Restaurant La Palmera

(repic de tambors)
Senyores i senyors, amb tots vostès, el meu restaurant preferit del món mundial!

(bé, de moment! jaja)

El cas és que el menú degustació de La Palmera fa els meus somnis realitat, perquè puc tastar fins a 12 plats diferents en un sol dinar!!
Intentaré explicar-ho sense liar-me (són molts anys sense tocar les mates): hi ha 6 opcions de primer i 6 de segon, i tu pots escollir 3 de cada un - són platets petits, eh! Però si vas acompanyat d'una altra persona, que demana els 3 primers i els 3 segons que tu no has triat, i els compartiu... Voilà! 12 mitges racions :D

(prepareu-vos per un post llaaaarg, donaré un premi a qui s'ho llegeixi tot! jaja)

Però el que el fa encara més fantàstic és que el preu sigui més que assequible -19,9€ amb pa de coca, beguda i postres, limitades a gelats, sorbets, pastís i postres del dia; o 17,9€ amb només pa de coca- i el producte, d'una qualitat excel·lent i de temporada, ja que el menú varia cada setmana per oferir-nos el millor de cada època. Està disponible els migdies de dimarts a dissabtes.

Tampoc cal menysprear la carta, amb opcions més que temptadores de cuina catalana modernitzada, però és que si em fan triar entre provar un plat o dotze...! :)

M'hi va portar per primera vegada la meva mare per celebrar que havia aprovat el batxillerat (jo; ella ja fa temps que se'l va treure).
En creuar les portes vidriades i tan bon punt els ulls se'm van acomodar a la tènue il·luminació, vaig tenir la sensació de ser en un celler: cobrint gairebé totes les parets de maó vermell, desenes d'ampolles de vi perfectament alineades esperaven que algú es decidís a destapar-les. Cada tauleta de marbre gèlid conservava la seva intimitat, només torbada pel silenciós anar i venir de platets en mans de cambrers uniformats.

Uns cambrers que, com després descobriria, treballen amb eficàcia i rapidesa i no et treuen el plat per a que puguis sucar el pa en les salsetes (bé, tots menys un, que te'l treu sense ni mirar-te, a aquell li tinc mania).
Sucar pa! Quan us preguntin si voleu pa, esteu obligats a dir que sí, no per compromís, sinó perquè us portaran un pa de coca calentó, amb tomata i oli, que és una delícia total, i mira que jo no sóc gens panarra!

Avui us presento el menú de la setmana passada, que en general va ser espectacular amb alguna decepció. Estava esperant el dia del menú ideal per a publicar-lo al blog, però és que ja no podia aguantar les ganes de parlar de La Palmera! jaja

Em sap greu no poder-vos ensenyar alguns platets que han arribat a emocionar-me: els farcellets cruixents de brandada de bacallà, un milfulls de mango i amanida de cranc, una coca de romaní amb escalivada i sardina, la croqueta de cabrales amb melmelada de tomàquet...

Justament el nostre primer plat d'avui porta melmelada de tomàquet!

Ho reconeixo, quan vaig llegir "assortiment de patés amb torradeta de prunes" vaig arrufar el nas. El paté m'avorreix, i odio les prunes. Què com va anar? Doncs que el patè era exquisit, i les prunes, el millor del plat! (d'això se'n diu intuïció femenina...jaja) Oferien un contrast dolç, potenciat per la melmelada de tomàquet, que MAI se m'hauria acudit combinar amb el paté. Boníssim!

El menú sempre compta amb una amanida, aquest cop era de llegums amb vinagreta de mostassa. Jo tinc claríssim que els llegums en amanida són un secret massa ben guardat: llenties, cigrons i mongetes combinen tan divinament amb una simple mescla de verds i quatre grills de tomata que no necessiten cap ingredient més!

Em va saber greu pel carpaccio de figa amb pernil de Jabugo i formatge emmental. Per separat, cada ingredient era d'una qualitat excepcional, súper saborós, però en la meva opinió en barrejar-los perdien tota la gràcia... A la meva mare, però, sí que li va agradar.

Ens porten aquesta preciositat i el primer que penso és: "Merda! Això com ho partirem?" jaja No va ser tan difícil, i ens vam portar a la boca una de les coses més delicioses, i senzilles, que he tastat mai. La pasta brick estava farcida de tomàquet sec, mozzarella i anxova - sense paraules. El tomàquet sec era gustós i gens agre (no seria el primer cop que m'hi trobo), la mozzarella gairebé no es notava però aportava una cremositat imprescindible al conjunt i l'anxova donava el toc de sabor sense passar-se de sal (gràcies!). La millor combinació del món; era impressionant, de veritat.

Bé, després de tants compliments toca un plat normalet: l'ensaladilla de cuixa de pollastre, pinya i xampinyons. Tenint en compte que els components no m'entusiasmen, estava força bé. No sé si va ser la manera de partir-ho, però jo no vaig menjar pollastre! jaja

I per rematar els primers plats, la gran sorpresa de la nit! (bé, del migdia). En què penses quan sents: "Patates d'Olot"? En alguna cosa avorridíssima? Jo també. Però llavors em trobo amb la patata farcida més gustosa del món... i em rendeixo! El farcit estava lligat amb una suavitat excepcional, tanta, que vaig haver de demanar què portava a dintre: pollastre, vedella, fetge i sofregit. Ah, les acompanyaven amb salsa de tomàquet! Perfecte! :)

Els segons van començar fluixets amb el saltat de verdures, gules, gambes i s. sukiyaki (?). M'esperava més d'aquest plat, les gules em van semblar força insípides i les verdures híper salades; la gamba, simbòlica.

