Fettuccine

A partir d'ara em podeu dir mamma...

...perquè aquesta meravella de cintes, suaus i sinuoses, no ha sortit de la secció de refrigerats del súper, ni tan sols d'una botiga de productes italians, sinó de la meva cuina!!! (perdoneu la immodèstia, però tota mamma està orgullosa dels seus petits)

Aquí els veieu recent trets de l'aigua, però en un principi eren així:

Bé, i amb dos ous més que encara havia d'afegir! jeje


Encara que fer pasta a casa sembli una cosa complicadíssima, en realitat l'únic que requereix és temps. I si t'hi pares a pensar, a vegades tardes més entre que surts de casa, pares a parlar amb la veïna més pelma de l'escala, trobes aparcament, et fossilitzes a la cua del súper (hi ha gent que compra com si estiguéssim en guerra!) i tornes a casa, que fent tres-centes safates de raviolis. A més, sempre hi ha temps  per a fer coses bones! jaja

L'altre element imprescindible per a la pasta casolana és tenir uns amics tan guais que et facin un regal d'aniversari com aquest:

És a dir, una màquina Imperia!! Eh que és una preciositat?? Em paren pel carrer per dir-me "oh quina màquina de fer pasta tan maca!" jajaja


La veritat és que només he fet pasta casolana dues vegades, però vaig seguir les instruccions del llibre de la Marcella (aquella bíblia sobre la cuina italiana, recordeu?) i haig de dir que el resultat és increïble, molt i molt bo! :D Millor que la que venen a les botigues, sincerament!


Deixo aquí les instruccions per si algú decideix invertir una horeta i mitja de la seva vida pastant, omplint la cuina de làmines grogues i barallant-se amb les tiretes per a que no s'enredin! jaja Això sí, no puc assegurar quins seran els efectes de la transformació en mamma en els individus masculins... ¬¬
I si no teniu màquina, sempre podeu intentar convèncer els vostres amics que us la comprin a canvi d'un plat de pasta al mes durant la resta de la seva vida... Encara que amb aquest pacte potser us va millor comprar-vos-la vosaltres mateixos...







Fettuccine

Segons la Marcella, la proporció hauria de ser de 115 g de farina 00 per cada 2 ous grans, per a obtenir 3 racions normals, però ja avisa que la qüestió és afegir la quantitat de farina que la massa demani. Jo vaig utilitzar uns 250 g de farina per 3 ous mitjans, i vaig obtenir 4 racions.

1. Sobre una superfície de treball llisa i neta, col·locar la farina en forma de muntanyeta i fer-hi un forat fondo al centre. Trencar-hi els ous i batre lleugerament amb una forquilla, aproximadament un minut, com si féssim una truita. Apretar els marges de farina, incorporant-la als ous, assegurant-nos de reservar-ne una mica per si no la necessitem.

2. Treballar la barreja amb els dits i els palmells de la mà, fins a tenir una massa integrada. Si la massa és massa humida, afegir més farina. Per assegurar-nos que està bé, rentar i assecar-se les mans i enfonsar el dit al centre de la massa: si surt net, no necessita més farina.

3. Netejar la superfície de treball i preparar-nos per a amassar. Prémer la massa amb el palmell de la mà, mantenint els dits tancats, doblegar-la per la meitat, girar-la un quart de volta, tornar a prémer, i repetir l'operació. S'ha de girar la massa sempre en la mateixa direcció, durant 8 minuts, fins que estigui suau com la pell d'un nadó.
Si la massa és molt gran, la podem partir en dues parts o més i reservar-les amb paper film mentre no les treballem.

4. Un cop la massa sigui ben suau, dividir-la en parts iguals - concretament, en 6 parts per cada 2 ous utilitzats. Col·locar diversos draps de cuina secs sobre una taula o marbre, a prop de la màquina.

5. Fixar els cilindres a la seva distància més ampla (el número 6). Aplanar una part de massa amb els dits i introduir-la entre els dos cilindres mentre girem la manovella. Plegar la làmina resultant en un terç de la seva llargada, i tornar-la a passar per la màquina, començant per la punta més estreta. Repetir 2 o 3 cops, i reservar la làmina sobre un drap. Fer el mateix amb la resta de parts de massa, col·locant-les una al costat de l'altra sense que es toquin ni se solapin.

