28 d’agost de 2011

Croque-madame

Sempre he dit que em rendiria davant de qualsevol francès que em digués quatre coses en la seva llengua natal (ho sé, quina noia tan fàcil!, però què voleu, amb aquells morritos i aquella cantarella... ma petite cherie... ai...! jaja).
Però en realitat no és ben bé així; aquest noi hauria de complir un altre requisit indispensable: saber fer croque-madames.
...i portar-me'ls al llit per esmorzar...
...cada diumenge! jaja


La veritat és que només he menjat un croque-madame a la meva vida, però va donar la casualitat que era EL MILLOR de tot París! El fet que estiguéssim tan afamades que sortíssim corrents del museu d'Orsay i entréssim al primer restaurant que vam trobar us pot fer sospitar que no sóc del tot objectiva... És igual, estava deliciós!


Pels que no estigueu obsessionats amb França, heu de saber que el croque-madame és una variació d'un croque-monsieur (un entrepà de pa de motlle de pernil i formatge amb formatge gratinat per sobre) coronat amb un ou ferrat. Com si perfeccionessis la perfecció, vaja!

El restaurant es deia Les Deux Musées, està just davant del museu d'Orsay i es divideix en una brasserie i una cafeteria. Nosaltres anàvem tan atavalades que vam entrar el restaurant... Quan vaig deixar la motxilla al terra (tota guixada, amb clauers, la típica motxillota d'estudiant) ja vaig tenir un mal pressentiment; llavors vaig veure els collars de perles i les mossegadetes diminutes de les senyores del nostre costat; finalment els preus de la carta van fer que ens aixequéssim i ens disposéssim a fugir (petant-nos de riure). Però llavors ens van dir que podíem passar a la cafeteria: senyors i senyores, vaig pagar 9,5€ per un menú de croque-madame, amanida amb una deliciosa vinagreta de mostassa i beguda, i vaig menjar com una reina!! :D



Tenia tan bon record del meu croque-madame que una nit d'estiu ens vam proposar fer-ne. Però es veu que era un record una mica distorsionat, perquè en comptes de fregir l'ou ferrat el vam fer al forn, i la veritat és que no tinc ni idea de si el que vam fer té nom jaja


Suposo que amb l'ou ferrat hauria estat millor, però la veritat és que estava boníssim i no en vam deixar ni una engruneta! jaja



Croque-monsieur

Untar dues llesques de pa de motlle per la part de fora amb mantega. Col·locar sobre una de les llesques una làmina de pernil dolç i una altra de formatge, preferiblement Emmental o Gruyère; tancar l'entrepà i espolsar-lo amb més formatge per sobre. Posar al forn a gratinar fins que estigui dauradet.

Croque-madame

Abocar oli d'oliva en una paella i, quan sigui molt calent, trencar-hi un ou. Salar i esperar un o dos minuts, tot abocant-li l'oli per sobre amb una cullereta, fins que la clara s'hagi solidificat però el rovell encara sigui líquid. Retirar l'ou ferrat de la paella i col·locar sobre el croque-madame.

"Allò" que vam fer nosaltres

Preparar un croque-monsieur i, abans de posar-lo al forn, prémer la part de dalt amb una cullera per a que quedi com un peti recipient. Abocar-hi un ou i fornejar fins que veieu que la clara estigui sòlida. Si ho saleu després, i no abans de posar-ho al forn, evitareu les taques blanques que ens van quedar a nosaltres!






El dia de la gran bifurcació, el qui va tenir raó no va ser l'imbècil que va baixar de l'arbre per esdevenir sapiens, sinó el mico que va seguir collint fruits i rascant-se la panxa. Els homes no han entès res sobre l'evolució. Qui treballa és el rei dels imbècils - El club dels optimistes incorregibles

5 comentaris:

  1. Tinc ganaaaaaaaaaaa!!!

    ResponElimina
  2. jaja júlia tinc una idea... les protagonistes son quatre amigues que un dia van tenir somnis eròtics amb l'alain (?!!), té a veure amb croque-madames i ha de ser abans de qe marxeuuu!! :D

    ResponElimina
  3. QUAN QUEDEM!?!?!?!?!!? tu cuines, oi? :D

    ResponElimina
  4. la teoria del croque-madame diu que, efectivament, es fa amb un ou ferrat o a la planxa que es posa sobre a sobre del croque-monsieur, però sovint es fa com tu, però fent un forar rodó a la llesca de sobre, posant-hi l'ou al mig i coent-lo al forn (amb la sal al final, tens raó, que deixa unes taques lletges a l'ou).
    sobre les condicions per rendir-te... trobo que no ets massa exigent, a hores d'ara la cua a la porta de casa teva ja deu arribar a parís :-))

    ResponElimina
  5. de veritat?? :O o sigui que no anava tan desencaminada!! jaja no creguis, de moment el timbre no ha sonat... jaja

    ResponElimina