28 de novembre de 2011

Bizcocho de las carmelitas descalzas de Sevilla


De petita era tan ingènua que, ara que he crescut, no deixo que me'n colin ni una (bé, això és el que m'agrada pensar jaja). El cas és que feia molt de temps que havia deixat de creure en els miracles...

... fins que va arribar a la meva vida aquest pa de pessic!


Comencem pel començament... Heu sentit a parlar del bizcocho de las carmelitas descalzas de Sevilla? Bon senyal, suposo que els vostres pares no volien ferir la vostra sensibilitat.

Es tracta d'una cadena: algú et dóna una porció d'una mena de massa mare (es veu que està viva - tindrà sentiments?), i tu l'"alimentes" discontínuament durant 10 dies amb farina, sucre i llet fins que s'ha engreixat prou per a dividir-la en 4 parts. Amb una, faràs un pa de pessic; les altres 3 les donaràs a 3 persones diferents que hauran de repetir el procés.


Algú pot arrufar les celles - monges que van descalces? Si tenien les mans tan brutes com els peus, estem apanyats -, però aquesta cadena té un objectiu tan pur com transmetre sort i salut. I jo, que sóc més romàntica del que us penseu, dic que també es transmet amor! jaja


I què té a veure tot això amb els miracles?
Doncs que, cap quadrada com sóc, vaig voler precisar el got de sucre i el got de farina que li has de donar el primer dia en 250 g exactes... I el pobre, abans ben líquid, va morir de deshidratació tot just al 2n dia.

"RIP monjitas descalzas", es diu la foto. Perdoneu la qualitat blackberry

Estava a punt d'enterrar-lo (al fons de les escombraries) quan l'Aïda, que era qui m'havia donat la massa dins d'un tupper de color rosa, em va dir que esperés al 5è dia, quan li afegeixes llet...


... iiiiii tacháaan! La meva massa tornava a estar vivita y coleando! Davant meu tenia la prova clara de la ressurrecció existeix!! jaja (incís: m'hauria de preocupar que hagi ressucitat al cap de 3 dies, com Jesucrist a la Bíblia? No, si encara seria un pa de pessic sagrat i nosaltres ens el vam menjar tan tranquil·lament...)

Però és que no em digueu que no és un miracle que ALLÒ (vegeu "RIP monjitas descalzas") es convertís en un pa de pessic tan apetitós com els de les primeres fotos! Súper esponjós, amb trossets d'ametlla dissimulats però notables, i un subtilíssim regustet de taronja...
No se m'acut res millor que sucar-lo en llet o en xocolata desfeta per a que quedi ben xop i ens endolceixi la llet, la xocolata i el dia! :D


És possible que les carmelitas sevillanes em renyessin per no haver-hi afegit poma a dauets (ho sento, però a ma germana no li agrada) ni panses desossades enfarinades (ho sento, però ECS). També és veritat que una de les gràcies de la recepta és que es fa sense cap instrument modern, ni batedora ni nevera, i jo vaig enfornar-lo en un motllo de silicona... Però la resta de la recepta la vaig seguir de pe a pa! jaja

(bé, excepte quan ma mare va remenar el dia 9, que NO TOCAVA! jaja Ella, que tantes tonteries m'aguanta i que ara tenia mig marbre de la cuina ocupat amb un bol amb olor de fermentat i unes bombolles gegants i súper sospitoses, li va acabar agafant carinyo al bitxo i va decidir remenar-lo per a que marxessin les bombolles!! jeje)



 
Per si algú vol enriquir encara més els seus coneixements sobre aquesta tradició centenària (?), deixo escrites les indicacions per al procés de gestació, nutrició i part del nen! Com a conclusió del cas, podem extreure que mai, mai, hem de perdre la fe :)




Bizcocho de las carmelitas descalzas de Sevilla


Partim d'una massa líquida i grumollosa que algú molt considerat ens ha regalat, i comencem el procés un dijous (jo vaig desafiar el dogma i vaig començar un dissabte, però és que sabeu allò d'enrecordar-vos d'una cosa quan ja esteu al llit, ben tapadets i amb els ulls que se us tanquen...? Em va passar dos dies seguits).

