4 d’abril de 2012

Bye bye (hasta otro ratito eh!)

Apreciats lectors (sí, és a tu):

D'aquí tres dies farà un any que vaig obrir el blog, i en comptes de celebrar-ho amb un pastís i un regalet... us porto una mala notícia - no em mateu!! Deixaré d'actualitzar el blog una temporadeta. Heu de saber que durant tot aquest any els vostres comentaris (aquí al blog, pel facebook, cara a cara, o per paloma mensajera) m'han alegrat el dia, m'han fet petar de riure i fins i tot posar-me a saltar (ehem... deixem aquesta part). Sou MASSA guais, en serio!! :D Així que això no és un adéu, sinó un bye bye hasta otro ratito eh?!

Mua mua i mua, je vous aime!! :D

31 de març de 2012

Sandvitxos Carmensita

Ara que vénen vacances, podràs llevar-te tardíssim i estar tirat al sofà tot el dia sense fer absolutament res; alimentar-te exclusivament de patates fregides de bossa i adoptar el pijama com a segona pell.


Però qui sap, potser t'aixeques i veus un cel increïblement blau, fas uns sandvitxos amb tot el que trobes per la nevera i te'ls vas a menjar davant del mar amb una de les teves millors amigues, després d'haver passejat per una Barcelona assolellada, preciosa.

Infalible: hummus, rúcula, tomàquet

De fons, sonarà Carmensita.

A lo loco: alvocat, rúcula, tomàquet, pernil dolç, mozzarella, formatget fondue, parmesà i un raig d'oli d'oliva. I una mica d'hummus, yeah!

Barcelona és la ciutat més encantadora del món, no creus??
(la pregunta és retòrica i no s'accepta un no per resposta)


PD. T'aconsello que no intentis imitar els que són dins de l'aigua, probablement van perdre la sensibilitat en algun terrible accident. Millor que et quedis a la tovallola i et concentris en aquest blanc nuclear que tants mesos t'ha costat aconseguir.


Ay tus ojos colorados, azul y anaranjados, amarillo verde y marrón - Devendra Banhart

28 de març de 2012

Croissant de dulce de leche

Si vius a Barcelona i no has quedat mai davant del Zurich... probablement no existeixes!! jaja


TOTHOM ha fet servir aquest bar com a punt de trobada, perquè és un autèntic referent cardinal de la ciutat. A més a més, ofereix una radiografia detalladíssima del turista que visita Barcelona, i uns lavabos més que decents on podeu anar tranquil·lament gràcies als cambrers uniformats que sempre fan la vista grossa :)

(des d'aquí, GRÀCIES CAMBRERS UNIFORMATS US ESTIMO!!!! jaja)

Tot i això, no tenen croissants de dulce de leche.


On sí que en venen és a l'Havanna, just al costat, però segur que us l'acabareu menjant davant del Zurich tot esperant el típic del grup que sempre fa tard!!

(o, si sou el tardón en qüestió, us el menjareu davant del Zurich mentre es decideix on aneu, que també és una cosa que demana el seu temps)


Quan el veieu a la vitrina us farà una miqueta de pena, perquè és petitó i està com deformat. No us vull enganyar: la seva massa no té res a veure amb la textura delicada i el gust mantegós dels croissants francesos, sinó que és força industrial. Però wait for it, que això només és el "mitjà de transport" de l'autèntica delícia....

...una boooooooona dosi del millor dulce de leche, amagada a l'interior del croissant, se suma al que ja hi havia per fora per provocar una explosió de plaer!! jaja Remarco això de millor, perquè realment és dels millors que podem trobar a Barcelona - dens, amb el punt just de dolçor, i perillosament addictiu!!

És curiós que el millor de l'Argentina t'ho venguin a Cuba, i t'ho mengis a Barcelona tot contemplant Zurich... jaja bon voyage!!




Write drunk; edit sober - Ernest Hemingway

20 de març de 2012

Restaurant Can Kenji

Hi ha vegades en què et quedes sense paraules.


