Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Girona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Girona. Mostrar tots els missatges

30 d’abril del 2011

Brunyols

(recepta a baix de tot, i perdoneu per un post tan espantosament llarg)

La meva família per part de mare té arrels a les terres gironines, i no hi ha Setmana Santa en què ens saltem "la tradició" de fer brunyols a casa. Poso tradició entre cometes perquè, malgrat seguir "la recepta", cada any queden absolutament diferents.
La cosa no resulta gaire sorprenent si tenim en compte que "la recepta", un grapat de fulls en què un dia la meva àvia va apuntar fragments de diverses receptes, es va modificant any rere any, pastada rere pastada.


Arribades les vacances de Setmana Santa, els fulls reapareixen misteriosament de vés a saber on. En un principi, intentem seguir aquelles indicacions confuses i contradictòries, perquè els fulls, no groguencs sinó marrons, inspiren respecte, i les taques i el paper finíssim i la cal·ligrafia rabïuda de la meva àvia fan que semblin manuscrits amb segles de vida que han anat passant de generació en generació. Però al cap de poc cadascú fa el que li dóna la gana, "la matafaluga no se sent!", "això quedarà com un roc, afegim-hi llet", "ah, ja havies posat l'anís? Bé, per un rajolinet de més...".
I el resultat és una loteria. Haig de confessar que recordo molts més fracassos que èxits, però nosaltres ho seguim intentant. I la meva àvia que va dient: "No ho entenc! Si hem seguit la recepta cla-va-da!".


Aquest any la història s'ha repetit, però amb alguna variació. Vam fer els brunyols, tots junts, a casa l'Eduard i la Dolors, però també vaig fer els meus propis brunyols :)


Brunyols Versió Familiar

Quan jo vaig arribar, ja havien fet la pasta i estaven esperant a que llevés (és màgic o no és màgic comprovar com ha pujat la massa?), repartida en dos grans recipients tapats amb un drap i ben col·locadets al terra, amb una estufa elèctrica davant que els escalfava. Però regnava la desesperació, perquè la massa tenia una aparença una mica estranya...


Però això no ens va espantar, i quan va ser l'hora vam muntar una cadena que ocupava tota la cuina: els més pringats ens barallem amb la massa per fer petites boles amb un forat al mig (aquest any, però, he introduït una nova tècnica, ho veureu més avall! :D); les més atrevides davant l'olla gegantesca i els seus dos litres d'oli, corrent el risc de que se'ls hi socarrimin les pastes; i un últim sector que ensucra els brunyols aprofitant que encara són calents. Bé, encara hi ha una última peça de la cadena, però aquesta jau al menjador i té la importantíssima tasca d'anar buidant les safates que arriben des de la cuina. Sí, la gran majoria de la família pertany a aquesta última secció.


Aquest any va passar una cosa inèdita: havíem fet dues masses diferents, i una es va tallar, així que no la vam poder fregir. A alguns els va saber greu (el meu avi insistia en què la féssim igualment, però és que aquest s'ho menja tot); jo estava farta de tant fer brunyols i me'n vaig alegrar!

Ara que ho veig potser ens passem a l'hora d'ensucrar...

Els brunyols d'aquest any van superar les expectatives inicials, però igualment eren considerablement millorables. La massa no va pujar prou i van quedar molt densos, poc esponjosos, així que l'endemà ja gairebé no es podien menjar de durs... Malgrat això, el sabor era bo.



Brunyols Versió Particular

Després de gairebé dues hores per Sant Cugat en busca d'ingredients que no havia comprat en la vida (farina de força? Matafaluga? Llevat premsat?!), em vaig disposar a seguir -gairebé- fil per randa la recepta de brunyols de la pastisseria Sans de la Bisbal d'Empordà. Com que no en volia fer gaires, vaig utilitzar la meitat de tots els ingredients, i vaig poder anar pastant la massa mentre llegia el diari.
Encara que la vaig deixar llevar tres hores, no va doblar el seu volum. Malgrat això, sembla que ja n'hi va haver prou perquè van quedar ben esponjosos :) L'ANTES i el DESPUÉS:



Ja tenia una pasta homogènia i llevada, només em faltava fregir-la i em pensava que ja res podia sortir malament... Quan va arribar LA crisi.
Vaig posar el primer brunyol a fregir en una paella que em semblava prou fonda, però el brunyol tocava el fondo de la paella i va quedar com socarrat... A les escombraries. Havia d'utilitzar un cassó més profund, i en passar l'oli d'un recipient a l'altre... Vaig vessar una bona quantitat d'oli bullent sobre la vitro (la meva mare, que fins llavors havia observat el procés amb neguit, ara treia foc pels queixals). Però bé, un cop restituït l'oli i quan em disposava a començar a fregir de veritat... l'oli estava tan calent que els brunyols, en pocs segons, quedaven negres! Fins i tot la meva mare ho donava tot per perdut. Finalment i a còpia d'apagar i tornar a encendre el foc, la cosa feia una altra cara... :D


Veieu els negrets, a sota? Doncs estaven tant o més bons que els rossets! :) :) Ho sé, queda fatal que ho digui jo, però aquests brunyols estaven moooooolt bons, i milloraven substancialment al cap d'unes hores!
Així doncs, si us fa il·lusió fer brunyols a casa (espereu, n'esteu segurs? Us ho heu pensat bé?), us recomano aquesta recepta.



