31 de març del 2012

Sandvitxos Carmensita

Ara que vénen vacances, podràs llevar-te tardíssim i estar tirat al sofà tot el dia sense fer absolutament res; alimentar-te exclusivament de patates fregides de bossa i adoptar el pijama com a segona pell.


Però qui sap, potser t'aixeques i veus un cel increïblement blau, fas uns sandvitxos amb tot el que trobes per la nevera i te'ls vas a menjar davant del mar amb una de les teves millors amigues, després d'haver passejat per una Barcelona assolellada, preciosa.

Infalible: hummus, rúcula, tomàquet

De fons, sonarà Carmensita.

A lo loco: alvocat, rúcula, tomàquet, pernil dolç, mozzarella, formatget fondue, parmesà i un raig d'oli d'oliva. I una mica d'hummus, yeah!

Barcelona és la ciutat més encantadora del món, no creus??
(la pregunta és retòrica i no s'accepta un no per resposta)


PD. T'aconsello que no intentis imitar els que són dins de l'aigua, probablement van perdre la sensibilitat en algun terrible accident. Millor que et quedis a la tovallola i et concentris en aquest blanc nuclear que tants mesos t'ha costat aconseguir.


Ay tus ojos colorados, azul y anaranjados, amarillo verde y marrón - Devendra Banhart

28 de març del 2012

Croissant de dulce de leche

Si vius a Barcelona i no has quedat mai davant del Zurich... probablement no existeixes!! jaja


TOTHOM ha fet servir aquest bar com a punt de trobada, perquè és un autèntic referent cardinal de la ciutat. A més a més, ofereix una radiografia detalladíssima del turista que visita Barcelona, i uns lavabos més que decents on podeu anar tranquil·lament gràcies als cambrers uniformats que sempre fan la vista grossa :)

(des d'aquí, GRÀCIES CAMBRERS UNIFORMATS US ESTIMO!!!! jaja)

Tot i això, no tenen croissants de dulce de leche.


On sí que en venen és a l'Havanna, just al costat, però segur que us l'acabareu menjant davant del Zurich tot esperant el típic del grup que sempre fa tard!!

(o, si sou el tardón en qüestió, us el menjareu davant del Zurich mentre es decideix on aneu, que també és una cosa que demana el seu temps)


Quan el veieu a la vitrina us farà una miqueta de pena, perquè és petitó i està com deformat. No us vull enganyar: la seva massa no té res a veure amb la textura delicada i el gust mantegós dels croissants francesos, sinó que és força industrial. Però wait for it, que això només és el "mitjà de transport" de l'autèntica delícia....

...una boooooooona dosi del millor dulce de leche, amagada a l'interior del croissant, se suma al que ja hi havia per fora per provocar una explosió de plaer!! jaja Remarco això de millor, perquè realment és dels millors que podem trobar a Barcelona - dens, amb el punt just de dolçor, i perillosament addictiu!!

És curiós que el millor de l'Argentina t'ho venguin a Cuba, i t'ho mengis a Barcelona tot contemplant Zurich... jaja bon voyage!!




Write drunk; edit sober - Ernest Hemingway

20 de març del 2012

Restaurant Can Kenji

Hi ha vegades en què et quedes sense paraules.


En aquestes ocasions, el millor sempre és tancar els ulls i gaudir del moment... (que dit d'una altra manera, sona com: "menja i calla!" jaja). I és que hi ha emocions que, simplement, no es poden descriure!!


Molts plats de Can Kenji ofereixen una combinació de sabors sorprenent, resultat d'insuflar aires catalans a la delicada cuina japonesa i sumar-hi el toc personal de l'autor. La resta de la carta probablement també us sorprendrà, perquè són plats tradicionals japonesos difícils de trobar als restaurants d'aquí.

Productes de temporada, sempre de qualitat i tractats amb respecte, un servei ràpid i uns preus molt assequibles han consolidat en molt poc temps aquest petit restaurant com un referent de la cuina nipona a Barcelona. 


Cada migdia presenten un menú diari entre 10,80€ i 13,80€, així com tres menús degustació a 15,80€ (3 plats + mitja ració de sushi), 18,80€ (4 plats + mitja ració de sushi) o 20,80€ (4 plats + sushi complet).

En aquestes fotos veieu dos menús degustació de 18,80€ - i vam quedar ben tips!! jaja


El plat de la primera foto era un onigiri de risotto amb porcini o siureny - absolutament genial!!! És com menjar-se un cremosíssim risotto... però amb les mans, cosa que ja sabem que potencia exponencialment el sabor jaja A més, la combinació amb la salsa de soja era tot un encert, i el toc de la paella aportava una textura incomparable :)

Després hem vist el teriyaki de salmó, im-presionante. El punt de coció era exacte, i la salsa deliciosa. Tot i això, si bé l'acompanyament de puré de patates -fred i amb verduretes- i tomàquet natural suposava un contrast notable, crec que es podria trobar una guarnició que combinés millor.

