Creieu-me, a l'hora de decidir què fem per sopar és millor tirar pel dret i passar de la meva germana. No és que no ens importi la seva opinió, però és que proposis el que proposis no li vindrà de gust, i quan li preguntes directament què vol, s'arronsa d'espatlles. Per això em va sorprendre tant quan, l'altre dia, pensant amb la meva mare què podíem fer de sopar, va deixar anar: "Podríeu fer aquelles petxuguetes amb formatge".
Al·leluia! Un miracle en tota regla!
La meva germana és molt expressiva (sobretot quan crida jaja) però amb el tema del menjar calla com una tomba. Ja la pots interrogar, que només sabràs si el que cuines li agrada en funció de si s'ho menja o aparta el plat, i això no és una crítica molt constructiva que diguem. No és que ho faci amb mala intenció, simplement, no li surt! Que proposés aquest plat per sopar només pot voler dir una cosa: aquestes petxuguetes estan de muerte.
Deixeu-vos enamorar per un dels pollastres més tendres que heu tastat mai - és molt probable que tingueu tots els ingredients a casa i les pogueu fer aquesta mateixa nit! Vaig treure la recepta del blog lions and pancakes (eliminant la mantega, però) i puc dir amb orgull que no ha estat "una altra recepta d'internet perfectament oblidable" sinó que ja s'ha guanyat un lloc al nostre menú del dia a a dia.
Pollastre, llet i parmigiano
INGREDIENTS
(les quantitats varien en funció de la gana... i del grau de bona vida que us imposeu)
Petxuga de pollastre, filetejada
Llet sencera
Un bon tros de formatge parmesà, ratllat
Farina
Oli d'oliva verge extra
1. Saleu lleugerament els filets de petxuga i passeu-los per farina. Poseu-los amb l'oli ben calent en una paella una mica fonda (i prou gran per a que hi capiguin tots), i deixeu que es vagin daurant.
2. Quan estiguin força dauradets hi abocarem la llet fins a que quedin gairebé coberts, i hi afegirem molt, molt de parmesà ratllat. No us talleu, perquè aquest és el secret de l'èxit jeje
3. Gireu els filets per a que quedin ben impregnats i baixeu el foc. Deixeu fent xup xup per a que la salsa vagi reduint.
Ja ho veieu a la foto, nosaltres ho hem deixat reduir molt, però és que també ho hem provat amb la salsa més líquida i ens agrada més així, concentrat, que es noti ben fort el parmesà.
Ah, i no us descuideu de sucar pa a la paella fins que no quedi ni rastre de la salseta! :)
¡Bailar es algo tan bueno para todo! Es algo realmente primitivo, ayuda a tu cuerpo y a tu mente, es la mejor manera de sentirte libre y vivo - Yelle
Jo també els interrogo per veure si els hi agrada, quin patiment amb els silencis!
ResponEliminaJa he vist que vols ser crítica...Et seguirem.
Petonets.
Ja pots estar segur que ho provaré un dia d'aquests per menjar i segur que a casa els encanta perquè el parmesà ens torna bojos.
ResponEliminaPetons :)
Doncs no pateixis que jo m'enamoro fàcilment d'aquest tipus de plats!!! petonets guapa
ResponEliminaHola guapa!! et retorno la visita i també em quedo per aqui per que he vist que tens coses molt interessants ;)
ResponEliminaMoltes gràcies a totes! :)
ResponEliminaA veure si és veritat, Mora! jaja A veure si les fas abans que torni de Menorca ;) (quina il·lusió que m'hagis comentat jaja!)
Hola,
ResponEliminaAixò passa per preguntar! Millor dir, avui per sopar... SORPRESA!
i a mi aquest plat, em resultaria una bona sorpresa, per que m'encanta!
Petons
Mmmmmmmmm que rico se ve las fotos preciosas.
ResponEliminaTrini Altea
Quina germana més mimada! :)
ResponEliminaNo m'estranya que li agradi aquest plat, deu quedar un pollastre tendre i molt gustós!
Té una pinta extraordinària. Ara, després pots anar nedant fins a Mallorca i tornar.
ResponEliminaEm sembla que això estarà molt bo, crec que m'ho faré dimarts per menjar =)
ResponEliminaT'ho asseguro Neus, està de toma pan y moja... i mai millor dit! ;)
ResponElimina