17 de desembre del 2011

Spaghetti alla Norma

Calma, calma! Sé que quan heu vist que, després d'abandonar despiadadament el blog reapareixia amb un simple plat de pasta, heu estat a punt d'imprimir la meva foto i pintar-me bigoti. Però abaixeu els bolis i doneu-me un segon per a explicar-me! jaja


En primer lloc, si no he actualitzat ha estat perquè tenia exàmens, i com tothom sap la base alimentícia dels estudiants són els carbohidrats (yupiiii). Així doncs, tocava una recepta estudiantil!
I en segon lloc, aquest no és un simple plat de pasta...

...és un volcà!!! :D


Una miqueta d'imaginació si us plau! Els daus d'albergínia són roques; la salsa de tomata, lava; el formatge ricotta, neu; i l'alfàbrega és l'herba!! Teòricament és el volcà Etna, perquè la recepta és siciliana (espera, neu sobre lava?!).

Però no només és un volcà en aquest sentit: després del primer mos em pensava que em moria, quina cosa tan deliciosa!! Deliciosa he escrit? DELICIOSA és molt més adequat! jaja
La combinació de sabors és simplement perfecta, la ricotta aporta una cremositat que us deixarà amb la boca oberta (val la pena que la busqueu en alguna botiga de delicatessen, jo em vaig patejar tot Sant Cugat per trobar-ne i quan arribo a casa veig que la recepta original és amb ricotta salata... Porca miseria! jaja), i la salsa de tomata...

Ah, la salsa de tomata. Sempre que en menjo de casolana, amb tomàquets naturals i ceba sofregida, juro que mai més recorreré a la salsa de pot - només us dic que em vaig acabar tota la que havia sobrat a cullerades. Directament de la paella, jo soleta. Orgàsmic, ho deixo aquí! jaja


I no em puc despedir sense fer-vos una advertència: no mengeu MAI amb la música de Paolo Conte de fons.
Us explico. Per ambientar una mica, i en comptes de posar un fragment de l'òpera "Norma" de Bellini (que diuen que donà nom a la recepta), vaig posar una de les poques cançons italianes que conec però que és una de les meves preferides, Via con me, de Paolo Conte.
Encara que és ideal per a ballar pel carrer (qui? jo?), el ritme és tan i tan ràpid i els spaghetti estaven tan bons que vaig acabar menjant a tota pastilla, tant, que gairebé m'ofego! jajaja I jo vinga a canviar de cançó, i cada una era més ràpida que l'anterior... en fi!


La recepta que us penjo és una adaptació pròpia, fruit de la que va publicar la revista Cuina i la de la meva idolatrada Marzella (la que em va ajudar amb aquests i aquests). No feu cas de la foto: talleu l'albergínia molt més petita perquè és més còmoda de menjar, i serviu amb molta, MOLTA més salsa de tomata!! jaja




Spaghetti alla Norma

INGREDIENTS
(per a 2 persones)

1 albergínia mitjana
sal
oli d'oliva verge extra
1 ceba petita, tallada finament
2 grans d'all tallats a làmines molt fines
3 tomàquets madurs, pelats i tallats maldestrament
30 g de ricotta. Si pot ser salata millor, però amb la normal queda genial
Fulles d'alfàbrega fresca
170 g d'spaghetti (o rigatoni, o fussili...)


1. Tallar la punta verda de l'albergínia i trossejar-la a dauets petits. Posar-la durant una hora en un colador amb sal, i un plat a sota, per a que perdi l'amargor.
2. Passar l'albergínia per aigua, eliminant l'excés de sal, i assecar-la amb paper, prement-la una mica per a que expulsi el màxim d'humitat possible.
3. Abocar força oli d'oliva verge en una paella i, quan sigui molt calent, posar-hi els daus d'albergínia. Quan siguin tendres, retirar-los i reservar-los sobre paper de diari.
4. Posar oli en una altra paella i abocar-hi la ceba. Un cop sigui daurada, afegir els grans d'all i deixar coure uns segons tot remenant. Incorporar els tomàquets, apujar el foc i coure durant 8 o 10 minuts.
5. Posar aigua a bullir. Quan arrenqui el bull, afegir sal i després la pasta. Un cop la pasta estigui al dente, escórrer i muntar els plats: formar una muntanyeta d'spaghetti, abocar-hi la salsa per sobre i col·locar una cullerada de ricotta a sobre de tot. Repartir els daus d'albergínia pel voltant, i escampar l'alfàbrega tallada a trossets per la part blanca dels spaghetti.
(la Marzella, en canvi, afegeix l'albergínia a la salsa de tomata durant un o dos minuts, i després ho barreja tot amb la pasta, la ricotta i l'alfàbrega).






