26 de febrer de 2012

Pastís de pastanaga amb mascarpone

El món de la cuina és ple de misteris, però aquest pastís és un cas digne de Sherlock Holmes.


Per què va quedar amb aquesta forma? Jo també espero que en qualsevol moment s'obri una porteta i aparegui el Gran Barrufet exclamant "Barrufa l'olla!".

Com és que va necessitar 1 hora i 10 minuts de cocció, si a la recepta posava 45 minuts? El meu forn també deu estar ficat en el complot.

Quina és l'explicació científica a que les nous acabessin... de color negre? Sort que el local era molt fosc i ningú se'n va adonar jaja (que NO vol dir que fossin dolentes!)

Però quina noia tan guapa!! Felicitats Oceane!! :D ♥♥

Què us ha fet la pastanaga? No entenc perquè arrufeu les celles quan pronuncio aquesta paraula. Sí,  és una verdura, però a veure, VA DINS D'UN PASTÍS!!

Ningú ha inventat un transportador de pastissos mida casa barrufet? Haver de portar el pastís de Sant Cugat a Barcelona en una capsa de sabates gegant va ser divertit, però el més graciós era quan aixecava la tapa i tothom del metro inclinava el cap per veure què hi havia dins jaja

I la pregunta més important de totes,

Com és possible que quedés tan deliciós?! Ja sé que no sóc la humilitat personificada, però és que encara no em crec que quedés així d'esponjós i gustós!! jaja A més, el mascarpone, tan cremós i suau, era l'acompanyament ideal. En dos palabras: im-presionante!!


No us deixeu intimidar per la complexitat metafísica d'aquest pastís, que a la pràctica no és tan difícil de fer i el resultat val MOLT la pena! :D I és que digueu-me, què seria d'una festa d'aniversari sense pastís??


La recepta original és del blog de la Jimena Agois, a qui ja li vaig copiar els alfajores jeje

Amb ella (la recepta) aprofito per participar a la convocatòria de Memòries d'una cuinera, que per celebrar que fa un anyet ens convidava a preparar un súper pastís d'aniversari. Ja porto dues convocatòries seguides, visca!! jaja





Pastís de pastanaga amb crema de mascarpone


INGREDIENTS

2 tasses i mitja (uns 310 g) de farina de rebosteria -sí, aquesta paraula existeix! jaja
1 tassa i 3/4 (uns 380 g) de sucre morè
2 ous
1 culleradeta de llevat Royal
1 culleradeta de bicarbonat (repeteixo, als súpers n'hi ha!)
60 ml de llet (1/4 de got, aproximadament)
1 vaina de vainilla (o dues culleradetes d'extracte)
1 culleradeta i mitja de canyella
1/2 culleradeta de sal
110 ml d'oli
1 tassa i mitja de pastanagues triturades (amb tres o quatre en tindreu prou)
1/2 tassa (uns 80 g) de nous picades

I opcionalment:
1/2 culleradeta de clau mòlt (jo no en tenia)
1/2 culleradeta de nou moscada
1/2 culleradeta de gingebre ratllat o en pols

325 g de mascarpone
Sucre glassé


1. Posar tots els ingredients en un bol (més o menys en aquest ordre, i evidentment sense el mascarpone!) i barrejar, amb batedora o a mà. Venga esos tríceps!!
2. Col·locar la massa en un motlle prèviament untat de mantega i posar al forn a uns 180º. Quan poseu un escuradets al mig i surti sec, ja estarà. Compteu entre 45 i 75 minuts...
3. Barrejar el mascarpone i el sucre glassé (també podeu afegir-hi vainilla o canyella). La quantitat de dolç va a gustos... ho haureu d'anar tastant!! jaja
4. Quan el pastís segui fred, tallar per la meitat amb un ganivet llarg i fer una capa de crema de mascarpone. Tornar a encaixar les dues peces i recobrir la teulada de la caseta amb més crema :)