Per sort, de seguida va arribar la cecina amb tomàquet cor de bou i formatge manxec. Espectacular! La combinació dels tres ingredients principals, ben lligats amb un oli d'oliva extra i sal gruixuda, funcionava tan o més bé que la del brick d'abans. Una delícia, el que em voldria menjar just abans de morir (no em feu cas! jaja).

Dóna la casualitat que l'altre dia vaig menjar "bunyols de bacallà" en un restaurant arran de mar. I em veig obligada a escriure-ho entre cometes perquè allò no era bacallà, era un simple bunyol, un nyap; el de La Palmera sí que era un bunyol de bacallà com cal! jaja Esponjós, saborós, calentó. A més, el romesco era tan perfecte que, després de sucar-hi els bunyols, vaig sucar-hi pa fins que vaig deixar el platet net com una patena.

Tenint en compte que tinc un trauma amb la sobrassada, no veia amb gaire bons ulls l'arribada dels macarrons amb sobrassada i pernil ibèric. Però la veritat és que cap d'aquests dos ingredients tenia gaire protagonisme, i només es notaven en la cremositat del conjunt. Uns macarrons com els de l'àvia (o els de l'avi, en el meu cas), de tota la vida, molts bons.

El llibret de llom farcit de pernil i formatge va ser la meva gran decepció. Suposo que vaig tenir mala sort, però el tall que em va tocar era només tanrum (existeix de veritat aquesta paraula?), res de carn. Molt de formatge sí, però tot i així no vaig ser capaç d'acabar-me'l.

El plat final del menú sempre és de treure's el barret, però avui era de treure's el barret, fer una tombarella a l'aire i posar-se a ballar. La pintada farcida de fruits secs amb salsa de mel i romaní era d'una delicadesa, equilibri i gust incomparables.

La carn es desfeia, tendríssima, a la boca, i el farcit era sublim, per no parlar de les salsetes: la taca blanca que envolta el tall de carn no és el plat, sinó una cremosa salsa amb pistatxos que, igual que l'altra salsa del rostit, conjuntava amb la pintada com si fos part d'ella. El contrapunt del raïm, i del trosset de pistatxo cruixent, no podien ser més encertats, eclipsant una mica les escalunyes. Un plat molt i molt, però que molt ben fet. Una altra vegada, no vam deixar ni una goteta de salsa.

A aquestes altures (felicitats als que hagueu arribat fins aquí! jaja), us podeu imaginar que estàvem ben plenes. Però que carai, per un dia que vinc a La Palmera, agafaré postres!

Havia tastat la tatin tèbia de poma amb gelat de vainilla - excepcional el contrast de temperatures, però aneu amb compte perquè és ENORME - i la copa de iogurt amb gerds - deliciosa -, així com l'assortiment de petits postres a 4,1€ que està bé tastar.

Però, si em coneixeu una mica sabreu que demanar dues vegades el mateix per a mi és un sacrilegi, i em vaig atrevir amb el "top de mango amb formatge fresc i coulis de fruita de la passió".

Va passar com a les pel·lícules, que els de la taula del costat van dir: "Posa'ns el que s'està prenent aquella noia!!", i és que em sembla que els meus "Mmmmm!!" se sentien per tot el restaurant! jaja

Qui digui que a Barcelona no es pot menjar un bon pastís de formatge (espera, això ho vaig dir jo) ara s'ha d'empassar les seves paraules! De textura perfecta i gust marcat, complementat i no sotmès a la crosteta de galeta, i arrodonit amb un top de mango deliciós, aquest pastís de formatge era dels millors, si no el millor, que he tastat en la vida!

Els gerds, els dauets de mango, el coulís de fruita de la passió i la salsa cremosa de llimona (lemon curd, pot ser?) oferien una quantitat de possibles combinacions que convidava a jugar, a experimentar amb els sabors.

Unes postres absolutament meravelloses. D'aquelles que et roben el cor, de les que t'acabes fins a l'últim mos malgrat estar a punt d'explotar. D'aquelles, sí.

Hem menjat amb les mans, per què amagar-ho? A La Palmera hi ha un ambient prou informal i prou distància entre taules per a fer-ho tranquil·lament (els gustos es multipliquen, ja ho sabeu!), i a sobre ens porten unes tovalloletes per a que sortim amb les mans ben netes i perfumades... Un detall molt atent :) 

Amb el cafè, una ametlla garrapinyada, i amb el compte, dues galetetes finíssimes de mantega que ens fan abandonar el restaurant amb un gust de boca boníssim... Com si el que haguéssim menjat no fos prou bo! jaja

Espero haver transmès l'essència de La Palmera, o almenys del seu menú degustació, i que us animeu a provar-la! Jo només hi vaig de tant en tant, per celebrar alguna cosa, i així conserva la seva màgia... :)

Restaurant La Palmera
Enric Granados, 57 (cantonada Mallorca)
Barcelona

Telf. 934 532 338

Per què eliminar les arrugues, amb el que costa aconseguir-les... tota una vida! - Jeanne Moreau