Heu vist quina ajudant més guapa que tenia?? :)

6. Fixar els cilindres una mica menys separats (al número 5). Agafar la primera tira de pasta i passar-la per la màquina, sempre començant per l'extrem més estret. No cal doblegar-la sobre sí mateixa, només tornar a col·locar sobre els draps i passar la següent tira de pasta.

7. Quan totes hagin passat pel número 5, passar-les pel número 4, i així successivament fins arribar a l'1. La pasta queda cada vegada més allargada; es pot anar partint per a treballar-hi més còmodament.

8. Si la pasta no està massa enganxosa, es pot començar a tallar (si ho està, deixar assecar uns 10 minuts). Passar per l'accessori amb forma de fettuccine, i anar col·locant les cintes obtingudes sobre els mateixos draps.

9. Per a bullir la pasta, utilitzar 1 litre d'aigua per cada 100 g de pasta. Quan arrenqui el bull, afegir la sal generosament (res d'oli d'oliva, excepte si es tracta de pasta farcida feta a casa). Esperar a que recuperi el bull i abocar la pasta. Una tècnica per a abocar la pasta casolana fàcilment és portar-la dins d'un drap fins a l'olla i allà deixar-la anar.
Vigileu, perquè amb aquestes tiretes tan fines, amb poc més de mig minut n'hi ha prou!








Life is a combination of magic and pasta - Federico Fellini

Kiosko

Estàs pensant en fer-te vegetarià?

Em sembla una opció molt respectable, però fes-me cas i espera una miqueta: seria una llàstima que et perdessis aquestes hamburgueses!!!

Sucoses, al punt de cocció i amb el toc de la graella, elaborades amb productes súper frescos, pa artesanal i salses casolanes, a partir de combinacions d'ingredients genials que no es passen de modernillas i, per sobre de tot, delicioses. Així són les hamburgueses del Kiosko: gourmet! :)

Ah, i a més estan molt bé de preu!

Bé, si ja fa temps que heu renunciat a la carn també podeu entrar a gaudir de l'hamburguesa vegetariana, i de les seves increïbles patates...
I és que al Kiosko hi ha una hamburguesa per a tothom: 13 combinacions diferents, servides en pa clàssic (boníssim!!), integral lleuger, brioix deluxe o simplement sense pa, i que podeu acompanyar de patates fines o rústiques, o bé d'amanida...  Quin dilema, oi? Sempre podeu anar-hi amb 3 amigues fantàstiques disposades a partir cada hamburguesa en quarts...

.. just així! jaja Així en proveu quatre de cop ;) I sense més preàmbuls, les protagonistes del dia...

AUSTRALIANA - mítica! (penseu que el propietari és australià) 200 g de vedella, salsa barbacoa casolana, remolatxa cuita a la graella, bacó, Cheddar, enciam, tomàquets i ceba de Figueres (7,80€). La remolatxa aporta un contrast dolç que la fa encara més deliciosa!

POLLASTRE - Petxuga de pollastre marinada 12 hores, maionesa, tomàquet, enciam i ceba de Figueres (5,40€) + PATATES DOS SALSES - Patates rústiques amb chutney picant i allioli d'all rostit (3,90€). L'hamburguesa és deliciosa, però les patates són simplement espectaculars. Quines salses!!!

SUÏSSA - 200 g de vedella, rösti de patata, Gruyère, enciam, tomàquets i ceba de Figueres (6,90€). Boníiiiissima!!

I la que vèiem al principi, la JAPONESA - 200 g de vedella, salsa teriyaki, maionesa japonesa, enciam, tomàquets i ceba de Figueres (5,90€). Per alguna cosa l'he deixat pel final: per mi és la millor! Indescriptible... jaja



També he provat la Japonesa II (8,80€), que en comptes de vedella té un filet de salmó a la planxa! Molt bona :) I heu de provat el ketchup dolç, una autèntica joia.

