11 de febrer de 2012

Taller de pa Serrajòrdia

MOLTÍSSIMES FELICITATS!!

Com dius? Que avui no és el teu aniversari?
Que sí home: esmorzar al Serrajòrdia és una festa, és un plaer, és... com si fos el teu aniversari! :D


Si aquesta xocolata t'està deixant desfet només de veure-la, espera a saber tot el que pots sucar-hi! jaja Connotacions sexuals apart, podries provar amb un croissant de mantega -delicat, cruixent, sublim-, el seu mundialment famós pa de pessic, o una preciosa i flonja magdalena...


Oh, que de bon matí ets més de salat?  Doncs posa't guapo que et presento EL bikini.
Dues llesques d'un pa que deixa el Bimbo arraconat amb el Punset*, la quantitat exacta de pernil dolç i un suavíssim formatge (sí, és allò que regalima a la foto) conformen un miracle de la naturalesa: quan notis el gust de mantega pura i el cruixir del pa calentó, sabràs que no exagero jaja


No puc deixar de mencionar el seu croissant de xocolata. A la foto en veieu un de xocolata negra, però d'aquests n'he provat de bastant millors; jo em refereixo al de xocolata blanca.
Va ser tastar-lo i jurar i rejurar que no tornaria a menjar-ne un de xocolata negra, perquè aquell era mil cops més deliciós! (òbviament, he faltat a la meva paraula... diverses vegades) Com pot ser que no en tingui cap foto?! Sigui com sigui, l'heu de provar.

El Serrajòrdia és tot un clàssic a Sant Cugat: si porta obert desde 1964 deu ser per alguna cosa! L'any passat va viure una profundíssima reforma que l'ha convertit en un dels locals més chics i agradables de la nostra ciutat, també gràcies a un servei simpatiquíssim i encara més ràpid.

Resulta el lloc perfecte per a fer-se un homenatge diari - aquells que pots fer a qualsevol hora de qualsevol dia, sense cap motiu en especial... Perquè sí, perquè avui és avui! :D

Per desgràcia, m'és impossible ensenyar-vos totes les delícies que surten del seu forn, però tranquils que sí que tinc algunes fotos per a que aneu fent gana jeje
Després d'això, és obvi que acabareu peregrinant fins Sant Cugat per a fer-vos un homenatge diari, així que... moltíssimes felicitats a tothom per avançat!!



La meva companyera de fatigas en aquells durs homenatges diaris - al lloc de sempre a l'hora de sempre! (po... cómo?)


Taller de pa Serrajòrdia
C/ Valldoreix, 70
Sant Cugat del Vallès
93 674 16 38



(ei! Aquí teniu l'asterisc sobre el Punset, no us el perdeu!! jaja)
* Doneu les gràcies al David Guapo per aquesta OBRA MESTRA

36 comentaris:

  1. Em queda una mica lluny Sant Cugat per fer-hi l'esmorzar de cada dia, però el Serrajòrdia mereix una peregrinació d'excepció, la xocolata ja m'ha fet venir salivera i totes les pastetes tenen una pinta brutal. Com ens cuidem, eh?!
    M'en vaig a cruspir el meu bol de Special-K una mica més deprimida que de costum... Jeje!

    Petonets!
    Anna

    ResponElimina
  2. Nena, això no es pot veure a aquestes hores...quines ganes m'han entrat de menjar-m'ho tot!!! segur que és un plaer bonissim venir a esmorzar o berenar en aquest lloc...
    Petons

    ResponElimina
  3. Anaaaaa com em fas això???? Que algunes estem currant i no podem anar a Sant Cugat ara mateix a esmoçar!!

    Molt guay :) Aviam si us visitem un dia la Melina i jo!

    ResponElimina
  4. Anna: jaja ai ara m'has fet sentir malament!! Potser no era la millor hora per publicar aquesta entrada jaja... Sísí, la peregrinació és totalment merescuda! jaja Un petonet!!