PD: El gust d'aquests spaghetti em sonava d'alguna cosa... I és que els ingredients eren els mateixos que els de la pizza Siciliana de Dar Poeta! :D





(...) Zapato que en unas horas buscaré bajo tu cama, con las luces de la aurora, junto a tus sandalias planas, que compraste aquella vez, en Salvador de Bahía, donde a otro diste el amor, que hoy yo te devolvería - Jorge Drexler

22 comentaris:

  1. Quin retorn! Mira, perquè em queden pocs dies aquí i no acabaria els ingredients, si no, ara mateix sortia corrent cap al súper! Me la guardo per quan torni ;)

    I a veure si anem pensant en un dinar/sopar de reunificació!!! Moltíssims petons de neu/ricotta!! (ahir va nevar :D)

    ResponElimina
  2. Sempre que llegeixo les teves receptes acab rient i amb una fam que em mor. Ha,ha,ha. Gàcies per les dues coses.
    El volcà aquest fa mengera. Bé, esper que t'hagin anat bé els exàmens. Salut i Bones festes.

    ResponElimina
  3. Laura: jaja si vols els fem quan quedem, jo encara tinc ricotta!! jeje quan tornes?? ja en tinc ganeeeees!! :D :D ooh berlín nevat que boniic, tu sí que em fas enveja :)

    Xisco: moltíssimes gràcies a tu!! :D A veure si t'animes a fer-los, que queden boníssims jeje Els exàmens m'han anat prou bé... l'important és que ja estic! jaja Bones festes a tu també :)

    ResponElimina
  4. Estic amb el Xisco, jo també em pixo amb les teves entrades! :D Ets la bomba... com aquest plat de pasta! Aquesta recepta fa temps que la tinc pendent, i tal com la descrius s'ha de provar ràpid!

    Ah! un plat de casa sempre és cosa important! ;)
    Petonets guapa
    Sandra

    PD: jo trobo la ricotta al mercat fàcilment, però és que a Sants-Hostafrancs hi tenim de tot! jijijiji

    ResponElimina
  5. Ja, ja, ja! Doncs sento repetir-me, però jo igual que els companys que t'han fet comentaris, entrar aquí és un no parar de riure. El meu marit em mira i deu pensar que no estic mirant blocs de cuina...
    No se com t'han anat els exàmens... però suposo que si vas menjant aquests plats t'aniran de meravella.
    Petonets maca!

    ResponElimina
  6. Una maravella, com sempre!! Ja els faré un día... un petò enorme!! ¿Tots els exàmens i això bé?

    ResponElimina
  7. Qué bueno lo del nombre. La verdad es que le va perfecto. Se ven deliciosos. Me ha hecho gracia descubrir que conoces Menorca. Yo me paso allí 3 meses de verano y también en invierno 15 días en Salvador de Bahía, Me ha encantado lo de Jorge Drexler. Un beso y feliz Navidad

    ResponElimina
  8. Sandra: l'has de provar, ja veuràs que deliciós! jaja Moltes gràcies :) Quina enveja que em fas amb això del mercat de Sants-Hostafrancs, jo a Sant Cugat vaig passar com per 4 botigues abans de trobar-ne!! jaja un petonet :)

    Eri: oooh moltíssimes gràcies!! jeje No m'han anat de meravella però tampoc em puc queixar, deus tenir raó que aquests spaghetti em van donar energia jaja Un petonet guapa!! :D

    Neus: a veure si és veritat, que els fas, i després m'ho comentes jeje! Els exàmens regular, però bé, ja han passat!! A tu què tal? :) Un petóo!!

    Anna: sí, hace muchos veranos que voy, es tan bonita!! Y la canción de Jorge Drexler me encanta :) Feliz Navidad a ti también!! :D

    ResponElimina
  9. Té molt bona pinta! L'hauré de provar. Per cert, l'altre dia vaig provar un "sugo di Sicilia" fet a base de salsa de tomata, albergínia, ricota salada, tàperes i olives. Casualitat?
    I sí. Encara que en Paolo Conte sigui un crack, això s'ha de degustar amb AQUESTA música de fons.
    http://www.youtube.com/watch?v=hxdiJ74AL5Y&feature=related
    El millor fragment de Puccinni i m'atreviria a dir que de tota l'òpera italiana, i de quina òpera és? De Norma, es clar!

    ResponElimina
  10. HORROR!!!! Estúpid de mi!! Això que t'he publicat no és Norma sinó Tosca. (Pico repetidament el cap contra la paret). De tota manera, la meva opinió sobre el fragment segueix essent la mateixa.