En aquestes ocasions, el millor sempre és tancar els ulls i gaudir del moment... (que dit d'una altra manera, sona com: "menja i calla!" jaja). I és que hi ha emocions que, simplement, no es poden descriure!!


Molts plats de Can Kenji ofereixen una combinació de sabors sorprenent, resultat d'insuflar aires catalans a la delicada cuina japonesa i sumar-hi el toc personal de l'autor. La resta de la carta probablement també us sorprendrà, perquè són plats tradicionals japonesos difícils de trobar als restaurants d'aquí.

Productes de temporada, sempre de qualitat i tractats amb respecte, un servei ràpid i uns preus molt assequibles han consolidat en molt poc temps aquest petit restaurant com un referent de la cuina nipona a Barcelona. 


Cada migdia presenten un menú diari entre 10,80€ i 13,80€, així com tres menús degustació a 15,80€ (3 plats + mitja ració de sushi), 18,80€ (4 plats + mitja ració de sushi) o 20,80€ (4 plats + sushi complet).

En aquestes fotos veieu dos menús degustació de 18,80€ - i vam quedar ben tips!! jaja


El plat de la primera foto era un onigiri de risotto amb porcini o siureny - absolutament genial!!! És com menjar-se un cremosíssim risotto... però amb les mans, cosa que ja sabem que potencia exponencialment el sabor jaja A més, la combinació amb la salsa de soja era tot un encert, i el toc de la paella aportava una textura incomparable :)

Després hem vist el teriyaki de salmó, im-presionante. El punt de coció era exacte, i la salsa deliciosa. Tot i això, si bé l'acompanyament de puré de patates -fred i amb verduretes- i tomàquet natural suposava un contrast notable, crec que es podria trobar una guarnició que combinés millor.

El bol de la tercera foto contenia fideus Sōmen amb albergínia escalivada en salsa de sèsam. I una altre cop, sorpresa: eren freds!! El brou, amb un punt de gingebre, era tan deliciós com per acabar-se'n fins a l'última gota; la carn era prou bona però en la meva opinió podria haver estat una mica més gustosa. Tot i així, boníssim jeje


El petit bloc verd d'aquí dalt és tofu de pèsols amb bolets mixtes. Aquest SÍ que em va deixar sense paraules; més saborós que el tofu habitual, la salsa era una delícia... Però em veig incapaç d'explicar-ne el gust en conjunt!!


 La sopa de miso, calentona i molt gustosa, portava xiitake i algues i era una ració més gran que la del menú diari. Molt reconfortant!


El kakiage (semblant a la tempura) de calamar sec i espàrrecs era molt suau, i la quantitat més que generosa. Estava molt ben fet, però m'hauria agradat algun contrapunt de sabor un pèl més intens...


Les mandonguilles de xiitake també són dificilíssimes de descriure; no em va entusiasmar especialment però eren bones. Les verduretes en tempura que les acompanyaven eren clau!!
   

El tataki de bonítol amb salmorejo és una combinació tan arriscada com difícil; per mi, tots els ingredients eren deliciosos, però combinats perdien bastant. El que sí que funcionava, gràcies a la pastanaga i la ceba crues, era el contrast de textures.


El sushi, en canvi, el puc descriure amb una paraula: impecable! És dels més autèntics que he tastat a Barcelona: amb wasabi per dintre de cada maki, un peix fresquíssim i una salsa de soja marinada per ells mateixos. Boníssim!! :D

Sincerament, de les postres no m'esperava gran cosa: a escollir entre gelat de te verd, gelat d'azuki, amanida de fruita o les postres del dia. Aquell migdia tocava brownie blanc...


... i quin brownie!!! Semblava petit però era contundent, i la veritat és que era molt bo. Venia acompanyat de crema i una espècie de taronja confitada amarga. Va superar les expectatives, i tant!


