2 de maig de 2011

L'autèntic Sacher


Quan la Riti em va dir que se n'anava de viatge a Viena, gairebé immediatament vaig exclamar: "Has de provar el pastís Sacher original!! El de l'Hotel Sacher!!". Ella no ho veia del tot clar -que bé, ara que la dona s'ha independitzat de l'home viu esclavitzada per la dieta-, però, evidenment, va acabar provant-la. I m'ho explicava que li brillaven els ulls...


No cal ser un apassionat de la xocolata per enamorar-se d'aquest pastís. Jo sempre he estat de Sachers i l'he provat a diversos llocs; cap com aquest. Suposo que és lògic que al lloc on la van crear en facin la millor versió (la recepta es manté secreta!), però és que és encara millor del que us podeu imaginar: intenteu recordar el gust del millor Sacher que hagueu provat mai, milloreu-lo unes mil vegades; doncs encara us quedeu lluny (bé, potser l'estic idealitzant una mica! jaja).



Ja he dit algun cop que els pastissos de xocolata són molt perillosos: els pots embafar amb tonelades de mantega i cobertures de tres pams de gruix, i encara que l'efecte guarrada resulti plaent havent-ne menjat un sol tros tindràs por d'explotar; o bé et pots moderar i que et quedi sec com una mala cosa.
Doncs aquest Sacher era el paradigma d'equilibri: ni sec ni greixós, amb una esponjor extraordinària, lleuger però saborós. El grau de cacau era simplement perfecte, ni massa dolç ni massa fort (i us ho dic jo, que no suporto la xocolata molt negra), i la melmelada, encara que sembli poca, estava perfectament repartida i en la quantitat justa. La nata que l'acompanyava no era ensucrada, sent la parella perfecta.


En resum, no torneu de Viena sense provar-lo. És un pecat.
El tallet de pastís i el suc de pinya (combinació perfecta!) em van costar 8'7€, i mira que el tall no era precisament gran, però de veritat que s'ha de provar. No sé si vam pagar una mica més pel fet d'estar a la terrasseta...

A les tauletes del costat, unes dones menjaven Strüdels, i crec recordar que en van deixar una bona part. Sabeu quan teniu ganes d'acostar-vos i dir: "Oi que no t'ho acabaràs?", o d'esperar a que se'n vagin per a robar-los el plat fent-li una finta al cambrer? Em vaig quedar amb les ganes de provar-lo. Ja tinc excusa per tornar a Viena...! :D



Real men don't eat quiche.


10 comentaris:

  1. De-liciosa!
    I a mi que no m'agraden les coses super empalagoses, la vaig trobar boníssimaaaaa!!!
    Tornem a Viena? jajajja

    ResponElimina
  2. oohh quan vulguissss!! no et qeixis, qe tu fa menys qe vas estar-hi qe jo ;)

    ResponElimina
  3. Jo en vai provar una a Heidelberg, Alemanya, fa un parell d'anys... a Viena si tot va bé aniré aquest estiu o l'any que ve, que es el meu regal dels 18 anys! :) Per cert Anna, m'encanta el teu blog!(K) Si passes algún dia pel meu, ja hi voràs unes poques receptes, igual alguna t'agrada!
    Un petonàs!

    ResponElimina
  4. Moltíssimes gràcies Neus!! :D :D vaya pedazo de regal, noo?? :O qina enveja!!! doncs ja saps el qe toca quan vagis (x molt qe no siguis molt de dolç!!! L'HAS DE PROVAR!!)
    molts petoneets :) :)

    ResponElimina
  5. Vaig provar l'autèntic Sacher a l'hotel que també tenen a Insbruck, els propietaris són els mateixios. I hagi de reconèixer que em va decebre una mica... el vaig trobar sec i poc gustós, crec que el tenia massa idealitzat :(
    Potser vaig tenir mala sort, si mai vaig a Viena prometo donar-li una segona oportunitat :)
    Per cert, ja t'imagino demanant les sobres de l'strudel a la taula del costat, je je je...

    ResponElimina
  6. És clar que sí, les segones oportunitats valen la pena! :) La veritat és que em penedeixo de no haver-ho fet, segur que aquell Strüdel estava boníssim...!! ajjaja

    ResponElimina
  7. Naja, vaig provar la sachertorte al Cafe Braunerhof (que d'altra banda és magnific seure allà, que et duguin el cafè i el vas d'aigua en una safata de llautó i jo escrivint música) i no em va dir massa res. Naturalment, l'original ha d'esser una altra cosa. En matèria de dulces austríaques, recordo un topfenstrüdel espectacular en una fleca de Prägraten am Großvenediger (un poblet perdut del Tirol), que em va fer caure a terra. La vida te da sorpresas...

    ResponElimina
  8. i exactamen què és un topfenstrüdel, marc? una variant de l'Strüdel?? :O
    sí, la vida te da sorpresas, i és x aixo qe val la pena!! :D :D

    ResponElimina
  9. El topfenstrudel és, vaja, un Strudel, és a dir, pasta de full enrotllada amb un farcit de Topfen, una mena de recuit dolç (però no gaire) i molt espès. Molt millor que el de poma, que a mi m'embafa bastant o el Mohnstrudel, de fruits vermells, encara que aquest pot ser també espectacular.

    ResponElimina
  10. Buf! El Mohnstrudel ja em fa sospirar!! jaja

    ResponElimina