28 de juliol del 2011

Tiramisú de préssecs

"Es pot morir de plaer?"


Això és el que pensava mentre em menjava aquestes postres.

Bé, en realitat no; de fet tenia la ment en blanc i somreia com una imbècil... jajaja Però és que estan MASSA BONES!!! Encara no em puc creure que de la meva cuina hagi sortit una cosa tan deliciosa! :D 


Tenia l'autoestima culinària una miqueta baixa després d'un seguit de fracassos (el meu forn va engendrar l'ou al plat més lleig del món, i n'hi ha fotos...!) però casa meva ha estat envaïda per dos esquadrons de préssecs boníssims que s'havien d'aprofitar tant sí com no - en plan peli, que obres la nevera i el menjar comença a caure com un allau fins que quedes colgat, sí.

A més, l'ingredient d'aquest mes per a la recepta del 15 eren els préssecs! No podia deixar escapar l'oportunitat: com que no m'agrada el cafè, mai he pogut gaudir d'un tiramisú de veritat, i inspirant-me en una recepta de tiramisú de poma que vaig veure a lazy blog, he reversionat aquest clàssic de la cuina italiana amb la meva fruita d'estiu preferida. El resultat? Simplement espectacular!


Una capa de galeta Núria integral trossejada petitona, que quedarà lleugerament estovada; una cremosa barreja de mascarpone i iogurt grec amb un toc ensucrat; un préssec d'aigua, el més sucós, ben talladet; seguit d'una altra capa de barreja blanca; coronada per tallets de préssec de vinya i rematada amb una mica més de mescla i ametlla picada.


Més fàcil, impossible; més bo, difícil :)

Animeu-vos a fer-ho perquè són "el postre del verano"!! (sí, perquè ho dic jo) Bé, les postres o l'esmorzar, que puc assegurar per experiència que també entren de meravella de bon matí jeje

A més a més és una d'aquelles receptes en què no pots parar de picar (ara llepo la tapa del iogurt... ara rosego l'os del préssec...) però l'experiència final és completament diferent! Ah, això és importantíssim: enfonseu la cullera fins al fons, sense por, per a endur-vos tots els sabors i textures en un sol mos! Ja no podreu parar! jaja




Tiramisú de préssecs

INGREDIENTS
(per a 2 gotets o copes)

1 préssec de vinya
1 préssec d'aigua
1 iogurt grec (jo, Danone - el mejorrr!)
125 g de formatge mascarpone
1 cullerada de sucre
3 galetes Núria integral
Una mica d'ametlla picada

1. Partiu les galetes Núria amb els dits, fins que quedin trossets petits però sense que sigui pols; formeu la primera capa. Amb una i mitja per got n'hi haurà prou.
2. Poseu en un bol el iogurt grec, el mascarpone i la cullerada de sucre, i barregeu-ho amb l'ajuda d'un remenador de varetes fins que quedi ben integrat.
3. Peleu i talleu els dos préssecs a trossets petits, per separat.
4. Munteu, sobre la capa de galeta, una capa de barreja blanca, una de préssec d'aigua, una altra de barreja i una última de préssec de vinya. Coroneu amb una miqueta de barreja i espolseu amb ametlla picada.
Deixeu reposar a la nevera fins al moment de servir.


Decididament, no es pot morir per excés de plaer, perquè a hores d'ara jo ja estaria morta :)




__________________

ENGLISH VERSION:


Peach tiramisu

INGREDIENTS
(for 2 glasses or cups)

1 orange coloured peach
1 red coloured peach
1 greek iogurt
125 g mascarpone cheese
1 tablespoon sugar
3 whole wheat biscuits (I used the catalan brand Núria)
A pinch of chopped almonds

1. Chop the biscuits with your fingers into small bits without turning them into dust; form the first layer. A biscuit and a half should be enough for each glass.
2. Put the iogurt, the mascarpone and the sugar in a bowl and mix with a whisk until the mixture is smooth and uniform.
3. Peel the peaches and chop them into small pieces, separately.
4. Put, over the biscuit layer, a layer of the creamy mixture, then a layer of red chopped peach, then another layer of mixture, followed by the orange chopped peach. Finish it with a small amount of mixture and a pinch of chopped almond.
Keep it in the fridge until serving.


Enjoy it! :D



__________________







És perillós témer a la imaginació - J.K. Rowling 

24 de juliol del 2011

Pastís de figa d'Es cap

La primera cullerada, una decepció total. Molta floreta de nata, molta presentació prometedora, però la textura és pastosa i el gust, molt estrany.. Quan em pregunten què tal, sentencio que està "força bé".