El bol de la tercera foto contenia fideus Sōmen amb albergínia escalivada en salsa de sèsam. I una altre cop, sorpresa: eren freds!! El brou, amb un punt de gingebre, era tan deliciós com per acabar-se'n fins a l'última gota; la carn era prou bona però en la meva opinió podria haver estat una mica més gustosa. Tot i així, boníssim jeje


El petit bloc verd d'aquí dalt és tofu de pèsols amb bolets mixtes. Aquest SÍ que em va deixar sense paraules; més saborós que el tofu habitual, la salsa era una delícia... Però em veig incapaç d'explicar-ne el gust en conjunt!!


 La sopa de miso, calentona i molt gustosa, portava xiitake i algues i era una ració més gran que la del menú diari. Molt reconfortant!


El kakiage (semblant a la tempura) de calamar sec i espàrrecs era molt suau, i la quantitat més que generosa. Estava molt ben fet, però m'hauria agradat algun contrapunt de sabor un pèl més intens...


Les mandonguilles de xiitake també són dificilíssimes de descriure; no em va entusiasmar especialment però eren bones. Les verduretes en tempura que les acompanyaven eren clau!!
   

El tataki de bonítol amb salmorejo és una combinació tan arriscada com difícil; per mi, tots els ingredients eren deliciosos, però combinats perdien bastant. El que sí que funcionava, gràcies a la pastanaga i la ceba crues, era el contrast de textures.


El sushi, en canvi, el puc descriure amb una paraula: impecable! És dels més autèntics que he tastat a Barcelona: amb wasabi per dintre de cada maki, un peix fresquíssim i una salsa de soja marinada per ells mateixos. Boníssim!! :D

Sincerament, de les postres no m'esperava gran cosa: a escollir entre gelat de te verd, gelat d'azuki, amanida de fruita o les postres del dia. Aquell migdia tocava brownie blanc...


... i quin brownie!!! Semblava petit però era contundent, i la veritat és que era molt bo. Venia acompanyat de crema i una espècie de taronja confitada amarga. Va superar les expectatives, i tant!


Però és clar, jo sempre em guardo el millor pel final... jeje El gelat d'azuki em va deixar amb la boca oberta: boníiiiiissim!! :D Encara millor que el de te verd!!






En definitiva, la proposta de Can Kenji és diferent i refrescant, molt recomanable per a paladars inquiets i amants de la cuina japonesa, i apta per a (gairebé) totes les butxaques.
Això sí, deixeu les converses per a la sobretaula! jeje




Restaurant Can Kenji
C/ Rosselló, 325 (cantonada Balmes)
Telf. 93 476 18 23
Barcelona
(tancat els diumenges)




Siempre estamos presentes en lo que cocinamos. Un guiso refleja lo que le gusta al cocinero, lo que no le gusta, lo que come, a quién ha visto o qué piensa. Por eso, una forma de que te conozcan es guisar para los demás. Del mismo modo, probar lo que uno guisa sería una buena forma de conocerse a uno mismo - XXXHolic

16 de març del 2012

Arròs fregit amb gambes

Tots sabem els truquillos per parlar en públic sense vergonya (imaginar que tothom està despullat) o  apagar-nos cada cop que ens incendiem accidentalment (rodolar pel terra). Però quants de vosaltres sabeu les claus per fer un autèntic al·lòs tles delísias??



No, no estic parlant d'ingredients estranys (deixarem la carn de gat per una altra ocasió) sinó de quatre tonteries que convertiran el vostre humil arròs bullit en una delícia exòtica jeje
Queda igual que als restaurants xinesos però bastant menys oliós, i es fa en un pim pam; tardareu menys que intentant fer la comanda per telèfon!! jaja O no us heu estat mai deu minuts de rellotge deletrejant el vostre carrer??

Bé, passem als truquillos xupiguais!! :D


1. L'arròs s'ha de coure el dia abans, o amb prou antel·lació per a que reposi a la nevera i perdi humitat.
D'acord, sona poc pràctic, però no se m'acut una manera millor d'aprofitar els kilos d'arròs que sobren quan, gràcies a la nostra tècnica bulliniana de calcular a ull, acabem amb un perol d'arròs bullit que podria alimentar un equip de jugadors de rugby després d'un partit.

2. El foc, molt calent! A veure, tampoc cal que surtin flamarades, però deixar escalfar la paella o wok garanteix una cocció ràpida, i això és just el que necessitem.


3. Cada ingredient s'ha de fregir per separat. És la manera de preservar el gust de cada un!! El meu arròs només porta gambes, però s'hi pot posar tot tipus de carn i peix: l'únic que s'ha de fer és anar-los coent, per separat, fins que estiguin gairebé cuits (un 80%), i al final de tot abocar-los tots junts a la paella i fer un saltejat final.

