9 de juny de 2011

Restaurant Le Comptoir Marseillais



En un principi no ens volíem fer il·lusions, perquè sabem per experiència que els noms de restaurants en una altra llengua no són garantia de res. Però llavors vam llegir les encantadores faltes d'ortografia a la pissarreta del menú i ens vam adonar que tant les cambreres com els clients que ens envoltaven parlaven en francès... i la nostra desconfiança es va fondre com mantega :)


 
Le Comptoir Marsellais ocupa un estret local de l'Eixample barceloní, que els sostres alts converteixen en un espai ampli i atractiu, decorat amb estil i sobrietat. Nosaltres vam tenir la sort de seure a la millor taula, al pis de dalt, amb vistes de tot el restaurant.


En realitat pensàvem utilitzar el descompte per als subscriptors de La Vanguardia, però el menú de migdia (on no apliquen la rebaixa) ens va agradar prou, i 11,9€ no és un preu excessiu. Es podia triar entre quatre primers i tres segons, i ens van servir amb una rapidesa que vam agrair (la gana que teníem es pot apreciar a la foto següent, amb la quiche ja partida en dos - una mica més i em quedo sense documentació!).


Podeu trobar-la petita però no ho era gens; és que els plats són gegantins! Estava farcida de pernil i formatge (a la carta també n'hi ha de tonyina i d'espinacs amb formatge de cabra), i s'ha d'admetre que estava molt bona i, sobretot, molt ben feta: la textura era lleugerament cruixent però gens encrostada, van utilitzar pernil dolç en comptes de bacó i l'abundància exagerada de formatge fos desarmava totalment.
A més, l'amanida, deliciosa, era prou generosa per a contrarrestar la potència del pastís.


La quiche, però, va quedar força oblidada quan vaig tastar el taboulé: quina delícia! És veritat, la meva opinió no té gaire valor perquè sóc una debutant en el tema cuscús, però estava tan bo que em sembla difícil que n'hi pugui haver d'altres millors! Servit a la temperatura justa (és un plat fred), la combinació de sabors encara destacava més.

 

És una llàstima que les ampolles d'aigua siguin tan petites, perquè són una autèntica monada! No em fa vergonya reconèixer que ens en vam endur una de buida... ;)
Els segons també van arribar súper ràpid, servits per una cambrera encantadora. La pobre va aguantar estoicament l'home de la taula del costat, que volia el seu entrecot sense "lo verde que le ponéis por encima". Amb un to insultant, li deia: "Espera, hazme una cosa: coges un tomate, lo partes por la mitad y le das vuelta y vuelta a la parrilla. Primero un lado, después el otro", com si parlés amb una nena petita. Estic completament a favor de la interacció client-cuina, crec que ens hem de sentir lliures (en la majoria de llocs) de demanar que ens canviïn una guarnició o que ens cuinin un plat de certa manera (i si no és possible doncs res, per demanar que no quedi!). Però aquell home la va tractar amb una suficiència descaradíssima, i la noia va conservar la calma. Ole tú!



Bé, tornant a la teca, els segons encara van deixar el llisto més alt (més?!). El pollastre, lleugerament picant i molt ben acompanyat de cuscús i una espècie de ratatouille, era molt bo. Malgrat això, i de la mateixa manera que la quiche, va passar a un segon pla en arribar el hachis parmentier...


Quan la cambrera ens va explicar en què consistia aquest plat típicament francès, em va semblar avorrit (puré de patata gratinat i carn picada? Això ho puc fer a casa). Però només veure'l em vaig adonar que d'avorrit no en tenia res; la carn de la foto us sembla sucosa? Doncs era mil cops millor, era MELOSA. Una de les millors carns picades que he provat, us ho dic amb el cor a la mà. El puré era bastant suau, el grau de discreció just per a ser la parella perfecta de la carn. No tinc ni idea de què van fer a aquesta carn per a fer-la tan saborosa i tendre, però fa força temps que vaig anar a Le Comptoir Marsellais i en recordo el gust com si l'hagués dinat avui. Molt recomanable!


Les postres no estaven malament - bé, no es que fossin dolentes, però és que després d'aquests plats...! La brotxeta de fruites era molt original, el sirop que l'acompanyava no era de maduixa sinó d'una espècie de piruleta, i el pastís de fruites del bosc també era una bona opció, molt lleuger i diferent de la típica tatin de poma. El fet de servir-los en taules de pissarra també té la seva gràcia!


Vam sortir molt contentes, però us puc assegurar que Le Comptoir Marseillais encara té molt per oferir-nos: tapes de noms molt i molt suggerents (foie-gras amb sal i melmelada de figues sobre pa torrat; filet de bou "Façon Rossini"; pastisset de camembert i poma) però a preus certament alts, hamburgueses originals i refinades o una acurada seleccio de vins francesos. Sabent això i les temptadores promocions que fan entre setmana, em sembla que ens queda Le Comptoir per estona.



Le Comptoir Marseillais
Rosselló, 290. Barcelona
Tel. 93 457 07 85




Què en deuen fer, de totes les cortezas que treuen als Bimbo sin corteza?!

4 comentaris:

  1. Hola Anna!
    Realment m'han vingut unes ganes tremendes d'anar a aquest restaurant! No sabia que tenies un blog "gastronòmic" i ho fas molt bé! Aconsegueixes que després de dinar, i haver fet un mini berenar encara tingui més gana de conèixer tots aquests llocs que descrius al blog, molt bon treball! felicitats ;)

    ResponElimina
  2. Azu!! :D Me n'alegro molt que t'agradi el blog, i encara més que et faci venir gana!!! El problema és que ara tinc poc temps per actualitzar... però comentaris com el teu m'animen moltíssim!! :D
    Molts petonets!!

    ResponElimina
  3. Té bona pinta...
    El taboule és bo, però quan no es passen de julivert, que "arrasa" molt. Veig que aquest compleix, però.

    ResponElimina
  4. Caram, i tot això per 12€????
    Restaurant apuntadíssim!!!!!!!!!! :)

    ResponElimina