Dissimulo per orgull, perquè no vull reconèixer als comensals allà reunits que m'he equivocat a l'hora de triar les postres, però també per un altre motiu: perquè simplement NO pot ser que no m'agradi. No en aquest lloc tan perfecte - Formentera, la claror dibuixa franges sobre les estovalles de paper i una brisa lleugera ens remou els cabells encrespats per la sal... -, no en un moment tan dolç com l'inici d'una tarda d'estiu mandrosa.
Per això continuo menjant...

...i el miracle es produeix. A la quarta cullerada, quan ja ho donava tot per perdut, el meu paladar trenca amb els prejudicis i s'exposa a un gust nou, únic, magnífic!
És la fi de la cullera: sostinc amb delicadesa la peça entre els dits i gaudeixo de la fragilitat del pa de pessic, extremadament esponjós, que contrasta amb la solidesa de les ametlles filades, i d'un dels dolços amb més personalitat que he tastat mai. 



Podeu menjar aquesta obra d'art casolana després d'una visita al far de Barbaria (el de l'anunci d'Estrella Damm de l'any passat, jeje). A l'encreuament entre Cala Saona i el camí al far trobareu Es Cap, un restaurant molt agradable i amb una molt bona relació qualitat-preu.
I no em puc deixar d'esmentar els seus aros de calamars a l'andalusa (sense ou, fets només amb farina), i la seva fideuà, i el seu gaspatxo...





Buf, és clar que seria un crim parlar-vos de Formentera i no mencionar Es Cupinà... Us prohibeixo tornar de l'illa sense haver-hi anat! No desconfieu del nom, és un negoci familiar on us tractaran com reis i menjareu un peix fresquíssim a molt bon preu. Reseu per no trobar-hi gall de Sant Pere fresc: a partir de llavors tots els peixos "del dia" que proveu us semblaran bullits.



(Sospir) Formentera és massa maca...! :)





Restaurant Es Cap
Carretera Cap de Barbaria, 1782
07860 Sant Francesc de Formentera
Telf. 971 322 104

Restaurant Es Cupinà
Platja Es Cupinà, s/n (Platja Migjorn)
Formentera
Telf. 971 327 221




Hi estem de passada, en aquesta vida, i jo fabrico felicitat en forma de pastissos. Si no vols ser feliç, no en mengis! Però si decideixes menjar-ne, atipa-te'n tant com vulguis i gaudeix de valent! - Philippe López

19 de juliol del 2011

Restaurant Can Borbó

Què podem esperar d'un restaurant amb AQUESTES faltes d'ortografia al menú?


Per començar, riure! jaja

Aquest és un post sobre aparences... falses, i no tan falses.
El menú del restaurant Can Borbó predeia un dinar mediocre, i en canvi vam menjar les millors sardines de les nostres vides. I és que vam acabar demanant a la carta, perquè no ens podíem decidir entre l'empedrad de garbazo, els tortilini o els gisante; la paellea i la fidegua no ens acabaven de convèncer (per no parlar de l'estafado i el cordero a la placha!); i sabíem que no tindríem lloc per als posters. Bé, la verdadera raó és que jo no havia provat mai les sardines i volíem sardines peti qui peti!


 
Tot havia començat una hora abans, quan amb aquesta fixació per les sardines, un pressupost força limitat i molta por de caure en la típíca turistada, havíem d'escollir un sol restaurant d'entre tots els del Moll de la Fusta. Vinga amunt i avall del passeig Joan de Borbó, llegint cartes, esquivant cambrers enganxifosos, caminant sota la pluja. I si bé vam acabar dinant a Can Borbó, no em puc estar de dir que, abans, vam entrar i sortir d'un altre restaurant...
Era l'ÚNIC d'aquells restaurants amb una pinta més aviat dolenta... i les aparences no enganyaven. Mentre tots els locals tenen noms tipus "La Mar Salada", "El rey de la gamba" (1 i 2!) o "El suquet de l'Almirall" (snif, algun dia!), aquest es deia LA OFICINA (...?!). Un saragossà geperut i guenyo (d'acord, això no és rellevant però és perquè us ambienteu) va insistir fins que hi vam entrar, i mentre pujàvem al segon pis van passar pel nostre costat dos plats de gambes i calamars que es veia d'una hora lluny que eren congelats. Vam seure en aquella sala diminuta, amb una pudor horrible de ves a saber què, una màquina expenedora i ni un sol raig de llum natural. No ens havien portat les cartes que ja fugíem, literalment.