La meva mare plorava d'alegria en veure com havia quedat la cuina...






Brunyols de l'Empordà
(recepta de la pastisseria Sans)

INGREDIENTS per a uns 20 brunyols

650 g de farina de força
150 g de sucre
65 g de llard de porc (també val mantega, però el resultat no és el mateix!)
35 de llevat premsat
7 g de sal (jo potser n'hauria posat un xic més)
250 ml de llet sencera
15 g de matafaluga o anís sec (és el mateix i jo no ho sabia!! Pot ser en pols o en gra)
4 ous
12 g de pell de llimona

Oli d'oliva
Sucre


1. Abocar la farina, el sucre, el llevat, el llard o mantega i la sal en un bol gran i barrejar-los molt i molt bé.
2. Escalfar la llet en un cassó. Quan bulli, apartar-ho del foc i afegir la matafaluga (jo també vaig posar-hi un trosset molt petit de branca de canyella). Tapar-ho durant 3 minuts per a fer-ne una infusió.
3. Colar la infusió i incorporar-la a la massa aprofitant que es tèbia i s'hi mesclarà millor.
4. Afegir la pell de llimona, barrejar bé.
5. Abocar-hi un ou i amassar fins a que quedi una massa homogènia. Repetir amb els altres 3 ous, per separat i un darrere l'altre. Pastar fins a que quedi regular i no se'ns enganxi excessivament als dits.
6. Tapar amb un drap i deixar reposar en un lloc tebi i sense corrent (jo vaig posar el recipient al costat de la vitro, encesa al mínim, per a que tingués escalfor). Esperarem dues o tres hores, i teòricament la massa doblarà el seu volum.
7. Amb un ganivet, separar un trosset de massa del total. Posar-lo sobre el màrmol o sobre una safata metàl·lica. Tirar-hi un polsim de farina per sobre i fer-ne una boleta. Repetir fins a acabar la massa.
8. Escalfar MOLT d'oli d'oliva en un cassó, per a que quedi un bon espai entre la superfície i la base del cassó. Encara que a la recepta digui que ha de fumejar, feu-me cas, no espereu a que estigui tan calent perquè quedarien negres per fora.
9. Ficar el dit índex al mig de la boleta fins a fer-hi un forat, i alçar el brunyol per a abocar-lo a l'oli (això ho veureu molt i molt clar al vídeo). Els girarem una sola vegada, quan comencin a daurar-se per sota, i els traurem quan adquireixin un color daurat fosc.
10. Ensucrem mentre siguin calents. Deixem reposar per a que tinguin un gust... espectacular :D



________
ENGLISH VERSION

Brunyols de l'Empordà


INGREDIENTS (makes 20 brunyols)

650 g bread flour
150 g sugar
65 g lard (you can also use butter, but the result won't be the same!)
35 g baker's yeast
7 g salt (I would have put a little bit more)
250 ml whole milk
15 g anise (whole or ground)
4 eggs
12 g lemon zest

Olive oil
Sugar


1. Pour the flour, sugar, yeast, lard or butter and salt in a large bowl and mix very, very well.
2. Heat the milk in a saucepan. When it gets to boil, remove from the heat and add the anise (I also put a tiny bit of cinnamon). Cover for 3 minutes in order to make an infusion.
3. Strain the infusion and pour it into the mix.
4. Add the lemon zest, mix well.
5. Pour and egg and knead it until it becomes an homogeneous mass. Repeat with the remaining 3 eggs, separately and one after another. Knead until it's homogeneous and it doesn't stick a lot to the fingers.
6. Cover with a cloth and leave in a warm place (I put the bowl beside the hob, with the minimum ignition, so heat gets to the mix). Wait two or three hours; the dough should double its volume.
7. With a knife, split a piece of the total dough. Put it on the worktop or on a metal tray. Throw a pinch of flour over it and make a small ball. Repeat until you have used all the dough.
8. Heat a large amount of olive oil in a pan, so there's a lot of space between the surface and the base of the pan. Although the recipe says you should wait until smoke appears, I recommend you not to let it that hot.
9. Put your index finger in the middle of the ball to make a hole and lift the brunyol to pour it into the pan (you'll see this extremely clear in the video). We'll just turn them once, when it begins to brown underneath, and we will remove it when it acquires a dark golden color.
10. Cover them with sugar while they are hot. Let them rest a little so they taste even more spectacular :D
________



"Autour d'une bonne table, le temps ne compte plus" (Paul Bocuse)

25 d’abril del 2011

Café Le Bistrot



Les franceses són chics per la seva aura misteriosa i glacial, perquè semblen inaccessibles per a la resta de mortals. Però a vegades allò chic pot resultar també familiar, tendre i proper - un bon exemple n'és Le Bistrot, un cafè restaurant aparentment diminut encaixat entre les parets empedrades del casc antic de Girona.