    Roser: Doncs sí! :D O sigui que ja saps, si algun matí o tarda dóna la casualitat que ets a Sant Cugat... ;) Un petó guapa! jeje

    Noor: nena, tu ho has dit!! El proper cop veniiu cap a Sant Cugat i fem un súper esmorzar/berenar! :D Ja està decidit! jaja Un petonet guapa!!

    ResponElimina
  5. Anna merci per comentar-me ;) ja té respos (una indirecte a que t'hi tornis a passar). jajaa!! A part d'això, volia dir-te que aquesta xocolata té una pintaaaaa amb aquesta espessor extrema!! mmmm que se'm cau la baba! Ara ja la podràs comparar amb la del carrer petrixol, que ja ets tota una experta! :D Cada vegada m'ho poses més fàcil per venir a Sant Cugat!! :) Repeteixo que un dia hem de venir totes a fer una dinar/brenar/sopar etc., perque hi ha una de coses delcioses per posar-nos les botes!!

    ResponElimina
  6. He llegit... CRIOSSANT DE XOCOLATA BLANCA?¿?¿?!!!! Quan deies que ens convidaves a Sant Cugat? jajaja Buff té tot una pinta boníssima!! Em quedo amb els pastíssos que hi ha al centre, nyam :P I m'afegeixo al comentari de la Claruchi de fer un berenar jiji Muàaaaa!

    ResponElimina
  7. Cada dia passo per la porta, així que la cosa serà entrar-hi d'un cop ja!!! (Continua fent recomanacions santcugatenques!!! Com la del Ibericus...)

    ResponElimina
  8. Clara: jajaj ja t'he contestat guapa :) síii, la veritat és que no sé amb quina quedar-me, perquè aquesta era una cosa extraordinària... jaja Síii, ja saps que les portes de casa meva sempre estan obertes! Voto per excursió a Sant Cugat molt pròximament!! :)

    Aïda: jajajaj síii, has llegit bé... i mira que encara no l'has tastat!! jeje m'alegro que t'agradi, i repeteixo que ja esteu tardant a venir a Santcu ;)

    Bagel: home doncs sí!! no em puc creure que no hagis caigut en la temptació abans... jaja És que a Sant Cugat també tenim cosetes bones ehh? :D

    ResponElimina
  9. Quin greu que em sap per l'Adriana. Deu ser molt dur haver-te de seguir per aquests llocs tan raros que freqüentes... I que no tinc ni idea de què hi trobes francament.

    ResponElimina
  10. No freqüento Sant Cugat, però aquesta tasseta de xocolata negra m'ha deixat literalment bavejant... pintorra! Em sembla que hauré de fer una excursió, que tot fa una cara impressionat.
    Petons
    Sandra

    ResponElimina
  11. Lo meu es vergonyos, visc a Sant Cugat!!! be he comprat pa, però no he pres res mai, i amb aquestes delicies ja se on aniré a esmorzar amb una amiga que de vegades fem esmorzars. Quina gana aquestes hores. petons

    ResponElimina
  12. Aqui em tornaria boja, boja d´amor per la pastisseria i per l´atac de golafreria...Li comentaré a la meva compi de feina que viu al centre de Sant Cugat aviam si em porta alguna coseta...

    ResponElimina
  13. Sort que ja he esmorzat, que si no... hauria mossegat la pantalla! :)
    El croissant de xocolata ha de ser molt bo, no recordo haver-ne tastat mai cap...

    ResponElimina
  14. Marc: jajaja sí, no t'imagines les llagrimotes que treia, estava taaaan trista...! jaja gairebé tan trista com jo per no poder anar al tailandès! :(

    Sandra: jajaj síi, pintorra!!! veig que estic potenciant el turisme a Sant Cugat!! jojo Un petonet guapa! :D

    Silvia: aiai, bé, sempre pots posar-hi remei! Això sí, no tardis gaire ;) Segur que a tu i a la teva amiga us encanta!!

