21 de novembre de 2011

Restaurant Doña Oranda

Ron, sucre i un toc de llima, aigua de sifó i fulles de menta en gel picat?





A mi no menganyen (que nos digan la verdá), el mojito del Doña Oranda porta alguna cosa més, alguna cosa capaç de convertir una gèlida nit de novembre en una festa de temperatures tropicals - i no estic parlant de substàncies al·lucinògenes, per favor, sinó d'una espècie de màgia que ens transportarà a la Cuba autèntica!! :D





Comencem el nostre viatge asseient-nos en un vagó-restaurant de fusta polida, per les finestres del qual passen imatges d'un país en blanc i negre, anclat en el passat. Si al principi ens desconcerta una mica la carta ("mariquitas"? "plátano a puñetazos"?!), el servei, atent i ràpid, ens ajuda a situar-nos.

     

(aquest parell formen part de la decoració, no del servei jaja)

Compartim una torrada absolutament deliciosa: la poma, entre àcida i dolça, combina a la perfecció amb la cremositat de l'alvocat i una quantitat indecent de formatge brie fos, que s'amuntega sobre el pa cruixent... mmmm jajaja Només de recordar-la se'm fa la boca aigua! Costa 9,10€, però és que és immillorable!! :D 


Després ve el plat fort, el Plat Degustació, que recull algunes de les especialitats de la cuina cubana per 15,80€ (prou generosament per a que el compartim! jeje).

Hi trobem arroz congrí (a dalt a l'esquerra), un arròs saltejat amb frijoles boníssim; iuca frita (al centre), que us recordarà a les patates fregides però amb molt més de sabor (us ho dic jo!); diversos talls d'una carn que es desfà a la boca, molt especiada i súper gustosa sense pecar de picant; i els meus dos preferits, la ropa vieja (a baix a l'esquerra), que és carn de vedella guisada amb salseta de tomàquet, i el tamal (el quadradet groc sobre l'ou i el tomàquet cherry), que encara no sé què ben bé que és - en essència, una massa a base de farina de blat de moro que fa que t'estremeixis de plaer!! jaja


Altres tapes, com ara les quesadillas o el tamal farcit amb salsa, també et deixaran sense paraules, perquè en aquest restaurant saben cuinar, i molt bé (i jo que encara no he tingut l'oportunitat de tastar el seu asado!). Entre setmana fan un menú de migdia a 11€, o a 6,5€ si només volem un plat, poc variat però de qualitat.
Malgrat tot, no és només la cuina el que ens fa sospirar pel Doña Oranda, sinó el tracte càlid i l'ambient festiu que s'hi respira. No és precisament barat (el mojito, imprescindible, surt a 5€), però la relació qualitat-preu és molt bona i de tant en tant tothom necessita una ració d'alegria a la vida!! :D


 

Restaurant Doña Oranda
C/ Lluís Companys, 36
Sant Cugat del Vallès, Barcelona
Telf. 93 675 97 40




Ah, la rutina! La rutina cansa, la rutina mata l'espontaneïtat, esbrava les bombolles de la vida i les converteix en desídia - Quim Monzó

26 comentaris:

  1. Ostres, quin ritme, no pareu, eh?
    La torrada de poma, formatge i alvocat té una pinta sensacional, gairebé de plat únic!

    ResponElimina
  2. jaja sí, estic on fire últimament... jajaja és broma! ;) Doncs la veritat és que, si no l'arribo a compartir, potser sí que podria haver estat plat únic, perquè era contundent-contundent! jaja Un petonet guapa!

    ResponElimina
  3. ohh!! quina pinta el menjar! a mi els mojitos m'encanten... a l'estiu és un imprescindible quan sortim a sopar o a fer el got!!
    muakis

    ResponElimina
  4. Hola... He descobert el teu blog al tornar la visita que has fet al meu. Ja m'he fet seguidor i així no em perdo les novetats.

    Ricard

    ResponElimina
  5. ohhh que mojitos más ricos y que platitos... esas tostas se ven deliciosas! Besitos y que bien te lo pasas!! yupiiii!

    ResponElimina
  6. Sí que ho passes bé anant de restaurants, eh? Menuda pinta. M'encanten les recomanacions, encara que per la distància no podré anar. Ho tindré en compte. Besets.

    ResponElimina
  7. Me l'havien recomanat mil vegades (crec) i mai en feia cas, però ara em moro de ganes d'anar-hi! Tens un do per combinar fotos amb adjectius llaminosos i fer salivar a tot lector! =)

    ResponElimina
  8. M'apunt el lloc per quan em toqui anar per terres del Principat. Una pinta collonuda.
    Veig que t'ho passes molt bé a l'hora de menjar.
    Salut.

    ResponElimina
  9. ostres, la torrada té una pinta... ho provaré a veure si l'encerto :)

    ResponElimina
  10. Lídia: completament d'acord, el mojito és un must de l'estiu!! :D i aquest és... deliciós!! jaja

    Ricard: me n'alegro, espero que t'agradi, de veritat!! :) Un petoneet!

