26 d’octubre del 2011

Torrada after party

Xurros amb xocolata. Bikinis amb doble de formatge. Llesques de pa Bimbo colgades de Nutella.

Tornant de festa a les tantes del matí ens ataca la gana, i no una gana qualsevol sinó golafreria de la bona. Hi ha alguna manera més perfecta de rematar la nit (o començar el dia) que seure en la penombra de la cuina, mig adormits i amb les cames destrossades, i devorar alguna cosa absolutament deliciosa?


És cert que no és gaire habitual, però una torrada amb dulce de leche i rodanxes de plàtan és un dels millors capricis after party que m'he dut a la boca. Proveu-ho: una llesca de pa ben fineta (us recomano el de sègol, pel seu punt agre i el sabor intens), una capa molt generosa de l'or argentí i diverses rodanxes d'un plàtan ben madur. El contrast és espectacular!! jaja


Ara, amb la panxa ben plena, ja podeu anar a dormir! :D

(I vosaltres, què heu arribat a menjar, tornant d'una nit de festa?)






Desconfía de los extraños. Salvo de los que te dan caramelos.

23 d’octubre del 2011

Restaurant Djolof Djolof


Dins la vitrina de la barra s'apilen Bollycaos i magdalenes envasades, i si hi vas al migdia el més probable és que et trobis un menú de patata amb mongeta tendra i pollastre arrebossat. Però si t'hi aventures de nit...


...prepara't per degustar cuina senegalesa tradicional! Plats senzills i saborosos, en una carta molt curta però completa, acompanyats de begudes típiques com la de gingebre (a l'esquerra, una mica picant però molt bona!) o la de flor d'hibisc (a la dreta, totalment imprescindible). Més cares que l'aigua, però són tan i tan bones!! Com veieu a la foto de dalt, no les compren sinó que les fan elles mateixes.



El plat estrella de la casa - sento no recordar-ne el nom.. jaja sempre he anat una mica fluixa en senegalès - és aquest de peix, acompanyat amb mandioca, ceba, pastanaga, albergínies i arròs. No m'estranya que sigui el preferit, perquè era absolutament deliciós, amb les verduretes extremadament gustoses, el peix al punt i l'arròs perfecte. La mandioca, semblant a la patata, també era exquisita!
(sembla mentida que un plat així de sa ens arrenqui tants "mmmmm!!!", jaja)


Sí, l'altre plat que vam demanar - el tercer de la llista - era just el que veieu a la foto: un estofat de vedella amb pastanaga, patates i arròs. No, si ara resultarà que la cuina catalana i la senegalesa estan emparentades... Sigui com sigui ens va agradar molt perquè la carn era tendríssima i la salseta, per morir-se! jeje


I les postres - oh, les postres. De fet, només teniu una opció, el iogurt amb mill i fruita, però seria una pena (una pena, he dit? una tragèdia!) que no el demanéssiu, perquè m'atreviria a dir que va ser el millor de tot l'àpat, i això és dir molt! La insuperable combinació de cereals, dauets de fruita i un iogurt molt i molt cremós és difícil d'explicar amb paraules...


Però les imatges parlen per sí soles! jajaja


Les noies del Djolof Djolof són un encant, i no fa gaire que han arribat a Barcelona. Feu-los una visita, perquè sopareu com reis i reines, a molt bon preu (tot el que heu vist, per menys de 25€) i en un local molt agradable, una mica apartat dels carrers principals, on el soroll dels cotxes canvia per música de terres africanes...




Restaurant Djolof Djolof
C/ Aulestià i Pijoan, 32
Barcelona (Gràcia, a prop de L3 Fontana)
Telf. 639 544 662
(Tancat diumenges i dilluns de nit)





El arte es una garantía de cordura - Louise Bourgeois

20 d’octubre del 2011

Parfait de fruits vermells

Comença a fer rasqueta, i mentre quatre avorrits es metamorfosen en ceba abrigant-se sota capes i més capes de roba, nosaltres, amb la deliciosa sensació dels dits garratibats, la llengua insensible i el cervell congelat, gaudirem d'un altre tipus de capes mooolt més interessants...














- Iogurt gelat

- Làmines finíssimes de plàtan

- Méeees iogurt gelat


- Fruits vermells

- Granola

- Bastant més iogurt gelat






Ja que només vivim una vegada, al menys fem-ho amb una mica de gràcia!! jajaja


Aquest exemplar és del kimök, una iogurteria com qualsevol altra de les milions que han envaït Catalunya aquest estiu, amb la particularitat que els ingredients són 100% naturals, que ofereixen iogurt prebiòtic sense sucre i que fa cantonada amb el carrer de les Magdalenes (no és el nom de carrer més encantador que heu sentit mai??).
 