    Cristina: jajaj el problema és que el que li demanis potser no t'arriba a la taula del despatx!! jaja perquè està tot tan bo ben calentonet, just acabat de fer... que no m'estranyaria que caigués en la temptació! jaja Un petonàs guapa! :D

    Gemma: jaja ja passa, sí! ;) Suposo que vols dir que no has tastat el croissant de xocolata blanca; bé, doncs és una delícia! :D L'has de provar, jeje! :) Un petonet!!



    Gemma:

    ResponElimina
  15. Ohhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh!!! Acabo de sopar i estava dient necessito menjar alguna coseta dolça i mira que trobar. Ja veig que aviat mossegaré la pantalla. Croissant de xocolata blanca??????????????? Buaaaaaaaaaaaaaa, en vull un ja!!
    Petons!

    ResponElimina
  16. Això no es fà!!!!!!!quina embeja .....amb la xocolata , les dolces, els pastissos ,només de veurels .....uffff ...quina gana!!!
    Petonets llaminera!!!

    ResponElimina
  17. Ep Anna! Vaig llegint el teu blog sovint i al final m'he decidit a comentar! Tot plegat fa salivar que sembla mentida...! És divertit lleir-te!
    petó!

    ResponElimina
  18. Què bé que et cuides eh?? No hi vaig mai, però si tinc la oportunitat i tant que em passarè que amb les fotos ... és fàcil imaginar com de bo deu estar tot!!!
    Petons i bona setmana

    ResponElimina
  19. com et cuides nena!!! té tot una pinta increíble. petonets

    ResponElimina
  20. Menos mal que no estoy cerca pues una peregrinación así todos los días me daría remordimiento, tu que puedes disfrútalo.
    Saludos

    ResponElimina
  21. Paula: jaja no dona no, que les pantalles d'ordinador són molt cares!! jaja Sí, el croissant de xocolata blanca és del millor que tenen, una delícia! :) Si t'hi passes un dia, ja saps ;) Un petonet!!

    Mamilu: aiii, és que no sólo de tortillas y ensaladas vive el hombre... jaja una mica de dolç alegra la vida, dona!! :D Un petonàs! :D

    Ignasi: ostres Ignasi, em fa molta il·lusió que segueixis el meu blog!! :D I evidentment, estàs convidadíssim a comentar quan vulguis, a mi m'encanta jeje Ara he vist que tens un altre blog que actualitzes més sovint; ja me'n faré seguidora per anar-te seguint! :) Un petó!!

    Eri: jaja síii, la veritat és que porto una bona vida!! jaja Passa-t'hi dona, que et donaràs una alegria! :D Un petonet!!

    Judith: jeje sí, és el que li deia a l'Eri, em cuido, em cuido... Un petonet guapa!

    Maria Dolores: jaja hombre, es que todos-todos los días tampoco se puede... Pero un dulce nunca amarga!! jaja Un beso!!

    ResponElimina
  22. Ostres Anna quin esmorzar de luxe... jo si hi anés tindria un problema: no sabria què demanar!!!!! perquè tot té una pìnta..estupenda!!
    petonets

    ResponElimina
  23. por Dios! qué fotos, qué rico todo! menudos homenajes os pegáis!!

    ResponElimina
  24. Humm que de delicias!
    Te he dejado un premio aquí:

    http://igloocooking.blogspot.com/2012/02/tarta-de-galletas-cumpleanera-receta.html#more

    Un besito grande,
    Nieves.

    ResponElimina
  25. Estupendo homenaje, lástima que no esté más cerca, pero gracias a ti lo he visitado virtualmente, me quedo con el chocolate caliente y la tarta de queso mmm...
    Un beso guapa
    Lxx

    ResponElimina
  26. Lídia: no et creguis, que a mi també em passa el mateix!! jaja tot és tan suggerent mmmm :) jaja un petonet!!

    Antonia: tú lo has dicho, es todo un homenaje!! jaja y si las fotos te han bavear, imagínate la comida de verdad!! jaja un beso guapa! :D

    Nieves: ya lo he visto!! :D Muchísimas gracias, me ha hecho muchísima ilusión!! Eres un cielo! :)

    Leny: jeje mira, yo aún no he probado esta tarta de queso así que estoy como tú, admirándola virtualmente jaja Un besazo! :D

    ResponElimina
  27. No sabría que elegir !!
    Anna pásate por mi blog, te he dejado un pequeño premio, pero que lo comparto con mucho cariño! un saludo!

