Tartaleta de poma del Crustó

El món és un lloc hostil per als indecisos.

Ells no hi poden fer més: veuen una oferta variada i temptadora i s'atavalen de mala manera, i si entren en joc les "pressions externes" (amics morts de gana, sogres xerraires, cambrers despiadats que no tenen tot el dia), el conflicte interior de l'indecís per escollir què menjarà adquireix dimensions existencials.

Llocs com la fleca pastisseria (i cafè degustació!) Crustó són autèntiques sales de tortura per a qualsevol indecís, amb els croissants desprenent aquella olor embriagadora de mantega francesa, les focaccies flonges i cobertes d'ingredients tan mediterranis, entrepans cruixents que semblen obres d'art, tartaletes de figues i de pinyons i de vés a saber quantes coses més...

No amagaré que sóc indecisa com pocs, però de la meva experiència puc donar tres consells molt i molt útils. El primer: la clàssica tàctica d'anar descartant opcions és una mica lenta però funciona de meravella. El segon: demanar consell al dependent o cambrer també pot ajudar - no cal que els feu cas, la majoria de vegades només és l'empenteta necessària per a sortir del pas: "Em recomanes aquest? Doncs posa'm l'altre!", així, sense complexos ;)

I el tercer: si aneu al Crustó, la tartaleta de poma és aposta segura.

Una base prima de pasta de full, làmines de poma caramelitzada i una generosa capa d'almívar converteixen aquesta pasta (aquesta què? És MÉS que una pasta! jaja) en una explosió de dolçor a la que molts pocs pal·ladars es podran resistir. Cruixent, torbadora, extraordinària.

És una mica cara (3,99€? I el ronyó també?) però insisteixo, si us la recomano no és perquè sí! A més a més és força gran. Sort que em vaig deixar guiar per la meva intuïció femenina... (en altres paraules, vaig demanar consell al dependent i, com que era molt guapo, li vaig fer cas jajaja).

 

Pronto iba a comprender que la nostalgia era sobre todo el recuerdo de aromas y sabores irrepetibles - La cruda y tierna verdad