Però és clar, jo sempre em guardo el millor pel final... jeje El gelat d'azuki em va deixar amb la boca oberta: boníiiiiissim!! :D Encara millor que el de te verd!!






En definitiva, la proposta de Can Kenji és diferent i refrescant, molt recomanable per a paladars inquiets i amants de la cuina japonesa, i apta per a (gairebé) totes les butxaques.
Això sí, deixeu les converses per a la sobretaula! jeje




Restaurant Can Kenji
C/ Rosselló, 325 (cantonada Balmes)
Telf. 93 476 18 23
Barcelona
(tancat els diumenges)




Siempre estamos presentes en lo que cocinamos. Un guiso refleja lo que le gusta al cocinero, lo que no le gusta, lo que come, a quién ha visto o qué piensa. Por eso, una forma de que te conozcan es guisar para los demás. Del mismo modo, probar lo que uno guisa sería una buena forma de conocerse a uno mismo - XXXHolic

16 de març de 2012

Arròs fregit amb gambes

Tots sabem els truquillos per parlar en públic sense vergonya (imaginar que tothom està despullat) o  apagar-nos cada cop que ens incendiem accidentalment (rodolar pel terra). Però quants de vosaltres sabeu les claus per fer un autèntic al·lòs tles delísias??



No, no estic parlant d'ingredients estranys (deixarem la carn de gat per una altra ocasió) sinó de quatre tonteries que convertiran el vostre humil arròs bullit en una delícia exòtica jeje
Queda igual que als restaurants xinesos però bastant menys oliós, i es fa en un pim pam; tardareu menys que intentant fer la comanda per telèfon!! jaja O no us heu estat mai deu minuts de rellotge deletrejant el vostre carrer??

Bé, passem als truquillos xupiguais!! :D


1. L'arròs s'ha de coure el dia abans, o amb prou antel·lació per a que reposi a la nevera i perdi humitat.
D'acord, sona poc pràctic, però no se m'acut una manera millor d'aprofitar els kilos d'arròs que sobren quan, gràcies a la nostra tècnica bulliniana de calcular a ull, acabem amb un perol d'arròs bullit que podria alimentar un equip de jugadors de rugby després d'un partit.

2. El foc, molt calent! A veure, tampoc cal que surtin flamarades, però deixar escalfar la paella o wok garanteix una cocció ràpida, i això és just el que necessitem.


3. Cada ingredient s'ha de fregir per separat. És la manera de preservar el gust de cada un!! El meu arròs només porta gambes, però s'hi pot posar tot tipus de carn i peix: l'únic que s'ha de fer és anar-los coent, per separat, fins que estiguin gairebé cuits (un 80%), i al final de tot abocar-los tots junts a la paella i fer un saltejat final.

4. Quieto parao! Res d'anar toquetejant! És veritat que als restaurants, amb aquells focs tan potents, necessiten remoure el wok contínuament, però a casa haurem de reprimir les ànsies incontenibles de remenar si no volem que els grans d'arròs es trenquin, alliberin massa midó i el resultat sigui una pasta gomosa. El millor és repartir l'arròs per tota la superfície i esperar un minut a que agafi temperatura, remenar i esperar un altre minut.



Ah, l'al·lòs tles delísias. Sens dubte, la millor aportació que hem rebut dels xinesos. Després dels pintaungles súper barats i els óssos panda, és clar.
 
 
Arròs fregit amb gambes
(del blog Steamy Kitchen)

INGREDIENTS
(per a 4 persones)

225 g de gambes petites i pelades (no cal que siguin fresques, però descongeleu-les abans)
1/4 de culleradeta de sal
Pebre mòlt
1/2 culleradeta de maizena
oli d'oliva verge extra
3 ous batuts
2 cebes tendres, picades
480 g d'arròs cuit, preferiblement del dia abans i amb els grans ben separats
1 pastanaga a dauets, bullida
100 g de pèsols (una llauna petita)
1 cullerada de salsa de soja