Hi venen dos tipus de Parfait, de 4€ cada un ("4 €, diu? El ronyó també li dono?"), el que us ensenyo i un de tropical amb pinya, plàtan i mango - també traduït com a "mànec" en el seu cartell corresponent jajaja.


Podem combinar el nostre iogurt, normal o light, gran o petit, amb una selecció de toppings prou variada, o bé decidir-nos per un smoothie a base de gelat de iogurt i fruites. Només he provat el Parfait de gerds però era boníiiiissim!

Aquesta foto no és meva... jeje

No es queixa, la vostra mare, que no preneu prou calci ni prou fruita? Doncs ala, ja sabeu com fer-la contenta! (pssst, també t'hi pots posar Oreo a trossets!! :D i xocolata, i mel, i pistatxos, i m&m's...)


Per cert! Kimök és la unió de les paraules "kiss" i "eskimo". No se m'acut cap excusa millor que aquest iogurt gelat per a fer un petó d'esquimal a la persona que ens acompanya :)




kimök
C/ Montsió, 12, cantonada amb el C/ de les Magdalenes 
Barcelona (Barri Gòtic)
Telf. 931 875 796 





Life was much easier when apple and blackberry were just fruits

15 d’octubre del 2011

Fettuccine

A partir d'ara em podeu dir mamma...


...perquè aquesta meravella de cintes, suaus i sinuoses, no ha sortit de la secció de refrigerats del súper, ni tan sols d'una botiga de productes italians, sinó de la meva cuina!!! (perdoneu la immodèstia, però tota mamma està orgullosa dels seus petits)


Aquí els veieu recent trets de l'aigua, però en un principi eren així:


Bé, i amb dos ous més que encara havia d'afegir! jeje


Encara que fer pasta a casa sembli una cosa complicadíssima, en realitat l'únic que requereix és temps. I si t'hi pares a pensar, a vegades tardes més entre que surts de casa, pares a parlar amb la veïna més pelma de l'escala, trobes aparcament, et fossilitzes a la cua del súper (hi ha gent que compra com si estiguéssim en guerra!) i tornes a casa, que fent tres-centes safates de raviolis. A més, sempre hi ha temps  per a fer coses bones! jaja

L'altre element imprescindible per a la pasta casolana és tenir uns amics tan guais que et facin un regal d'aniversari com aquest:


És a dir, una màquina Imperia!! Eh que és una preciositat?? Em paren pel carrer per dir-me "oh quina màquina de fer pasta tan maca!" jajaja


La veritat és que només he fet pasta casolana dues vegades, però vaig seguir les instruccions del llibre de la Marcella (aquella bíblia sobre la cuina italiana, recordeu?) i haig de dir que el resultat és increïble, molt i molt bo! :D Millor que la que venen a les botigues, sincerament!


Deixo aquí les instruccions per si algú decideix invertir una horeta i mitja de la seva vida pastant, omplint la cuina de làmines grogues i barallant-se amb les tiretes per a que no s'enredin! jaja Això sí, no puc assegurar quins seran els efectes de la transformació en mamma en els individus masculins... ¬¬
I si no teniu màquina, sempre podeu intentar convèncer els vostres amics que us la comprin a canvi d'un plat de pasta al mes durant la resta de la seva vida... Encara que amb aquest pacte potser us va millor comprar-vos-la vosaltres mateixos...







Fettuccine

Segons la Marcella, la proporció hauria de ser de 115 g de farina 00 per cada 2 ous grans, per a obtenir 3 racions normals, però ja avisa que la qüestió és afegir la quantitat de farina que la massa demani. Jo vaig utilitzar uns 250 g de farina per 3 ous mitjans, i vaig obtenir 4 racions.

1. Sobre una superfície de treball llisa i neta, col·locar la farina en forma de muntanyeta i fer-hi un forat fondo al centre. Trencar-hi els ous i batre lleugerament amb una forquilla, aproximadament un minut, com si féssim una truita. Apretar els marges de farina, incorporant-la als ous, assegurant-nos de reservar-ne una mica per si no la necessitem.

2. Treballar la barreja amb els dits i els palmells de la mà, fins a tenir una massa integrada. Si la massa és massa humida, afegir més farina. Per assegurar-nos que està bé, rentar i assecar-se les mans i enfonsar el dit al centre de la massa: si surt net, no necessita més farina.