A gentleman is simply a pacient wolf - Lana Tuner

37 comentaris:

  1. M'encanta el pastis de pastanaga però mai l'he cuinat encara! La forma que t'ha quedat doncs....es original!jejej T'ha quedat molt bé!! I amb la cremeta que has fet per damunt...mmm deliciòs. Provaré la teva recepta segur.
    Petons

    ResponElimina
  2. El meu forn tb va una mica el que li dona la gana amb el temps de cocció, però si dius que era bó i les nous tb encara que fossin negres, això és el important! I jo no arrufo el nas amb la pastanaga :P Però si que és cert que no l'he provada mai en postres, però ho tinc pendent :)))
    T'ha quedat genial!

    Petons maca

    ResponElimina
  3. Roser: doncs ja estàs tardant, perquè és una delícia!!! jaja no, quan tinguis una miqueta de temps, ja veuràs que bo!! :) Un petó guapa!!

    Anna: sísí, l'important és que sigui bo!! jaja Oi que no?? Si és una verdura deliciosa!! Moltíssimes gràcies guapetona, un petó ;)

    ResponElimina
  4. m'encanta el pastís de pastanaga. t'ha queda molt i molt bó

    ResponElimina
  5. Tens un talent especial per la comèdia, no hi ha dubte!!! I per fer pastissos, evidentment! quina pinta...m'encanta el pastís de pastanaga. Si a tu tb, passa't pel meu blog que tinc un lloc a bcn que on el fan mooolt bó! Salut!

    ResponElimina
  6. Ah, i a mi també m'encanta el de pastanaga!! Què és dolça!!

    ResponElimina
  7. Jo ho sento Anna, però sóc d'aquells que se li escapa un tic a la mandíbula amb l'expressió "pastís de pastanaga". Senzillament, el gust de pastanaga no m'acaba de quadrar amb el de la farina, l'ou i companyia... Això no vol dir que amb aquest pastís no canviés d'opinió, que té molt bona pinta.

    ResponElimina
  8. Lolines: bé, no l'has tastat o sigui que no pots estar-ne tan segura... però sí que ho estava, sí, boníssim!!! jajaja Un petonet ;)

    David: jaja moltíssimes gràcies!! Doncs mira, ja som dos fans :) Ara em passo pel teu blog a cotillejar jeje Un petóo!!

    Marc: ai que cada dia que passa et descobreixo més defectes... jajajaj és broma Marc, però és que entre això i la xocolata desfeta!! jajajaj Això sí, estic segura que si el tastessis canviaries d'opinió, perquè amb el gust del mascarpone... era diví!! jaja

    ResponElimina
  9. m'encanta tot lo que duu pastanaga, sempre sempre faig pastissos amb pastanaga i carabassa
    Ñam! Tinc gana
    Esque el mascarpone a mes de tot!
    Segur que esteia bonissim, les nous.. mes buniques negres :) jajajaj

    Un petó ben fort!
    http://recetasdecucharaycuchillo.blogspot.com/

    ResponElimina
  10. llegint la última pregunta, totes les altres ja no són importants, je je je...
    Els pastissos de pastanaga queden super melosos, i amb aquesta cobertura encara ha de ser més bo ;)

    ResponElimina
  11. Doncs, a pesar de totes les dificultats, el tall diu que t'ha quedat un bescuit molt bonic, bo i esponjós. A mi m'agrada molt el pastís de pastanaga, i amb cobertura de formatge és espectacular. Jo he fet una versió que té el Thermomix, molt bona, però em falta la versió especiada, que és la que més ganes tinc de fer. Un beset.

    ResponElimina
  12. this looks awesome n delicious......

    maha
    www.mahaslovelyhome.blogspot.com

    ResponElimina
  13. Hola tresor !!!gracies pels teus comentaris...la vida a de ser divertida...¿no creus ? per lo que veig tu no et quedes enrera !!!!!amb aquet pastís...ja,ja pots patentarlo !!! ja,ja...ferías la primera pela !!!!!ja,ja....petonets!!!!!