Com que el local no és gaire gran a les nits està a reventar, però també tens l'opció d'emportar-te la teva hamburguesa - en una bosseta de paper on posa "Burger a bordo!" jaja- i anar a fer un picnic al parc de la Ciutadella, o a la placeta del costat, o on et vingui de gust... Kiosko és un lloc molt agradable, amb tamborets,  vistes al carrer i un servei simpàtic, i no us podeu perdre els lavabos! jeje

Quan acabeu, no us oblideu de recollir el plat i separar les deixalles! És el mínim que podeu fer, després d'haver tastat les millors hamburgueses de Barcelona (ai! què he dit...! jaja). Encara ara em pregunto qui té lloc per a les postres, després d'això. Us passarà com a l'Aïda, que no volia acabar-se l'aigua per a no perdre el gustet de l'hamburguesa...jaja

Kiosko burger
C/ Marquès de l'Argentera, 1 bis
Barcelona (el Born)
Telf. 933 107 313
(obert cada dia, d'1 del migdia a 1 de la matinada)




Das Gefühl zwischen Fingerkuppen (formigueig a la punta dels dits)

Cookies sorpresa

Científicament conegudes com a galeta Aïdae. El seu medi habitual són les cafeteries d'universitat i els picnics al parc de la Ciutadella, però també han estat avistades en gots de llet. Malgrat reproduïr-se constantment en safates de forn, és una espècie en perill d'extinció a causa de la gran quantitat de depredadors que en volen descobrir la sorpresa, o que ja les han tastat un cop i no poden parar...

Només us dic una cosa: la meva germana, després de provar-les, em va enviar un missatge dient-me que sóc la millor germana del món!! jaja

La gràcia és no revelar la sorpresa fins que hi clavis mossegada... Però amb vosaltres hauré de fer una excepció :)

Sí, amigo: és una Oreo. Dins d'una cookie amb trossets de xocolata. UNA GALETA DINS D'UNA ALTRA GALETA! No és una de les idees més genials que heu sentit en els últims 10 anys?! jaja


(ah, i no és una Oreo qualsevol, sinó una Oreo Doble Crema... La diferència es nota, creieu-me!)

 

Cookies sorpresa

INGREDIENTS

(per a 18 cookies aproximadament)

100 g de mantega fosa

100 g de sucre blanc

90 g de sucre morè

1 ou gran

1 vaina de vainilla (o una mica d'extracte de vainilla)

250 g de farina

1 culleradeta de sal

1 culleradeta de bicarbonat

75 g de perletes de xocolata (més o menys)

Un paquet i mig d'Oreos Doble Crema

 

1. Barrejar la mantega, els sucres i l'ou. Obrir la vaina de vainilla per la meitat i incorporar la pasta de dintre a la barreja (o bé afegir una culleradeta d'extracte de vainilla).

2. Mesclar la farina, la sal i el bicarbonat, i barrejar bé amb els líquids (jo vaig començar amb les varilles per a que no quedessin grumolls, però quan vaig notar que m'estava a punt de quedar sense eina vaig passar-me a l'espàtula...). Afegir les perletes de xocolata i barrejar.

3. Agafar una Oreo, posar una mica de massa de galeta a sobre i una mica de massa a sota. Prémer amb els dits i segellar pels cantons fins que la massa envolti tota la Oreo.

4. Enfornar a 180 graus fins que siguin daurades (uns 12-15 minuts). Us quedaran amb forma de barret... i em sap greu dir-vos que no hi podeu fer res! - si algú sap com evitar que quedin així, que m'ho digui! jaja

 

Això sí, aneu amb compte perquè poden tenir efectes secundaris...

Jajaja pobre Byte!! És broma, no és que li donés galetes sinó que justament estava allà revolcant-se pel terra de la terrassa mentre jo feia les fotos de les cookies (ho sé, sense herba? en fi... coses més rares fa  aquest gos).

 

La música es lo único que nos tranquiliza cuando somos demasiado felices - La cruda y tierna verdad

Hummus

Després de tastar aquest hummus em vaig preguntar seriosament si el meu destí no seria muntar un Kebab. Però qualsevol restaurant que només tingui un plat a la carta, per molt guapa que sigui la cuinera, té els dies comptats...jaja

Dic això perquè aquesta meravellosa recepta, que vaig treure del blog Migas Con Locura, és millor que la de molts restaurants àrabs on he estat!! La proporció d'ingredients és perfecta, i el resultat, un vici total.

