11 de gener de 2012

Vichyssoise amb pera i gorgonzola

No sé si només em passa a mi, però jo sento la paraula "vichyssoise" i se m'escapa un badall; no se m'acut cap plat més avorrit i trist de cuinar que aquesta crema.


Però arriba un dia en què els astres s'alinien en contra teu i tens la sogra a dinar a  casa, i no li pots servir les restes de pollo con almendras del xino d'ahir (o sí, però llavors la teva relació amb el seu fill té els dies comptats).
Necessites un plat que demostri la teva maduresa, prou elegant per a l'ocasió però sense ser tant complicat com per implicar un alt risc d'intoxicació. I el que és més important, has d'afegir un toc personal que eviti un excés de comparacions amb el que ella cuina, que SEMPRE és millor.


Voilà, aquí teniu la recepta que acabarà amb els vostres maldecaps! (almenys pel que fa al primer plat... jaja) El porro i la patata combinen a la perfecció amb les avellanes i el gorgonzola, donant lloc a una versió tan original com deliciosa d'aquest clàssic. A més, la meitat de nata és substituïda per llet per a que no resulti una bomba calòrica.... I per últim, què hi ha de més refinat que una recepta amb nom francès? jeje


 
Així doncs, ja teniu un as a la màniga per quan hagueu de fer un àpat "de quedar bé". L'únic que us falta és assegurar-vos que la sogra en qüestió no és al·lèrgica als fruits secs... encara que potser us estimeu més no comprovar-ho.



Si la taula està tan ben parada és perquè era la nit del 24 de desembre, no perquè vingués la meva sogra jaja Però aquí s'aprecia que el color final de la vichyssoise no és tan grisós com a les altres fotos!






Vichyssoise amb pera i gorgonzola

(recepta extreta d'El Comidista, l'absolutament genial blog del Mikel López Iturriaga. L'única variació és que no vaig caramelitzar les avellanes... i que a casa meva, amb la meitat dels ingredients que hi posa ja mengem 6 persones!!! Ai, aquests bascos... M'enamoren!! jaja)


 
INGREDIENTS
(per a 6 persones... no basques)

1 porro gran
Mitja ceba
Mantega
1 patata gran
1 pera conference
750 ml de caldo de pollastre
50 ml de nata líquida
50 ml de llet
Gorgonzola
Avellanes


1. Picar la ceba i el porro. Posar-los en una cassola amb mitja cullerada de mantega, i deixar que es vagin fent a foc molt baix i molt lentament, durant uns 30 minuts.
2. Afegir la patata tallada a trossos grans, i deixar coure 5 minuts més.
3. Incorporar el caldo i la pera, sense pell ni tronc. Pujar el foc i, quan arrenqui el bull, deixar-ho 30 minuts més a foc baix.
4. Quan sigui més o menys freda, triturar. Abocar la nata i la llet i corregir de sal i pebre.
Es pot servir freda o calenta, perquè el veritable secret de l'èxit són unes avellanes picades i uns dauets de gorgonzola ben cremós a temperatura ambient.  

 


Per Nadal, el Byte es posa nostàlgic... jaja


Aquesta entrada està plenament basada en la ficció, perquè totes les sogres que he conegut han estat 100% encantadores amb mi :)

17 comentaris:

  1. Si la vichysoisse et sembla avorrida i això t'ha agradat... imagina't com em quedo jo, que sóc fan total de la vichysoisse! Serà qüestió d'apuntar la recepta, a veure si a casa s'hi animen... :D I a més d'un basc! No podies posar-m'ho millor hahaha

    Per cert, de cara al cap de setmana què fem? T'apuntes a xafardejar per una tenda russa el dissabte?

    ResponElimina
  2. Wapa! tu sempre em fas treure una riallada amb els teus posts!! a mi m'encanta la vichyissoise, però mai he provat aquesta versió, el pròxim cop que la faci hi afegiré aquestes variacions!!
    petunikus

    ResponElimina
  3. pués sí estoy babeando por la Vichyssoise porque me parece super original y deliciosa pués con las peras y el gorgonzola que es uno de mis quesos favoritos, en fin, una maravilla, pero es que tu nostalgico perro es tan monooooo que casi me hace babear más que la Vichyssoise, y eso es mucho decir, pero así es... y sin el casi! Besitos

    ResponElimina
  4. Laura: tu prova-la, i ja em diràs el què... Però segur que triomfa! jaja Havíem dit amb la Maria de fer un dinaret el diumenge, però mai de la vida ignoraria la teva proposta d'anar a una botiga russa!!! jaja Perquè no hi anem a comprar els ingredients i després cuinem?? seria geniaaal!! :D jajaja Ara parlem x fb :)

    Lídia: jaja moltíssimes gràcies guapíssima, tu prova-la amb aquests ingredients i em dius el què :) Un petoneeet!!

