27 de gener del 2012

Truita de pa amb tomàquet

Jo tampoc creia en històries d'amor entre éssers humans i truites, fins que ella va aparèixer a la meva vida.


Us puc llegir el pensament: "Truita de pa amb tomàquet? Ole tú Anna, t'has deixat el pa". INNOCENTS!! jajaja El pa amb tomàquet SURT en aquestes fotos, el que passa és que no ho fa en el lloc habitual... :)


Sí amigo, el pa està DINTRE la truita!!

Desconfieu de la foto -la pobre no és gaire fotogènica- i feu-me cas: són els sabors de sempre, però com mai els havíeu tastat; absolutament genial!! jaja Llàstima que la grandesa del descobriment no és pugui apreciar fins que no hi fas la primera mossegada... Proveu-ho a casa, que no us en penedireu!! :D

Haig de fer-li la ola a l'amic Raül Balam (perdoneu, però no puc evitar tractar-lo amb familiaritat des que el vaig veure disfressat de sevillana a El Convidat jaja), que és qui em va presentar la truita en qüestió al programa Cuines.
Sí, jo he obviat els escamarlans, la picada de pescadors i la maionesa d'all que l'acompanyaven, però és que s'ha d'apostar per la simplicitat: de la mateixa manera que hi ha un moment a la vida que t'adones que com més curta fas la redacció d'anglès, menys faltes d'ortografia hi haurà, has d'acceptar que una recepta facilona feta en 5 minuts pot ser infinitament més deliciosa que una altra on t'hi has deixat la pell, les celles i les ganes de viure durant tot un matí.


També haig de donar les gràcies a les noies de Memòries d'una Cuinera, les padrines d'aquesta relació; sense la seva proposta sobre truites mai hauria conegut la meva truiteta preferida! jaja




Truita de pa amb tomàquet
(podeu veure en Raul fent-la en directe aquí)

INGREDIENTS
(per a una truita)

1 tomàquet madur
1 llesca ben gruixudeta de pa de pagès (sobretot, de pagès!)
1 ou
oli d'oliva verge extra
sal

1. Ratllar el tomàquet, descartant-ne la pell, i posar-lo en un bol. Afegir un pessic de sal i un rajolí d'oli.
2. Agafar la llesca de pa de pagès i tallar amb un ganivet un rectangle de la molla, d'aproximadament 2 cm x 12 cm. Sucar en el tomàquet fins que quedi ben impregnat per tots els cantons.
3. En un altre plat, batre l'ou amb una mica de sal. Escalfar oli en una paella prou gran i, quan sigui calent, abocar-hi l'ou i baixar molt el foc.
4. Esperar dos o tres minuts a que la truita sigui quallada, com una crêpe. Col·locar el rectangle de pa al centre de la truita i embolicar pels dos cantons.
5. Retirar la truita del foc quan la veieu prou feta, depenent si us agrada més blanca o més torrada. No cal reprimir els "mmmm!!" jaja 






Soy creyente y soy conformista. Sublevarse lo puede hacer cualquiera; más difícil es obedecer silenciosamente a nuestros propios dictados internos (...) - Roualt

25 de gener del 2012

Sopar a Rússia

T'imagines entrar en una botiga i que les estanteries estiguin plenes de, no ho sé, pasta farcida de cireres i de maduixes, kebab envasat al buit, pa torrat amb gust de nata i anet, fulles de cep en conserva, cerveses de llauna d'1 litre...?

Benvingut a Rússia! :D


A l'inici del carrer Unió, just al costat de les Rambles, hi ha un portal de teletransport al país de les Matrioshkas: el supermercat rus Troika Delicatessen. Perfecte per acumular provisions per sobreviure al cru fred hivernal, admirar la reserva de cogombres en conserva més gran de Catalunya o posar en pràctica el nostre nivell avançat de rus amb les seves revistes i llibres.

Als russos els agraden els caramels. Així com, MOLT jaja
Per si les tomaqueres s'extingissin. I aquest no era el pot més gran.
Suc de raïm súper molongui, molt semblant al most: el NUMBER ONE de Rússia! jaja
+ Cerveses per a machotes + Fanta amb gust de raïm
Salmó, caballa i altres peixos fumats... CAVIAR!! jaja
Els preus són sorprenentment baixos -penseu que estem a 3.000 km de distància dels amics russos!- i les dependentes us respondran  tot el que vulgeu saber. De fet, no vam haver de donar-li gaire conversa a la propietària per a que ens expliqués mooolt detalladament com preparar el plat principal del nostre "sopar a la russa": pelmeni!