    ResponElimina
  28. Anna, cariño, estoy babeando!!! Yo te digo porque no tienes foto del croissant de chocolate blanco, porque te lo comiste demasiado rápido!!! jajajaja. Mi hermana vive en Sant Cugat, voy a echarle rapapolvo por no decirme que existe un lugar así allí :). Besitos.

    ResponElimina
  29. quina enveja d'esmorzar... tot te una pinta increible, tindré que passarme un dia per probar-ho tot, perquè veient les fotos se m'estan fent les dents llargues!! Per cert no coneixia el teu bloc, però tingues segur que m'hi quedo por aquí perquè tens unes receptes boníssimes! et segueixo desde ja
    petons

    ResponElimina
  30. Una vegada més ens has deixat el paladar en guàrdia!
    quina meravella, menjar per internet! Com deu ser en la realitat? Un plaer majuscul!

    Felicitats per el sopar que has preparat al gran Ramis, el nostre blo en dóna fè. El madridisme té rares excepcions i hem de saber distingir entre madridistes com el poeta surfista Ramis i la gentil dama Asela.

    Convidem a visitar la nova fase bogardiana en el nostre blog de barcelonisme insòlit...

    ResponElimina
  31. Tu si que en saps!!! Com diu el títol del teu bloc: La felicitat es menja. I la veritat, amb tots aquests homenatges crec que ets ben feliç!!!
    Salut i una aferrada.

    ResponElimina
  32. Rosa: ooh muchísimas gracias!! :D Ya te comenté, pero te repito que me hizo mucha ilusión: VIVA LOS BLOGS CON POCOS SEGUIDORES!! jaja

    Olga: jajaj probablemente!! Pues mira, ya tienes excusa para visitar a tu hermana jaja Te encantará, ya lo verás! Un beso guapísima! :D

    Eva: sí, ja estàs tardant!! jaja Jo també m'he fet seguidora del teu, perquè fas autèntiques obres d'art... i perquè ets tan perfeccionista com jo!! jaja Un petonet! :)

    Penya Bogarde: de veritat? ara m'hi passo! jaja Gràcies per comentar!

    Xisco: jeje doncs sí, sóc molt feliiiiç! jajaj Per cert, m'encanta la paraula "aferrada"! A Catalunya no l'utilitzem... bé, no l'utilizàvem, perquè a partir d'ara l'utilizaré, em sembla tan preciosa... jaja Un petó Xisco, gràcies per passar-te! :D

    ResponElimina
  33. Doncs des d'aquí mateix t'escric, degustant una meravellosa coca de verdura i un bikini planxat!

    ResponElimina
  34. jaja què diuuuuus!! :D :D i què tal, què tal?? tot i que em sembla que "meravellosa" ja és bastant explícit... jaja

    ResponElimina
  35. Doncs bastant espectacular. Un sofà comodíssim a un racó amb bones vistes, una decoració molt agradable, un producte de qualitat (i això que no he demanat la xocolata perquè no eren hores) i moments per poder llegir un llibre. Només falta wifi i que els preus no siguin de la franja tipus Crustó, però això en aquests llocs ja es demanar massa jejeje

    ResponElimina
  36. servei ràpid?
    buff hi vaig més de tres cops a la setmana i crec que deixaré d'anar-hi perquè tarden en servir, has d'estar tu mateix pendent, a vegades no t'atenen i es dediquen a posar bé el mostrador... i de simpàtiques aquelles mosses no tenen ni un gram. No sé si fan moltes hores o és un negoci familiar i hi estan per obligació, pero... m'estan treient les ganes d'anar-hi tant sovint. Ah i no parlo de les joves precisament.
    Deixaré els meus diners que tant em costa guanyar a altres llocs, sisisisi i sí.

    ResponElimina