DIJOUS - aboques un got de sucre i un got de farina sobre la massa. NO ho barregis!!
DIVENDRES - barreja, amb una cullera de fusta.
DISSABTE - NO ho toquis!
DIUMENGE - NO ho toquis, t'he dit!
DILLUNS - aboques un got de sucre, un got de farina i un got de llet sobre la massa. Altre cop, NO ho barregis!
DIMARTS - Ara sí, barreja-ho. Amb una cullera de fusta, eh?
DIMECRES - Avui no ho toques...
DIJOUS - ... ni avui tampoc...
DIVENDRES - ... ni tampoc avui!
DISSABTE - Ha arribat el gran dia! :D (ara no te n'oblidis!)
Separa 3 gots de la massa i posa'ls en 3 tuppers diferents. A la massa restant (també és un got, aproximadament) li afegeixes:

- 2 gots de farina
- 1 got, o 1/2 got, de sucre (i jo vaig posar-ne... 3/4! jaja)
- 1 got d'oli d'oliva o de girasol
- 1 got de llet
- 1 got de nous, o d'ametlles, picades (jo, ametlles! jeje)
- 1 got de panses desossades prèviament enfarinades (obviable...)
- 1 sobre de llevat
- 2 ous sencers
- 1 poma tallada a trossets
- 1 pessic de sal
- Una mica de canyella
- Una mica de vainilla (jo, el contingut de mitja vaina)
- Ratlladura de taronja

Es barreja bé (amb cullera de fuuusta) i al forn, a 180ºC, entre 40 i 45 minuts - boníssim! :D







Is that weird, taking my Louis Vuitton bag camping? - Jessica Simpson

37 comentaris:

  1. Ho vaig veure als Fogons de la Bordeta! no se si tindria tanta paciència com vosaltres... però veient el resultat potser m'ho repensava. Molts petonets

    ResponElimina
  2. ohhh!!que graciós tot el procés....!! i si, has de tenir molta paciència, però amb la pinta que fa segur que val la pena!!

    muasmuas

    ResponElimina
  3. M'encanta com ho expliques tot, jajaja!! Vale, però a mi el falta que algú el regali una mica de massa sagrada!
    Té molt bona pinta, es veu molt melós i jo sí li posaria poma i panses i més coses si calen!

    Mlts petonets!

    ResponElimina
  4. que suerte haberte hecho con esta receta porque debe ser una delicia, todo lo monjil es ideal!
    besotes

    ResponElimina
  5. Judith: no es necessita tanta paciència, en realitat! jaja Tampoc has de fer gaires coses, només l'últim dia :) I sí, el resultat ho compensa tot! Un petonet :)

    Lídia: Tu ho has dit, val molt la pena! I si t'ho prens amb humor, encara més ;)

    Alba: Moltes gràcies!! Doncs aveure si trobes algú i fas una versió més completa i fidel a la recepta! jaja Un petonet guapa! :D

    Manu: sí es verdad, no sé que tienen las monjas que lo hacen todo bueno... será inspiración divina! jaja Un beso! :)

    ResponElimina
  6. Defininitvament les masses mare no estàn fetes per mi, em fan por! I esperar tants dies, em sembla que tampoc podria, quin cas!
    Molts petonets.

    ResponElimina
  7. je je je... genial, a mi també em va arribar una vegada fa molt de temps... sembla impossible però funciona :)

    ResponElimina
  8. Anna,
    Quan he començat a llegir el teu post, pensava que ens prenies el pel.
    Això de la cadena d'aquesta massa sagrada m'ha descolocat!!!
    Que consti que et crec perquè he vist que et contestàven en el mateix sentit; mai m'ho haguès pensat.
    Bé, de totes formes, em sembla genial el resultat final.
    Deu ser que com és una massa sagrada ja té molt de guanyat, jejejeje.
    Petonets.

    ResponElimina
  9. ohhh vaya yo estudié en las Carmelitas pero de Cartagena... y no hacían cosas tan ricas... ;-) vaya bizcochooo!!! me tomaba un trocito ahora mismo!

