15 d’octubre de 2011

Fettuccine

A partir d'ara em podeu dir mamma...


...perquè aquesta meravella de cintes, suaus i sinuoses, no ha sortit de la secció de refrigerats del súper, ni tan sols d'una botiga de productes italians, sinó de la meva cuina!!! (perdoneu la immodèstia, però tota mamma està orgullosa dels seus petits)


Aquí els veieu recent trets de l'aigua, però en un principi eren així:


Bé, i amb dos ous més que encara havia d'afegir! jeje


Encara que fer pasta a casa sembli una cosa complicadíssima, en realitat l'únic que requereix és temps. I si t'hi pares a pensar, a vegades tardes més entre que surts de casa, pares a parlar amb la veïna més pelma de l'escala, trobes aparcament, et fossilitzes a la cua del súper (hi ha gent que compra com si estiguéssim en guerra!) i tornes a casa, que fent tres-centes safates de raviolis. A més, sempre hi ha temps  per a fer coses bones! jaja

L'altre element imprescindible per a la pasta casolana és tenir uns amics tan guais que et facin un regal d'aniversari com aquest:


És a dir, una màquina Imperia!! Eh que és una preciositat?? Em paren pel carrer per dir-me "oh quina màquina de fer pasta tan maca!" jajaja


La veritat és que només he fet pasta casolana dues vegades, però vaig seguir les instruccions del llibre de la Marcella (aquella bíblia sobre la cuina italiana, recordeu?) i haig de dir que el resultat és increïble, molt i molt bo! :D Millor que la que venen a les botigues, sincerament!


Deixo aquí les instruccions per si algú decideix invertir una horeta i mitja de la seva vida pastant, omplint la cuina de làmines grogues i barallant-se amb les tiretes per a que no s'enredin! jaja Això sí, no puc assegurar quins seran els efectes de la transformació en mamma en els individus masculins... ¬¬
I si no teniu màquina, sempre podeu intentar convèncer els vostres amics que us la comprin a canvi d'un plat de pasta al mes durant la resta de la seva vida... Encara que amb aquest pacte potser us va millor comprar-vos-la vosaltres mateixos...







Fettuccine

Segons la Marcella, la proporció hauria de ser de 115 g de farina 00 per cada 2 ous grans, per a obtenir 3 racions normals, però ja avisa que la qüestió és afegir la quantitat de farina que la massa demani. Jo vaig utilitzar uns 250 g de farina per 3 ous mitjans, i vaig obtenir 4 racions.

1. Sobre una superfície de treball llisa i neta, col·locar la farina en forma de muntanyeta i fer-hi un forat fondo al centre. Trencar-hi els ous i batre lleugerament amb una forquilla, aproximadament un minut, com si féssim una truita. Apretar els marges de farina, incorporant-la als ous, assegurant-nos de reservar-ne una mica per si no la necessitem.

2. Treballar la barreja amb els dits i els palmells de la mà, fins a tenir una massa integrada. Si la massa és massa humida, afegir més farina. Per assegurar-nos que està bé, rentar i assecar-se les mans i enfonsar el dit al centre de la massa: si surt net, no necessita més farina.

3. Netejar la superfície de treball i preparar-nos per a amassar. Prémer la massa amb el palmell de la mà, mantenint els dits tancats, doblegar-la per la meitat, girar-la un quart de volta, tornar a prémer, i repetir l'operació. S'ha de girar la massa sempre en la mateixa direcció, durant 8 minuts, fins que estigui suau com la pell d'un nadó.
Si la massa és molt gran, la podem partir en dues parts o més i reservar-les amb paper film mentre no les treballem.

4. Un cop la massa sigui ben suau, dividir-la en parts iguals - concretament, en 6 parts per cada 2 ous utilitzats. Col·locar diversos draps de cuina secs sobre una taula o marbre, a prop de la màquina.

5. Fixar els cilindres a la seva distància més ampla (el número 6). Aplanar una part de massa amb els dits i introduir-la entre els dos cilindres mentre girem la manovella. Plegar la làmina resultant en un terç de la seva llargada, i tornar-la a passar per la màquina, començant per la punta més estreta. Repetir 2 o 3 cops, i reservar la làmina sobre un drap. Fer el mateix amb la resta de parts de massa, col·locant-les una al costat de l'altra sense que es toquin ni se solapin.


Heu vist quina ajudant més guapa que tenia?? :)

6. Fixar els cilindres una mica menys separats (al número 5). Agafar la primera tira de pasta i passar-la per la màquina, sempre començant per l'extrem més estret. No cal doblegar-la sobre sí mateixa, només tornar a col·locar sobre els draps i passar la següent tira de pasta.

7. Quan totes hagin passat pel número 5, passar-les pel número 4, i així successivament fins arribar a l'1. La pasta queda cada vegada més allargada; es pot anar partint per a treballar-hi més còmodament.

8. Si la pasta no està massa enganxosa, es pot començar a tallar (si ho està, deixar assecar uns 10 minuts). Passar per l'accessori amb forma de fettuccine, i anar col·locant les cintes obtingudes sobre els mateixos draps.



9. Per a bullir la pasta, utilitzar 1 litre d'aigua per cada 100 g de pasta. Quan arrenqui el bull, afegir la sal generosament (res d'oli d'oliva, excepte si es tracta de pasta farcida feta a casa). Esperar a que recuperi el bull i abocar la pasta. Una tècnica per a abocar la pasta casolana fàcilment és portar-la dins d'un drap fins a l'olla i allà deixar-la anar.
Vigileu, perquè amb aquestes tiretes tan fines, amb poc més de mig minut n'hi ha prou!