    ResponElimina
  14. Dels "fracassos" surten "grans experiments"...No va quedar cap engruna, oi? Doncs, Felicitats!

    ResponElimina
  15. El meu forn segur que és parent del teu. Té vida pròpia i mai em puc fiar del temps. Sempre he de fer la prova de l'escuradents. ;P
    Vaig quedar flipada la primera vegada que vaig fer un pastís de pastanaga. Com pot ser tan bo? M'apunto la teva recepta.
    No has de dir això de la forma del pastís!! Has de dir que ho has fet amb tota la intenció i després de moltes investigacions gastronòmiques. ;DD
    Petons!

    ResponElimina
  16. Ay! Mira que me cuesta leerlo en catalán pero lo que sí que te puedo decir es que hice carrot cake la semana pasada y nos volvió absolutamente locos, se ha convertido en la tarta favorita de casa. Besotes

    ResponElimina
  17. Por casualidad no te habrá quedado un pedacito para compartir??? menuda pinta tiene!!!

    ResponElimina
  18. quin luxe de pastís!! te imaginat transportant el pastís per barcelona,jejejjeje!
    bon dilluns**

    ResponElimina
  19. Divka: mmm carbassa i pastanaga, quina combinació tan deliciosa!! jaja Tens raó, les nous així negres són més originals... jaja Un petonàs!

    Gemma: totalment d'acord, l'important és que sigui bo! jaja i "melós" és la paraula... bé, és que jo crec que el mascarpone, fiquis on el fiquis, alegra la vida! jaja Un petonet!

    Asela: tot això veus en un tall?? jeje Doncs no sé com queda amb la thermomix; aquest duu bastantes espècies però la veritat és que no és noten... I la cobertura de formatge és clau, és clar! :D Un petonàs guapa!!

    Maha: thanks for passing Maha, I'm visiting you blog soon ;)

    Mamilu: gràcies a tu per passar-te! Doncs és clar que ha de ser divertida, sinó no tindria cap gràcia jaja Ja m'agradaria patentar-lo, però no l'he inventat jo!! jaja Gràcies per la idea igualment, un petó guapetona!

    Cristina: la veritat és que no, ni una molleta! jaja Menys mal que no tots els fracassos acaben malament! jeje Un petonàs!!

    Paula: aiii què faríem sense l'escuradents... aquests forns traidors!! jaja És veritat, jo tampoc m'esperava que fos tan bo! jaja d'acord, me l'apunto pel proper "fracàs" estètic!! jaja Un petó guapíssima!

    Trina: muchas gracias! :D un beso!

    Miss Migas: oix, lo siento mucho!! pero es que me sale escribir en catalán jaja No me estraña que os gustara, es que es una delicia!! :D Un beso guapa!! :)

    Olga: no quedo ni una miguita, lo siento!! jaja Muchas gracias, un besazo!! :D

    Lídia: Si m'haguessis vist t'hauries petat de riure... quines pintes!! jaja Bon dilluns a tu també!! ;)

    ResponElimina
  20. Ummmm quin pastís més bo!!!!!!!!!!!!!!!
    Els pastissos que porten pastanaga, moniato, pomes.....etc. queden boníssims i molt sucosos, m'encanten i aquest amb la crema de formatge ohhhh
    Petonets

    ResponElimina
  21. Queda un bocado delicioso y es un pastel tan rico que no piensan nunca que es de zanahoria.
    Saludos

    ResponElimina
  22. me encantan los pasteles de zanahoria, y sí , ese misterio me pasa a mí también: hay veces, no sé por qué demonios, que los bizcochos no quieren hacerse y tardan un montón, y yo venga a abrir el horno y a pincharlos por el centro !!!!