El pots menjar sucant-hi crudités de pastanaga o untat sobre pa de pita (tranquils, jo tampoc en tenia i puc assegurar que sobre pa torrat normal està boníssim).

El comí és, sens dubte, la clau. Reconec que la meva única referència sobre aquesta espècie era la frase feta "me importa un comino", però ara m'encanta i només em pregunto on més el puc posar! :D

(Per cert, em preocupa trobar-me amb uns polvos vermells especials per a posar als spaghettis a la secció d'espècies del súper. WTF?).

Vale, vale, ja callo: anem a la recepta, que no presenta més complicació que rentar la trituradora! (poca broma)

Hummus

INGREDIENTS

(per  a un bol com el de la foto)

200 g de cigrons (poden ser de pot! jaja)

1 cullerada rasa de sèsam torrat

1 culleradeta rasa de comí en grans

1/2 gra d'all

3 cullerades d'oli d'oliva verge extra

20 ml d'aigua

Suc de llimona

Sal

2 pastanagues

Pa de pita o pa torrat.

1. Rentar i escórrer els cigrons. Reservar.

2. En un morter, picar el sèsam torrat, el comí i l'all amb una goteta d'oli. Tèoricament ha de quedar una pasta, però mentre quedi mig aixafat i comenci a despendre aquesta olor tan bona, anem bé!

3. Ficar en una trituradora els cigrons, la barreja anterior, les cullerades d'oli, l'aigua, un bon raig de suc de llimona i la sal. Triturar i corregir de sal i aigua, buscant la textura desitjada, tenint en compte que ha de quedar consistent i no líquid. A mi m'agrada força sòlid.

4. Pelar i tallar les pastanagues en bastonets.

5. Servir l'hummus amb un rajolí d'oli i pebre vermell dolç, acompanyat dels bastonets de pastanaga i pa de pita o pa torrat.

6. Rentar la trituradora!

Haberse sacado los mocos tantas veces en lugares públicos había dado a Kamtchowsky una sagacidad especial para descubrir miradas furtivas en derredor - Las teorías salvajes

Crêperie Les 3 Pommes

Bonnes nouvelles, mes amis! Ja no cal anar creuar la frontera per viatjar a França, ni tan sols haver-hi nascut per sentir-te francès! Ho vaig comprovar en visitar Les 3 Pommes, un trosset del país veí replantat a l'Eixample.

Si la música o el deliciós accent de la propietària - de cabells rojos esbullats i vestit de colors - no aconsegueixen traslladar-te a les terres bretones, espera a provar alguna de les seves galettes!
Elaborades amb farina de blat sarraí, ofereixen múltiples combinacions clàssiques, vegetarianes, d'influència catalana o fins i tot personalitzades. Per això va ser tot un gust demanar consell a la propietària i que en comptes del típic "tot és bo!" es mullés i ens orientés, intentant endevinar què ens agradaria més.

El local sembla sortit d'un conte de fades, amb les parets dibuixades i tassetes de porcellana plenes a vessar d'autèntica sidra brut bouché.  Ideal per a retrobaments amb amics, per a una primera (o segona, o tretzena) cita o per acabar amb la nostàlgia de qualsevol francès. De fet, una quarta part de la clientela són francesos que viuen aquí i que s'enyoren!

Voilà, les nostres galettes! Totes quatre eren una delícia :)
 

Languedoc - roquefort, bacó, ceba i enciam. L'enciam oferia un contrast molt especial! Era boníssima jeje

 

Nourmande - pollastre, emmental, xampinyons a la crema i sidra. La més emblemàtica, la fan des que van obrir l'any 1995. Que no us intimidi la sidra, gairebé no es nota! Els xampinyons a la crema són sublims. Probablement, la millor de les quatre!

 

Agen - bacó, pernil dolç, panses i emmental. En la meva opinió, la més normaleta.



