Dins la vitrina de la barra s'apilen Bollycaos i magdalenes envasades, i si hi vas al migdia el més probable és que et trobis un menú de patata amb mongeta tendra i pollastre arrebossat. Però si t'hi aventures de nit...
...prepara't per degustar cuina senegalesa tradicional! Plats senzills i saborosos, en una carta molt curta però completa, acompanyats de begudes típiques com la de gingebre (a l'esquerra, una mica picant però molt bona!) o la de flor d'hibisc (a la dreta, totalment imprescindible). Més cares que l'aigua, però són tan i tan bones!! Com veieu a la foto de dalt, no les compren sinó que les fan elles mateixes.
El plat estrella de la casa - sento no recordar-ne el nom.. jaja sempre he anat una mica fluixa en senegalès - és aquest de peix, acompanyat amb mandioca, ceba, pastanaga, albergínies i arròs. No m'estranya que sigui el preferit, perquè era absolutament deliciós, amb les verduretes extremadament gustoses, el peix al punt i l'arròs perfecte. La mandioca, semblant a la patata, també era exquisita!
(sembla mentida que un plat així de sa ens arrenqui tants "mmmmm!!!", jaja)
Sí, l'altre plat que vam demanar - el tercer de la llista - era just el que veieu a la foto: un estofat de vedella amb pastanaga, patates i arròs. No, si ara resultarà que la cuina catalana i la senegalesa estan emparentades... Sigui com sigui ens va agradar molt perquè la carn era tendríssima i la salseta, per morir-se! jeje
I les postres - oh, les postres. De fet, només teniu una opció, el iogurt amb mill i fruita, però seria una pena (una pena, he dit? una tragèdia!) que no el demanéssiu, perquè m'atreviria a dir que va ser el millor de tot l'àpat, i això és dir molt! La insuperable combinació de cereals, dauets de fruita i un iogurt molt i molt cremós és difícil d'explicar amb paraules...
Però les imatges parlen per sí soles! jajaja
Les noies del Djolof Djolof són un encant, i no fa gaire que han arribat a Barcelona. Feu-los una visita, perquè sopareu com reis i reines, a molt bon preu (tot el que heu vist, per menys de 25€) i en un local molt agradable, una mica apartat dels carrers principals, on el soroll dels cotxes canvia per música de terres africanes...
Restaurant Djolof Djolof
C/ Aulestià i Pijoan, 32
Barcelona (Gràcia, a prop de L3 Fontana)
Telf. 639 544 662
(Tancat diumenges i dilluns de nit)
El arte es una garantía de cordura - Louise Bourgeois
Mare meva, Anna! Com fas aquests descobriments? Aquesta és la pregunta important! hahaha
ResponEliminaQuina pinta que té tot... ara el meu sopar cutre em sabrà a poc XD
jajaja que burra Laura, faig els meus descobriments igual que els fas tu, que no pares!! :D :D
ResponEliminasopar cutre?? No m'ho crec ni de lluny!! Avui com a mínim deus tenir pollastre a l'orànge o currywurst o alguna altra cosa deliciosa que em moro per provar... mmm jaja (Estic esperant que sigui temporada de taronges, per al pollastre!! jaja)
Hahahaha creu-me, no et decepcionarà!
ResponEliminaAvui... no creguis, no tinc gaires ganes de cuinar. És que avui al migdia he fet paella amb unes amigues ^^ ara vull alguna cosa senzilleta i punt haha
Ohh així m'agrada, exportant la gastronomia d'aquí!! jaja Però que sigui un intercanvi ehh?? A veure si tornes amb tot de receptes de les àvies de les teves amigues alemanyes!! jaja
ResponEliminaUn petonet :) :)Per cert, hi heu posat marisc?? Perquè llavors seria congelat, no? Ai, tinc curiositat jaja
Que va... una decepció... només vam aconseguir sípia i gambes (pelades, perquè sense pelar no n'hi havia...), les dues coses congelades, sí XD
ResponEliminaVolíem comprar musclos, però van caríssims, i llavors volíem almenys tenir caldo de peix, però es veu que no saben el que és! Total, caldo de verdures. També he de dir que el safrà no era safrà... hahaha
En fi, una paella a l'alemanya, però ens ha sortit prou bé (estava boníssima, i si no mira les fotos que he penjat al facebook, que parlen per elles mateixes). I tranquil·la! Estic en procés d'adquisició de la recepta de l'autèntica Kartoffelsalat bavaresa i a més he aconseguit una tàndem russa, així que amb una mica de sort m'introduïré també en la cuina russa... jojojojo! :D
M´encanta aquest descobriment...Jo quan vaig estar a Egipte, en concret, a Luxor, dinava al "restaurant" d' ells on mengen el menú diari, res a veure amb els dels hotels, i: vaig flipar! Per això puc donar fe de les vostres paurales...
ResponEliminaA mi m'encantaria, ho provo tot! Coneixes els restaurants etíops de Barcelona? n'hi ha una a Gràcia i l'altre a Sants, també són curiosos i a mi m'agraden molt!!