"Doncs a casa meva d'això en diem raviolis". Caaaaaaalma jaja Sí que tenen una retirada a la pasta italiana, però mai heu provat un ravioli amb un farcit com aquest: la combinació de carns (tradicionalment,  45% vaca, 35% xai i 20% de porc) és simplement perfecta!!! Els més carnívors tremolaran d'emoció en tastar-los... i els altres, també! jaja


Acompanyats d'smetana i d'un preparat d'espècies per a pelmeni, van ser un gran descobriment per als nostres "paladars occidentals".

Per a fer-los només cal posar molta aigua a bullir en una olla ben gran per a que els pelmeni no es toquin entre ells, i abocar-los sense descongelar, perquè sinó quedarien enganxats. Recomanem no afegir gens de sal a l'aigua, ja que el preparat d'espècies que hi posarem després és súper salat (el primer ingredient és sal, no hase falta desir nada más).
Al cap d'uns 5 o 6 minuts, quan tots els pelmeni surin sobre l'aigua, s'han de retirar, escórrer i barrejar amb una mica de mantega, tot i que nosaltres vam posar oli perquè no en teníem.
Per últim, es serveixen acompanyats de les espècies i l'smetana (la ració de la foto és una mostra mínima jaja).


I per a fer el sopar encara més rus, encara vam comprar quatre cosetes més:
Palets torrats amb llavors de rosella (foto superior) i amb gust de tomàquet i orenga (foto inferior). M'esperava un gust una mica més exòtic, però això no vol dir que no fossin boníssims!! A més, fan molt de goig a taula! :)
Vam provar de fer kisel, una beguda gelatinosa típica de les postres russes... ejem, suposem que l'original no deu quedar tan i tan dolç jaja La textura és curiosíssima: ni de beguda, ni de gelatina!
(a dalt a la dreta, el preparat abans de barrejar-lo amb aigua)

Aquests caramelets eren molt curiosos: recoberts d'una fina capa de xocolata negra i farcits d'una massa blanca esponjosa, que tenia gust de préssec, maduixa, vainilla (el millor!) o xocolata. A mi personalment no em van acabar de fer el pes...

Ens demandarà el CAJM (Comissió AntiJoc amb el Menjar) per aquestes imatges...? És que ens van fer massa gràcia les galetes unides per un fil jajaja - per cert, eren ben bones!

Ho veieu? Si Mecano podia anar a Haway tirant sal a la banyera, nosaltres podem anar a Rússia fent bullir uns quants raviolis!! Sempre que hi posem una miqueta d'imaginació, és clar jaja





Sigo creyendo a fondo en el ser humano. Todos somos muy parecidos, igual de sensibles, de cursis...; en pelotas somos muy similares - Rosana

17 de gener del 2012

Restaurant La Llavor dels Orígens

Perdoneu la qualitat de les fotos. Les 3 del migdia, 3 fèmines afamades, 3 centèsimes de paciència.

Normalment em limito a parlar sobre els restaurants d'on surto més contenta, però tampoc és bo que visqueu enganyats. Heu de saber que la vida no es un lugar seguro sinó un lloc hostil ple de paelles d'un color groc fosforito, bistecs amb complex de sola de sabata i tallats que no són tallats (efectivament, són cafès amb llet).

A vegades us prometran això:


I us serviràn, després de gairebé una hora d'espera, això altre...


Vull dir, on és el conill soterrat sota una muntanya de moniato amb què em feien bavejar a la carta?! Dos, DOS MÍSERS tallets de moniato m'hi posen, per a que no es digui que el plat no porta guarnició...!



No pretenc ser injusta: l'Orígens està a anys llum dels locals de paelles fosforito dels que us parlava abans; de fet, té moltes coses bones. Per exemple, tot era absolutament deliciós, començant pel nostre conill solitari, que es desfeia a la boca i tenia un gust immillorable. El moniato també era una cosa espectacular (bé, una coseta espectacular jaja).

Però que ens fessin esperar gairebé una hora, amb ni tan sols mig local ple, per aquest tallet de conill... A mi em sona a enganyifa.


Per anar fent una mica de gana havíem demanat una amanida de fruites per compartir. Haig d'advertir a les persones amb tendències depressives que NO optin per aquest plat, perquè fins i tot a mi em van venir ganes de plorar de tan trista que era:


Variat de verds, SIS tallets de taronja, DOS daus de poma, i panses, moltes panses (vam demanar la vinagreta apart). Fins i tot l'amanida verda del bar més cutre em ve més de gust!  No, si amb això dels "productes de temporada" encara s'estaran quedant amb nosaltres...