Campagnarde - salsitxes, xampinyons, emmental i mostassa (servida apart). Boníiiissima!

I no ens oblidem de la nostra estimada Orangina! Qui no ha demanat una Fanta de taronja a França i s'ha trobat amb que només tenen Orangines? Ja la trobàvem a faltar! :D

Com que les galettes no eren gaire pesades (tot i que emplenaven), a l'hora de les postres teníem lloc per a compartir una de les seductores crêpes dolces de la carta. N'hi ha de flamejades, amb gelat i especialitats de la casa, a més d'altres postres. La nostra es deia Carmelite!

Per què enganyar-vos, era tan deliciosa com aparenta a la foto! jaja La combinació de caramel, avellanes i gelat de vainilla no podia funcionar millor; una alternativa a la clàssica crêpe de Nutella per a un final ben dolç!

En resum, no puc instistir-vos prou per a que aneu a Les 3 Pommes! Un lloc encantador, amb un servei excel·lent, un menjar deliciós i a uns preus raonables (érem quatre, vam prendre 4 galettes, 1 crêpe, 1 aigua gran, 1 Orangina i una tassa de sidra, i ens va sortir a 13,6€ per cap).

Així doncs, si voleu submergir-vos per una estoneta en un ambient acollidor, tranquil i, per sobre de tot, francès, ja sabeu on anar. Jo aquest any em moria per començar a fer classes de francès però no he pogut per culpa dels meus horaris horribles... Sempre em podré consolar a Les 3 Pommes! :D

Crêperie Les 3 Pommes

C/ Aragó, 150 (cantonada Villarroel)

Barcelona

Telf. 934 515 409

(obert tots els dies de 20 a 24 hores, excepte diumenges)

Vine et convido a un croissant fem una vichyssoise si vols fer una fondue en un bon restaurant saludarem el chef brindarem amb champagne menjarem petit fours semblarem dos infants - Els Amics de les Arts

Spaghetti alla Carbonara

Encara que molts es resisteixin a acceptar-ho, el canvi climàtic existeix, l'Elvis Presley  ja fa temps que és mort, no hi ha cap líquid per a piscines que torni el pipi vermell, i la salsa carbonara no porta crema de llet.

I no és que ho digui jo, ho diu la Marcella Hazan, l'autora de The Essentials of Classic Italian Cooking, una bíblia de la cuina italiana que em vaig portar de la Toscana com a souvenir (sí, no em podia comprar un imant per la nevera, jo va i m'emporto un totxo de 722 pàgines, de tapa dura i sense fotos, tot text).

Peró és que el llibre és fantàstic, amb desenes de receptes que fan salivar, tot explicat amb paciència i molt detalladament - m'encanta! Vaig començar provant la recepta de pesto i va quedar espectacular (tampoc era gaire difícil, ho sé... jaja) i vaig seguir les seves instruccions per a fer pasta casolana, però això es mereix un altre post. L'altre dia vaig decidir que era el torn dels spaghetti alla carbonara, però els de veritat.

El llibre explica una història sobre l'origen d'aquesta recepta, que podeu explicar per fer-vos els sabihondos (jaja els saberuts!, diu el meu traductor). Es veu que durant els últims dies de la Segona Guerra Mundial, els soldats americans destinats a Roma s'havien fet amics de les famílies locals, i els van demanar que els cuinessin alguna cosa amb els dos ingredients que tenien més a mà, els ous i el bacon de l'esmorzar. I d'aquí va sorgir la carbonara!

(De fet el que acabo de dir no té cap fonament històric, i no és que sigui per pixar-se de riure tampoc... Millor que no ho expliqueu jaja)



Una recepta ràpida, fàcil i amb un resultat espectacular... Què més voleu? Em sap greu si la presentació o les fotos són millorables; les vaig fer en els 20 segons que vaig aguantar abans de devorar-los! jaja



Spaghetti alla Carbonara

INGREDIENTS
(per a 6 persones)

