1 de novembre de 2011

Ou ferrat somiat

Ho sé, el nom és una miqueta cursi, però és que el Ferran ja té aquestes coses...

De quin Ferran parlo? Doncs del Ferran Adrià, és clar. Sí sí, així, amb les confiances, que si poca gent ha tingut l'honor d'anar a menjar al Bulli, encara més poca ha pogut fer una recepta seva! Me la va transcriure ell mateix, en un tovalló de paper, amb la típica marca de la tassa de cafè...

D'acord, la recepta va sortir publicada a La Vanguardia, però continua sent del Ferran Adrià! :D jaja i això justifica que pengi una recepta tan fàcil, no?


A simple vista us pot costar distingir un ou ferrat normal d'un ou ferrat somiat. Però fixeu-vos-hi una mica... Bé, deixem que ens ho expliqui el mateix Ferran:

"A un ou li trec el rovell, i fregeixo només la clara en una paella amb el suficient oli d'oliva per a que no toqui el fons i s'enganxi. Deixo que fregeixi bé fins que quedin puntetes. Ho poso sobre un plat i ara fregeixo només el rovell, però molt poquet, només allò just per a que agafi color. Aquest rovell el col·loco sobre la clara anterior i així consegueixo un ou ferrat somiat per molts".

Ah, i no us oblideu d'afegir-hi una miqueta de sal al final! :)


Sé que us esteu preguntant: realment hi ha alguna diferència entre l'ou ferrat somiat i l'ou ferrat tradicional? No es pot resumir tot en ganes de complicar-se la vida? Ens estem tornant bojos? Què serà el següent, l'esferificació?


Totes aquestes preguntes, que també em turmentaven a mi, van desaparèixer instantàniament quan em vaig començar a menjar l'ou en qüestió. Quina cosa tan deliciosa!!!! :D
Més deliciosa que cap altre ou ferrat que hagi menjat mai? No ho crec!
És veritat que amb la recepta d'en Ferran t'assegures que el rovell quedi molt cru, i així sucar-hi pa es converteix en una experiència orgàsmica... Però això també passa quan ho fas en un ou ferrat normal - almenys a mi! jaja



Va, ja esteu tardant a provar-ho i a dir-me si noteu alguna diferència! jaja








 
An apple a day keeps you sexy as hell

24 comentaris:

  1. Oli ben calent, foc fort, i poca estona al foc. Resultat, si no igual, quasi quasi. Ah, i salar després.

    ResponElimina
  2. jajajajja, ets la bomba! m'encanten les teves introduccions!!! petonets guapa

    ResponElimina
  3. Ousss!!! de totes les meneres!!!Petons

    ResponElimina
  4. jajajaja que gracioso, tienes toda la razón!!!
    BESITOs

    ResponElimina
  5. A mi també em queda cruet el rovell fent-lo a l amanera tradicional. Potser perquè la clara no la faig fins que surtin les puntetes, jeje!!

    Molts petonets!

    ResponElimina
  6. Madre mia!!! me comia unos cuantos de esos huevos fritos soñados!!! casi me creo que Ferran te escribió la receta ;) jajaja. Besitos.

    ResponElimina
  7. Marc: tu ho has dit, la recepta clavada!!! :D jaja què faríem sense la teva saviesa, Marc? :)

    Judith: ooh moltes gràcies!! :D jaja un petó guapíssima!!

    Silvia: sísí, posa-me'ls com vulguis que jo els devoro!! és l'aliment perfecte... jaja

    Lorena: verdad que sí? jaja muchos besitos guapa!!

    Moni: és veritat que hi ha molta gent que li fa fàstic el rovell cru... però per gustos, colors! :D jaja

    Alba: mmm és que les puntetes... són un puntàs!! jaja (que fàcil...) un petó guapa!! :D

    Olga: ah que sí? bueno, mis contactos con el mundo gastronómico aún no llegan a tanto.. jaja un beso!! :D

    ResponElimina
  8. Doncs sí que ho provaré! He de confessar que algunes vegades, amb les presses, poso l'ou a fregir amb l'oli poc calent i queden les clares poc enrossides... D'aquesta manera el punt de cocció de cada cosa és infal·lible!