Per sort, després vam entrar a Can Borbó :)

Des que hi vaig tastar les sardines, n'he menjat quatre o cinc vegades, i he de dir que cap com aquestes! Eren ben grosses, súper fresques i molt i molt gustoses. Les vam menjar amb un pa amb tomata ben tovet i generós en oli, l'amanida i la deliciosa picada que portaven per sobre... Boníssimes!
L'única pega? N'hi havia 5, i només 4 talls de pa! :)


A més a més vam compartir una paella de marisc senzillament correcta. Podria haver-hi hagut un altre d'aquests llagostins tan frescos!


Sumant-hi dues aigües, el dinar ens va sortir a 12€ per cap. La "moraleja" d'avui és que, si bé a vegades les aparences enganyen (Can Borbó i el seu menú ortogràficament catastròfic), moltes vegades no van tan desencaminades (ejem La Oficina). Sigui com sigui, no es pot jutjar res sense haver-ho provat! :)




 
L'amor neix del no-res, i mor de tot - A. Carr

9 de juliol del 2011

Galetes cruixents


Ens omplim la boca de paraules: que si l'amistat es basa en la confiança, que un amic ho perdona tot, que els bons amics són per tota la vida... Però hem de reconèixer que de vegades la caguem (i fins al fons) o que últimament tenim un amic bastant abandonat. La solució? Fàcil: buidar-nos la boca de paraules i omplir-la de les galetes cruixents que us presento avui! :)


"Galetes? Que cursi, quina matada, estic a règim, no tinc temps". Sí, sí, tot el que vulgueu, però és que amb aquestes galetes no hi ha excusa que valgui perquè es fan en un moment, no necessitarem el forn i en podem fer una versió light, utilizant xocolata edulcorada. Estan tan bones que el vostre pobre amic abandonat/enfadat us perdonarà a la primera mossegada!





 


La recepta és de la cuina vermella, però jo hi vaig fer algun canvi perquè no hi va haver manera de trobar taronja confitada ni arròs inflat en tot Sant Cugat! Obviant aquest contratemps, la dificultat és zero, de veritat! jaja
Bé, de fet és veritat que la recepta original utilitza motlles i jo vaig passar d'utilitzar-ne perquè no en tenia... Però així irregulars van quedar mones igualment, no? :D jaja















 

Galetes cruixents
(per a una vintena de galetes  aproximadament)


INGREDIENTS

240 g de cornflakes sense sucre (60 + 90 + 90)
200 g de xocolata blanca
200 g de xocolata amb llet
200 g de xocolata negra al 70% (aproximadament, no us estresseu) de cacau
20 g de pistatxos tallats petitons


1. Comencem per les galetes de xocolata blanca!
Hem de fondre tota la xocolata blanca, es pot fer al microones vigilant que no es cremi però jo recomano fer-ho al bany maria, posant-la dins d'un recipient que a la vegada col·locarem dins d'una cassola on farem bullir aigua.
Quan sigui fosa hi afegirem 60 g de cornflakes que haurem trencat a trossets petits i 20 g de pistatxos talladets i remenarem fins que quedi ben barrejat.
Amb l'ajuda d'una cullera, formarem boletes de pasta i les anirem col·locant sobre un paper sulfuritzat o vegetal per a que es refredin.

2. Per a les galetes de xocolata amb llet, fondrem la xocolata amb llet i hi afegirem 90 g de cornflakes. Un cop ben barrejat, repetirem l'operació anterior: farem boletes i les posarem sobre paper sulfuritzat fins que quedin fredes i dures.

3. El procediment és el mateix per a les galetes de xocolata negra: fonem la xocolata, la barregem amb 90 g de cornflakes, fem boletes de la pasta i les deixem refredar.




Si les feu aquests dies de calor, és imprescindible que les deixeu refredar a la nevera, perquè amb la calor que fa no crec que s'endurissin mai! És més, millor que les conserveu allà fins al moment de menjar-les/entregar-les... jeje


Ho veieu? Heu preparat unes galetes delicioses sense encendre el forn, utilitzar més de tres ingredients o deixar-vos els braços remenant una massa dura com una pedra. Les amistats s'han de cuidar, i no hi ha manera més dolça de fer-ho que amb unes galetetes ben cruixents :)






S'hauria de prohibir llegir alguns llibres massa d'hora. Hi passem de costat o de través. I algunes pel·lícules també. S'hi hauria de posar l'etiqueta: no es pot veure o llegir abans d'haver viscut - El Club dels optimistes incorregibles

7 de juliol del 2011

Restaurant Ses Voltes


Lugio, lugio, lugio... A vegades pesen més els records feliços que els tristos. Intentar ignorar el que hem viscut és ridícul, perquè tot el que un dia va ser anònim ara traspua records amb una nitidesa cruel. Però una no pot viure encallada en el passat!


