Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris galeta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris galeta. Mostrar tots els missatges

25 de gener del 2012

Sopar a Rússia

T'imagines entrar en una botiga i que les estanteries estiguin plenes de, no ho sé, pasta farcida de cireres i de maduixes, kebab envasat al buit, pa torrat amb gust de nata i anet, fulles de cep en conserva, cerveses de llauna d'1 litre...?

Benvingut a Rússia! :D


A l'inici del carrer Unió, just al costat de les Rambles, hi ha un portal de teletransport al país de les Matrioshkas: el supermercat rus Troika Delicatessen. Perfecte per acumular provisions per sobreviure al cru fred hivernal, admirar la reserva de cogombres en conserva més gran de Catalunya o posar en pràctica el nostre nivell avançat de rus amb les seves revistes i llibres.

Als russos els agraden els caramels. Així com, MOLT jaja
Per si les tomaqueres s'extingissin. I aquest no era el pot més gran.
Suc de raïm súper molongui, molt semblant al most: el NUMBER ONE de Rússia! jaja
+ Cerveses per a machotes + Fanta amb gust de raïm
Salmó, caballa i altres peixos fumats... CAVIAR!! jaja
Els preus són sorprenentment baixos -penseu que estem a 3.000 km de distància dels amics russos!- i les dependentes us respondran  tot el que vulgeu saber. De fet, no vam haver de donar-li gaire conversa a la propietària per a que ens expliqués mooolt detalladament com preparar el plat principal del nostre "sopar a la russa": pelmeni!


"Doncs a casa meva d'això en diem raviolis". Caaaaaaalma jaja Sí que tenen una retirada a la pasta italiana, però mai heu provat un ravioli amb un farcit com aquest: la combinació de carns (tradicionalment,  45% vaca, 35% xai i 20% de porc) és simplement perfecta!!! Els més carnívors tremolaran d'emoció en tastar-los... i els altres, també! jaja


Acompanyats d'smetana i d'un preparat d'espècies per a pelmeni, van ser un gran descobriment per als nostres "paladars occidentals".

Per a fer-los només cal posar molta aigua a bullir en una olla ben gran per a que els pelmeni no es toquin entre ells, i abocar-los sense descongelar, perquè sinó quedarien enganxats. Recomanem no afegir gens de sal a l'aigua, ja que el preparat d'espècies que hi posarem després és súper salat (el primer ingredient és sal, no hase falta desir nada más).
Al cap d'uns 5 o 6 minuts, quan tots els pelmeni surin sobre l'aigua, s'han de retirar, escórrer i barrejar amb una mica de mantega, tot i que nosaltres vam posar oli perquè no en teníem.
Per últim, es serveixen acompanyats de les espècies i l'smetana (la ració de la foto és una mostra mínima jaja).


I per a fer el sopar encara més rus, encara vam comprar quatre cosetes més:
Palets torrats amb llavors de rosella (foto superior) i amb gust de tomàquet i orenga (foto inferior). M'esperava un gust una mica més exòtic, però això no vol dir que no fossin boníssims!! A més, fan molt de goig a taula! :)
Vam provar de fer kisel, una beguda gelatinosa típica de les postres russes... ejem, suposem que l'original no deu quedar tan i tan dolç jaja La textura és curiosíssima: ni de beguda, ni de gelatina!
(a dalt a la dreta, el preparat abans de barrejar-lo amb aigua)

Aquests caramelets eren molt curiosos: recoberts d'una fina capa de xocolata negra i farcits d'una massa blanca esponjosa, que tenia gust de préssec, maduixa, vainilla (el millor!) o xocolata. A mi personalment no em van acabar de fer el pes...

Ens demandarà el CAJM (Comissió AntiJoc amb el Menjar) per aquestes imatges...? És que ens van fer massa gràcia les galetes unides per un fil jajaja - per cert, eren ben bones!

Ho veieu? Si Mecano podia anar a Haway tirant sal a la banyera, nosaltres podem anar a Rússia fent bullir uns quants raviolis!! Sempre que hi posem una miqueta d'imaginació, és clar jaja





Sigo creyendo a fondo en el ser humano. Todos somos muy parecidos, igual de sensibles, de cursis...; en pelotas somos muy similares - Rosana

4 d’octubre del 2011

Cookies sorpresa

Científicament conegudes com a galeta Aïdae. El seu medi habitual són les cafeteries d'universitat i els picnics al parc de la Ciutadella, però també han estat avistades en gots de llet. Malgrat reproduïr-se constantment en safates de forn, és una espècie en perill d'extinció a causa de la gran quantitat de depredadors que en volen descobrir la sorpresa, o que ja les han tastat un cop i no poden parar...


Només us dic una cosa: la meva germana, després de provar-les, em va enviar un missatge dient-me que sóc la millor germana del món!! jaja


La gràcia és no revelar la sorpresa fins que hi clavis mossegada... Però amb vosaltres hauré de fer una excepció :)


Sí, amigo: és una Oreo. Dins d'una cookie amb trossets de xocolata. UNA GALETA DINS D'UNA ALTRA GALETA! No és una de les idees més genials que heu sentit en els últims 10 anys?! jaja


(ah, i no és una Oreo qualsevol, sinó una Oreo Doble Crema... La diferència es nota, creieu-me!)



 

Cookies sorpresa

INGREDIENTS
(per a 18 cookies aproximadament)

100 g de mantega fosa
100 g de sucre blanc
90 g de sucre morè
1 ou gran
1 vaina de vainilla (o una mica d'extracte de vainilla)
250 g de farina
1 culleradeta de sal
1 culleradeta de bicarbonat
75 g de perletes de xocolata (més o menys)
Un paquet i mig d'Oreos Doble Crema

 
1. Barrejar la mantega, els sucres i l'ou. Obrir la vaina de vainilla per la meitat i incorporar la pasta de dintre a la barreja (o bé afegir una culleradeta d'extracte de vainilla).
2. Mesclar la farina, la sal i el bicarbonat, i barrejar bé amb els líquids (jo vaig començar amb les varilles per a que no quedessin grumolls, però quan vaig notar que m'estava a punt de quedar sense eina vaig passar-me a l'espàtula...). Afegir les perletes de xocolata i barrejar.
3. Agafar una Oreo, posar una mica de massa de galeta a sobre i una mica de massa a sota. Prémer amb els dits i segellar pels cantons fins que la massa envolti tota la Oreo.
4. Enfornar a 180 graus fins que siguin daurades (uns 12-15 minuts). Us quedaran amb forma de barret... i em sap greu dir-vos que no hi podeu fer res! - si algú sap com evitar que quedin així, que m'ho digui! jaja




 
Això sí, aneu amb compte perquè poden tenir efectes secundaris...


Jajaja pobre Byte!! És broma, no és que li donés galetes sinó que justament estava allà revolcant-se pel terra de la terrassa mentre jo feia les fotos de les cookies (ho sé, sense herba? en fi... coses més rares fa  aquest gos).



 



La música es lo único que nos tranquiliza cuando somos demasiado felices - La cruda y tierna verdad