    ResponElimina
  10. Qué gracioso proceso de hacer el bizcocho. Nunca había oido nada igual. Si es que las monjas son muy sabias. tomo nota!!. se ve delicioso.!!. Besos

    ResponElimina
  11. A mi em va arribar aquest estiu i tot el poble l´ha fet perquè jo vaig regalar massa i així...Tinc la foto però no l´he publicat....Ara les monges tenen molt de temps, oi?

    ResponElimina
  12. Me muero de risa! eres un caso... me encanta el bizcocho y ya mismo corre al cuaderno de notas.
    Pero seguro que si lo hago este va con manzanas.
    BESITOs
    http://notasenmicocina.blogspot.com/

    ResponElimina
  13. jajaja ja t'ho ha dit la Judith, a nosaltres també ens va arrinar i ho vam viure com una experiència!! Fins i tot vam fer un àlbum al facebook dels Fogons per veure l'evolució!! :P
    El resultat és realment espectacular, eh?
    PEtonets guapa
    Sandra

    ResponElimina
  14. Madre mía!!! el resultado bueno-buenísimo, qué cosas se aprenden.
    Un besito

    ResponElimina
  15. había oído algo pero no me hacía la idea! increíble la pinta, pefecta, ¡me he reído mucho con tu entrada!!

    ResponElimina
  16. Qué bizcocho más ideal para el desayuno, daría todo por tener un trocito para mañana ;)

    ResponElimina
  17. Quina passada! No tenia ni idea de que existís una cosa així, ara necessito que algú me'n regali! hahaha
    I amb la poma ja deu estar per morir-se!!

    (a veure si anem pensant en un dinar/sopar de retrobament :D)

    ResponElimina
  18. jajaja, cómo me río contigo!!! Te ha quedado un poquito de ese rico bizcocho??? ;) Petonets.

    ResponElimina
  19. Moni: no et pensis, que jo també sóc enemiga de les masses mare... però és que aquesta és adorable!! jajaja Això sí, paciència ;) Un petonet!

    Marc: moltes gràcies!! :D ningú donava ni un duro per la massa, ehh?? jaja i mira!

    Gemma: jaja de veritat? vés a saber quants anys fa, que volta aquesta massa!! jaja un petó guapa! :D

    Kui_netes: no donaaa, com vols que us enganyi amb una cosa tan seriosa? jaja Doncs mira, sí que és veritat, sí, que jo m'ho vaig menjar i era real! :D jaja un petó ;)

    Nieves: a que sí? es que este bizcocho apetece a todas horas!! sería que tus monjas no iban descalzas como debían... jaja

    Anna: eso estábamos discutiendo, la sabiduría mongil.. que está muy rica! jaja Un beso guapa! :D

    Cristina: de veritat?? quina gràcia!!! jaja Bé, em sembla que porten uns quants anys fent aquest pa de passic, perquè la gent m'està comentant que el van fer fa moltíssim temps!! :O jaja Un petonet i a veure si t'animes a penjar la foto! :D

    Lorena: pues ya me contarás cómo queda con manzana, aunque tendrás que crear una masa madre primero, eh? O que alguien te la pase! :) Me alegro que te gustara el post jeje

    Sandra: jaja síiii, fa moltíssima gràcia seguir el procés! No he vist l'àlbum però segur que no és tan accidentat com el meu.. jaja un petó guapa! :D

    Clemenvilla: Tu lo has dicho, BUENÍSIMO! :D jeje Ya lo dicen, no te acostarás sin saber una cosa más! :)

    Antonia: muchísimas gracias! :D pues mira, ahora lo ves con tus propios ojos.. a ver si algún día te llega y lo puedes hacer tú! jeje

    Miss Cupcake: bueno, hay muchas otras recetas de bizcocho, y por suerte son bastante fáciles!! :D Es que un desayuno con bizcocho, es otra cosa, verdad? ;)

    Laura: jaja si vols moure fils perquè t'arribi una miqueta!! :D (bueno, no et prometo res... :S) síiiii quan tornes??? tenim uns croque-madames pendents i unes posades al dia HIPER necessàrieeees!! :D Quines ganes de veure-us!! :)

    Olga: jaja muchas gracias, por desgracia hace días que se terminó... Culpa a mi padre, que lo devoraba! jaja Un beso guapa! :D

    ResponElimina
  20. M'agrada la cuina cassolana i que mereix de temps per fer-se, però aquesta recepta demana la paciència que només tenen les persones que es dediquen a la contemplació divina.
    Has pensat dedicar-te a la vida monàstica? Perquè paciència en tens molta. Ha,ha,ha.
    Salut.

