Gulas

Els dies grisos com avui no tenen perquè ser tristos; el menjar gris pot ser una autèntica delícia...

Dóna'm un paquet de Gulas del Norte (sísí, la gula del noooooooorte), dos grans d'all a làmines, una cullerada d'oli d'oliva verge extra -ni cas de les tres cullerades que es recomanen a la recepta del paquet, on vas a parar- i et prometo que el dia més ensopit de les nostres vides es tornarà sensacional! :D

Un altre cop, lamento la qualitat-Blackberry de les fotos...

Gràcies, gràcies, gràcies a la meva mare adoptiva argentina per introduir-me en el món dels cuquets blancs de mar!

If life gives you lemonade, add vodka.

Restaurant UDON

Somrieu, amants de menjar a lo guarro, perquè ja podeu xarrupar sorollosament els fideus sense que ningú us pugui retreure que sou uns maleducats...

Els japonesos ens han ensenyat que, com més soroll fem a l'hora de menjar-nos els fideus, més gust tenen gràcies a la dosis extra d'oxigen. M'alegro que a l'UDON ens ho recordin!

La cadena, que compta amb sis locals a Barcelona, intenta oferir menjar ràpid de qualitat a un preu assequible, i se'n surt prou bé. Un ambient informal, un servei ràpid i simpàtic i plats orientals força aconseguits fan que en surtis content. Això sí, la seva fórmula de menú, normal o vegetarià, a 9,95€ no m'acaba de convèncer: l'oferta de plats és molt limitada i deixa la sensació que et perds "el millor de la casa". Inclou un plat principal, un acompanyament, beguda i postre, però insisteixo en què no tens gaire marge per escollir (de postres, per exemple, només pots triar entre gelat de te verd o gelat de xocolata). Potser és millor anar-hi disposat a gastar-t'hi una miqueta més i poder menjar el que et ve de gust...

Vaig trobar genial que puguis prendre te com a beguda. Jo vaig demanar el Gracia Blend i, sense exagerar, és el millor que he provat mai! Es veu que és una barreja de tes de Xina i Ceilán amb aromes de vainilla, pell de taronja, pètals de roses, cardamom i gira-sol. No és que sigui una experta catadora de tes i que hi hagi reconegut tot això; és que l'UDON té una web molt i molt guai que m'ha fet de xuleta jeje...
Aquesta pàgina és els meus somnis fets realitat, perquè conté una carta online, amb fotos i explicacions de cada un dels plats!!! Així m'ho puc mirar amb calma abans i no m'haig de llegir la carta a tota pastilla, suant per si ve la cambrera a prendre nota i jo continuo amb la meva indecisió :)

Per cert, el te de fruites del bosc també estava molt bo!

Aquests d'aquí dalt són els yasai yakisoba (fideus fins integrals amb bolets shiitake, col, pastanaga, carbassó, brots de soja i salsa yakisoba). Estaven bons, però no deixaven sense alè. A més a més...

... jo volia xarrupar sorollosament! M'hauria d'haver demanat aquests tori nanba udon (fideus gruixuts tradicionals japonesos amb tires de pollastre arrebossat, shiitake i porro). A més dels bastonets, venien amb una cullereta per a que poguessis beure el caldo.

Un dels acompanyaments: gyoza, o raviolis de carn de porc, col i verdures.

Un altre acompanyament, el yasai yakitori (verdures a la brasa amb salsa yakitori). Amb excepció de la pastanaga caramelitzada, era una mica insuls. Ah, i vaig haver de demanar-la perquè se n'havien oblidat...

I l'acompanyament que tancava el tercet: negima yakitori, dos pinxos de pollastre a la planxa amb més salsa yakitori.

El postre, deliciós: gelats en plats calents per a que s'anessin desfent gradualment mmm... Qui va dir que el gelat de te verd no tenia gust de res? Aquest és dels millors que he provat.

Vam dinar molt bé, però no em cansaré de dir-ho: si hagués pogut, hauria escollit plats ben diferents! Em queda pendent anar-hi un dia a xarrupar, i que rigui el de la taula del costat si vol!

UDON Glòries

Av. Diagonal, 208 (dins del Centre Comercial Glòries)

No s'accepten reserves!

Quan un ha sobreviscut, no té dret a planye's de la seva sort, seria fer una injúria als que es van quedar allà (El club dels optimistes incorregibles)

El millor gelat

No he provat tots els gelats del món (encara), però estic SEGURÍSSIMA que el gelat de dulce de leche del Guiomar està, com a mínim, al top ten!

És una pena, perquè la foto és CUTRE en majúscules, però us demano que feu un esforç mental i us imagineu la cullerada de gelat més cremosa que heu tastat mai aterrant a les vostres boques. He sentit algú queixar-se: "A mi el dulce de leche se'm fa empalagós". Amigo, perquè no has provat aquest. El punt just de dolçor; me'n van posar tres boles (jeje de fet a la foto el veieu un xic començat) però me'n podria haver menjat un camió sencer. I això que eren les postres.