1. Col·locar en un bol les gambes, la sal, el pebre i la maizena. Deixar marinar 10 minuts a temperatura ambient.
2. Escalfar la paella o wok amb el foc ben alt. Quan estigui prou calenta per a que una gota d'aigua s'evapori a l'instant, afegir dues cullerades d'oli, o les necessàries per a que en moure la paella quedi tota la superfície coberta.
3. Afegir les gambes procurant que no s'amunteguin i deixar coure 30 segons, girar i coure 30 segons més, o fins que estiguin cuites un 80% aproximadament. Reservar les gambes en un plat, deixant tant oli a la paella com sigui possible.
4. Reduir la temperatura a foc mig, abocar-hi els ous i remenar. Quan estiguin gairebé cuits (el centre ha d'estar una mica líquid), reservar al mateix plat que les gambes.
5. Netejar la paella amb un paper (no cal aigua), apujar el foc ben viu i afegir dues cullerades més d'oli. Quan sigui ben calent, abocar-hi la ceba tendra i coure uns 15 segons, fins que faci oloreta. Incorporar l'arròs, barrejar bé amb la ceba i escampar per tota la superficie de la paella. Esperar un o dos minuts a que comenci a crepitar, remoure i tornar a repartir per tota la superfície. Esperar un minutet més...!
6. Afegir la salsa de soja, els pèsols, la pastanaga, l'ou i les gambes, i barrejar bé. Deixar que es reescalfi, "fins que els grans d'arròs gairebé ballin", tastar i afegir més salsa de soja si es vol.


我饿扁了!! [wǒ è biǎn le]

(no, no posa "Bon profit", sinó "Em moro de gana!". He trobat que aquesta frase us resultaria més pràctica jajaja)



 
This is our decision, to live fast and die young. We've got the vision, now le'ts have some fun. Yeah, it's overwhelming, but what else can we do? Get jobs in offices and wake up for the morning commute? - MGMT

6 de març de 2012

Caracola returns

Porto dues notícies!! Una és bona, però l'altra dolenta. I com que un 92,16% de la gent prefereix sentir primer la dolenta...


Sí, nois, una tragèdia. La Pompeu està de dol des que la Caracola, la nostra estimada pasta oficial i motiu d'enveja irreprimible per part d'altres universitats, ha desaparegut dels nostres bars.


Però reprimiu les llàgrimes i els crits de dolor, que encara queda la bona notícia! jeje


Ohhhhhh sí! jaja La Caracola a secas ha estat substituïda per la Caracola de xocolata blanca!!! Bé, això de la xocolata blanca és només per fora. No em creieu?

Vigila, que t'han sortit els ulls de les òrbites

L'èxit que està tenint a la facultat de Poblenou és tan brutal que, a primera hora de la tarda, ja han volat totes!!
Una massa notablement millorada (recorda una mica al croissant) amb l'avantatge que la xocolata blanca recobreix tooota la superfície i no et trobes mai amb pasta sola. Això sí, l'explosió de xocolata fosa és molt menor que la de la Caracola tradicional. Perquè us en feu una idea, no vaig ni tacar-me el nas.

Somriures angelicals? Més aviat "fes la foto d'una vegada!!". Bé, i la Marina que intenta seduir la càmera

Són 95 cèntims d'euro per un minutet de glòria (o és que hi ha algú que tardi més en menjar-se-la?!). Ja ho diuen que no hi ha mal que per bé no vingui! jaja




Estoy contra los sistemas, el más aceptable de los sistemas es no tener, por principio, ninguno - Tristan Tzara

29 de febrer de 2012

Parmiggiana del Pappa et Citti

Oi que, per molt guapo que et posis, quan vas a fer-te una foto pel DNI sempre quedes horrible? Doncs amb el menjar casolà passa una mica el mateix: ja et pots matar a contrapicats i jocs de zoom, que es continua veient lleig.

I de la mateixa manera que el teu carnet d'identitat no transmet la teva encantadora personalitat, la fotografia d'aquesta parmiggiana no expressa NI DE LLUNY com n'era, de deliciosa!!