3. Netejar la superfície de treball i preparar-nos per a amassar. Prémer la massa amb el palmell de la mà, mantenint els dits tancats, doblegar-la per la meitat, girar-la un quart de volta, tornar a prémer, i repetir l'operació. S'ha de girar la massa sempre en la mateixa direcció, durant 8 minuts, fins que estigui suau com la pell d'un nadó.
Si la massa és molt gran, la podem partir en dues parts o més i reservar-les amb paper film mentre no les treballem.

4. Un cop la massa sigui ben suau, dividir-la en parts iguals - concretament, en 6 parts per cada 2 ous utilitzats. Col·locar diversos draps de cuina secs sobre una taula o marbre, a prop de la màquina.

5. Fixar els cilindres a la seva distància més ampla (el número 6). Aplanar una part de massa amb els dits i introduir-la entre els dos cilindres mentre girem la manovella. Plegar la làmina resultant en un terç de la seva llargada, i tornar-la a passar per la màquina, començant per la punta més estreta. Repetir 2 o 3 cops, i reservar la làmina sobre un drap. Fer el mateix amb la resta de parts de massa, col·locant-les una al costat de l'altra sense que es toquin ni se solapin.


Heu vist quina ajudant més guapa que tenia?? :)

6. Fixar els cilindres una mica menys separats (al número 5). Agafar la primera tira de pasta i passar-la per la màquina, sempre començant per l'extrem més estret. No cal doblegar-la sobre sí mateixa, només tornar a col·locar sobre els draps i passar la següent tira de pasta.

7. Quan totes hagin passat pel número 5, passar-les pel número 4, i així successivament fins arribar a l'1. La pasta queda cada vegada més allargada; es pot anar partint per a treballar-hi més còmodament.

8. Si la pasta no està massa enganxosa, es pot començar a tallar (si ho està, deixar assecar uns 10 minuts). Passar per l'accessori amb forma de fettuccine, i anar col·locant les cintes obtingudes sobre els mateixos draps.



9. Per a bullir la pasta, utilitzar 1 litre d'aigua per cada 100 g de pasta. Quan arrenqui el bull, afegir la sal generosament (res d'oli d'oliva, excepte si es tracta de pasta farcida feta a casa). Esperar a que recuperi el bull i abocar la pasta. Una tècnica per a abocar la pasta casolana fàcilment és portar-la dins d'un drap fins a l'olla i allà deixar-la anar.
Vigileu, perquè amb aquestes tiretes tan fines, amb poc més de mig minut n'hi ha prou!








Life is a combination of magic and pasta - Federico Fellini

10 d’octubre del 2011

Kiosko

Estàs pensant en fer-te vegetarià?
Em sembla una opció molt respectable, però fes-me cas i espera una miqueta: seria una llàstima que et perdessis aquestes hamburgueses!!!


Sucoses, al punt de cocció i amb el toc de la graella, elaborades amb productes súper frescos, pa artesanal i salses casolanes, a partir de combinacions d'ingredients genials que no es passen de modernillas i, per sobre de tot, delicioses. Així són les hamburgueses del Kiosko: gourmet! :)
Ah, i a més estan molt bé de preu!


Bé, si ja fa temps que heu renunciat a la carn també podeu entrar a gaudir de l'hamburguesa vegetariana, i de les seves increïbles patates...
I és que al Kiosko hi ha una hamburguesa per a tothom: 13 combinacions diferents, servides en pa clàssic (boníssim!!), integral lleuger, brioix deluxe o simplement sense pa, i que podeu acompanyar de patates fines o rústiques, o bé d'amanida...  Quin dilema, oi? Sempre podeu anar-hi amb 3 amigues fantàstiques disposades a partir cada hamburguesa en quarts...


.. just així! jaja Així en proveu quatre de cop ;) I sense més preàmbuls, les protagonistes del dia...

AUSTRALIANA - mítica! (penseu que el propietari és australià) 200 g de vedella, salsa barbacoa casolana, remolatxa cuita a la graella, bacó, Cheddar, enciam, tomàquets i ceba de Figueres (7,80€). La remolatxa aporta un contrast dolç que la fa encara més deliciosa!

POLLASTRE - Petxuga de pollastre marinada 12 hores, maionesa, tomàquet, enciam i ceba de Figueres (5,40€) + PATATES DOS SALSES - Patates rústiques amb chutney picant i allioli d'all rostit (3,90€). L'hamburguesa és deliciosa, però les patates són simplement espectaculars. Quines salses!!!