De fet, l'opció tenia tots els números per a ser un èxit: és fet artesanalment al Guiomar, que és un restaurant portat per argentins, i  ja se sap que a l'Argentina, a part d'uns romàntics, són autèntics experts en l'art del gelat. I si el sabor és el dulce de leche, producte estrella d'aquelles terres, havia de ser bo per força! A més a més, el Guiomar és un d'aquells llocs on el servei és tan lent que quan et porten el plat ja t'has menjat les flors de decoració i t'estàs cordant el davantal per entrar a fer-te el dinar tu mateix. Per això, el gelat estava una mica desfet... i no sé si sabeu que així el gust es multiplica ;)

No és que les virutes i la galeta Maria espatllessin les postres, però sobraven d'una manera escandalosa; no hi tenien res a fer, contra un protagonista tan perfecte!

Aquests dies en què els pantalons llargs comencen a enganxar-se i descobrim qui de la universitat desconeix l'existència del desodorant, els gelats són imprescindibles. Sé de sobres que anar fins a Sant Cugat fa  mandra (jo crec que fins i tot pels que vivim a Sant Cugat), però en realitat només són 25 minuts des de Plaça Catalunya, asseguts en uns meravellosos ferrocarrils equipats amb aire condicionat i seients tapissats de colors! I encara que us sentiu temptats per les meravelloses gelateries que omplen el centre del poble, encara que els més de cinc euros que costa l'experiència requin bastant... ja sabeu on teniu el millor dels millors! :)




The States - it's an amazing place where no one enjoys life but they all want to live forever (George Tsongas)

Restaurant El Jardi de l'Àngel

Fugíem del caos sufocant del Portal de l'Àngel, i sense pretendre-ho ens vam trobar en un jardinet secret, un paradís amagat on desaparèixer una estona.
Érem davant d'un oasis modern: una piscina cristal·lina, una terrassa deliciosament banyada en sol, palmeres que ens brindaven la seva ombra. I una gran carpa blanca, com una haima gegant on recuperar forces i, sobretot, ser tractats com a xeics.

Tot el personal, sense excepció i amb especial menció a la maître, l'Ània, es van ocupar de que no ens faltés absolutament de res. El tracte que vam rebre va ser simplement perfecte: sense ocupar el nostre espai, venien carregats d'atencions i humor per a que la sensació de relax que es respirava dins la carpa s'accentués encara més.

Tres menús diferents - l'exprés a 14€, el setmanal a 20€ i el degustació a 35€, sense begudes incloses -  es nodrien d'una carta variada, on els plats tradicionals són fets com déu mana però sempre hi ha lloc per a la innovació i el toc personal. Se'ns va fer força difícil escollir.

El contrast de sabors feien d'aquesta amanida una autèntica joia: la dolçor del gelat de violetes, l'amargor mitigada de l'escarola i el gust salat de les pipes de girasol i el plàtan mascle fregit formaven una combinació tan atrevida com exitosa, encara que la presentació fos un xic millorable. Les maduixes, a més, estaven al punt.

El carpaccio de mango amb llagostins va ser l'única decepció que vam tenir, perquè no aconseguia que una combinació conegudament exitosa com la d'aquests dos ingredients funcionés. La fruita era prou madura però el vinagre n'amagava el gust, i el punt de cocció dels llagostins era lluny de l'ideal. L'espècie de mousse que coronava el plat tenia era més estètica que gustosa, i no ajudava a lligar els gustos.

No mentirem: hem provat pollastre amb escamarlans millors que aquest - com oblidar el de s'Engolidor, a Menorca...! Però hem de reconèixer que era molt saborós, i tant l'au com el marisc eren d'una qualitat excepcional. La salsa, espessa i original, ens va deixar amb l'intriga de l'ingredient secret  (xocolata, potser?), i amb una bona taca a la samarreta. La carn del pollastre era melosa, gens seca, i la ració més que generosa. El cambrer va fer broma: "No sé qui es menjarà a qui!" (després va quedar impressionat quan va retirar el plat i estava net com una patena).

Si fos per mi, no hauríem optat per un segon tan convencional com la cueta de rap amb cebeta confitada. I hauria estat un error colossal! El peix es desfeia a la boca, però és que les patates i la ceba eren excepcionals, inoblidables.

El sorbet de mandarina reunia dolçor i amargor; era prou bo. La textura era la justa.

El postre estrella, però, va ser la crema de pinya amb gelat de poma verda. Una combinació sorprenent i deliciosa, encara que potser n'hi havia una mica massa!