He tornat a Menorca i encara em quedaven desenes de platges idíl·liques per descobrir, tantes casetes blanques de portes diminutes i finestrons pintats de les que enamorar-me, i el mar infinit que mai és el mateix. I és clar, els restaurants i xiringuitos on encara no havia menjat :) A viure!


El secret del restaurant Ses Voltes és a l'àtic, on podem gaudir d'una de les terrassetes més agradables de Ciutadella. Parets blanques, vaixella de vidre blau i una brisa fresca faran del nostre àpat una experiència deliciosament mediterrània on refugiar-nos de la xafogor estiuenca.


Les olivetes per anar fent boca, en la línia d'un servei prou ràpid i molt proper. Ses Voltes ens brinda una de les millors relacions qualitat-preu de l'illa: el menú diari a 14,50€ (dos plats, beguda, pa i postres) o 9,50€ (un plat, beguda, pa i postres) és una oferta irrepetible, i a la carta hi destaca una gran varietat de pizzes que no arriben als 8€ i pastes més que suggerents a aproximadament el mateix preu.


Aquests dies ens hem afartat de croquetes i braves (què voleu, la meva família és terriblement original) i puc assegurar que aquestes són les millors que hem tastat en tot el viatge. A més a més, aquests plats allargats eren molt grans i la ració, més que generosa, sobretot si estàs acostumada a la típica i trista única croqueta per cap.
La meitat de les braves estava recoberta d'un allioli molt suau i l'altra meitat d'una salsa de pebre excel·lent i insòlita. Les croquetes eren de pernil, saboroses i esponjoses, perfectes.


  
Lògicament, vam arrassar. I el que em va acabar de rematar va ser que el cambrer preguntés si havíem acabat amb les braves quan només en quedaven TRES. Chapeau! La de cambrers que s'enduen les coses a mig menjar! 

Érem quatre i vam optar per dos menús d'un únic plat (suficient, us ho asseguro, després d'aquest aperitiu), una pizza i un plat de pasta.


L'arròs amb llagostins, un dels plats de menú, va ser tot un encert: cremós i suau però molt gustós.

Les costelletes de xai amb patates, que també entraven al menú, eren prou bones, res espectacular però certament de bona qualitat.
La pizza quatre formatges era molt bona, i el toc de les nous tot un èxit!

I els spaguetti nero, quina delícia! Amb musclos, rap i gambes, i recoberts d'una salsa de marisc simplement impressionant. N'hi havia moltíssims i atipaven encara més. Era la pasta més cara (9,5€) però van valer la pena.


I last but not least, les postres. Si bé és cert que l'oferta del menú es reduïa a tres opcions i cap era precisament lleugera, totes sonaven temptadores: tarta de santiago amb maduixes i nata, gelat de formatge menorquí amb figues confitades i brownie negre amb gelat de vainilla. Tot un festival a l'altura de la resta del dinar.

La foto ja parla per sí sola, no? El tros de tarta no era raquític (un altre mal hàbit dels restaurants, no sé exactament perquè), i les maduixes estaven al punt. Un mos de cel.
M'esperava un gust més fort per al gelat, però la veritat és que era tan suau i cremós que no puc fer cap objecció. En canvi, les figues confitades no em van convèncer. Olé per les virutes de xocolata blanca.

Tot plegat, sense vi, ens va sortir per 51€. I quan dic "tot plegat", no em refereixo a un parell d'aperitius, quatre begudes, dos menús i dos plats de carta. També englobo l'ambient relaxat, el servei eficient i el record més que dolç que ens emportem cap a casa!




Restaurant Ses Voltes
C/ Ses Voltes, 16-22
Ciutadella (Menorca)
Telf. 971 381 498



Dormia amb ulleres.
Llegia molts somnis.

             Marta Pessarrodona





PD. jajaja el meu pare es va fer ferides als dits dels peus i es va haver de posar les meves xancles de zebra, us deixo amb la imatge...