Era la una de la matinada i ja tornàvem cap a la parada de tren, quan vaig notar que algú m'estirava la càmera.
Ai, lladres del món, ja hauríeu de saber que no és tan fàcil robar la càmera a una bloguera gastronòmica, i encara menys si acaba de sopar en un restaurant impressionant...
Així que en una dècima de segon em vaig ficar a córrer darrere l'home i a cridar com una boja: "PARÉNLO!! PARÉNLO!! LLEVA MI CÁMARA!!" (ho sé, "parénlo"?! jaja però a veure què us hauria sortit a vosaltres! jajaja) Al final del carreró van aparèixer uns nois, i el lladre, perseguit per quatre noies més uns homes que s'havien afegit, i amb mig veïnat despert pels meus crits, va optar per frenar i donar-li la càmera a un d'aquells nois, que me la va tornar sense entendre gaire què estava passant. En trenta segons, havia perdut i recuperat la meva estimada càmera ♥
Conclusions:
1) No som res; en uns instants ho podem perdre tot...
2) Com diu l'Adry, vaig néixer amb una flor al cul.
(fi de la breu anècdota prèvia)
Això són un japonès, un peruà i un català que es troben en un restaurant, i no és un acudit sinó una de les fusions gastronòmiques més agosarades i exitoses de Barcelona. Recorda aquest nom (o apunta-te'l en algun lloc que no sigui la mà): Komomoto!
Després de la 2ª Guerra Mundial, Perú va rebre una gran quantitat d'immigrants japonesos que van adaptar les receptes tradicionals nipones a les terres i ingredients peruans, donant lloc a l'anomenada "cuina nikkei".
Avui, en aquest restaurant al cor del Born barceloní ens brinden l'oportunitat de tastar plats japonesos i la seva corresponent versió nikkei, en un festival de combinacions de sabors que no deixarà ningú indiferent.
 |
| 3 cerveses japoneses, a 3 euros cadascuna |
En una primera llegida, una carta força extensa i uns preus una mica alts poden deixar el futur client lleugerament atemorit (aquella sensació de: "on coi m'he ficat?! M'hauré de posar a rentar plats!!"), però us asseguro que si trieu bé podreu menjar diverses delícies sense haver de sacrificar els estalvis que sé que guardàveu per l'aniversari de l'àvia.
De fet, sense postres ens hagués sortit a 15,5€ per cap -una autèntica ganga si tenim en compte el nivell del menjar i del servei. Però perdre's aquestes postres seria... Com dir-ho finament..., UN SACRILEGI. I si no em creieu espereu a veure-les més avall...!
Haureu d'apuntar el número dels plats que voleu en un paperet i entregar-lo com una comanda. Nosaltres vam tenir la mala sort que l'encarregat va perdre el paper i ens va convidar a un aperitiu per compensar-ho... Delicioses mongetes Edamame, un dels aperitius més senzills, sans i deliciosos que conec!! No us en mengeu la pell, ehh??
 |
| Edamame, o mongetes de soja cuinades al vapor (4,50€) |
Tot i que el local era molt i molt ple, la resta de plats no es van fer esperar gaire. I quins plats!!
Tenia els meus dubtes sobre el ceviche... que estúpids que són els prejudicis!! jaja El mixto pataconero portava llagostí, cranc reial, corbina (un peix), coriandre, xili rocoto, pebre verd, tomata i ceba vermella, i anava acompanyat de patacones o làmines fines de plàtan fregit.
Va ser un èxit total!! La frescor del peix aromatitzat s'equilibrava a la perfecció amb les torrades de plàtan, més contundents, cruixents i calentones. Costava 15,5€ -era el ceviche més car, i l'únic amb patacones-, però us el recomano amb els ulls tancats (i cara de plaer jaja).
Ara venia el torn de les fajites mikefú. Quatre tortillas mexicanes on servir-se la cochinita pibil més deliciosa, tendra i sucosa que heu tastat mai.
Per acompanyar la cochinita ens oferien alvocat, tomata, ceba de Figueres, salsa de sèsam (un contrapunt dolç sincerament impressionant!!) i chipotle, una salsa a base de xili d'un picant gens molest, molt més saborós que habitualment. I ho dic jo, que no sóc una gran fan del picant.
