Dóna'm un paquet de Gulas del Norte (sísí, la gula del noooooooorte), dos grans d'all a làmines, una cullerada d'oli d'oliva verge extra -ni cas de les tres cullerades que es recomanen a la recepta del paquet, on vas a parar- i et prometo que el dia més ensopit de les nostres vides es tornarà sensacional! :D
Un altre cop, lamento la qualitat-Blackberry de les fotos...
Gràcies, gràcies, gràcies a la meva mare adoptiva argentina per introduir-me en el món dels cuquets blancs de mar!
If life gives you lemonade, add vodka.
Estic molt d'acord amb tu, però... per quan un homenatge al flam amb dulce de leche? *_* (baba Homer Simpson XD)
ResponEliminaM'encanta el teu blog, i que sàpigues que et faig publicitat!
doncs quan tingui una foto d'aquella meravella (siusplau, en necessito una altra dosiiii!!! jajaj)
ResponEliminaPublicitat?? què vols dir amb aixo..? :S laura em fas por..
mm las adoro !! estan buenisiisisismas, bien preparadas,eso sí :)
ResponEliminaMuchos besos !L
www.mrolez.com
Per què? Als meus companys de classe els agrada el teu blog, tot i que he de reconèixer que mirar aquestes fotos enmig d'una classe de traducció no és massa recomanable XD
ResponEliminaQui diu que el menjar gris és avorrit i insuls? :)
ResponEliminaLaura: ni a classe de traducció ni de redacció ni a cap... et poses a mirar fotos de menjar i penses en qualsevol cosa menys en el/la professor/a jajaja
ResponEliminaGemma: ningú ho ha dit explícitament, però tendim a associar allò gris amb allò trist!! Perquè està demostradíssim que el menjar gris és deliciós jeje