Sé que a vegades em deixo portar una mica massa per l'eufòria ("ESPECTACULAR!! El millor que he tastat en la vidaaa!!") i em descontrolo pel que fa als signes d'exclamació, però avui ho dic molt seriosament.
Tan seriosament, que no li dedico al post al restaurant sinó a un únic plat - perquè he tastat parmiggianes a Itàlia, i cap era tan impressionant com aquesta.


La parmiggiana di melanzane del Pappa et Citti està construïda amb rodanxes d'albergínia fregida, disposades en capa amb salsa de tomàquet, daus de mozzarella i parmesà, i se serveix ben acompanyeta de pa (per sort!!!).

La intensitat i personalitat única de cadascun dels sabors -la salsa és especialment màgica!!- fa que cada mos es converteixi en una explosió de plaer, difícil de descriure i completament atordidora. Acabada de treure del forn és una menja divina, que TOTHOM hauria de tastar abans de morir. Fins i tot els enemics de l'albergínia convertiran aquest plat en el seu objecte de culte. Així de bona està!! jaja


Així que qualsevol nit d'aquestes en què us vingui de gust una experiència ultrasensorial acosteu-vos al Pappa et Citti (C/ Encarnació 38, a Gràcia) i acompanyeu aquesta parmiggiana (8,80€) d'un bon plat d'spaghetti, o de diverses tapes italianes.
El local és petitó i s'omple en un pim pam, o sigui que recomano anar-hi d'hora. De fet, si arribeu abans de les 21 h tindreu aperitiu gratis amb la copa de vi, cervesa o cocktail! :)





Podría ser tan fácil, sería espectacular, si fueran reversibles aquellas noches de incendio. Más noches reversibles para saborear las horas más humiles, con un placer más intenso - Love of Lesbian

26 de febrer de 2012

Pastís de pastanaga amb mascarpone

El món de la cuina és ple de misteris, però aquest pastís és un cas digne de Sherlock Holmes.


Per què va quedar amb aquesta forma? Jo també espero que en qualsevol moment s'obri una porteta i aparegui el Gran Barrufet exclamant "Barrufa l'olla!".

Com és que va necessitar 1 hora i 10 minuts de cocció, si a la recepta posava 45 minuts? El meu forn també deu estar ficat en el complot.

Quina és l'explicació científica a que les nous acabessin... de color negre? Sort que el local era molt fosc i ningú se'n va adonar jaja (que NO vol dir que fossin dolentes!)

Però quina noia tan guapa!! Felicitats Oceane!! :D ♥♥

Què us ha fet la pastanaga? No entenc perquè arrufeu les celles quan pronuncio aquesta paraula. Sí,  és una verdura, però a veure, VA DINS D'UN PASTÍS!!

Ningú ha inventat un transportador de pastissos mida casa barrufet? Haver de portar el pastís de Sant Cugat a Barcelona en una capsa de sabates gegant va ser divertit, però el més graciós era quan aixecava la tapa i tothom del metro inclinava el cap per veure què hi havia dins jaja

I la pregunta més important de totes,

Com és possible que quedés tan deliciós?! Ja sé que no sóc la humilitat personificada, però és que encara no em crec que quedés així d'esponjós i gustós!! jaja A més, el mascarpone, tan cremós i suau, era l'acompanyament ideal. En dos palabras: im-presionante!!


No us deixeu intimidar per la complexitat metafísica d'aquest pastís, que a la pràctica no és tan difícil de fer i el resultat val MOLT la pena! :D I és que digueu-me, què seria d'una festa d'aniversari sense pastís??