    ResponElimina
  23. ai, quina bona idea aegir-hi mascarpone, jo provava a fer-ho amb philadelphia però crec que la propera vegada posaré en pràctica la teva recepta

    ResponElimina
  24. mascarpone i pastanaga??? quina passada! m'agrada molt la combinació Anna!!!! moltíssimes gràcies per participar!!! ja en portes 2! jijijiji. petonets guapa

    ResponElimina
  25. Que delicia! hace rato que tengo ganas de hacer este pastel pero en versión mini, o sea magdalenas y no decirle que tiene zanahorias a mi marido a ver que dice ;)
    Te ha quedado genial!
    Que tengas un lindo día.
    BESITOs
    http://notasenmicocina.blogspot.com/

    ResponElimina
  26. I am pretty sure that it tasted very delicious..;)
    Tasty Appetite

    ResponElimina
  27. Carmen: m'alegro que t'agradi!! jeje Tens raó, aquest tipus de pastissos són una delícia, tan melosos...! I el formatge, QUAN pot fallar, el formatge?? jaja Un petonet!! :D

    Maria Dolores: sí, tienes razón, ni te das cuenta que lleva zanahoria, al comerlo!! :) Un besoo!!

    Antonia: jajaj misterios de cocina!! jaja suerte que tenemos los palillos ;)

    Sara: dona, amb philadelphia també deu quedar boníssim, si li afegeixes sucre!! Però és veritat que el mascarpone té una cremositat... irresistible! jaja Un petonet!!

    Judith: jeje moltíssimes gràcies!! Vinga, i ara a per la tercera...!! jaja Un petonet! :D

    Lorena: seguro que se la cuelas, porque no se nota nada de nada la zanahoria!! jeje Que tengas un buen día tú también guapa :)

    Jay: it did, I can tell you!! jaja Kisses!!

    ResponElimina
  28. Sento no poder-te dar una resposta al misteri de les nous..jejeje
    t'escric per dir-te que ets un feliç descobriment!
    I que el pastis te molt bona pinta, felicitats a la pastissera i a la homenatjada...

    ResponElimina
  29. Anna, que ara ja saben tots els secrets del pastís, aquestes coses no s'expliquen!ja,ja,ja
    Molts petonets i moltíssimes gràcies per participar!

    ResponElimina
  30. Se ve delicioso y muy bonito, con un corte divino!!! Por aquí me quedo, encantada de conocerte!!!

    ResponElimina
  31. M'encanta el pastís de pastanaga es delicios! Felicitats!
    Un petonet

    ResponElimina
  32. Jordi: moltes gràcies! (i moltes gràcies de part de l'Océane jaja) ja m'he fet seguidora del teu blog, ens anirem veient jeje

    Moni: tens tota la raó, sóc una bocamolla... jaja Gràcies a tu per fer la iniciativa, és genial! :D Un petonet!!

    Mary: y yo estoy encantada de conocerte a tí! jeje Me alegro que te haya gustado el pastel :) Un beso! :D

    Marina: jeje moltíssimes gràcies!! :D Ara em passo pel teu blog ;)

    ResponElimina
  33. un pastis molt bo. A mi em va sorprende gratament quan vaig tastar el primer de pastanaga.

    ResponElimina
  34. Un pastel muy rico... misterios en la cocina...muchos...sobre todo el tema horno... el mío creo que padece algún trastorno de la personalidad...pero bueno, a ti te quedó genial ! un saludo!

    ResponElimina
  35. UNA GRAN RECETA ANNA FELICIDADES POR LA RECETA Y POR EL BLOG ESTA GENIAL Y LA VERDAD QUE NO LO CONOCIA , ASI QUE CON TU PERMISO ME QUEDO MIRANDO COSITAS POR AQUI, SALUDOSSSSS

    ResponElimina
  36. Anna te ha quedado bello!! Y definitivamente una receta que vale la pena probar ;)
    saludos

    ResponElimina