Life is a combination of magic and pasta - Federico Fellini

24 comentaris:

  1. Oh!! No saps amb quina ansietat ho esperava! Et van quedar preciosos, de debò, jo no me'ls hauria volgut menjar... (bé, depèn de la gana del moment XD)
    Jo no crec que tingui la paciència... però si em regalen una màquina tan xulíssima ho hauré de provar! hahaha
    Petons! :)

    ResponElimina
  2. jaja qets gugui Laura, jo la veritat és qe tenia tanta gana qe la pena em va durar molt poquet!! jaja realment és necessita paciència, però el resultat és massa deliciós! :)

    ResponElimina
  3. T'han quedat preciosos els fettuccine. Jo no tinc maquineta, però tinc ganes de fer pasta fresca a casa. Un dia ho provaré i si m'agrada, pensaré amb la maquina, però no sé on la posaré, ha ha! Les hamburgueses del post anterior tenen una pinta boníssima. Besets.

    ResponElimina
  4. Amb aquesta ajudant no m'estranya que hagi quedat tan bé!
    Mamma, jo també vull un plat de pasta com aquest! :)

    ResponElimina
  5. I tan que t´haurem de dir mamma, t´han quedat uns fetuccine amb una pinta bàrbara!! enhorabona també a l´ajudant :)) un petonet

    ResponElimina
  6. Asela: aquest és el problema, que la màquina és un trasto més!! jaja però t'animo a fer pasta a casa perquè el resultat és boníiiissim!

    Gemma: tranquil·la, tranquil·la, que n'hi haurà per tots...!! jaja un petó Gemma :)

    Maria José: Moltíssimes gràcies!! És que amb un bon pinche, les coses sempre surten millor jaja

    ResponElimina
  7. Quina maravella! Jo vull una maquineta com la teva!! Què guapa i destre l'ajudant!!

    Us han quedat genials!!

    Petonets!

    ResponElimina
  8. Espectaculars!!! Jo també vull una màquina com aquesta. Segur que van ser molt bons.
    Salut!!!

    ResponElimina
  9. No m' estranya que siguis una mamma ben orgullosa. T' han quedat tan bé!!!. La veritat és que un estri així sempre m' ha fet gràcia tenir-lo, hauré de donar pistes als amics i la família a veure si tinc tanta sort com tu...

    ResponElimina
  10. Anna, eres una valiente!!! yo todavía no me atrevo a elaborar la pasta yo... :(

    ResponElimina
  11. Alba: doncs ja saps, a convèncer els teus amics ;) jeje Un petonet guapa!

    Xisco: sí, perquè amagar-ho, estaven deliciosos!! jaja

    Marc: grazie tante!! :D

    Anna: jaja ja em conec les típiques indirectes quan s'acosten els aniversaris... aprofita, aprofita!! jaja un petonet guapa

    Olga: pues anímate que no es tan difícil! y no hay punto de comparación con la pasta comprada.. besos!!! :D

    ResponElimina
  12. grazie mille mamma per questa fantastica pasta!!!! complementi!!!! ;p

    ResponElimina
  13. Hola Ana!!

    Te han quedado unos fetuccini estupendos!

    Yo he hecho pasta fresca en varias ocasiones y el resultado es tan satisfactorio, verdad??

    Tienes que probar a hacer ravioli, también salen riquísimos!! Te animo a ello jeje

    La salsita que los acompaña también me parece deliciosa, no se puede pedir mas!

    Un besito y feliz semana!

    ResponElimina
  14. Noia, MAMMA amb majúscules, et felicito!
    Petonets.

    ResponElimina
  15. El dia que la faig a casa no te color!!!! una ajudant molt maca!!!petons i recepta nyam nyam!!!!

    ResponElimina
  16. Enhorabona pel teu blog!! La Júlia petita vol que comprem la màquina!!! jajajaja!!! si al final em convenç ja t´ho faré saber..
    una abraçada molt gran! i gràcies per compartir la foto. Petonets de les dues!

    ResponElimina
  17. menudo regalo ¡qué envidia! qué rica la pasta casera y qué guapa es tu ayudante!

    ResponElimina
  18. hummmm que rico!!!Me encanta y me encanta tu blog, así que me quedo aquí a seguirte!
    Un beso grande,
    Nieves.
    http://igloocooking.blogspot.com

    ResponElimina
  19. Judith: pregooo!! :D jaja m'encanta practicar l'italià per internet! ;)

    Carol: totalmente de acuerdo, el resultado es genial!! jeje Uau, pues tengo muchísimas ganas de hacer ravioli!!! Próximo objetivo fijado..jaja Muchas gracias guapa :)

    Moni: moltíssimes gràcies! però em sembla que em queda una mica per poder ser una mamma amb majúscules..jaja!

    Silvia: oi que sí?? no hi ha punt de comparació! jaja "nyam nyam" és una expressió PERFECTA per descriure aquesta pasta ;) Un petonet!

    Júlia: de veritat??? Quina gràcia!!! jaja La veritat és que ens ho vam passar molt bé fent-la, quina pena que no la puguéssiu tastar!! Has vist la d'elogis que ha rebut la Júlia?? Que si tan maca, que si tan guapa... I és que realment ho és!! jaja Un petonet, a veure si torneu aviat :)

    Antonia: Muchísimas gracias! jaja Tú haz presión a ver si cae por Navidad...jaja Un besito!

    Nieves: qué alegría, ahora me paso por tu blog! jaja Un besito :)

    ResponElimina
  20. Hola Anna, que bien verte por mi blog, que alegría! para hacerte seguidora es a tu derecha arriba, debajo de mi foto y del human calendar! ¿lo ves? un beso guapa!

    ResponElimina
  21. Mamma! Quin plat de pasta més apetitós. Això de poder fer la psata a casa és un luxe, i més amb aquesta maquinària tan professional...

    Petonets!
    Anna

    ResponElimina