7 d’abril de 2011

Caracola

A tothom li ha passat alguna vegada.
Un dia horrible, un demà encara més negre... Però llavors menges alguna cosa absolutament deliciosa i els problemes s'esfumen. Sense cap mena de dubte i amb un gran somriure, t'adones que ets feliç.



La caracola. Ai, la caracola! Tot un clàssic de la Pompeu (té pàgina pròpia al Facebook!). Una pasta mediocre, amb textura de suro, terriblement industrial... Però farcida de crema de xocolata fins a extrems insospitats!




El que veieu en aquesta foto és una primera explosió, absolutament inocua; la gran detonació va ser tan desarmant que no la vaig poder fotografiar!
Xocolata, decadent i líquida, a tot arreu -als morros, als dits, a la taula, al mòbil. Es notava que era la meva primera vegada, i la cambrera em va recomanar que me'n prengués una cada dia, fins que agafés pràctica (sí home! unes quantes més d'aquesta i directa a la vall d'hebron). El cert, però, és que aquesta caracola tenia la propietat de convertir la tristesa en eùfòria!! :D
Com diu la Hersi, "mai no n'hi ha prou, de xocolata". Quina gran veritat.



Si algun dia em trobo un bitllet de 50€ pel carrer, els invertiré en la pizza d'or comestible d'en Fabián (campiona del món 2007)

6 comentaris:

  1. Monii me'n portaras una d'aquestes caracolas? Jo també vull probar-ne una...

    ResponElimina
  2. Estimada Anna,

    Felicitaaattttttttttssss!!! t´ho dic de tot cor. M´encantat, penso que és molt bona idea. Endavant i bona sort. He llegit els teus comentaris. Amb calma ho tornaré a mirar i pendre nota.

    Això si, no acabis com el cascarrabies critic de cuina de la pel.licula ànimada de Ratatuille (ratolí cuiner) Jeje! li passaré a la Carla i el seu company que li agrada molt la cuïna. Petonets
    Cristina (Santi)

    ResponElimina
  3. Cristina!! :D

    Moltíssimes gràcies, estic molt contenta de que t'agradi el blog! La veritat és que no he vist Ratatouille però el Santi ja m'ha deixat claríssim que l'haig de veure sí o sí...!
    Espero que estigueu tots bé, a casa tot súper bé (i encara més amb la Setmana Santa).

    Molts petonets!

    ResponElimina
  4. Textura de suro? Industrials? Doncs mira que he buscat i no en trobo cap d'igual !! A nosaltres ens les van treure de la Facultat i seriem capaços de fer aplecs a buscar-ne si sabessim on trobar-les.

    Una passsssaaaaaadddddaaaa.

    ResponElimina
  5. Apreciat Anònim,

    Estic d'acord en què la caracola no té competència, i seria la primera en manifestar-me si se'ls acudís retirar-la de la Pompeu jaja Però si us plau, és molt ingenu pensar que aquestes pastes són artesanals, però si es nota d'hora lluny que són industrials!! jaja Sigui com sigui, sempre pots fer-nos una visiteta a la Pompeu per recordar vells temps ;)

    Un petó!!

    ResponElimina