23 d’agost de 2011

Cannoli siciliani

TECA A LA TOSCANA - PART 2!


Això és amor, AMOOOR!! jajaja
Ho sé, ho sé, el seu mateix nom revela que no és precisament el típic menjar toscà, però què voleu? L'esmorzar de l'hotel havia estat decepcionant i tenia tanta gana que Florència em semblava una ciutat horrible, atestada de turistes suats i cridaners... I de cop em vaig girar i estava allà, amuntegat a la típica paradeta per a guiris, tot farcidet, ben fresquet i cobert de sucre glassé, cridant-me: "Anna...! Anna...!" jajaja "Sóc cruixent i cremós a la vegada...!" (no comenteu a ningú que tinc converses amb cannolis, gràcies).


Però és que el cannoli és el dolç perfecte: la seva deliciosa massa està interiorment recoberta de xocolata (ara us he matat), la gran quantitat de ricotta desarma a qualsevol i les tiretes de taronja i el sucre glassé ja l'eleven a la categoria de diví.

Mentre feia aquestes fotos, vaig perdre la meva família. Visualizeu-me: dreta com un estaquirot enmig de la plaça del Duomo de Florència, envoltada de japonesos, amb llàgrimes als ulls i el cannoli a la mà, sense atrevir-me a menjar-lo, pensant que em quedaria penjada a Itàlia eternament (ei, això no sona tan malament).
Després de voltar i voltar, els vaig veure tan tranquils llegint la guia en un banc. Com sempre, ningú s'havia adonat de la meva desaparició. Famílies cruels apart, vaig gaudir fins l'últim mos de cannoli, i a partir de llavors Florència em va semblar una ciutat preciosa! :)





Però és que encara no us he dit el millor!
No heu d'anar a Sicília (ni tan sols a la Toscana jaja) per menjar un cannoli siciliani igual de bo que aquest, o fins i tot més! Apunteu l'adreça:

Qualitat blackberry, excusi!





Restaurant Topo Gigio
C/ Balmes 139
Barcelona
Telf. 932 183 193









De fet, el Topo Gigio és mereix una entrada per a ell tot solet. Hi he menjat la millor pizza de la meva vida... però això ho explicaré un altre dia! jaja





El gat maula perquè pensa que la lluna és un formatge

6 comentaris:

  1. A part del runrun que em fa l'estómac de veure això... Coincideixo amb tu, cal que facis una entrada pel Topo Gigio! Mare meva *_*
    A sobre, ara que sé que hi fan aquesta delícia ja tinc excusa per tornar-hi!

    ResponElimina
  2. el que passa, Laura, és qe x fer una entrada en condicions jo també hauria de tornar-hi, amb la càmera i tal... jaja osigui que no només tens l'excusa per anar-hi, sinó també l'acompanyant!! ;) estic pensant cosetes per demà, ehhh?

    ResponElimina
  3. Ooooh perfecte!!!
    El meu pastís està sobre el marbre de la cuina en l'actitud més sexy possible! :D

    ResponElimina
  4. Com que sóc "contradictor vocacional", m'agradaria recomanar-te que un dia d'aquests baixessis Torrent de l'Olla fins arribar poc abans de Travessera de Gràcia. Hi ha una botiga que crida poc l'atenció, que es diu "Regioni dell'Italia". Si vols pasta fresca hi ha dues opcions o que quedis decebuda per la poca varietat, o que la del dia sigui no del teu gust sinó més enllà. Això sí, la selecció de vins, pastes seques i de salses fa caure de cul a terra. I allà mig, innocentment, hi ha una safata de cannoli. Indescriptibles. No se els del topo giggio, però aquests són d'un altre planeta. El formatge no es fa gens pesat, però és molt dens, la pasta és cruixent i gens oliosa...

    ResponElimina
  5. Sé de quina botiga em parles, però no hi he entrat mai! De veritat que tenen cannoli?? Els aniré a provar tan bon punt pugui, quina alegriaa!!! :D :D

    ResponElimina
  6. Cal una mica de sort, perquè no sempre en tenen. En fi, un dia me n'asseguro que l'endemà en tinguin i t'aviso. Per cert, si li parles en italià al dependent t'arrodoneix la factura per avall (o almenys a mi m'ho fa).

    ResponElimina