225 g de cansalada - si no en tenim, farem servir bacon com va fer una servidora
4 grans d'all, pelats però sencers
3 cullerades d'oli d'oliva verge extra
4 cullerades de vi blanc sec (jo no en vaig posar)
2 ous grans
4 cullerades de pecorino (o d'ovella) acabat de ratllar
50 g de formatge parmesà acabat de rallar
Pebre negre acabat de moldre
2 cullerades de julivert picat
550 g d'spaghetti

1. Tallar la cansalada o el bacon en tiretes de 6 mm. Jo em vaig passar de fines, us aconsello que les feu més gruixudes perquè al saltejar-les s'encongeixen! jaja
2. Escalfar l'oli d'oliva en una paella i posar-hi els alls fins que siguin ben daurats. Retirar i descartar (és a dir, a les escombraries).
3. Fregir una mica la cansalada, fins que les puntes estiguin daurades. Si no voleu afegir vi blanc, retireu-ho del foc; si l'afegiu deixeu que bombollegi 1 o 2 minuts i després retireu del foc.
4. Trencar 2 ous al recipient en què servirem la pasta i batre'ls lleugerament. Afegir els formatges, una quantitat generosa de pebre i el juliver picat. Barrejar bé.
5. Posar aigua a escalfar en un recipient gran, esperar a que bulli per a tirar-hi la sal i, tot seguit, els spaghetti.
6. Quan la pasta sigui al dente, escórrer-la i passar-la al recipient amb la barreja d'ous. Mesclar molt bé per a que quedin totalment coberts.
7. Abocar el contingut de la paella de la cansalada sobre els spaghetti i tornar a barrejar. Servir immediatament!





¿Por qué alguien caería voluntariamente en una trampa? Porque leer correctamente la mentalidad enemiga muestra que una trampa siempre es leída como un desafío - Las teorías salvajes

Restaurant La Palmera

(repic de tambors)
Senyores i senyors, amb tots vostès, el meu restaurant preferit del món mundial!

(bé, de moment! jaja)

El cas és que el menú degustació de La Palmera fa els meus somnis realitat, perquè puc tastar fins a 12 plats diferents en un sol dinar!!
Intentaré explicar-ho sense liar-me (són molts anys sense tocar les mates): hi ha 6 opcions de primer i 6 de segon, i tu pots escollir 3 de cada un - són platets petits, eh! Però si vas acompanyat d'una altra persona, que demana els 3 primers i els 3 segons que tu no has triat, i els compartiu... Voilà! 12 mitges racions :D

(prepareu-vos per un post llaaaarg, donaré un premi a qui s'ho llegeixi tot! jaja)

Però el que el fa encara més fantàstic és que el preu sigui més que assequible -19,9€ amb pa de coca, beguda i postres, limitades a gelats, sorbets, pastís i postres del dia; o 17,9€ amb només pa de coca- i el producte, d'una qualitat excel·lent i de temporada, ja que el menú varia cada setmana per oferir-nos el millor de cada època. Està disponible els migdies de dimarts a dissabtes.

Tampoc cal menysprear la carta, amb opcions més que temptadores de cuina catalana modernitzada, però és que si em fan triar entre provar un plat o dotze...! :)

M'hi va portar per primera vegada la meva mare per celebrar que havia aprovat el batxillerat (jo; ella ja fa temps que se'l va treure).
En creuar les portes vidriades i tan bon punt els ulls se'm van acomodar a la tènue il·luminació, vaig tenir la sensació de ser en un celler: cobrint gairebé totes les parets de maó vermell, desenes d'ampolles de vi perfectament alineades esperaven que algú es decidís a destapar-les. Cada tauleta de marbre gèlid conservava la seva intimitat, només torbada pel silenciós anar i venir de platets en mans de cambrers uniformats.

Uns cambrers que, com després descobriria, treballen amb eficàcia i rapidesa i no et treuen el plat per a que puguis sucar el pa en les salsetes (bé, tots menys un, que te'l treu sense ni mirar-te, a aquell li tinc mania).
Sucar pa! Quan us preguntin si voleu pa, esteu obligats a dir que sí, no per compromís, sinó perquè us portaran un pa de coca calentó, amb tomata i oli, que és una delícia total, i mira que jo no sóc gens panarra!