Després que un cambrer simpatiquíssim pressionés diverses vegades a la cuina per a que sortissin els altres tres plats que havíem demanat - la cambrera assignada a la nostra taula tenia orxata a les venes, pobre -, vam tenir davant l'estimat conill solitari, uns macarrons amb suc de rostit de pollastre, i uns calamars amb ceba i arròs.


Els macarrons recordaven als de tota la vida, molt i molt gustosos i ben bullits, com sempre s'han fet aquí. El toc d'orenga és simplement genial!


Els calamars també es desfeien literalment a la boca, acompanyats d'una salseta increïble -ideal per a sucar-hi pa!- i d'un arròs salvatge lleugerament dur. La combinació de sabors i textures era perfecta, i l'autor de la presentació, una reencarnació del Miró! jaja



La nostra visita a "La Llavor dels Orígens" - AH, el meu últim punt negatiu és per a l'habilidoso que va triar un llom tan llarg i antipàtic per a un restaurant- es pot resumir en una relació d'amor-odi:  un menjar exquisit i d'una qualitat excel·lent, però en ocasions molt distant d'allò promès a la carta; un servei lentíssim, sense arribar a ser maleducat; d'ambient agradable, però amb preus injustificats. I és que arribem a demanar primer i segon cada una, i sí que n'hauríem sortit escaldades! Els quatre plats, amb begudes però sense postres (vam sortir gairebé corrents jaja) ens van sortir per més d'11 euros per cap.
Sé que el menjar ecològic sempre puja una miqueta de preu, però almenys podrien oferir un menú diari amb opcions més assequibles per al dia a dia, tal com fan amb el menú infantil a 10,5€.




No us he ensenyat ni de bon tros el pitjor que us podeu trobar pel món, però ja va bé que us aneu conscienciant que no tot són flors i violes...! jaja



Restaurant La Llavor dels Orígens
C/ Ramon y Cajal, 12
Barcelona (Gràcia, la parada de metro més propera és Fontana, L3)
Telf. 93 213 60 31
Obert tots els dies de l'any



Como Nicholas Cage en "Living Las Vegas", no tengo planes más allá de esta cena, es un misterio hacia donde la noche nos lleva. Como Nicholas Cage en "Living Las Vegas", vamos mi niño a perder la cabeza, como si fuera nuestro último día en la Tierra - Amaral

11 de gener del 2012

Vichyssoise amb pera i gorgonzola

No sé si només em passa a mi, però jo sento la paraula "vichyssoise" i se m'escapa un badall; no se m'acut cap plat més avorrit i trist de cuinar que aquesta crema.


Però arriba un dia en què els astres s'alinien en contra teu i tens la sogra a dinar a  casa, i no li pots servir les restes de pollo con almendras del xino d'ahir (o sí, però llavors la teva relació amb el seu fill té els dies comptats).
Necessites un plat que demostri la teva maduresa, prou elegant per a l'ocasió però sense ser tant complicat com per implicar un alt risc d'intoxicació. I el que és més important, has d'afegir un toc personal que eviti un excés de comparacions amb el que ella cuina, que SEMPRE és millor.


Voilà, aquí teniu la recepta que acabarà amb els vostres maldecaps! (almenys pel que fa al primer plat... jaja) El porro i la patata combinen a la perfecció amb les avellanes i el gorgonzola, donant lloc a una versió tan original com deliciosa d'aquest clàssic. A més, la meitat de nata és substituïda per llet per a que no resulti una bomba calòrica.... I per últim, què hi ha de més refinat que una recepta amb nom francès? jeje


 
Així doncs, ja teniu un as a la màniga per quan hagueu de fer un àpat "de quedar bé". L'únic que us falta és assegurar-vos que la sogra en qüestió no és al·lèrgica als fruits secs... encara que potser us estimeu més no comprovar-ho.



Si la taula està tan ben parada és perquè era la nit del 24 de desembre, no perquè vingués la meva sogra jaja Però aquí s'aprecia que el color final de la vichyssoise no és tan grisós com a les altres fotos!