La recepta original és del blog de la Jimena Agois, a qui ja li vaig copiar els alfajores jeje

Amb ella (la recepta) aprofito per participar a la convocatòria de Memòries d'una cuinera, que per celebrar que fa un anyet ens convidava a preparar un súper pastís d'aniversari. Ja porto dues convocatòries seguides, visca!! jaja





Pastís de pastanaga amb crema de mascarpone


INGREDIENTS

2 tasses i mitja (uns 310 g) de farina de rebosteria -sí, aquesta paraula existeix! jaja
1 tassa i 3/4 (uns 380 g) de sucre morè
2 ous
1 culleradeta de llevat Royal
1 culleradeta de bicarbonat (repeteixo, als súpers n'hi ha!)
60 ml de llet (1/4 de got, aproximadament)
1 vaina de vainilla (o dues culleradetes d'extracte)
1 culleradeta i mitja de canyella
1/2 culleradeta de sal
110 ml d'oli
1 tassa i mitja de pastanagues triturades (amb tres o quatre en tindreu prou)
1/2 tassa (uns 80 g) de nous picades

I opcionalment:
1/2 culleradeta de clau mòlt (jo no en tenia)
1/2 culleradeta de nou moscada
1/2 culleradeta de gingebre ratllat o en pols

325 g de mascarpone
Sucre glassé


1. Posar tots els ingredients en un bol (més o menys en aquest ordre, i evidentment sense el mascarpone!) i barrejar, amb batedora o a mà. Venga esos tríceps!!
2. Col·locar la massa en un motlle prèviament untat de mantega i posar al forn a uns 180º. Quan poseu un escuradets al mig i surti sec, ja estarà. Compteu entre 45 i 75 minuts...
3. Barrejar el mascarpone i el sucre glassé (també podeu afegir-hi vainilla o canyella). La quantitat de dolç va a gustos... ho haureu d'anar tastant!! jaja
4. Quan el pastís segui fred, tallar per la meitat amb un ganivet llarg i fer una capa de crema de mascarpone. Tornar a encaixar les dues peces i recobrir la teulada de la caseta amb més crema :)




A gentleman is simply a pacient wolf - Lana Tuner

23 de febrer de 2012

Restaurant Racó del Sikkim

Desgraciadament, el Racó del Sikkim ha tancat :( Deixo el post en honor a un grandíssim restaurant que, fins al final dels seus dies, va intentar fer feliç a tothom que hi entrava

Tanca un moment els ulls i imagina un país de serralades altíssimes i valls cobertes d'orquídies durant tot l'any, on ets rebut amb els braços oberts per un poble de gent afable i hospitalària. Aquest paradís entre muntanyes és real, i es diu Sikkim - l'únic inconvenient és que la mascota oficial de la zona no és la Heidi, sinó el Ieti.


Enclavat al nord de l'Índia (tocant al Tibet, Nepal i Bhutan; molt a prop d'Octania), el Sikkim amaga una gastronomia riquíssima, d'ingredients variats i preparacions més que gustoses. La Txung, copropietària del Racó del Sikkim i originària d'allà, ens ofereix l'oportunitat de tastar una versió 100% autèntica d'aquesta cuina sense moure'ns de Barcelona.

La decoració del local és típica d'aquelles terres (banderetes incloses), i les parets estan recobertes de fotografies de paisatges que deixen sense alè. Mentre somiem amb viatjar-hi algun dia, ens porten la carta; tot i ser molt explícita, el servei ens ajudarà amablement si anem una mica perduts.


Tots els plats són casolans i requereixen una mica de temps, però l'espera es farà menys que pesada amb l'aperitiu que ens portaran: unes patates especiades, uns cigrons negres sorprenents (són de l'Índia... i són durs! jaja) i una carn picada d'una melositat impressionant. Un detall tan original com deliciós per a introduir-nos en aquesta gastronomia.

Phak-shya momos (farcits de porc) a 9,15€ i shak chura momos (farcits d'espinacs i formatge fresc) a 8,10€
Els momos són l'especialitat de la cuina tibetana, i també d'aquest restaurant - i és que els fan deliciosos!! (amb aquest nom tan adorable, era d'esperar jaja). És imprescindible demanar-los, però jo us aconsellaria compartir un plat entre dos, perquè no sé si la foto us permet fer-vos una idea de les proporcions però aquesta mena de raviolis cuits al vapor són MOLT grans!