El plat era per a dues persones i nosaltres, escarmentades després de moltes paelles, vam preguntar si el preu també era per persona. Doncs no, vosaltres pagueu 13,90€ entre els dos (o els quatre) i a gaudir! :D
(quan algú aprengui a menjar-se una fajita amb delicadesa i sense semblar un porquet, que es posi en contacte amb mi: necessito veure-ho per a creure-m'ho. Les nostres fotos intentant-ho han estat censurades per votació popular)
El tercer plat era un exquisit saltejat tekkonaji, la versió nikkei dels yakisoba. Consistia en fideus soba de te verd amb tires de vedella (van quedar totes al fons i per això no es veuen!), bròcoli, espàrrecs, xili dolç i salsa d'ostres...
...una autèntica meravella!!! La pasta tenia un gust potent i característic, i una cremositat indescriptible que contrastava amb les verdures cruixents. La carn, es desfeia a la boca. Una altra bona elecció, sí senyor!! jaja Costava 10,90€.
I és clar, no podíem marxar sense tastar el sushi, que preparen en una barra central al mig del restaurant.
Els nostres uramaki es deien nidji rolls, i portaven salmó, corbina, ous de peix volador, alvocat i cogombre. Eren deliciosos, i es notava que estaven molt ben fets.
No te lo he dicho? Les postres són O-BLI-GA-TÒ-RIES.
Vam preguntar a l'encarregat quines ens recomanava, i la veritat és que jo vaig arrufar el nas en sentir "el coulant i el pastís de formatge". Sonava massa típic...
I llavors arriba el coulant. Ben calent, fet amb una xocolata de qualitat extra i d'una esponjositat sense precedents, no només estava farcit de xocolata fosa sinó també de salsa de caramel - quina combinació tan perfecta! I just quan penses que la cosa no pot millorar més, ho combines amb una cullerada de gelat de vainilla ben fred, acompanyada de crocant cruixent...
El contrast de sabors, textures i temperatures era indescriptible.
Sí nois. El millor coulant que he tastat en la meva curta vida com a gastrònoma!!
Després d'una obra divina com el coulant, ningú donava un duro pel pobre pastís de formatge. Espereeeeu. Em creureu si us dic que és el millor que he tastat a Barcelona?
La textura era perfecta; la base de galeta, que en un principi m'havia semblat massa gruixuda, una autèntica delícia; i la salsa de fruits vermells no podria haver combinat millor. Tocat i enfonsat.
Les dues postres costaven 5€ cadascuna. Va home, que et gastes més en una entrada de cine! ;)
Si menjar al Komomoto és un plaer no és només per la seva cuina, ja que la decoració hi juga un paper molt important. Les seves característiques làmpades o els cartells, fotografies i il·lustracions que en recobreixen les parets són exemples de la informalitat i frescor del local, i contribueixen a crear aquest ambient chic però distès.
Podeu seure en llargues taules per compartir al fons del local o bé en taules individuals des de les quals veieu el carrer (i el pobre carrer, bavejant, us veu a vosaltres). A més, el servei és excel·lent i força ràpid.
Érem quatre, i després de quatre plats, tres cerveses, una aigua i quatre postres vam pagar 20,5€ per cap. Un preu francament baix pel que va ser una experiència genial; ja estem desitjant tornar-hi per tastar la resta de la carta! A més, es veu que fan un menú de migdia molt més barat...
Tant si voleu sorprendre, quedar bé o lligar-vos algú, com si us voleu donar un caprici a vosaltres mateixos sense patir "remordiments de cartera", el Komomoto és el lloc ideal. Això sí, vigileu amb els objectes de valor en sortir! ;)
Taverna Komomoto
C/ Princesa, 35
Barcelona (el Born)
Telf. 93 315 25 04
(obert de dimarts a dissabte de 13:00 a 16:00 i de 20:00 a 00:00, i diumenges de 13:00 a 16:00).
Darkness in the bedroom, maybe she's resting up. Maybe she was out late, just come back from the club. I can't hear her breathing, something doesn't seem right, killer in the hallway, we're living on a set time. We gotta get out. Go far away - Pendulum
.jpg)
El Serrajòrdia és tot un clàssic a Sant Cugat: si porta obert desde 1964 deu ser per alguna cosa! L'any passat va viure una profundíssima reforma que l'ha convertit en un dels locals més chics i agradables de la nostra ciutat, també gràcies a un servei simpatiquíssim i encara més ràpid.
