17 de maig de 2011

Restaurant El Jardi de l'Àngel


Fugíem del caos sufocant del Portal de l'Àngel, i sense pretendre-ho ens vam trobar en un jardinet secret, un paradís amagat on desaparèixer una estona.
Érem davant d'un oasis modern: una piscina cristal·lina, una terrassa deliciosament banyada en sol, palmeres que ens brindaven la seva ombra. I una gran carpa blanca, com una haima gegant on recuperar forces i, sobretot, ser tractats com a xeics.



Tot el personal, sense excepció i amb especial menció a la maître, l'Ània, es van ocupar de que no ens faltés absolutament de res. El tracte que vam rebre va ser simplement perfecte: sense ocupar el nostre espai, venien carregats d'atencions i humor per a que la sensació de relax que es respirava dins la carpa s'accentués encara més.



Tres menús diferents - l'exprés a 14€, el setmanal a 20€ i el degustació a 35€, sense begudes incloses -  es nodrien d'una carta variada, on els plats tradicionals són fets com déu mana però sempre hi ha lloc per a la innovació i el toc personal. Se'ns va fer força difícil escollir.

El contrast de sabors feien d'aquesta amanida una autèntica joia: la dolçor del gelat de violetes, l'amargor mitigada de l'escarola i el gust salat de les pipes de girasol i el plàtan mascle fregit formaven una combinació tan atrevida com exitosa, encara que la presentació fos un xic millorable. Les maduixes, a més, estaven al punt.


El carpaccio de mango amb llagostins va ser l'única decepció que vam tenir, perquè no aconseguia que una combinació conegudament exitosa com la d'aquests dos ingredients funcionés. La fruita era prou madura però el vinagre n'amagava el gust, i el punt de cocció dels llagostins era lluny de l'ideal. L'espècie de mousse que coronava el plat tenia era més estètica que gustosa, i no ajudava a lligar els gustos.


No mentirem: hem provat pollastre amb escamarlans millors que aquest - com oblidar el de s'Engolidor, a Menorca...! Però hem de reconèixer que era molt saborós, i tant l'au com el marisc eren d'una qualitat excepcional. La salsa, espessa i original, ens va deixar amb l'intriga de l'ingredient secret  (xocolata, potser?), i amb una bona taca a la samarreta. La carn del pollastre era melosa, gens seca, i la ració més que generosa. El cambrer va fer broma: "No sé qui es menjarà a qui!" (després va quedar impressionat quan va retirar el plat i estava net com una patena).


Si fos per mi, no hauríem optat per un segon tan convencional com la cueta de rap amb cebeta confitada. I hauria estat un error colossal! El peix es desfeia a la boca, però és que les patates i la ceba eren excepcionals, inoblidables.


El sorbet de mandarina reunia dolçor i amargor; era prou bo. La textura era la justa.


El postre estrella, però, va ser la crema de pinya amb gelat de poma verda. Una combinació sorprenent i deliciosa, encara que potser n'hi havia una mica massa!


El dinar va culminar amb una copa de cava cortesia de la casa i amb una estoneta de sol a la terrassa idílica. En sortir, ens sentíem com noves! El Jardí de l'Àngel és el racó perfecte per a recuperar forces, oblidar-nos de tots els problemes i gaudir; gaudir d'una cuina deliciosa, un servei excel·lent i un ambient magnífic a un preu més que raonable.



El Jardí de l'Àngel
Avinguda Portal de l'Àngel, 17
08002 Barcelona
Tel. 93 318 59 39



No hay cuestión ni pesadumbre que sepa amigo nadar; todas se ahogan en vino, todas se atascan en pan - Francisco de Quevedo

7 comentaris:

  1. mm que buena pinta !
    muchos petons? :D
    www.mrolez.com

    ResponElimina
  2. Ostres Anna, quina passada! Hauré de veure si convenço algú per anar-hi, perquè me n'has fet venir moltes ganes.
    Llàstima que no funcionés la combinació de gambes amb mango... però és que per començar, un mango tan bo com aquell no l'he tornat a tastar! (segueixo dient que a veure quan repetim de dinar guai, encara que sóc conscient de que totes anem fatal de temps... ens ho podríem reservar com a celebració de quan s'acabin els finals ^^)

    ResponElimina
  3. Rocío: síiii es "petons"!!! qe mona qe eres! :D <3
    Laura: jaja jo mateixa t'hi acompanyo quan vulguis, qe canvien el menú cada setmana!! jaja
    i lu del dinar... n'estic farta jaaaaaa!! jo mes qe esperar xls examens finals ho empalmaria amb el teu cumple :) qe no me n'oblido ehh??

    ResponElimina
  4. té bona pinta, i tant!
    Per cert, a can Pinotxo a la Boqueria ja hi has estat?

    ResponElimina
  5. Marc!! :D Doncs mira, no hi he estat però la veritat és que me'n moro de ganes!!! Què em recomanes, d'allà? :)

    ResponElimina
  6. El dia que vulguis hi anem, que jo vaig de tant en tant.
    Aviam, calamarsets (tinta inclosa) amb fesoles i salsa de vinagre balsàmic, és el plat estrella i amb raó. Després el capipota és també superior i, si no et fan angúnia, els callos també els fan molt i molt bé. L'estofat és prou bo també, i et trobaràs les "sorpreses del dia". Vols un consell però, deixa't aconsellar, que en Juanito no acostuma a equivocar-se amb el que t'agradarà!

    ResponElimina
  7. Bé, de fet sempre intento seguir la filosofia del "i tu què em recomanes?" jaja
    els calamarsets sonen... mare meva, quina salivera!! la veritat es que no he provat els callos en la vida, però fàstic no me'n faria, no! L'únic problema és que és una mica car, em sembla...

    ResponElimina