    Petonets!
    Anna

    ResponElimina
  9. Vajaaaaa jo no tinc molta manya per fer ous ferrats tradicionals així que ja pots pensar aquesta recepta em sembla ben difícil...fregir el rovell sol??? a tu t´ha quedat perfecte però crec que jo continuaré igual :)) petonets

    ResponElimina
  10. Carai Anna quin luxe aquest ou d'en Ferran, a veure si un dia el provo d'aquesta manera!!!

    petonets

    ResponElimina
  11. això de les tovallons multiservei .. per signar contractes,, per escriure receptes de cuina .. veig que és molt propi de les estrelles ...!!
    aquest ou somiat té el seu encant..caldrà tastar-ho

    ResponElimina
  12. Ciao Anna and greetings from California! Anna, your english is beautiful. Where did you learn to speak it? So you must be tri-lingual? English, Spanish and Catalan. And maybe a little Italian and French or even Portuguese I am guessing. Thank you for providing a translator since I do not speak Catalan. On paper, Catalan looks like a beautiful language. A mix of Italian, Portuguese and Spanish. I would love to hear it someday.
    By the way, the egg looks a little over fried. Not exactly a dreamy egg, but on any morning that this egg would be offered to me for breakfast, I would always eat it.
    I love your writing style. Cute introduction. Good narrative and you make a common subject interesting. You have a talent. I will be back regularly to read.
    Thank you for your kind comments and for following my silly, little blog.
    Besos from California.

    ResponElimina
  13. es todo como super poético!!! me ha encantado el ou somiat este...pero sobre todo me ha gustado la emoción con la que lo contabas...
    muaaa

    ResponElimina
  14. Anna: És que més val un rovell cru que una clara amb puntetes, no creus? aveure si en provar-ho tu notes alguna diferència! jaja un petó!

    Mª José: jaja no val la pena complicar-se!! Realment fer ou ferrats té la seva complicació, ehh?

    Lídia: sísí, prova-ho, i així em dius el què! :D un petonet!

    Alfons: jeje era una broma això del tovalló... ja em diràs què, si el tastes! :D

    Mario: I'll answer your comment in your blog :)

    Manu: jaja muchas gracias, a lo mejor me he motivado un poco... ;)

    ResponElimina
  15. Intentaré provar-ho. La veritat és que entrar, entra molt bé pels ullls. Gràcies per la recepta. Mentre es pugui sucar-hi pa, tot anirà bé.

    ResponElimina
  16. jajaja, me encanta! eres absolutamente genial! Besitos!

    ResponElimina
  17. Així es veu perfecte i ven sencill de fer m'agrada el probaré.
    Bsts

    ResponElimina
  18. Té una pinta molt bona, la veritat. L'hauré de provar per trobar la diferència amb un de normal. Ah, i tens tota la raó, el millor d'un ou ferrat és xucar pa al rovell.

    Una abraçada!

    ResponElimina
  19. Està clar que el més emocionant d'un ou fregit és poder sucar al rovell, per això ha de tindre el rovell poc fet, però per a gustos, colors, cadascú l'ha de fer com més li agrade. A mi, m'agrada que la clara es puga trencar amb la forqueta o amb el pa, si està massa fredida queda dura i sembla que estigues mastegant plàstic, no us ha passat mai? De totes maneres, aquesta és una recepta de Ferran Adrià i està feta al seu gust que, segons sembla és el gust de molts, però per a fer una cosa tan senzilla també són ganes de complicar-se la vida, no? Potser ho haurem de provar... Besets.

    ResponElimina
  20. No és tan fàcil tampoc fer un ou ferrat, sobretot pels maniàtics com jo, que m' agrada sucar pa al rovell però que la clara quedi molt feta... així que provaré aquesta manera de fer-los.

    ResponElimina
  21. Hola guapa tu

    si quasi et venen ganes de sucar-hi pa, hummm

    mil petonets Susanna

    ResponElimina
  22. No m'agraden els ous ferrats xD no puc amb ells, en canvi a la meva mami li encanten.. un día li faré un així a veure si li agrada...
    petonets!

    ResponElimina