    ResponElimina
  11. Ai Marc que m'has espantat!!! jaja Anava a dir: "Norma és de Puccini i jo va i publico que és de Bellini?!" jaja Et prometo que el proper cop que els faci/ cuini pasta, serà això el que escolti!! :D Moltes gràcies per la recomanació ;)

    (quina casualitat això del Sugo de Sicilia!! jeje)

    ResponElimina
  12. Si amb aquest volcà no aproves els examens aquí ha fallat la Norma, la Marzella i companyia...Norma és una òpera cabdal..Preciosa. No m´estranya que s´hagin inspirat per fer el plat...És l´evolució de la història.

    ResponElimina
  13. Sempre ens treus un somriure!! Ànims amb aquests exàmens, si no has acabat. Amb aquests plats recuperes forces segur!
    Petonets.

    ResponElimina
  14. jajaja!! com m'agrada llegir-te i com em ric! podries ser monologuista, jo et vindria a veure segur!!
    El volcà téuna pinta, sobretot despés de llegir-te. Escoltaré la cançó només per imaginar-me el ritme al que menjaves els spaguetti.

    molts petonets guapa!

    ResponElimina
  15. jajaja, com ets!!! Jo, encara que sigui una mica iaia, també soc estudiant, aleshores he pensat que un plat d'aquests també m'aniria be, no? ;) Petonets.

    ResponElimina
  16. ja se't trobava a faltar... sobretot aquestes explicacions que ens fas que sempre són molt gracioses. I la veritat és que aquesta pasta té una pinta..immillorable! espero que els examens hagin anat molt bé!

    petonets

    ResponElimina
  17. M´agrada la pasta feta com l´has fet!!! tu sempre amb bon humor. ja ja!!! Petonets

    ResponElimina
  18. Si te alimentas así de bien los exámenes saldrán perfectos.
    Besos

    ResponElimina
  19. (Passo directament a la música, perquè obvio l'excel·lent pinta del menjar i l'escrit que fins i tot li fa competència).
    Això em passava a mi quan dinava sol algun migdia (ja et pots imaginar com m'atragantava mentre escoltava Bang-B-B-Bang Go!)! Vaig provar amb la ràdio, i igual... Al final em vaig fer una llista de reproducció només amb lentes i calmades, especialment pensada per païr tranquil·lament un bon àpat xD. Li faré alguns retocs i ja te la passaré!

    ResponElimina
  20. pués si que para ser un simple plato de pasta de estudiantes... te HA QUEDADO GENIAL, ES UN RECETÓN!!! vamos que estoy aquí sin cenar y babeando!!! NECESITO MÁS CARBOHIDRATOS YAAAA!!!
    Besitos y FELICES FIESTAS!
    Nieves.

    ResponElimina
  21. Cristina: jaja esperem que no fallin!! No he escoltat mai Norma, però pel que dius em sembla que m'hi hauria de posar jeje! Moltes gràcies per passar-te :)

    Nelson: It's great having you here, and I'm so glad you enjoyed my blog :) I'll visit yours right now!!

    Moni: sí que he acabat, però tan cansada que m'hauré de fer un altre plat d'aquests!! jaja Molts petonets guapa :)

    Alba: jaja D'acord, ja et guardaré un seient a primera fila!! jajaja No, no serviria ni de conya... Ja veuràs que la cançó és encara més fantàstica que el plat :) Un petonàaas!!

    Olga: però si aquest plat no té edat, raça ni sexe!! jaja Un bon plat d'spaghetti amb una salsa deliciosa és un plaer universal :) Un petonet guapíssima!

    Lídia: moltíssimes gràcies, que ets maca!! Els exàmens m'han anat prou bé, ara a esperar les notes jeje Un petó gegant! :D

    Silvia: si la tastéssis encara t'agradaria més ;) jaja Un petó guapa!!!

    Maria Dolores: exactamente, esa es mi filosofía! Es que los estudiantes necesitamos mucha gasolina ehh?? jaja Un beso gracias por pasarte! :D

    Jordi: jajajja quina gràcia, de veritat que et vas fer una llista??? m'encantaria que me la passessis!! :D Un petonàs!!

    Nieves: ayyy que no es bueno reprimirse, mañana date un gusto y cómete un buen plato de estos!!! :D jaja Muchas gracias por pasarte, y felices fiestas a tí también guapa! :D

    ResponElimina
  22. els espaguetis a la norma són boníssims, sobretot per als que ens agraden molt les albergínies. molt bona la presentació en volcà, anna, no m'importaria tornar a sopar aquest plat.

    ResponElimina