22 de setembre de 2011

Spaghetti alla Carbonara


Encara que molts es resisteixin a acceptar-ho, el canvi climàtic existeix, l'Elvis Presley  ja fa temps que és mort, no hi ha cap líquid per a piscines que torni el pipi vermell, i la salsa carbonara no porta crema de llet.


I no és que ho digui jo, ho diu la Marcella Hazan, l'autora de The Essentials of Classic Italian Cooking, una bíblia de la cuina italiana que em vaig portar de la Toscana com a souvenir (sí, no em podia comprar un imant per la nevera, jo va i m'emporto un totxo de 722 pàgines, de tapa dura i sense fotos, tot text).


Peró és que el llibre és fantàstic, amb desenes de receptes que fan salivar, tot explicat amb paciència i molt detalladament - m'encanta! Vaig començar provant la recepta de pesto i va quedar espectacular (tampoc era gaire difícil, ho sé... jaja) i vaig seguir les seves instruccions per a fer pasta casolana, però això es mereix un altre post. L'altre dia vaig decidir que era el torn dels spaghetti alla carbonara, però els de veritat.


El llibre explica una història sobre l'origen d'aquesta recepta, que podeu explicar per fer-vos els sabihondos (jaja els saberuts!, diu el meu traductor). Es veu que durant els últims dies de la Segona Guerra Mundial, els soldats americans destinats a Roma s'havien fet amics de les famílies locals, i els van demanar que els cuinessin alguna cosa amb els dos ingredients que tenien més a mà, els ous i el bacon de l'esmorzar. I d'aquí va sorgir la carbonara!

(De fet el que acabo de dir no té cap fonament històric, i no és que sigui per pixar-se de riure tampoc... Millor que no ho expliqueu jaja)



Una recepta ràpida, fàcil i amb un resultat espectacular... Què més voleu? Em sap greu si la presentació o les fotos són millorables; les vaig fer en els 20 segons que vaig aguantar abans de devorar-los! jaja



Spaghetti alla Carbonara

INGREDIENTS
(per a 6 persones)

225 g de cansalada - si no en tenim, farem servir bacon com va fer una servidora
4 grans d'all, pelats però sencers
3 cullerades d'oli d'oliva verge extra
4 cullerades de vi blanc sec (jo no en vaig posar)
2 ous grans
4 cullerades de pecorino (o d'ovella) acabat de ratllar
50 g de formatge parmesà acabat de rallar
Pebre negre acabat de moldre
2 cullerades de julivert picat
550 g d'spaghetti

1. Tallar la cansalada o el bacon en tiretes de 6 mm. Jo em vaig passar de fines, us aconsello que les feu més gruixudes perquè al saltejar-les s'encongeixen! jaja
2. Escalfar l'oli d'oliva en una paella i posar-hi els alls fins que siguin ben daurats. Retirar i descartar (és a dir, a les escombraries).
3. Fregir una mica la cansalada, fins que les puntes estiguin daurades. Si no voleu afegir vi blanc, retireu-ho del foc; si l'afegiu deixeu que bombollegi 1 o 2 minuts i després retireu del foc.
4. Trencar 2 ous al recipient en què servirem la pasta i batre'ls lleugerament. Afegir els formatges, una quantitat generosa de pebre i el juliver picat. Barrejar bé.
5. Posar aigua a escalfar en un recipient gran, esperar a que bulli per a tirar-hi la sal i, tot seguit, els spaghetti.
6. Quan la pasta sigui al dente, escórrer-la i passar-la al recipient amb la barreja d'ous. Mesclar molt bé per a que quedin totalment coberts.
7. Abocar el contingut de la paella de la cansalada sobre els spaghetti i tornar a barrejar. Servir immediatament!





¿Por qué alguien caería voluntariamente en una trampa? Porque leer correctamente la mentalidad enemiga muestra que una trampa siempre es leída como un desafío - Las teorías salvajes

18 comentaris:

  1. Meencanta la pasta a la carbonara probaré esta receta el toque de vino blanco quedará riquísimo.
    Saludos

    ResponElimina
  2. Primera novetat!! jo sempre hi poso crema de llet,a més tb hi poso xampinyons!! jajjajaja
    vaja ben complet!!

    muakis

    ResponElimina
  3. Mmmare meva! I jo que moltes vegades m'havia d'aguantar sense pasta a la carbonara perquè pensava que la crema de llet era indispensable... ara ja no tinc excusa!