SUÏSSA - 200 g de vedella, rösti de patata, Gruyère, enciam, tomàquets i ceba de Figueres (6,90€). Boníiiiissima!!

I la que vèiem al principi, la JAPONESA - 200 g de vedella, salsa teriyaki, maionesa japonesa, enciam, tomàquets i ceba de Figueres (5,90€). Per alguna cosa l'he deixat pel final: per mi és la millor! Indescriptible... jaja

També he provat la Japonesa II (8,80€), que en comptes de vedella té un filet de salmó a la planxa! Molt bona :) I heu de provat el ketchup dolç, una autèntica joia.
Com que el local no és gaire gran a les nits està a reventar, però també tens l'opció d'emportar-te la teva hamburguesa - en una bosseta de paper on posa "Burger a bordo!" jaja- i anar a fer un picnic al parc de la Ciutadella, o a la placeta del costat, o on et vingui de gust... Kiosko és un lloc molt agradable, amb tamborets,  vistes al carrer i un servei simpàtic, i no us podeu perdre els lavabos! jeje


Quan acabeu, no us oblideu de recollir el plat i separar les deixalles! És el mínim que podeu fer, després d'haver tastat les millors hamburgueses de Barcelona (ai! què he dit...! jaja). Encara ara em pregunto qui té lloc per a les postres, després d'això. Us passarà com a l'Aïda, que no volia acabar-se l'aigua per a no perdre el gustet de l'hamburguesa...jaja


Kiosko burger
C/ Marquès de l'Argentera, 1 bis
Barcelona (el Born)
Telf. 933 107 313
(obert cada dia, d'1 del migdia a 1 de la matinada)




Das Gefühl zwischen Fingerkuppen (formigueig a la punta dels dits)

4 d’octubre del 2011

Cookies sorpresa

Científicament conegudes com a galeta Aïdae. El seu medi habitual són les cafeteries d'universitat i els picnics al parc de la Ciutadella, però també han estat avistades en gots de llet. Malgrat reproduïr-se constantment en safates de forn, és una espècie en perill d'extinció a causa de la gran quantitat de depredadors que en volen descobrir la sorpresa, o que ja les han tastat un cop i no poden parar...


Només us dic una cosa: la meva germana, després de provar-les, em va enviar un missatge dient-me que sóc la millor germana del món!! jaja


La gràcia és no revelar la sorpresa fins que hi clavis mossegada... Però amb vosaltres hauré de fer una excepció :)


Sí, amigo: és una Oreo. Dins d'una cookie amb trossets de xocolata. UNA GALETA DINS D'UNA ALTRA GALETA! No és una de les idees més genials que heu sentit en els últims 10 anys?! jaja


(ah, i no és una Oreo qualsevol, sinó una Oreo Doble Crema... La diferència es nota, creieu-me!)



 

Cookies sorpresa

INGREDIENTS
(per a 18 cookies aproximadament)

100 g de mantega fosa
100 g de sucre blanc
90 g de sucre morè
1 ou gran
1 vaina de vainilla (o una mica d'extracte de vainilla)
250 g de farina
1 culleradeta de sal
1 culleradeta de bicarbonat
75 g de perletes de xocolata (més o menys)
Un paquet i mig d'Oreos Doble Crema

 
1. Barrejar la mantega, els sucres i l'ou. Obrir la vaina de vainilla per la meitat i incorporar la pasta de dintre a la barreja (o bé afegir una culleradeta d'extracte de vainilla).
2. Mesclar la farina, la sal i el bicarbonat, i barrejar bé amb els líquids (jo vaig començar amb les varilles per a que no quedessin grumolls, però quan vaig notar que m'estava a punt de quedar sense eina vaig passar-me a l'espàtula...). Afegir les perletes de xocolata i barrejar.
3. Agafar una Oreo, posar una mica de massa de galeta a sobre i una mica de massa a sota. Prémer amb els dits i segellar pels cantons fins que la massa envolti tota la Oreo.
4. Enfornar a 180 graus fins que siguin daurades (uns 12-15 minuts). Us quedaran amb forma de barret... i em sap greu dir-vos que no hi podeu fer res! - si algú sap com evitar que quedin així, que m'ho digui! jaja




 
Això sí, aneu amb compte perquè poden tenir efectes secundaris...


Jajaja pobre Byte!! És broma, no és que li donés galetes sinó que justament estava allà revolcant-se pel terra de la terrassa mentre jo feia les fotos de les cookies (ho sé, sense herba? en fi... coses més rares fa  aquest gos).



 



La música es lo único que nos tranquiliza cuando somos demasiado felices - La cruda y tierna verdad