A tothom li ha passat alguna vegada.
Un dia horrible, un demà encara més negre... Però llavors menges alguna cosa absolutament deliciosa i els problemes s'esfumen. Sense cap mena de dubte i amb un gran somriure, t'adones que ets feliç.
La caracola. Ai, la caracola! Tot un clàssic de la Pompeu (té pàgina pròpia al Facebook!). Una pasta mediocre, amb textura de suro, terriblement industrial... Però farcida de crema de xocolata fins a extrems insospitats!
El que veieu en aquesta foto és una primera explosió, absolutament inocua; la gran detonació va ser tan desarmant que no la vaig poder fotografiar!
Xocolata, decadent i líquida, a tot arreu -als morros, als dits, a la taula, al mòbil. Es notava que era la meva primera vegada, i la cambrera em va recomanar que me'n prengués una cada dia, fins que agafés pràctica (sí home! unes quantes més d'aquesta i directa a la vall d'hebron). El cert, però, és que aquesta caracola tenia la propietat de convertir la tristesa en eùfòria!! :D
Com diu la Hersi, "mai no n'hi ha prou, de xocolata". Quina gran veritat. Si algun dia em trobo un bitllet de 50€ pel carrer, els invertiré en la pizza d'or comestible d'en Fabián (campiona del món 2007)