    (I les fotos són genials, no sé de què parles... podrien servir per il·lustrar la recepta, ja que el llibre no té fotos :D)

    ResponElimina
  4. Jo en tinc 4 receptes diferents de Carbonara i totes són bones, mai no sé quina triar. JA les penjaré un dia al blog i m'ajudes a decidir :)

    ResponElimina
  5. María Dolores: bueno, yo no lo prové pero seguro que esta buenísimo!

    Lídia: Doncs sísí, no porta crema de llet! Queda boníssim, però és una altra salsa jaja

    Laura: doncs mira, ja veuràs que bona que queda! :D gràcies, però si les fotos les haguessis fet tu estarien molt millor.. tinc l'excusa de que se m'estava refredant! jaja petonets berlinesa! :D

    ResponElimina
  6. (Aprofito per comentar-te que la meva àvia em va fer uns espaguetis amb salsa de morcilla celestials... Si t'interessa et passo la recepta ;)

    ResponElimina
  7. Uooo Neus! Concurs de carbonares!! jaja sona massa bé!!

    Buf Laura, és que a mi la morcilla no m'agrada.. però estic obertíssima a les receptes de la teva àvia!! jaja

    ResponElimina
  8. Anna,
    Respecte a l'origen se non è vero è ben trobatto, jejejeje
    Els spaghuetti carbonara m'agraden molt.
    Salutacions :)

    ResponElimina
  9. Doncs la gent n'hi posa de crema de llet, ignorants!:D
    Bon cap de setmana.

    ResponElimina
  10. jajajajajaja, qua he vist que havies fet carbonara, m'he preguntat: Haurà posat crema de llet??? ;P tenen molt bona pinta!!! petonets guapa

    ResponElimina
  11. Kui-Netes, que bona la frase!! jaja ve que ni pintada! ;)

    Moni: Bé, ignorants, ignorants tampoc, pobrets... Confosos, direm! jaja Bon cap de setmana també per tu guapissima! :)

    Judith: Doncs ja ho veus, res de crema de llet! moltes gràcies i petons! :)

    ResponElimina
  12. Anna, la frase de Kui-netes, mai l'he sentida dir en italià, ni cap italià la coneix. O sigui la mateixa expressió no és vera, ma è tantíssimo ben trovata.
    I gràcies per la recepta, potser em faig adepte a la carbonara, que la crema de llet mai m'ha acabat de convèncer més enllà de la tercera gota.

    ResponElimina
  13. Totalment d'acord, la carbonara no porta ni llet ni nata!!! Les coses com siguin :)

    ResponElimina
  14. Es uno de mis platos favoritos de pasta y hace años que no lo hago ni los como por ahí. La semana que viene me desquito.

    Besos.

    ResponElimina
  15. No se què m´ha impressionat més, si saber que la pasta carbonara no porta nata o que no hi ha tiny vermell per a la piscina :D
    Ara seriosament, m´ha agradat molt la teva entrada i les teves explicacions, la recepta ha de ser boníssima i la propera vegada que faci pasta penso seguir-la!!
    Petonets

    ResponElimina
  16. Pues no queda más remedio que probar esta receta italiana! (el libro tiene que ser buenísimo, si te engancha, a mí me cuesta mucho cuando los libros de cocina no llevan fotos)

    ResponElimina
  17. Gemma: doncs això és el que dic jo! jaja La llet i la nata són per a altres receptes ;)

    Silvia: Así me gusta! Con lo buena que está...

    Maria José: doncs és veritat, el tint de la piscina no existeix! jaja Moltes gràcies, i espero que la provis perquè el resultat és genial!

    Antonia: El libro está súuuper bien, pero es verdad que sin fotos cuesta... :)Anímate a probarla!!

    ResponElimina