Pizzeria Dar Poeta

Estan bojos, aquests romans. Les set de la tarda i ja gairebé no queda ni una taula lliure; no, si encara serà veritat que en aquest carreró tan estret s'hi troben les millors pizzes de Roma!

Donem un cop d'ull a la carta... Les amanides queden eclipsades per un repertori de bruschette o torradetes molt originals -carbassó, pesto i formatge, cigrons i oli, tonyina i tomàquets... - a només 2 i 3€.



Plat (o platot) d'aperitius variats a 9,5€



Però l'estrella de la nit serà, òbviament, la pizza. La introducció de la carta ens assegura que fer pizzes és tot un art, una vertadera ciència, i que les que fan aquí no pequen ni de massa primes i cruixents ni de massa gruixudes i toves, sinó que són lleugeres, ràpides de pair i no deixen sensació de set al final... Ja em pregunto si tan d'autobombo estarà justificat!

Sigui com sigui, tot indica que hi posen molt d'amor. Les opcions on triar són moltes, però tan atípiques i sorprenents que cada una sembla haver estat elaborada per a una persona en concret, després de moltes proves i gràcies a un instint innat per a la combinació d'ingredients.

Jo, em vaig tirar de cap a la Siciliana!

Albergínia, tomaquets cherry i ricotta salada. Im-presionante! Com veieu, la base no tenia la típica mozzarella sinó que sobre la salsa de tomàquet es notava el gust inconfusible d'un oli d'oliva verge extra com només el saben fer els italians.

És veritat que el recobriment era magnífic, que els sabors es barrejaven a la boca en una combinació orgàsmica (jaja), però l'autèntica responsable de l'èxit era la massa.

Feta en forn de llenya, tal com la descrivien a la carta: ni gruixuda ni prima, ni tova ni excessivament cruixent. Perfecta. La millor massa de pizza que he tastat en la vida! :D

També vam demanar una Super formaggi (foto de dalt!), amb mozzarella, ricotta i xili, que personalment em va semblar massa suau però el meu cosí va devorar, i una Napoli, que portava salsa de tomàquet, mozzarella i anxoves, un pèl massa salada per a mi (espera, a mi les anxoves sempre em semblen salades).

Critico per criticar, perquè les dues pizzes eren boníssimes.



La meva àvia va desaprofitar tota una focaccia amb prosciutto. Què voleu, menja com un pardalet (excepte quan et descuides d'amagar la xocolata).

Ens van fer una Margherita amb prosciutto que no estava a la carta, però aquest no va ser l'únic gest simpàtic del servei. Armar-se de paciència a la hora d'explicar-nos que no admeten reserves, recordar qui ha demanat què, mantenir un somriure permanent a la cara i que no sembli forçat i treballar amb una rapidesa increïble fan de les cambreres d'aquest lloc unes superdones!

Bé, tornant a la pizza prosciutto: era de-li-cio-sa, llàstima que el pernil fos tan salat! (en això no tenien raó, a la carta, perquè deixava amb una set...).

A aquestes altures estàvem més que satisfets amb el lloc, i poc ens esperàvem que el millor encara havia d'arribar.

En un atac de golafreria, vaig convèncer els meus dos cosins i la meva germana de demanar per postres un calzone de nutella piccolo (a 6€) i menjar-nos-el entre els quatre. Encara ara em pregunto qui té l'estómac de menjar-se'n un de grande tot sol (a 11€), perquè amics, això era una bomba.

I sovint, bomba és sinònim de boníssim...

La nutella súper abundant (jo crec que la italiana és més bona que la d'aquí), fosa amb l'escalfor d'una massa absolutament perfecta - això sí que és felicitat! jaja De 10, divina!!!

Suposo que penseu que el sopar no podia acabar millor. Doncs ho va fer quan vam veure la factura: quatre pizzes, una focaccia, una bruschetta, un plat d'aperitius, el calzone, tres aigües grans i dues cerveses: 62 euros. ¿Cómo te quedas? Muerta.

Aquest missatge s'autodestruirà en un parell de minuts, o sigui que afanyeu-vos a fer còpies de seguretat de tots els vostres documents importants. El secret ja s'ha escampat prou (sabeu quina cua hi havia a les nou de la nit? Mare meva!) i no ens podem permetre que la millor pizzeria de Roma es faci encara més famosa :)

Pizzeria Dar Poeta

Vicolo del Bologna, 45-46 (Trastevere)

00153 Roma

Telf. 065 880 516

Deien que l'escassesa de carbó era una història que s'havien inventat els francesos perquè tothom s'escalfés dormint amb qui volgués - La caiguda dels gegants

Tiramisú de préssecs

"Es pot morir de plaer?"

Això és el que pensava mentre em menjava aquestes postres.

Bé, en realitat no; de fet tenia la ment en blanc i somreia com una imbècil... jajaja Però és que estan MASSA BONES!!! Encara no em puc creure que de la meva cuina hagi sortit una cosa tan deliciosa! :D 

Tenia l'autoestima culinària una miqueta baixa després d'un seguit de fracassos (el meu forn va engendrar l'ou al plat més lleig del món, i n'hi ha fotos...!) però casa meva ha estat envaïda per dos esquadrons de préssecs boníssims que s'havien d'aprofitar tant sí com no - en plan peli, que obres la nevera i el menjar comença a caure com un allau fins que quedes colgat, sí.

