Decepció gastronòmica!! Bé, no cal dramatitzar, però és que havia llegit alguna idealització d'aquest gelat (egoismo.com) i m'esperava una autèntica meravella. Abans de tot, dir-vos que no és dolent, però en la meva opinió tot ell és una reinvenció poc aconseguida del Magnum.
La capa de iogurt que el recobreix és d'un sabor tan suau que gairebé ni te n'adones que la menges - es troba a faltar una bona capa de xocolata -, encara que l'interior de formatge cremós està força bé. Això sí, no em demaneu que defensi les "coses" que vas trobant mentre el menges (de veritat pretén el softcatalà que tradueixi "tropezón" per "ensopec"?!). Si no saps res sobre markèting publicitari, és a dir, sobre la vida en general, pot ser que conservis l'esperança de trobar-te amb això:
Doncs em sap greu desenganyar-te, però res més allunyat de la realitat. Petits trossets de galeta cruixent? No, ensopecs (em comença a agradar la paraula!) GEGANTS de galeta acumulats tots al mateix lloc, no estovats però molt humits, desagradablement congelats. Més o menys com agafar una galeta Maria, triturar-la maldestrament, ficar-la al congelador i menjar-se-la hores després. Desagradable.
La hipocresia dels fabricants, però, culmina amb la salsa de maduixa. Vaig trobar-ne un parell de cops, afanyant-me a exclamar: "Maduixa!" abans que desaparegués tan ràpid com havia vingut.
A més a més, aquesta forma sinuosa (original?) fa que menjar aquest gelat es converteixi en una experiència estranya, no saps ben bé per on agafar les corbes... Sé que no em faig entendre, però si l'heu provat alguna vegada estareu d'acord amb mi que és incòmode de menjar.
La meva recomanació és que, si arriba el pressupost (vinga, la diferència és mínima!) us compreu un bon gelat de gelateria, i de gelateria bona, que no us venguin porexpan com si fos un cucurutxo... I si esteu a la platja o, com era el meu cas, en un pícnic amb les amigues, Magnum és la millor opció. O Calippo, o Frigo Pie, o Mini milk o polo de llimona o el que sigui, però costa molt que les combinacions novedoses funcionin. Jo només he provat el Nestlé Cheesecake una vegada, potser em va tocar l'individu més defectuós de la tanda; el cas és que em va decepcionar.
Una maledicció (des de llavors, TOTS i cada un dels pastissos de formatge que he provat m'han semblat dolents) disfressada amb un dels sabors més deliciosos que he provat mai: ni es notava un gust de formatge massa fort ni resultava insípid, la textura era cremosa i suau, l'acompanyava un xarop de vainilla encertadíssim... M'he tornat una purista del pastís de formatge. Res de base de galeta, deixeu-vos de melmelades i salses de gerds per sobre, el que vull és una bona massa de formatge!!!
A més a més, complia 2 punts de la meva llista de plaers a la vida: esmorzar pastís, i menjar amb les mans :D
Busco algú que es mengi la segona Pantera Rosa del paquet
Anna, et puc assegurar que no et va tocar un defectuós, tots són iguals, almenys els dos que he menjat a la meva vida eren com el que descrius. Sí, vaig ser tan ilusa que després de provar-lo una vegada vaig pensar que potser havia tingut mala sort XD
ResponEliminaTens sort que acabo de dinar, perquè si no ja estaria queixant-me de la bona pinta que té el pastís... haha
jaja Laura quin descans!!! Pensava que m'havia tornat hiper perfeccionista...!! Ja veuràs quan vagis a Nova York, vais a fliparrr, palabra xd
ResponEliminaNECESSITO anar-hi hahaha
ResponEliminataaartaaa... quiero taaaaaaaarta *w*
ResponElimina