ResponEliminaPetonets
Sandra
Laura: això és ser apanyades i la resta són tonteries... jaja ara miraré les fotos, segur que té una pinta boníssima :) jaja quina gràcia, no si en comptes d'estudiar traducció tornaràs amb els doctorats en gastronomies alemanya i russa!! jaja
ResponEliminaCristina: Doncs avera si hi vas, perquè segur que t'encantarà!! :D No he estat mai a Egipte, però és veritat que la cuina local no té res a veure amb la dels hotels :) Això és viatjar de veritat, sí senyora!
Sandra: Sí que els conec, de fet en aquest blog tinc una entrada sobre l'Abissínia, el de Gràcia!! És una cuina boníssima... Així que ja estàs tardant en provar aquest senegalès! jaja Un petonet guapíssima!
Dona, és important conèixer la cultura, si no es poden produir errors de traducció... ;) (la meva excusa preferida haha)
ResponEliminaPetons!
Anna! la veritat és que mai he menjat menjar senegalès... però tot té molt bona pinta! algun dia haurà de ser el primer
ResponEliminapetonets
Ha de ser molt curiós el menjar senegalés, no? Els plats semblen prou abundants i tenen bona pinta, pel que expliques. M'ha sorprés el iogurt amb el mill, era cuinat (bollit) o inflat i cruixent? Jo també utilitze el mill per a cuinar, en salat i en dolç, té moltes possibilitats, per això m'ha fet gràcia. Besets.
ResponEliminaQuina barreja! Bollycaos, pollastre arrebossat i cuina senegalesa! No sé pas si m'atreviria a entrar, je je je... Clar que per poder degustar aquest iogurt amb mill, potser sí que m'atreviria ;)
ResponEliminaLídia: m'encanta aquesta actitud de provar coses noves!!! perquè només hi ha una primera vegada si tu ho vols! :) jaja
ResponEliminaAsela: Sí que eren abundants, sí, i em sembla que el mill era bullit perquè no el recordo cruixent... Doncs la veritat és que jo no l'utilitzo mai, ni sabia que tenia tantes possibilitats!! :D Encara he d'aprendre molt.. jaja
Gemma: Sí, la veritat és que sona estrany, però val molt la pena!!! Segur que el iogurt t'agradaria :)
Me encantan tus visitas a restaurantes, este ha sido un verdadero descubrimiento, comida senagalesa es algo que nunca he comido pero se parece en mucho a la Cubana, por razones obvias.
ResponEliminaSe ven estupendos esos platos!!!
BESITOs
¡qué exótico! que ganas de probar!
ResponEliminabones...!
ResponEliminaaquests plats em recorden una època que vaig tenir de veïns una família de Gàmbia, vam fer tant amistat que pràcticament cada dia menjava a casa seva... m'encantava!
I ara ja te tinc fitxada..! :)
No pares, ens estas fent una súper guia!
ResponEliminaPetons.
Anna, te admiro! con lo jovencita que eres i esa capacidad para probarlo todo... Si sigues así conseguirás ser esa crítica gastronómica que tanto deseas ;) Besos.
ResponEliminaPer la pinta que fan aquests menjars, segur que m' agradrien...
ResponEliminatens raó ... les imatges jo ho diuen tot... : per la nit, Brutal!!
ResponEliminaoH!! m'encanta aquest restaurant tan autèntic. Això dels bollycaos no quadra epr enlloc, però ha de ser curiós, jeje!
ResponEliminaMe l'apunto!! :)
Boníssima la teva cara amb el iogurt!!
Molts petonets!
Lorena: ¡Muchas gracias! :D Pero no creas, yo creo que se diferencia bastante de la cubana... ¿dónde está mi mojito? jaja es una broma :)
ResponEliminaAntonia: ¿verdad que sí? Pues bueno, ya sabes dónde está! :D jeje Un beso!!!
Mandarina: que dius, quina enveja!!! :O disposar de menjar de Gàmbia cada dia, quin luxe!! Sí és que les amistats són tresors... ;)
Moni: jeje, això és el que intento!! :D Un petó guapa!
Olga: Ohh que bonito, muchas gracias, ojalá lo consiga!! jeje Un besito!
Anna: ja t'asseguro que sí, perquè estaven boníssims!! jeje :) Un petó guapa!!
Alfons: ja ho diuen que una imatge val més que mil paraules... A veure si t'hi atreveixes algun dia! ;)
Alba: jeje ja veuràs com t'agrada. De fet no sóc jo la de la fotografia, sinó una amiga! jaja Un petó guapa :)
Ciao and greetings from sunny California! You have a great blog, funny stories and beautiful photography. Very cool!
ResponEliminaCrec que el plat estrella és el tìpic menjar senegalès, l'ingera: peix amb arròs. És curiós, però, el fet que a Senegal immportin quasi tot l'arròs que consumeixen, ja que a l'Àfrica Austral no fa un bon clima per a cultivar l'arròs. És com si aquí tinguéssim de plat típic el mango
ResponElimina