A més, l'ingredient d'aquest mes per a la recepta del 15 eren els préssecs! No podia deixar escapar l'oportunitat: com que no m'agrada el cafè, mai he pogut gaudir d'un tiramisú de veritat, i inspirant-me en una recepta de tiramisú de poma que vaig veure a lazy blog, he reversionat aquest clàssic de la cuina italiana amb la meva fruita d'estiu preferida. El resultat? Simplement espectacular!

Una capa de galeta Núria integral trossejada petitona, que quedarà lleugerament estovada; una cremosa barreja de mascarpone i iogurt grec amb un toc ensucrat; un préssec d'aigua, el més sucós, ben talladet; seguit d'una altra capa de barreja blanca; coronada per tallets de préssec de vinya i rematada amb una mica més de mescla i ametlla picada.



Més fàcil, impossible; més bo, difícil :)

Animeu-vos a fer-ho perquè són "el postre del verano"!! (sí, perquè ho dic jo) Bé, les postres o l'esmorzar, que puc assegurar per experiència que també entren de meravella de bon matí jeje

A més a més és una d'aquelles receptes en què no pots parar de picar (ara llepo la tapa del iogurt... ara rosego l'os del préssec...) però l'experiència final és completament diferent! Ah, això és importantíssim: enfonseu la cullera fins al fons, sense por, per a endur-vos tots els sabors i textures en un sol mos! Ja no podreu parar! jaja

Tiramisú de préssecs

INGREDIENTS

(per a 2 gotets o copes)

1 préssec de vinya

1 préssec d'aigua

1 iogurt grec (jo, Danone - el mejorrr!)

125 g de formatge mascarpone

1 cullerada de sucre

3 galetes Núria integral

Una mica d'ametlla picada

1. Partiu les galetes Núria amb els dits, fins que quedin trossets petits però sense que sigui pols; formeu la primera capa. Amb una i mitja per got n'hi haurà prou.

2. Poseu en un bol el iogurt grec, el mascarpone i la cullerada de sucre, i barregeu-ho amb l'ajuda d'un remenador de varetes fins que quedi ben integrat.

3. Peleu i talleu els dos préssecs a trossets petits, per separat.

4. Munteu, sobre la capa de galeta, una capa de barreja blanca, una de préssec d'aigua, una altra de barreja i una última de préssec de vinya. Coroneu amb una miqueta de barreja i espolseu amb ametlla picada.

Deixeu reposar a la nevera fins al moment de servir.

Decididament, no es pot morir per excés de plaer, perquè a hores d'ara jo ja estaria morta :)

__________________

ENGLISH VERSION:

Peach tiramisu

INGREDIENTS

(for 2 glasses or cups)

1 orange coloured peach

1 red coloured peach

1 greek iogurt

125 g mascarpone cheese

1 tablespoon sugar

3 whole wheat biscuits (I used the catalan brand Núria)

A pinch of chopped almonds

1. Chop the biscuits with your fingers into small bits without turning them into dust; form the first layer. A biscuit and a half should be enough for each glass.

2. Put the iogurt, the mascarpone and the sugar in a bowl and mix with a whisk until the mixture is smooth and uniform.

3. Peel the peaches and chop them into small pieces, separately.

4. Put, over the biscuit layer, a layer of the creamy mixture, then a layer of red chopped peach, then another layer of mixture, followed by the orange chopped peach. Finish it with a small amount of mixture and a pinch of chopped almond.

Keep it in the fridge until serving.

Enjoy it! :D

__________________

És perillós témer a la imaginació - J.K. Rowling 

Bretzel mit Käse gefüllt

El revestiment torrat i endurit mai hauria augurat un interior tan esponjós. I és que l'encant del Bretzel rau en els contrastos: cruix però també es contrau amb elasticitat; és salat i estimulant però exquisidament dolç, gràcies a la mantega repartida entre les dues gruixudes llesques, les mateixes que sostenen el més tendre dels formatges suïssos. Suau però intens, el primer mos resulta torbador i el plaer és instantani - després, és devorat.

Vam comprar aquesta delícia a Reinhard, una Bäckerei de Berna. Aquesta petita ciutat suïssa va ser la primera parada d'un Interrail espectacular, i ens vam passar la resta del viatge deixant anar, de tant en tant i entre sospirs: "Que bo que estava el Bretzel!!!".

Si el Bretzel ens va enamorar perdudament, encara més ho va fer Berna. Aquest blog està orientat a la gastronomia, però no em puc estar de mencionar la ciutat més encantadora on he estat mai. Les casetes de conte, les terrassetes a la fresca, el riu on, imitant els suïssos i cagades de por, vam banyar-nos (bé, més aviat vam fer el possible per deixar-nos portar per la corrent sense morir ofegades).

Una ciutat on et pots permetre agafar dolços que t'ofereixin desconeguts - xocolatines en forma de cor, en el nostre cas -, perquè els seus habitants són la simpatia personificada. Per acabar-ho de rematar, parlen un alemany molt fàcil d'entendre :)

I no em puc deixar els famosos ossos, les mascotes de la ciutat, molt i molt estimats per tothom! 

Evidentment, la gastronomia també estava a l'altura... Algun dia us parlaré del Röschti! :)
Ens vam comprar el Bretzel el dia que marxàvem cap a Viena, i era tan gran que gairebé no ens el vam poder acabar. Assegudes al terra de l'estació, ens sentíem molt i molt tipes...

Però indiscutiblement felices! :D

 

¡Hay que ser guarro en la comida y en el sexo, o no tiene gracia! - Comte de Sert