Fettuccine

A partir d'ara em podeu dir mamma...

...perquè aquesta meravella de cintes, suaus i sinuoses, no ha sortit de la secció de refrigerats del súper, ni tan sols d'una botiga de productes italians, sinó de la meva cuina!!! (perdoneu la immodèstia, però tota mamma està orgullosa dels seus petits)

Aquí els veieu recent trets de l'aigua, però en un principi eren així:

Bé, i amb dos ous més que encara havia d'afegir! jeje


Encara que fer pasta a casa sembli una cosa complicadíssima, en realitat l'únic que requereix és temps. I si t'hi pares a pensar, a vegades tardes més entre que surts de casa, pares a parlar amb la veïna més pelma de l'escala, trobes aparcament, et fossilitzes a la cua del súper (hi ha gent que compra com si estiguéssim en guerra!) i tornes a casa, que fent tres-centes safates de raviolis. A més, sempre hi ha temps  per a fer coses bones! jaja

L'altre element imprescindible per a la pasta casolana és tenir uns amics tan guais que et facin un regal d'aniversari com aquest:

És a dir, una màquina Imperia!! Eh que és una preciositat?? Em paren pel carrer per dir-me "oh quina màquina de fer pasta tan maca!" jajaja


La veritat és que només he fet pasta casolana dues vegades, però vaig seguir les instruccions del llibre de la Marcella (aquella bíblia sobre la cuina italiana, recordeu?) i haig de dir que el resultat és increïble, molt i molt bo! :D Millor que la que venen a les botigues, sincerament!


Deixo aquí les instruccions per si algú decideix invertir una horeta i mitja de la seva vida pastant, omplint la cuina de làmines grogues i barallant-se amb les tiretes per a que no s'enredin! jaja Això sí, no puc assegurar quins seran els efectes de la transformació en mamma en els individus masculins... ¬¬
I si no teniu màquina, sempre podeu intentar convèncer els vostres amics que us la comprin a canvi d'un plat de pasta al mes durant la resta de la seva vida... Encara que amb aquest pacte potser us va millor comprar-vos-la vosaltres mateixos...







Fettuccine

Segons la Marcella, la proporció hauria de ser de 115 g de farina 00 per cada 2 ous grans, per a obtenir 3 racions normals, però ja avisa que la qüestió és afegir la quantitat de farina que la massa demani. Jo vaig utilitzar uns 250 g de farina per 3 ous mitjans, i vaig obtenir 4 racions.

1. Sobre una superfície de treball llisa i neta, col·locar la farina en forma de muntanyeta i fer-hi un forat fondo al centre. Trencar-hi els ous i batre lleugerament amb una forquilla, aproximadament un minut, com si féssim una truita. Apretar els marges de farina, incorporant-la als ous, assegurant-nos de reservar-ne una mica per si no la necessitem.

2. Treballar la barreja amb els dits i els palmells de la mà, fins a tenir una massa integrada. Si la massa és massa humida, afegir més farina. Per assegurar-nos que està bé, rentar i assecar-se les mans i enfonsar el dit al centre de la massa: si surt net, no necessita més farina.

3. Netejar la superfície de treball i preparar-nos per a amassar. Prémer la massa amb el palmell de la mà, mantenint els dits tancats, doblegar-la per la meitat, girar-la un quart de volta, tornar a prémer, i repetir l'operació. S'ha de girar la massa sempre en la mateixa direcció, durant 8 minuts, fins que estigui suau com la pell d'un nadó.
Si la massa és molt gran, la podem partir en dues parts o més i reservar-les amb paper film mentre no les treballem.

4. Un cop la massa sigui ben suau, dividir-la en parts iguals - concretament, en 6 parts per cada 2 ous utilitzats. Col·locar diversos draps de cuina secs sobre una taula o marbre, a prop de la màquina.

5. Fixar els cilindres a la seva distància més ampla (el número 6). Aplanar una part de massa amb els dits i introduir-la entre els dos cilindres mentre girem la manovella. Plegar la làmina resultant en un terç de la seva llargada, i tornar-la a passar per la màquina, començant per la punta més estreta. Repetir 2 o 3 cops, i reservar la làmina sobre un drap. Fer el mateix amb la resta de parts de massa, col·locant-les una al costat de l'altra sense que es toquin ni se solapin.

Heu vist quina ajudant més guapa que tenia?? :)

6. Fixar els cilindres una mica menys separats (al número 5). Agafar la primera tira de pasta i passar-la per la màquina, sempre començant per l'extrem més estret. No cal doblegar-la sobre sí mateixa, només tornar a col·locar sobre els draps i passar la següent tira de pasta.

7. Quan totes hagin passat pel número 5, passar-les pel número 4, i així successivament fins arribar a l'1. La pasta queda cada vegada més allargada; es pot anar partint per a treballar-hi més còmodament.

8. Si la pasta no està massa enganxosa, es pot començar a tallar (si ho està, deixar assecar uns 10 minuts). Passar per l'accessori amb forma de fettuccine, i anar col·locant les cintes obtingudes sobre els mateixos draps.

9. Per a bullir la pasta, utilitzar 1 litre d'aigua per cada 100 g de pasta. Quan arrenqui el bull, afegir la sal generosament (res d'oli d'oliva, excepte si es tracta de pasta farcida feta a casa). Esperar a que recuperi el bull i abocar la pasta. Una tècnica per a abocar la pasta casolana fàcilment és portar-la dins d'un drap fins a l'olla i allà deixar-la anar.
Vigileu, perquè amb aquestes tiretes tan fines, amb poc més de mig minut n'hi ha prou!








Life is a combination of magic and pasta - Federico Fellini