Vichyssoise amb pera i gorgonzola

(recepta extreta d'El Comidista, l'absolutament genial blog del Mikel López Iturriaga. L'única variació és que no vaig caramelitzar les avellanes... i que a casa meva, amb la meitat dels ingredients que hi posa ja mengem 6 persones!!! Ai, aquests bascos... M'enamoren!! jaja)


 
INGREDIENTS
(per a 6 persones... no basques)

1 porro gran
Mitja ceba
Mantega
1 patata gran
1 pera conference
750 ml de caldo de pollastre
50 ml de nata líquida
50 ml de llet
Gorgonzola
Avellanes


1. Picar la ceba i el porro. Posar-los en una cassola amb mitja cullerada de mantega, i deixar que es vagin fent a foc molt baix i molt lentament, durant uns 30 minuts.
2. Afegir la patata tallada a trossos grans, i deixar coure 5 minuts més.
3. Incorporar el caldo i la pera, sense pell ni tronc. Pujar el foc i, quan arrenqui el bull, deixar-ho 30 minuts més a foc baix.
4. Quan sigui més o menys freda, triturar. Abocar la nata i la llet i corregir de sal i pebre.
Es pot servir freda o calenta, perquè el veritable secret de l'èxit són unes avellanes picades i uns dauets de gorgonzola ben cremós a temperatura ambient.  

 


Per Nadal, el Byte es posa nostàlgic... jaja


Aquesta entrada està plenament basada en la ficció, perquè totes les sogres que he conegut han estat 100% encantadores amb mi :)

9 de gener del 2012

Xocolata del carrer Petritxol

Lliçó nº16
(extreta del bestseller "Manual pràctic per a ser un barceloní com cal")


Qualsevol barceloní desenfundaria la seva falç de butxaca per una tassa de xocolata calenta al carrer Petritxol, sobretot si el seu nas sembla el d'en Rudolf i acaba de sobreviure a la batalla campal anomenada rebaixes. La xocolata en qüestió és molt espessa, no gaire dolça i amb la capacitat de reanimar un mort, encara que això últim no està comprovat científicament.  

Ni la pèssima qualitat blackberry aconsegueix que aquesta xocolata no sembli deliciosa jaja
Si l'aspirant a barceloní com cal es trobés una cua descomunal per entrar, respiri fons i mantingui la calma; li garantim que en breus minuts serà dins. Llavors serà important no abaixar la guàrdia, perquè després de demanar serà servit en un promig d'entre 30 i 45 segons, en funció de la llunyania entre la barra i la taula.


El més habitual és demanar una xocolata per persona, o bé un "suís", que explicat de manera planera i obviant un intricat procés d'elaboració és una tassa de xocolata oculta sota una muntanya de nata. No acompanyar-ho de melindros, xurros, ensaïmades o magdalenes és un delicte castigat amb diversos anys de presó.

Després de sucar repetidament les pastes en la xocolata, es pot donar el cas que aquesta s'acabi s'acabi abans que les pastes. Les fotografies següents il·lustren el procés d'aprofitament màxim del producte a les mans d'una individua que hauria demanat tot un barril de xocolata si hagués estat a la carta. És comprensible, tenint en compte la patacada que acabava de viure a la pista de gel de plaça Catalunya.


La xocolata d'aquesta lliçó és de la granja La Palleresa (carrer Petritxol, 11), però podria haver estat perfectament de la Dulcinea (carrer Petritxol, 2) o de la Granja Viader (carrer Xuclà, 6).



No pretenc despertar polèmiques però... MENTIDA! jaja Precisament el que vull és que em digueu on heu tastat LA MILLOR XOCOLATA DE BARCELONA :) M'agradaria recollir les respostes per tastar-les totes fer un post especial! jeje Jo la veritat és que estic bastant confosa perquè totes em semblen delicioses...

Així doncs, a què espereu? Tots a buidar tasses de xocolata amb l'excusa de fer-ne una crítica! :D


Ah, alerta! Ja em descuidava de posar el que ens va costar: la xocolata, 2,70€; el suís, 2,95€; mitja ració de xurros, 1,05€; una magdalena bastant gegant, 1,60€; i una ampolleta d'aigua que sempre va bé per la set que fa venir la xocolata, 1,55€ :)





But she's delighted when she sees him, pulling in and giving her the eye, because she must be fucking freezing, scantily clad beneath the clear night sky. She don't stop in the winter no...  - Arctic Monkeys

4 de gener del 2012

Restaurant Bembì

Ja no haureu de forçar la vostra parella a improvisar una dansa del ventre amb monedes de cinc cèntims lligades al cinturó ni anar a donar cacauets als elefants del zoo cada cop que vulgueu sentir-vos com un maharajà: al Bembì viureu com reis... almenys durant una horeta o dues!