Avui us presento el menú de la setmana passada, que en general va ser espectacular amb alguna decepció. Estava esperant el dia del menú ideal per a publicar-lo al blog, però és que ja no podia aguantar les ganes de parlar de La Palmera! jaja

Em sap greu no poder-vos ensenyar alguns platets que han arribat a emocionar-me: els farcellets cruixents de brandada de bacallà, un milfulls de mango i amanida de cranc, una coca de romaní amb escalivada i sardina, la croqueta de cabrales amb melmelada de tomàquet...

Justament el nostre primer plat d'avui porta melmelada de tomàquet!

Ho reconeixo, quan vaig llegir "assortiment de patés amb torradeta de prunes" vaig arrufar el nas. El paté m'avorreix, i odio les prunes. Què com va anar? Doncs que el patè era exquisit, i les prunes, el millor del plat! (d'això se'n diu intuïció femenina...jaja) Oferien un contrast dolç, potenciat per la melmelada de tomàquet, que MAI se m'hauria acudit combinar amb el paté. Boníssim!

El menú sempre compta amb una amanida, aquest cop era de llegums amb vinagreta de mostassa. Jo tinc claríssim que els llegums en amanida són un secret massa ben guardat: llenties, cigrons i mongetes combinen tan divinament amb una simple mescla de verds i quatre grills de tomata que no necessiten cap ingredient més!

Em va saber greu pel carpaccio de figa amb pernil de Jabugo i formatge emmental. Per separat, cada ingredient era d'una qualitat excepcional, súper saborós, però en la meva opinió en barrejar-los perdien tota la gràcia... A la meva mare, però, sí que li va agradar.

Ens porten aquesta preciositat i el primer que penso és: "Merda! Això com ho partirem?" jaja No va ser tan difícil, i ens vam portar a la boca una de les coses més delicioses, i senzilles, que he tastat mai. La pasta brick estava farcida de tomàquet sec, mozzarella i anxova - sense paraules. El tomàquet sec era gustós i gens agre (no seria el primer cop que m'hi trobo), la mozzarella gairebé no es notava però aportava una cremositat imprescindible al conjunt i l'anxova donava el toc de sabor sense passar-se de sal (gràcies!). La millor combinació del món; era impressionant, de veritat.

Bé, després de tants compliments toca un plat normalet: l'ensaladilla de cuixa de pollastre, pinya i xampinyons. Tenint en compte que els components no m'entusiasmen, estava força bé. No sé si va ser la manera de partir-ho, però jo no vaig menjar pollastre! jaja

I per rematar els primers plats, la gran sorpresa de la nit! (bé, del migdia). En què penses quan sents: "Patates d'Olot"? En alguna cosa avorridíssima? Jo també. Però llavors em trobo amb la patata farcida més gustosa del món... i em rendeixo! El farcit estava lligat amb una suavitat excepcional, tanta, que vaig haver de demanar què portava a dintre: pollastre, vedella, fetge i sofregit. Ah, les acompanyaven amb salsa de tomàquet! Perfecte! :)

Els segons van començar fluixets amb el saltat de verdures, gules, gambes i s. sukiyaki (?). M'esperava més d'aquest plat, les gules em van semblar força insípides i les verdures híper salades; la gamba, simbòlica.

Per sort, de seguida va arribar la cecina amb tomàquet cor de bou i formatge manxec. Espectacular! La combinació dels tres ingredients principals, ben lligats amb un oli d'oliva extra i sal gruixuda, funcionava tan o més bé que la del brick d'abans. Una delícia, el que em voldria menjar just abans de morir (no em feu cas! jaja).

Dóna la casualitat que l'altre dia vaig menjar "bunyols de bacallà" en un restaurant arran de mar. I em veig obligada a escriure-ho entre cometes perquè allò no era bacallà, era un simple bunyol, un nyap; el de La Palmera sí que era un bunyol de bacallà com cal! jaja Esponjós, saborós, calentó. A més, el romesco era tan perfecte que, després de sucar-hi els bunyols, vaig sucar-hi pa fins que vaig deixar el platet net com una patena.