Cada ració compta amb vuit momos, i podreu escollir dos tipus de farcit diferent, des de vedella, porc, o pollastre fins a xampinyons o espinacs amb formatge. Jo, que els he provat tots menys els de pollastre, no sabria quins recomanar-vos: els de vedella són lleugerament especiats, els de porc recorden a una mandonguilla i els d'espinacs tenen un gust molt més intens del que m'esperava.


Per acompanyar-los, una salsa típica feta a base de bitxo picant autòcton (a mi no em va semblar gaire picant, però) i una altra de tomata, apta per a tots els paladars i igualment deliciosa.


Vam seguir amb una vedella al curry o lang-shya curry (10,60€). La veritat és que em va impressionar, perquè he tastat bastants curris i aquest estava perfectament equilibrat entre picant i suavitat. La carn es desfeia a la boca, i la salsa... me la vaig menjar a cullerades!! No ho dic en broma, és que era simplement addictiva! jaja


Per barrejar amb la carn vam agafar un arròs saltejat a l'estil sikkimès o denzong drenoëpa (8,5€), amb ou, bolets negres i fideus d'arròs. Era suau i molt ben cuit, l'acompanyament perfecte per no desaprofitar ni una gota de salsa de la carn jeje
Un plat de momos, un de carn i un d'arròs o fideus és més que suficient per a que dues persones es quedin ben plenes, creieu-me!


Al Racó del Sikkim ofereixen gairebé sempre plats del dia, fora de carta. Era el cas d'aquest pollastre, que entre altres espècies estava aromatitzat amb gingebre i comí: totalment desarmant, melós, dens i refrescant a la vegada. Tandebó estigués a la carta permanentment!


També vam tastar un arròs saltejat amb vedella i verdures o lang-shya drenoëpa (8,5€). No és gaire difícil d'endevinar que, altre cop, era boníssim!!


Dins de la secció de vegetarians, trobem els phing-tsel, fideus d'arròs saltejats amb verdures del dia i bolets negres (8,5€). Una opció més lleugera sense perdre ni una gota de sabor.


Els phing-shya, o fideus d'arròs cuits amb carn picada de vedella, pebrots vermells i bolets negres (9,10€) eren igualment espectaculars. Què deuen fer amb la carn picada, en aquest restaurant, per a que sigui així de tendra i saborosa?


Hem vist molts plats, però encara no us he parlat d'una de les coses que més em va agradar: el pa. OH-QUIN-PA!! jaja D'elaboració casolana (evidentment), és dolç, calentó i d'una esponjositat increïble. No us el podeu perdre!!


Els sikkimesos no tenen tradició de postres (els dolços els mengen a l'hora del te), però al Racó del Sikkim ens ofereixen una selecció de postres occidentals amb un toc oriental. Els lassis són una bona opció per acabar l'àpat amb un molt bon gust de boca; tot i que els he tastat millors, tant el de mango com el de plàtan -més intens del que em pensava- eren molt bons. Fins i tot el natural era ben gustós!

Pastetes típiques que ens porten durant el cafè - boníssimes, és clar!!

Per a tots aquells que creien que ja havien tastat totes les cuines hagudes i per haver; per als que volen presumir de ser uns cracks en geografia; i per als amants de la cuina casolana de veritat: al Racó del Sikkim hi podreu fer un àpat diferent, deliciós i força econòmic (bastant més barat que anar a l'Himalaia, almenys!), que el vostre paladar recordarà durant setmanes i setmanes.