El dinar va culminar amb una copa de cava cortesia de la casa i amb una estoneta de sol a la terrassa idílica. En sortir, ens sentíem com noves! El Jardí de l'Àngel és el racó perfecte per a recuperar forces, oblidar-nos de tots els problemes i gaudir; gaudir d'una cuina deliciosa, un servei excel·lent i un ambient magnífic a un preu més que raonable.

El Jardí de l'Àngel

Avinguda Portal de l'Àngel, 17

08002 Barcelona

Tel. 93 318 59 39

No hay cuestión ni pesadumbre que sepa amigo nadar; todas se ahogan en vino, todas se atascan en pan - Francisco de Quevedo

Ou a la francesa

Els ous molen, i això ningú m'ho pot discutir - si et fa fàstic l'ou dur, no et podràs resistir a una bona truita farcida de formatge; si tens un trauma infantil amb els ous remenats, tremolaràs d'emoció davant d'un ou poché. Però és que a més d'acceptar mil i una preparacions, nutricionalment són una meravella (víctimes del colesterol, podeu continuar menjant ous, ara sense remordiments).

Els ous ferrats, sens dubte la versió més bonica d'aquest aliment (el rovell lluent en una corba perfecta, les puntetes cruixents al voltant de la clara...!), eren un clàssic intocable a casa meva. Fins el dia que vaig llegir la descripció que l'Ibán feia sobre l'ou a la francesa al seu blog: 

"Cuando lo muerdes, al principio notas el crujir dorado y mantequilloso del pan frito, después la mera sensación grasienta y dulce de la mantequilla, y por fin el néctar dorado del huevo"

Probablement llegireu la recepta i direu: jaja que fàcil. DONCS NO! Els experts no paren de repetir-ho, l'ou no és tan fàcil de fer com sembla! Quants chefs van suspendre el seu examen final (?) perquè no van saber fer una simple truita a la francesa... De la meva experiència us regalo dos consells: no us passeu amb la mantega, i tingueu paciència!

Foto "cortesia de" pop culture cooking. Crec que l'autor va tenir una mica massa de paciència 

Ou a la francesa

(el nom original és "ou en torrada", però sona menys chic)

1. Agafar una llesca de pa de motlle, com més gran millor! Fer-hi un forat al centre amb l'ajuda d'un got (recomano guardar el cercle de pa per a sucar després).

2. Posar mantega a desfer en una paella i fregir el pa per un costat.

3. Quan estigui torradet (i no abans) girar-lo i trencar l'ou dins del forat. Esperar...

4. Donar-li una ÚLTIMA volta i daurar una miqueta més. Voilà! Afanyeu-vos a clavar-li una bona mossegada...

Això és el que alguns anomenem sexy.


________

ENGLISH VERSION

French egg

(the original name is "egg in toast", but that sounds much less chic)

1. Take a slice of bread, the bigger the better! Make a hole in the center with the help of a glass (I recommend keeping the circle of bread to dip later).

2. Put butter in a pan to melt and fry the bread on one side.
3. When it is toasted (not before) turn it and break the egg into the hole. Wait ...
4. Give it one last turn and brown a little more. Voilà!

________

If you used to be punk, then you never were.

Restaurant Dos Torres

Fins on arriba la nostra capacitat de perdó?

Podem perdonar que ens serveixin una amanida de recuit de Fonteta sense recuit de Fonteta? Potser sí, si el servei es mostra ràpid i atent durant la resta de l'àpat...

Serem capaços d'obviar les destrosses arquitectòniques infligides a una meravella de la part alta de Barcelona, que n'han fet un espai fosc, impersonal i fins i tot hortera? Potser sí, si ens trobem amb un arròs tan cremós com el de llagostins i pollastre.

Ens recaran els 21€ per un menú de migdia, que en molts altres llocs d'igual (i força més) renom podrien ser uns quants menys? Sí, ens recaran, perquè fins aquí arriba la nostra capacitat de perdó.

Podria ser que una presentació acurada i un producte de qualitat ens distreguessin de la monotonia de la carta, però continua resultant estrany que un restaurant tan nou s'enlairi sense cap tipus d'aspiració, i recorri a combinacions de sabors més que suades.

Els elements d'aquest local que ratllen l'excel·lència queden absolutament fora de joc quan apareixen uns lavabos que semblen un calabós, surten de cuina descuits garrafals i es respira el conformisme que sura en l'ambient. Aquest cop, nosaltres els perdonarem, però caldrà molta penitència per a despertar l'interès dels senyors Michelin.

 (Perdoneu per la qualitat de les fotos; la Blackberry fa el que pot!)