    ResponElimina
  21. He oido hablar dl bizcocho pero nunca me han regalado la masa ni me he decidido a empezarla. Se ve riquísimo desde luego.
    Saludos

    ResponElimina
  22. Xisco: home no em diguis aixòooo!!! jaja la veritat és que és una opció que tinc absolutament descartada... amb paciència no n'hi ha prou, per dedicar-se a això!

    Maria Dolores: pues a ver si cae en tus manos, porque está tan rico como parece! :D jaja un beso! :)

    ResponElimina
  23. A mi el que realment em sorpren, es la teva forma tan agradable d'escriure.

    Ara mateix mentre la llegia, buscava més el teu sentit de l'humor i la teva sana ironia, que no pas el resultat de la recepta, que no tinc cap dubte que deu ser bo. Et felicito..!.

    Petons.

    ResponElimina
  24. No te creas que eres la unica en ser ingenua ..yo e llevaba la palma de pequeña ..solo faltaba que realmente volaran los elefantes ..jaja . Este bizcocho es buenisimo yo tengo un libro de recetas de pasteleria de los Conventos ..y esta receta parecida la tiene ...que rica bsssMARIMI

    ResponElimina
  25. crec que van descalces per que amb un pa de pessic així no els hi calen ... sempre leviten!!

    ResponElimina
  26. Ja, ja! com m'he rigut quan creies que la massa havia passat a millor vida...
    Ho he vist en algun blocs i és ben curiós aquest pa de pessic.
    Segur que boníssim. Petons

    ResponElimina
  27. wow...your recipe is tooooooo good...cant wait to try now..:P
    Tasty Appetite

    ResponElimina
  28. Yo estoy en ello...sin gluten!! así que me lleva un día más, porque como nadie tiene la masa madre sin gluten, tuve que elaborarla.
    Hoy me toca remover y hasta el miércoles, no puedo elaborar y probar éste bizcocho... le tengo muchas ganas, porque todos habñais maravillas de el.

    Ya os enseñaré!!
    Bicos

    ResponElimina
  29. omy...looks divine...wonderful preparation..:)
    Tasty Appetite

    ResponElimina
  30. Ricard: moltíssimes gràcies, m'he emocionat i tot!! :D jaja un petó!!

    Marimi: realmente está buenísima!! jaja pues debíamos ser las dos ingenuas de turno... y con mucha honra, que no? :)

    Jay: I see you really liked it, as you commented twice... haha thanks anyway!! :D

    Loveforfood: you really must, I'm coming to your site right now as it sounds pretty good!! :D

    Marisa: vale, esperaremos y a ver qué tal!! Aunque no hay mucha emoción porque seguro que te sale genial ;) Un beso guapa!

    ResponElimina
  31. Carai després d' un procés tan llarg i de fer "moviments" que no tocaven, veig que t' ha quedat un pa de pessic espectacular...

    ResponElimina
  32. Todo un misterio este bizcocho y todo un milagro. Gracias por compartir la receta y tus vivencias.

    Besos.

    ResponElimina
  33. Estava boníssim =3 Les meves companyes de pis n'han quedat encantades xD

    ResponElimina
  34. Touche. Great arguments. Keep up the amazing work.

    Feel free to visit my page kabaata.com

    ResponElimina
  35. Hi there! This post couldn't be written much better! Looking through this article reminds me of my previous roommate! He always kept preaching about this. I will send this information to him. Fairly certain he'll have a good read.
    Many thanks for sharing!

    Here is my blog post ルブタン靴

    ResponElimina