A més, l'amabilitat de la Txung ens fa preguntar-nos si deu ser veritat que tots els sikkimesos són amables i hospitalaris, perquè no podríem tenir una guia millor per al nostre viatge cap al Sikkim. Disposem d'un menú degustació a 28€ i un menú Darjeeling, amb menys plats, a 18€. Sens dubte, hi hem de tornar per tastar la resta de la carta! :)




Restaurant Racó del Sikkim
C/ Padilla, 349
Barcelona
Telf. 93 455 70 83
(tancat els dilluns, i diumenge nit)

Descanse ahora, amigo mío. Que el cielo puede esperar, y el infierno le viene pequeño - El prisionero del cielo

17 de febrer de 2012

Amanida de farcellets de carbassó i brie

Nens, avui toca amanida.


Shhht! Abans que comenceu a remugar, escolteu tres motius de pes per donar una oportunitat a aquest plat:

1) hem d'equilibrar el meu índex de receptes. No podem sobreviure únicament a base d'spaghetti i cookies!! (o sí, tot és qüestió de provar-ho jaja)

2) està DELICIOSA!! D'acord, la base del plat és de color verd, però m'agradaria veure-us la cara  quan feu una mossegada a la irresistible pasta cruixent i el formatge fos us exploti a la boca... En altres paraules, que no és ben bé la típica amanida de règim ;)

3) la recepta va dedicada a tots aquells que no coneixen ningú tan recargolat com la Mercè, que voldrien tastar les pastetes de la Núria i que van fer l'ola quan l'Oriol va sortir de l'armari; els que pensen que la Mireia és una bleda mimada i la Lídia té un gust exquisit vestint, i els que van somicar quan van saber que el Casellas marxava. És a dir, als fans de La Riera! :D


Els que em coneixen ja saben que de 21:00 a 21:40 no estic disponible: a casa meva, a aquella hora se sopa amb la repetició de La Riera, el culebrón català del moment.

L'amanida d'avui apareixia al llibre de la sèrie (jaja sí, també tinc el llibre) tot i que jo més aviat n'he fet una adaptació: no he utilitzat oli de tòfona -això ja són palabras mayores! jaja-, he substituït el variat d'enciams per espinacs frescos, i els meus farcellets... Bé, diguem que els meus farcellets gairebé me'ls facturen, de grans que són!


Però és que si veiessiu la foto del llibre, amb aquells farcellets tan petitons i aplanats, pensaríeu... "Aquí no hi cap una súperexplosió de formatge fos!!!" jaja O sigui que defenso a mort la meva variació.

A més a més, és una recepta força ràpida de fer i dóna un toc refinat a qualsevol àpat. Sempre que no acabeu menjant-vos els farcellets amb les mans. Que no és que digui que jo me'ls mengi així. Però que està MIL cops més deliciós!! jaja
Vosaltres tasteu-la, que heu d'anar fent lloc per la propera recepta... Ni més ni menys que un bon pastís! :D






Amanida de farcellets cruixents de carbassó i brie

INGREDIENTS
(per a 2 persones)
1 carbassó mitjà
formatge brie
1 làmina de pasta philo o brik
Espinacs frescos, o qualsevol tipus de verd
Tomàquets perla o cherry
Mitja ceba
Oli d'oliva verge extra

1. Rentar el carbassó i posar-lo en aigua bullint entre 3 i 5 minuts. Treure'l, deixar-lo refredar i tallar-ne 4 làmines fines. Aprofitar la resta per a altres preparacions.
2. Tallar daus de brie d'uns 3x5x1 cm aproximadament (grandots! jaja), i dividir la làmina de pasta philo en 4 parts.
3. Embolicar el formatge amb una cinta de carbassó, posar-lo dins el quadrat de pasta philo i formar un paquetet.
4. Rentar i partir els tomàquets, tallar la ceba a daus i rentar els espinacs. Col·locar en un plat i amanir amb oli d'oliva verge extra.
5. Enfornar els farcellets durant 3 o 4 minuts (fins que siguin daurats) a 220ºC. Servir dos farcellets per plat d'amanida (o els que vulgueu, que això va a gustos! jaja)




Jo també vull que l'amor del Dani i l'Isabel superi tots els obstacles i acabi triomfant!!