    Nieves: jaja deliciosas es poco!! sí que me lo paso bien sí ;) jeje

    Asela: per què amagar-ho, la veritat és que disfruto molt!! jaja És una pena que no puguis venir, però bé, algun dia! jaja

    Antonia: bueno, está en Sant Cugat, pero vale la pena un viajecito en ferrocarriles, que no es tanto rato! :)

    Jordi: oooh no em deixis comentaris tan macos que em fico vermella!! jaja Tu fes-me cas, val MOLT la pena! :)

    Xisco: jaja síi m'encanta!! Ja em diràs el què, si ho proves :)

    Mandarina: doncs sí, ni ho havia pensat però es pot provar perfectament a casa... jaja Ja tenim sopar! :D Un petonet! :D

    ResponElimina
  11. Eres una crack Ana!!! Tu forma de contar las cosas es divertidísima!!! Besitos.

    ResponElimina
  12. Que bien me sabe la comida Cubana y los mojitos!!! Viví en Miami un par de años y allí esta como sabrás lleno de cubanos y además de conservar amigos, conservo el gusto por sus platos, su música y su forma de vivir.
    Esa super tosta se sale de la pantalla!
    BESITOs
    http://notasenmicocina.blogspot.com/

    ResponElimina
  13. Aaaarf, ara mateix m'has fet entrar unes ganes boges de mojito!! (em costa poc, tot s'ha de dir! jajaja) i també de tastar el menjar cubà, a mi segur que m'encantaria!
    Petonets maca
    Sandra

    ResponElimina
  14. Molt interesant.. mai he tastat el menjar cubà i sembla deliciós.

    ResponElimina
  15. quina pintaza!!!! la comida cubana es maravillosa... sencilla y sabrosa!!!

    ResponElimina
  16. no hi he estat mai tastant la carta ... però si, i MOLTES !!,al vago de tren ... de mojitos.... els millors que he tastat mai!! amb mooolta menta... i un sabor que enganxa..confirmo al peu de la lletra tot el que dius ... que es tota i na mas que la verdá...

    ResponElimina
  17. Olga: oohh muchísimas gracias, sigue dejando comentarios como ese y me subirán los humos!! jaja Un beso guapísima! :D

    Lorena: no sabes la envidia que me das, me encantaría viajar a Miami o Cuba (o cualquier lugar de la zona!! jaja)! Tienes toda la razón, es un ritmo de vida tan diferente al nuestro... A mí también me encanta!! :D jaja y no lo podrías haber resumido mejor, se SALE de la pantalla! jaja

    Sandra: doncs mira, ja ho saps, no et queda gaire lluny!! :D A mi em passa el mateix amb els mojitos, no els hi puc dir mai que no... jajaj

    Anna: l'has de tastar, és tan deliciós com sembla!! jaja Un petonet!! :)

    Manu: uy manu que te me estás catalanizando! jaja Tienes toda la razón: sin complicaciones, y con mucho sabor! :D

    Alfons: oooohhh per fi algú que corrobora la meva opinió!! jaja (a través del blog) Eh que són uns mojitos increïbles?? També són els millors que he tastat mai!! :D Moltes gràcies pel comentari, jeje! :) :)

    ResponElimina
  18. No saps com me n'alegro que hagis deixat un comentari al meu blog, no et coneixia i amb aquesta entrada m'has transportat de nou a Cuba, bona gent, el meu clima perfecte, las mariquitas y los tostones, el congrí, la ropa vieja i ummmmm ........... aquests mojitos ............
    No conec aquest restaurant, però després de la teva recomanació m'ho apunto per quan baixem amb temps a Barcelona.
    Vaig a seguir donant una volta pel teu blog, veig coses molt interessants !!!!!!!!!
    Petonets

    ResponElimina
  19. Quina bona pinta! Caldrà acostar-s'hi un dia d'aquests.
    Per cert, el mojito no tindria un punt entre àcid i amargant al final de tot, que li donava un gir totalment diferent al dolç monòton habitual i que el feia, com ja dius "un mojito especial"? Doncs (probablement) el que du és ANGOSTURA. Sí, una espècie de licor/salsa increïblement amargant ell tot sol, però capaç de donar noves dimensions a tots els còctels dolços amb rom (mojito, cubalibre...).

    ResponElimina
  20. Aiiss...la torrada, la torrada quina cosa més irresistible.

    ResponElimina
  21. sounds irresistable n hearty..
    first time here...love your space..
    very interesting posts with excellent cliks..
    Am your happy follower now..;)
    do stop by mine sometime..
    Tasty Appetite

    ResponElimina
  22. Ets la bomba! m'encanten els teus posts. Vene ganes de tastar el mojito, pero la torrada...per mi és la guanyadora!! :P

    molts petonets!

    ResponElimina
  23. Avui he fet la primera aproximació a la cuina cubana... el "plátano a puñetazos" és una gran cosa... I això que no m'ha sortit bé. Quan em quedi com ha de quedar és excepcional.

    ResponElimina
  24. Mira-te'l ell!! :D M'alegro que t'hagi sortit bo, segur que el proper cop et quedarà perfecte ;) Un petó Marc! :D

    ResponElimina
  25. looks like a good meal. i would like to try the drink.

    ResponElimina