Les tauletes de marbre, les cadires de vímet trenat, les delicades làmpades en forma de flor confereixen a aquest local un aire modernista i refinat, de temps passats, si bé el tracte que rebem del personal és tan casolà com la temptadora exhibició de pastissos amb què ens topem només en entrar.

Tot i que teníem molt bones referències de les seves torrades, ens vam trobar un menú de 20€ (17, si en teníem prou amb un sol plat, encara que llavors la relació qualitat-preu no és gaire bona) amb possibilitats molt variades i noms molt suggerents. "Sort que hem reservat!", exclamàvem en veure la gentada que s'acumulava a les seves portes quan tot just era la una del migdia (horari francès: parfait!). Tranquils: Le Bistrot és molt més gran del que sembla :)


Al ser de menú, el servei és ra-pi-dis-sím! En un tres i no res demanàvem i no ens en vam adonar que ja teníem el plat al davant. I ni que fos un plat qualsevol, perquè el pastís d'albergínies amb salsa de formatges superava qualsevol expectativa: era, per descriure'l en una paraula, sublim. Opino que és molt difícil cuinar l'albergínia i que passi tan bé; la salsa era prou suau per acompanyar el pastís sense robar-li protagonisme, evitant que resultés sec o monòton. Cada mos era un trosset de glòria, esponjós i exquisit.


També vam provar l'amanida tèbia de formatge de cabra, acompanyada de pinyons, nous i panses i amb una subtil vinagreta; el contrast entre el gust potent del formatge i la dolçor dels fruits secs convertia aquesta amanida en tota una delícia.


Altres primers, com el gratinat de macarrons (el nom està ben triat: valia molt més la pena el formatge que no la pasta), o la brandada de bacallà també eren bons.

El que més em va sorprendre dels segons plats van ser les guarnicions: res de les típiques patates fregides, i molts cigrons, pèsols, arròs blanc, verduretes i blat de moro. Tot i que estic completament a favor d'aquests acompanyaments més lleugers (les racions ja eren prou generoses!), podien fer-se una mica insípids si el plat no portava salsa. Els punts de cocció eren encertats -mai m'havien preguntat com volia el salmó...!-, i en general tots els plats estaven a l'altura, sense ser espectaculars.
El salmó que mencionava no era sucós però sí saborós, i ens el vam cruspir tot malgrat estar "a punt de reventar" ;)


Les galtes de porc també eren molt gustoses (encara que no en sóc cap experta) i la subtilesa del confit d'ànec combinava a la perfecció amb l'arròs que l'acompanyava.


El plat que es mereix una menció especial, però, són els llibrets de formatge manxego, per la seva originalitat: en comptes de ser arrebossats, eren a la planxa, i la cremositat del formatge fos convertia una carn que podria haver estat una sola de sabata en un bocí molt melós. A més, el manxego tenia prou personalitat per a que no s'hi trobés gens a faltar el pernil dolç. El millor dels segons que vam provar!


Les postres també em van agafar per sorpresa: les meves grans apostes eren el pastís de xocolata casolà i el gelat de nata, i encara que els dos eren prou satisfactoris, és molt difícil fer un pastís de xocolata a casa i que no quedi sec (la cobertura de xocolata només ho solucionava en part), i aspires molt alt si demanes un gelat pensant que te'n portaran un de gelateria.


Per sort, les meves decepcions es van veure compensades pel gelat de gerds (dels millors que he provat!) i, sobretot, pel flam de iogurt amb salsa de taronja. Aquest últim era inoblidable, reunia els dos sabors amb una lleugeresa extraordinària. Molt més bo del que sembla a la foto ;)



Amb el vostre permís, senyors de la taula del costat!


No sé si va ser perquè era la diada de Sant Jordi i aquest dia ja és romàntic en sí, però tots vam quedar enamorats de Le Bistrot. El restaurant també té una altra connexió amb el món dels llibres, ja que és on quedava diverses vegades l'escriptor Javier Cercas per desvelar els misteris de "Soldados de Salamina".

Tampoc sé si el preu del menú diari sempre és el mateix o pujava a 20€ perquè era festiu, però definitivament quedava compensat per l'abundància de les racions, l'amabilitat i rapidesa del servei, la qualitat de tot el menjar i l'encant del lloc. Tota una troballa al cor d'aquesta ciutat de la que també em vaig enamorar :)






Cafè Le Bistrot
Pujada de Sant Domènech, 4
17004 Girona
Telf: 972 218 803



Estic segura que hi ha gent que corre 15 km a la Marxa Popular de Vall-llobrega només pel súper entrepà de botifarra que et donen al final.