L'amanida de recuit, amb maduixes i taronja - fresca i saborosa, amb el PETIT detall que li faltava el recuit

Fusilli (a la carta deia pappardelle; els haurien acabat?) amb bacon (ehem la mínima expressió), rúcola i crec que cremós de ceps. Critico per criticar, perquè aquest plat tan consistent era una ABSOLUTA delícia!

Crec que era vedella sobre un llit de puré de patata amb patates al forn. La salsa és el que donava personalitat al plat





Arròs de llagostins i pollastre. Cremós, subtil. Excel·lent!



Pastís selva negra amb virutes de xocolata i salsa de gerds. A mi em va decepcionar perquè la xocolata era massa forta pel meu gust; la meva àvia "que ja no tenia més gana", es va ocupar que no en quedés ni una engruna



Pastís Tatin amb gelat de llet merengada i crema de vainilla. Encara que la Tatin fos molt normaleta, el gelat i la crema estaven molt bons!



No malinterpreteu el to de la crítica, vaig de sobrada expressament!! ;)

É una mujé, es digna de admirá

Cartells

A qui li importa si el bar no té gaire pinta de ser un paradís gastronòmic; només per aquest cartell tan encantador m'he promès d'anar-hi un dia! En la meva imaginació, entro de cop i volta i demano que em posin el millor entrepà del món, en plan anunci de Cruzcampo i "ponme tres cañaaas".

No ho sé, tinc la sospita que això és alguna cosa més que màrketing i que El Tranvia (Via Augusta, a l'altura dels cines Bosque) ofereix uns entrepans memorables...

Hmmm no sé que ho fa que llegeixo FIDEGUA i no em podria estar de demanar-la! És com si aquí féssin la autèntica, ben allunyada de la típica turistada. Encara que per autèntica, la cal·ligrafia... Aquest xef tan simpàtic estava palplantat al costat d'una carretera i d'un concessionari, feia una mica de llàstima, el pobre.

Com ho saben, és JUST el que necessitem llegir! De fet la foto la vaig fer al juliol (quan SÍ que estàvem de vacances), però és igual d'efectiva la resta de l'any: "Que carai, m'ho mereixo, penco com una burra, només es viu una vegada..." i abans que et posis filosòfic ja ets dins del bar demanant el cafè. I si a sobre t'escriuen "coffe", és que no t'hi pots resistir.  

Per cert, no és que un expresso costés 50 euros ni 50 cèntims, és que estàvem a Praga :)

Breakfast is for lovers.

L'autèntic Sacher

Quan la Riti em va dir que se n'anava de viatge a Viena, gairebé immediatament vaig exclamar: "Has de provar el pastís Sacher original!! El de l'Hotel Sacher!!". Ella no ho veia del tot clar -que bé, ara que la dona s'ha independitzat de l'home viu esclavitzada per la dieta-, però, evidenment, va acabar provant-la. I m'ho explicava que li brillaven els ulls...

No cal ser un apassionat de la xocolata per enamorar-se d'aquest pastís. Jo sempre he estat de Sachers i l'he provat a diversos llocs; cap com aquest. Suposo que és lògic que al lloc on la van crear en facin la millor versió (la recepta es manté secreta!), però és que és encara millor del que us podeu imaginar: intenteu recordar el gust del millor Sacher que hagueu provat mai, milloreu-lo unes mil vegades; doncs encara us quedeu lluny (bé, potser l'estic idealitzant una mica! jaja).

Ja he dit algun cop que els pastissos de xocolata són molt perillosos: els pots embafar amb tonelades de mantega i cobertures de tres pams de gruix, i encara que l'efecte guarrada resulti plaent havent-ne menjat un sol tros tindràs por d'explotar; o bé et pots moderar i que et quedi sec com una mala cosa.

Doncs aquest Sacher era el paradigma d'equilibri: ni sec ni greixós, amb una esponjor extraordinària, lleuger però saborós. El grau de cacau era simplement perfecte, ni massa dolç ni massa fort (i us ho dic jo, que no suporto la xocolata molt negra), i la melmelada, encara que sembli poca, estava perfectament repartida i en la quantitat justa. La nata que l'acompanyava no era ensucrada, sent la parella perfecta.

En resum, no torneu de Viena sense provar-lo. És un pecat.

El tallet de pastís i el suc de pinya (combinació perfecta!) em van costar 8'7€, i mira que el tall no era precisament gran, però de veritat que s'ha de provar. No sé si vam pagar una mica més pel fet d'estar a la terrasseta...

A les tauletes del costat, unes dones menjaven Strüdels, i crec recordar que en van deixar una bona part. Sabeu quan teniu ganes d'acostar-vos i dir: "Oi que no t'ho acabaràs?", o d'esperar a que se'n vagin per a robar-los el plat fent-li una finta al cambrer? Em vaig quedar amb les ganes de provar-lo. Ja tinc excusa per tornar a Viena...! :D

Real men don't eat quiche.