Tenint en compte que tinc un trauma amb la sobrassada, no veia amb gaire bons ulls l'arribada dels macarrons amb sobrassada i pernil ibèric. Però la veritat és que cap d'aquests dos ingredients tenia gaire protagonisme, i només es notaven en la cremositat del conjunt. Uns macarrons com els de l'àvia (o els de l'avi, en el meu cas), de tota la vida, molts bons.

El llibret de llom farcit de pernil i formatge va ser la meva gran decepció. Suposo que vaig tenir mala sort, però el tall que em va tocar era només tanrum (existeix de veritat aquesta paraula?), res de carn. Molt de formatge sí, però tot i així no vaig ser capaç d'acabar-me'l.

El plat final del menú sempre és de treure's el barret, però avui era de treure's el barret, fer una tombarella a l'aire i posar-se a ballar. La pintada farcida de fruits secs amb salsa de mel i romaní era d'una delicadesa, equilibri i gust incomparables.

La carn es desfeia, tendríssima, a la boca, i el farcit era sublim, per no parlar de les salsetes: la taca blanca que envolta el tall de carn no és el plat, sinó una cremosa salsa amb pistatxos que, igual que l'altra salsa del rostit, conjuntava amb la pintada com si fos part d'ella. El contrapunt del raïm, i del trosset de pistatxo cruixent, no podien ser més encertats, eclipsant una mica les escalunyes. Un plat molt i molt, però que molt ben fet. Una altra vegada, no vam deixar ni una goteta de salsa.

A aquestes altures (felicitats als que hagueu arribat fins aquí! jaja), us podeu imaginar que estàvem ben plenes. Però que carai, per un dia que vinc a La Palmera, agafaré postres!

Havia tastat la tatin tèbia de poma amb gelat de vainilla - excepcional el contrast de temperatures, però aneu amb compte perquè és ENORME - i la copa de iogurt amb gerds - deliciosa -, així com l'assortiment de petits postres a 4,1€ que està bé tastar.

Però, si em coneixeu una mica sabreu que demanar dues vegades el mateix per a mi és un sacrilegi, i em vaig atrevir amb el "top de mango amb formatge fresc i coulis de fruita de la passió".

Va passar com a les pel·lícules, que els de la taula del costat van dir: "Posa'ns el que s'està prenent aquella noia!!", i és que em sembla que els meus "Mmmmm!!" se sentien per tot el restaurant! jaja

Qui digui que a Barcelona no es pot menjar un bon pastís de formatge (espera, això ho vaig dir jo) ara s'ha d'empassar les seves paraules! De textura perfecta i gust marcat, complementat i no sotmès a la crosteta de galeta, i arrodonit amb un top de mango deliciós, aquest pastís de formatge era dels millors, si no el millor, que he tastat en la vida!

Els gerds, els dauets de mango, el coulís de fruita de la passió i la salsa cremosa de llimona (lemon curd, pot ser?) oferien una quantitat de possibles combinacions que convidava a jugar, a experimentar amb els sabors.

Unes postres absolutament meravelloses. D'aquelles que et roben el cor, de les que t'acabes fins a l'últim mos malgrat estar a punt d'explotar. D'aquelles, sí.

Hem menjat amb les mans, per què amagar-ho? A La Palmera hi ha un ambient prou informal i prou distància entre taules per a fer-ho tranquil·lament (els gustos es multipliquen, ja ho sabeu!), i a sobre ens porten unes tovalloletes per a que sortim amb les mans ben netes i perfumades... Un detall molt atent :) 

Amb el cafè, una ametlla garrapinyada, i amb el compte, dues galetetes finíssimes de mantega que ens fan abandonar el restaurant amb un gust de boca boníssim... Com si el que haguéssim menjat no fos prou bo! jaja

Espero haver transmès l'essència de La Palmera, o almenys del seu menú degustació, i que us animeu a provar-la! Jo només hi vaig de tant en tant, per celebrar alguna cosa, i així conserva la seva màgia... :)

Restaurant La Palmera
Enric Granados, 57 (cantonada Mallorca)
Barcelona

Telf. 934 532 338

Per què eliminar les arrugues, amb el que costa aconseguir-les... tota una vida! - Jeanne Moreau