    Nieves: a que es adorable?? (mi perro, digo) Sobre la vichyssoise, el gorgonzola no podía combinar mejor, ya verás! :D Un beso guapa!!

    ResponElimina
  5. Quina pinta! La vichyssoise està tan bona, que amb aquestes variants sols pot millorar.

    Un beset

    ResponElimina
  6. Molt bona pinta. Jo perquè no tinc sogra, però estic segur que si la teva ho veu quedarà encantada. Tot i això, si ets del gremi als que avorreix la vichyssoise, prova de fer-la només amb porro. Si t'agrada, la trobaràs molt menys avorrida (a mi és el que em va passar).

    ResponElimina
  7. jajaja quina entrada més bona Anna! ;) jo tinc la sort que la meva sogre no té ni gust ni olfacte, així que mentres el plat sigui maca ja en té prou!!! :) molts petonets reina

    ResponElimina
  8. Que bó el comentari sobre les sogres, si les tens contentas tot anira bè..ja,ja, a vegades som una mica perapuñetas!!!....pero amb aquesta cremeta segur te la vas endur a la butxaca!!Un petonás!!!

    ResponElimina
  9. Dos entre Bambalinas: m'alegro que t'agradi, realment aquesta versió és encara millor que l'original! jeje Un petonet :)

    Marc: ja provaré de fer-la només amb porro!! Si tu ho dius, segur que millora ;) La meva sogra no l'ha provat, però! jaja

    Judith: moltíssimes gràcies! Que fort això de la teva sogra... Però bé, també és un avantatge per a tu, no? jaja Un petonet guapa! :D

    Mamilu: Bé, perapunyetes però perquè us preocupeu pel vostre fill jaja Si jo ho entenc... i en realitat em cauen molt bé, les sogres!! Un petonàs a tu també! :D

    ResponElimina
  10. A mi la vichyssoise m'agrada de totes maneres, però reconec que el toc de les peres i el grogonzola queda sensacional, a casa també ho fem. Però m'apunto la idea de les avellanes, encara ha de quedar més bo.
    Davant això la teva sogra no té res a guanyar! :)

    ResponElimina
  11. A mi la vichyssoise ja m'agrada però si li afegeixes la combinació de pera amb gorgonzola, que trobo genial, ja ha d'estar de mort!
    Millor si et portes bé amb la sogra, no?
    Petonets.

    ResponElimina
  12. Ja,ja,ja! Amb aquest sopa /crema deixes a qualsevol sogre amb la boca oberta!!! Jo tinc una recepta una mica similar que vaig treure fa anys no se d'on i sempre triomfa, per la sogre, el cosí "tiquismiquis", el tiet avorrit,..
    Va, un toc, si vols probar que encara et farà més deliciosa la sopa (en calent). Just abant de servir li afegeixes un rajoli de brandy.... Ja em diràs...
    Petons maca

    ResponElimina
  13. Gemma: vosaltres també ho feu? que curiós! :D jeje veuràs que les avellanes són tot un contrast de textures! i a la sogra... la deixen K.O! jaja Un petonet guapa :)

    Moni: Sísí, sempre és millor tenir bon rotllet... que després hi ha una tensió que no és bona!! La veritat és que aquesta versió és molt millor que l'original, en la meva opinió :) Un petoneeet! :D

    Eri: Oh!! Provaré això del brandy, segur que guanya!! Moltes gràcies pel truquillo jeje Un petonàs! :D

    ResponElimina
  14. Nunca la he probado pero le has hecho una descripción tan genial que no podría dejar de hacerla.
    Que tengas un lindo Domingo.
    PETONEET
    http://notasenmicocina.blogspot.com/

    ResponElimina
  15. qué buena idea esta vichyssoise, vaya cambio!!
    qué mono que es Byte!

    ResponElimina
  16. M'agrada aquesta variant... (i soc dels que quan ho dic, és amb sinceritat... Vaja... "que no lo digo de todas"...).

    Passada al meu bookmark Delicious, on marco totes les pendents.

    Abraçada.

    ResponElimina
  17. Hola Anna, jo entenc que per a una persona que li agrade la cuina, de vegades les receptes clàssiques ens semblen avorrides, però sempre se'n pot traure partit de la recepta i fer una nova versió incorporant ingredients diferents i anar fent proves, això m'encanta. I de segur que és una recepta que, com dius tu, no falla. Té una pinta fantàstica i estic segura que ho vàreu passar molt bé aquella nit. Un beset.

    ResponElimina