ben triat: valia molt més la pena el formatge que no la pasta), o la brandada de bacallà també eren bons.

El que més em va sorprendre dels segons plats van ser les guarnicions: res de les típiques patates fregides, i molts cigrons, pèsols, arròs blanc, verduretes i blat de moro. Tot i que estic completament a favor d'aquests acompanyaments més lleugers (les racions ja eren prou generoses!), podien fer-se una mica insípids si el plat no portava salsa. Els punts de cocció eren encertats -mai m'havien preguntat com volia el salmó...!-, i en general tots els plats estaven a l'altura, sense ser espectaculars.

El salmó que mencionava no era sucós però sí saborós, i ens el vam cruspir tot malgrat estar "a punt de reventar" ;)

Les galtes de porc també eren molt gustoses (encara que no en sóc cap experta) i la subtilesa del confit d'ànec combinava a la perfecció amb l'arròs que l'acompanyava.

El plat que es mereix una menció especial, però, són els llibrets de formatge manxego, per la seva originalitat: en comptes de ser arrebossats, eren a la planxa, i la cremositat del formatge fos convertia una carn que podria haver estat una sola de sabata en un bocí molt melós. A més, el manxego tenia prou personalitat per a que no s'hi trobés gens a faltar el pernil dolç. El millor dels segons que vam provar!

Les postres també em van agafar per sorpresa: les meves grans apostes eren el pastís de xocolata casolà i el gelat de nata, i encara que els dos eren prou satisfactoris, és molt difícil fer un pastís de xocolata a casa i que no quedi sec (la cobertura de xocolata només ho solucionava en part), i aspires molt alt si demanes un gelat pensant que te'n portaran un de gelateria.

Per sort, les meves decepcions es van veure compensades pel gelat de gerds (dels millors que he provat!) i, sobretot, pel flam de iogurt amb salsa de taronja. Aquest últim era inoblidable, reunia els dos sabors amb una lleugeresa extraordinària. Molt més bo del que sembla a la foto ;)

Amb el vostre permís, senyors de la taula del costat!

No sé si va ser perquè era la diada de Sant Jordi i aquest dia ja és romàntic en sí, però tots vam quedar enamorats de Le Bistrot. El restaurant també té una altra connexió amb el món dels llibres, ja que és on quedava diverses vegades l'escriptor Javier Cercas per desvelar els misteris de "Soldados de Salamina".

Tampoc sé si el preu del menú diari sempre és el mateix o pujava a 20€ perquè era festiu, però definitivament quedava compensat per l'abundància de les racions, l'amabilitat i rapidesa del servei, la qualitat de tot el menjar i l'encant del lloc. Tota una troballa al cor d'aquesta ciutat de la que també em vaig enamorar :)






Cafè Le Bistrot
Pujada de Sant Domènech, 4
17004 Girona
Telf: 972 218 803



Estic segura que hi ha gent que corre 15 km a la Marxa Popular de Vall-llobrega només pel súper entrepà de botifarra que et donen al final.