Café Le Bistrot

Les franceses són chics per la seva aura misteriosa i glacial, perquè semblen inaccessibles per a la resta de mortals. Però a vegades allò chic pot resultar també familiar, tendre i proper - un bon exemple n'és Le Bistrot, un cafè restaurant aparentment diminut encaixat entre les parets empedrades del casc antic de Girona.

Les tauletes de marbre, les cadires de vímet trenat, les delicades làmpades en forma de flor confereixen a aquest local un aire modernista i refinat, de temps passats, si bé el tracte que rebem del personal és tan casolà com la temptadora exhibició de pastissos amb què ens topem només en entrar.

Tot i que teníem molt bones referències de les seves torrades, ens vam trobar un menú de 20€ (17, si en teníem prou amb un sol plat, encara que llavors la relació qualitat-preu no és gaire bona) amb possibilitats molt variades i noms molt suggerents. "Sort que hem reservat!", exclamàvem en veure la gentada que s'acumulava a les seves portes quan tot just era la una del migdia (horari francès: parfait!). Tranquils: Le Bistrot és molt més gran del que sembla :)

Al ser de menú, el servei és ra-pi-dis-sím! En un tres i no res demanàvem i no ens en vam adonar que ja teníem el plat al davant. I ni que fos un plat qualsevol, perquè el pastís d'albergínies amb salsa de formatges superava qualsevol expectativa: era, per descriure'l en una paraula, sublim. Opino que és molt difícil cuinar l'albergínia i que passi tan bé; la salsa era prou suau per acompanyar el pastís sense robar-li protagonisme, evitant que resultés sec o monòton. Cada mos era un trosset de glòria, esponjós i exquisit.

També vam provar l'amanida tèbia de formatge de cabra, acompanyada de pinyons, nous i panses i amb una subtil vinagreta; el contrast entre el gust potent del formatge i la dolçor dels fruits secs convertia aquesta amanida en tota una delícia.

Altres primers, com el gratinat de macarrons (el nom està ben triat: valia molt més la pena el formatge que no la pasta), o la brandada de bacallà també eren bons.

El que més em va sorprendre dels segons plats van ser les guarnicions: res de les típiques patates fregides, i molts cigrons, pèsols, arròs blanc, verduretes i blat de moro. Tot i que estic completament a favor d'aquests acompanyaments més lleugers (les racions ja eren prou generoses!), podien fer-se una mica insípids si el plat no portava salsa. Els punts de cocció eren encertats -mai m'havien preguntat com volia el salmó...!-, i en general tots els plats estaven a l'altura, sense ser espectaculars.

El salmó que mencionava no era sucós però sí saborós, i ens el vam cruspir tot malgrat estar "a punt de reventar" ;)

Les galtes de porc també eren molt gustoses (encara que no en sóc cap experta) i la subtilesa del confit d'ànec combinava a la perfecció amb l'arròs que l'acompanyava.

El plat que es mereix una menció especial, però, són els llibrets de formatge manxego, per la seva originalitat: en comptes de ser arrebossats, eren a la planxa, i la cremositat del formatge fos convertia una carn que podria haver estat una sola de sabata en un bocí molt melós. A més, el manxego tenia prou personalitat per a que no s'hi trobés gens a faltar el pernil dolç. El millor dels segons que vam provar!

Les postres també em van agafar per sorpresa: les meves grans apostes eren el pastís de xocolata casolà i el gelat de nata, i encara que els dos eren prou satisfactoris, és molt difícil fer un pastís de xocolata a casa i que no quedi sec (la cobertura de xocolata només ho solucionava en part), i aspires molt alt si demanes un gelat pensant que te'n portaran un de gelateria.

Per sort, les meves decepcions es van veure compensades pel gelat de gerds (dels millors que he provat!) i, sobretot, pel flam de iogurt amb salsa de taronja. Aquest últim era inoblidable, reunia els dos sabors amb una lleugeresa extraordinària. Molt més bo del que sembla a la foto ;)

Amb el vostre permís, senyors de la taula del costat!

No sé si va ser perquè era la diada de Sant Jordi i aquest dia ja és romàntic en sí, però tots vam quedar enamorats de Le Bistrot. El restaurant també té una altra connexió amb el món dels llibres, ja que és on quedava diverses vegades l'escriptor Javier Cercas per desvelar els misteris de "Soldados de Salamina".

Tampoc sé si el preu del menú diari sempre és el mateix o pujava a 20€ perquè era festiu, però definitivament quedava compensat per l'abundància de les racions, l'amabilitat i rapidesa del servei, la qualitat de tot el menjar i l'encant del lloc. Tota una troballa al cor d'aquesta ciutat de la que també em vaig enamorar :)






Cafè Le Bistrot
Pujada de Sant Domènech, 4
17004 Girona
Telf: 972 218 803



Estic segura que hi ha gent que corre 15 km a la Marxa Popular de Vall-llobrega només pel súper entrepà de botifarra que et donen al final.