4. Quieto parao! Res d'anar toquetejant! És veritat que als restaurants, amb aquells focs tan potents, necessiten remoure el wok contínuament, però a casa haurem de reprimir les ànsies incontenibles de remenar si no volem que els grans d'arròs es trenquin, alliberin massa midó i el resultat sigui una pasta gomosa. El millor és repartir l'arròs per tota la superfície i esperar un minut a que agafi temperatura, remenar i esperar un altre minut.



Ah, l'al·lòs tles delísias. Sens dubte, la millor aportació que hem rebut dels xinesos. Després dels pintaungles súper barats i els óssos panda, és clar.
 
 
Arròs fregit amb gambes
(del blog Steamy Kitchen)

INGREDIENTS
(per a 4 persones)

225 g de gambes petites i pelades (no cal que siguin fresques, però descongeleu-les abans)
1/4 de culleradeta de sal
Pebre mòlt
1/2 culleradeta de maizena
oli d'oliva verge extra
3 ous batuts
2 cebes tendres, picades
480 g d'arròs cuit, preferiblement del dia abans i amb els grans ben separats
1 pastanaga a dauets, bullida
100 g de pèsols (una llauna petita)
1 cullerada de salsa de soja

1. Col·locar en un bol les gambes, la sal, el pebre i la maizena. Deixar marinar 10 minuts a temperatura ambient.
2. Escalfar la paella o wok amb el foc ben alt. Quan estigui prou calenta per a que una gota d'aigua s'evapori a l'instant, afegir dues cullerades d'oli, o les necessàries per a que en moure la paella quedi tota la superfície coberta.
3. Afegir les gambes procurant que no s'amunteguin i deixar coure 30 segons, girar i coure 30 segons més, o fins que estiguin cuites un 80% aproximadament. Reservar les gambes en un plat, deixant tant oli a la paella com sigui possible.
4. Reduir la temperatura a foc mig, abocar-hi els ous i remenar. Quan estiguin gairebé cuits (el centre ha d'estar una mica líquid), reservar al mateix plat que les gambes.
5. Netejar la paella amb un paper (no cal aigua), apujar el foc ben viu i afegir dues cullerades més d'oli. Quan sigui ben calent, abocar-hi la ceba tendra i coure uns 15 segons, fins que faci oloreta. Incorporar l'arròs, barrejar bé amb la ceba i escampar per tota la superficie de la paella. Esperar un o dos minuts a que comenci a crepitar, remoure i tornar a repartir per tota la superfície. Esperar un minutet més...!
6. Afegir la salsa de soja, els pèsols, la pastanaga, l'ou i les gambes, i barrejar bé. Deixar que es reescalfi, "fins que els grans d'arròs gairebé ballin", tastar i afegir més salsa de soja si es vol.


我饿扁了!! [wǒ è biǎn le]

(no, no posa "Bon profit", sinó "Em moro de gana!". He trobat que aquesta frase us resultaria més pràctica jajaja)



 
This is our decision, to live fast and die young. We've got the vision, now le'ts have some fun. Yeah, it's overwhelming, but what else can we do? Get jobs in offices and wake up for the morning commute? - MGMT

6 de març del 2012

Caracola returns

Porto dues notícies!! Una és bona, però l'altra dolenta. I com que un 92,16% de la gent prefereix sentir primer la dolenta...


Sí, nois, una tragèdia. La Pompeu està de dol des que la Caracola, la nostra estimada pasta oficial i motiu d'enveja irreprimible per part d'altres universitats, ha desaparegut dels nostres bars.


Però reprimiu les llàgrimes i els crits de dolor, que encara queda la bona notícia! jeje


Ohhhhhh sí! jaja La Caracola a secas ha estat substituïda per la Caracola de xocolata blanca!!! Bé, això de la xocolata blanca és només per fora. No em creieu?

Vigila, que t'han sortit els ulls de les òrbites

L'èxit que està tenint a la facultat de Poblenou és tan brutal que, a primera hora de la tarda, ja han volat totes!!
Una massa notablement millorada (recorda una mica al croissant) amb l'avantatge que la xocolata blanca recobreix tooota la superfície i no et trobes mai amb pasta sola. Això sí, l'explosió de xocolata fosa és molt menor que la de la Caracola tradicional. Perquè us en feu una idea, no vaig ni tacar-me el nas.

Somriures angelicals? Més aviat "fes la foto d'una vegada!!". Bé, i la Marina que intenta seduir la càmera

Són 95 cèntims d'euro per un minutet de glòria (o és que hi ha algú que tardi més en menjar-se-la?!). Ja ho diuen que no hi ha mal que per bé no vingui! jaja




Estoy contra los sistemas, el más aceptable de los sistemas es no tener, por principio, ninguno - Tristan Tzara