D'acord, no tindreu 500 criats ventant-vos ni estareu escarxofats sobre coixins de seda, però el servei és absolutament exquisit -dels més atents i sol·lícits que he vist- i l'ambient, elegantíssim. També és veritat que no us sortirà precisament gratis... Però sabreu que val la pena només creuar les portes del local, quan sentiu la densa aroma de guisat i espècies, preludi de les delícies que vindran després :)

Podem decidir si volem picant, o si el volem a part com a la foto. Molt considerat amb els que preferim mantenir la boca per sota dels 200ºC, gràcies.
Bembì compta amb diversos menús, tots amb opció vegetariana, a partir d'un recull de receptes tradicionals de tota l'Índia tractades amb un toc de modernitat.
Nosaltres vam tastar el menú degustació, i en sortir la nostra panxa sí que semblava la d'un maharajà, perquè les quantitats són un pèl excessives i fa massa pena deixar una cosa tan bona al plat! jaja Costa 26,5€ (sense IVA ni begudes), però la relació qualitat/preu no deixa de ser boníssima, i la carta és encara més cara.


Els quatre entrants vénen presentats a la vegada: l'oportunitat perfecta per tastar, comparar i jugar! D'esquerra a dreta tenim:
Samudri Rattan, o vieira a la planxa amb una salsa suau de safrà i aroma d'all. Es desfeia a la boca i la salsa era molt bona, però per a mi li faltava intensitat. Tot i agradar-me, va ser la que menys "mmm"s em va provocar jaja
Punjabi Samosa, una empanadilla de pèsols i patata. Absolutament deliciosa, tant el farcit com la pasta cruixent!!!
Lasooni Murgh Tikka, pollastre marinat amb iogurt i all, cuit al tandoor. Tot i semblar molt sec, la carn havia quedat perfectament impregnada de sabor, així que era ben gustós... Que bo!
Lucknowi Seekh, xai suaument especiat, rostit al tandoor. Per a mi, el millor dels quatre: tendre per dins i cruixent per fora, amb un sabor personalíssim... perfecte jaja


Ens van servir pa clàssic indi o naan dues vegades, amb els entrants i amb els plats principals. La quantitat, doncs, era exagerada (sobretot per als entrants que gairebé no tenen salsa), però el seu gust mantegós és tan irresistible que preferim que en sobri que no que en falti jeje


Els plats principals, servits en una safata bastant espectacular, eren fins i tot més deliciosos que els entrants. Un consell que a nosaltres ens hauria agradat tenir: aprofiteu la cullera del davant!! D'esquerra a dreta:
Murgh Makhani, una recepta tradicional de pollastre amb salsa de tomata i mantega. Que diguin el que vulguin, però aquest gust és d'alguna cosa més que tomata i mantega; sí és gairebé diví! jajaja De 10, de veritat.
Saag Paneer, o formatge fresc casolà amb crema d'espinacs. Cremosíssim, un autèntic plaer al paladar.
Nariyal Jhinga, gambes al curry en salsa cremosa de Kerala amb base de coco. Encara que em va semblar el més fluix perquè no m'entusiasma el coco, continuava sent molt bo.
Kohe - Roganjosh, un estofat de xai al curry amb gingebre, tomàquet i xilis de Caixmir. No us deixeu enganyar pels xilis, perquè més que picar, aportaven més intensitat al plat. Deliciós!
Raita, una amanida de iogurt i cogombre boníssima, que suposava un contrapunt refrescant.
Al centre, Zafrani Pulao, o arròs Basmati al safrà. L'acompanyament ideal per a tantes salsetes!



Les postres, "selecció del xef", eren una copa de macedònia i un gelat de vainilla boníssim amb salsa de mango i pistatxos. Ens hauria agradat un postre més típic de l'Índia, però sabent com els agraden els dolços molt dolços i havent deixat part dels plats principals perquè ja no podíem més, un postre més lleugeret potser no és tan mala idea jaja Això sí, la salsa de mango i pistatxos era perfecta: és incomprensible que en posin tan poqueta!!!
Per últim, la carta de tes és molt explicativa i val la pena tastar-ne algun... Si encara no heu superat el pressupost!



Resulta massa arriscat qualificar el Bembì com el millor restaurant de cuina hindú de Barcelona, però la veritat és que el menjar és d'una qualitat excepcional i el tracte rebut supera qualsevol expectativa. Una garantia d'això és que a les taules del costat no és difícil veure indis, i és que el nom de Bembì (paraula índia que significa "melic") no només simbolitza una connexió entre la mare i el fill sinó també entre l'Índia i Barcelona.
Llàstima que el preu no sigui del tot assequible, perquè hi tornaríem un dia rere l'altre!! Però llavors, quina gràcia tindria convertir-se per una estona en maharajà, si ho poguéssim ser sempre?








Restaurant Bembì
C/ Consell de Cent, 377
Barcelona
Telf. 93 502 49 72 / 645 257 701
(tancat els diumenges nit)



Encara no has vist Slumdog Millionaire? Perfecta per abans o després d'un Bembì! :)