1 de febrer del 2012

Taverna Komomoto


Era la una de la matinada i ja tornàvem cap a la parada de tren, quan vaig notar que algú m'estirava la càmera.
Ai, lladres del món, ja hauríeu de saber que no és tan fàcil robar la càmera a una bloguera gastronòmica, i encara menys si acaba de sopar en un restaurant impressionant...

Així que en una dècima de segon em vaig ficar a córrer darrere l'home i a cridar com una boja: "PARÉNLO!! PARÉNLO!! LLEVA MI CÁMARA!!" (ho sé, "parénlo"?! jaja però a veure què us hauria sortit a vosaltres! jajaja) Al final del carreró van aparèixer uns nois, i el lladre, perseguit per quatre noies més uns homes que s'havien afegit, i amb mig veïnat despert pels meus crits, va optar per frenar i donar-li la càmera a un d'aquells nois, que me la va tornar sense entendre gaire què estava passant. En trenta segons, havia perdut i recuperat la meva estimada càmera ♥
Conclusions:
1) No som res; en uns instants ho podem perdre tot...
2) Com diu l'Adry, vaig néixer amb una flor al cul.


(fi de la breu anècdota prèvia)



Això són un japonès, un peruà i un català que es troben en un restaurant, i no és un acudit sinó una de les fusions gastronòmiques més agosarades i exitoses de Barcelona. Recorda aquest nom (o apunta-te'l en algun lloc que no sigui la mà): Komomoto!


Després de la 2ª Guerra Mundial, Perú va rebre una gran quantitat d'immigrants japonesos que van adaptar les receptes tradicionals nipones a les terres i ingredients peruans, donant lloc a l'anomenada "cuina nikkei".
Avui, en aquest restaurant al cor del Born barceloní ens brinden l'oportunitat de tastar plats japonesos i la seva corresponent versió nikkei, en un festival de combinacions de sabors que no deixarà ningú indiferent.

3 cerveses japoneses, a 3 euros cadascuna
En una primera llegida, una carta força extensa i uns preus una mica alts poden deixar el futur client lleugerament atemorit (aquella sensació de: "on coi m'he ficat?! M'hauré de posar a rentar plats!!"), però us asseguro que si trieu bé podreu menjar diverses delícies sense haver de sacrificar els estalvis que sé que guardàveu per l'aniversari de l'àvia.

De fet, sense postres ens hagués sortit a 15,5€ per cap -una autèntica ganga si tenim en compte el nivell del menjar i del servei. Però perdre's aquestes postres seria... Com dir-ho finament..., UN SACRILEGI. I si no em creieu espereu a veure-les més avall...!


Haureu d'apuntar el número dels plats que voleu en un paperet i entregar-lo com una comanda. Nosaltres vam tenir la mala sort que l'encarregat va perdre el paper i ens va convidar a un aperitiu per compensar-ho... Delicioses mongetes Edamame, un dels aperitius més senzills, sans i deliciosos que conec!! No us en mengeu la pell, ehh??

Edamame, o mongetes de soja cuinades al vapor (4,50€)

Tot i que el local era molt i molt ple, la resta de plats no es van fer esperar gaire. I quins plats!!


Tenia els meus dubtes sobre el ceviche... que estúpids que són els prejudicis!! jaja El mixto pataconero portava llagostí, cranc reial, corbina (un peix), coriandre, xili rocoto, pebre verd, tomata i ceba vermella, i anava acompanyat de patacones o làmines fines de plàtan fregit.

Va ser un èxit total!! La frescor del peix aromatitzat s'equilibrava a la perfecció amb les torrades de plàtan, més contundents, cruixents i calentones. Costava 15,5€ -era el ceviche més car, i l'únic amb patacones-, però us el recomano amb els ulls tancats (i cara de plaer jaja).


Ara venia el torn de les fajites mikefú. Quatre tortillas mexicanes on servir-se la cochinita pibil més deliciosa, tendra i sucosa que heu tastat mai.


Per acompanyar la cochinita ens oferien alvocat, tomata, ceba de Figueres, salsa de sèsam (un contrapunt dolç sincerament impressionant!!) i chipotle, una salsa a base de xili d'un picant gens molest, molt més saborós que habitualment. I ho dic jo, que no sóc una gran fan del picant.


El plat era per a dues persones i nosaltres, escarmentades després de moltes paelles, vam preguntar si el preu també era per persona. Doncs no, vosaltres pagueu 13,90€ entre els dos (o els quatre) i a gaudir! :D

(quan algú aprengui a menjar-se una fajita amb delicadesa i sense semblar un porquet, que es posi en contacte amb mi: necessito veure-ho per a creure-m'ho. Les nostres fotos intentant-ho han estat censurades per votació popular)


El tercer plat era un exquisit saltejat tekkonaji, la versió nikkei dels yakisoba. Consistia en fideus soba de te verd amb tires de vedella (van quedar totes al fons i per això no es veuen!), bròcoli, espàrrecs, xili dolç i salsa d'ostres...
...una autèntica meravella!!! La pasta tenia un gust potent i característic, i una cremositat indescriptible que contrastava amb les verdures cruixents. La carn, es desfeia a la boca. Una altra bona elecció, sí senyor!! jaja Costava 10,90€.


I és clar, no podíem marxar sense tastar el sushi, que preparen en una barra central al mig del restaurant.


Els nostres uramaki es deien nidji rolls, i portaven salmó, corbina, ous de peix volador, alvocat i cogombre. Eren deliciosos, i es notava que estaven molt ben fets.




No te lo he dicho? Les postres són O-BLI-GA-TÒ-RIES.
Vam preguntar a l'encarregat quines ens recomanava, i la veritat és que jo vaig arrufar el nas en sentir "el coulant i el pastís de formatge". Sonava massa típic...

I llavors arriba el coulant. Ben calent, fet amb una xocolata de qualitat extra i d'una esponjositat sense precedents, no només estava farcit de xocolata fosa sinó també de salsa de caramel - quina combinació tan perfecta! I just quan penses que la cosa no pot millorar més, ho combines amb una cullerada de gelat de vainilla ben fred, acompanyada de crocant cruixent...

El contrast de sabors, textures i temperatures era indescriptible.
Sí nois. El millor coulant que he tastat en la meva curta vida com a gastrònoma!!



Després d'una obra divina com el coulant, ningú donava un duro pel pobre pastís de formatge. Espereeeeu. Em creureu si us dic que és el millor que he tastat a Barcelona?

La textura era perfecta; la base de galeta, que en un principi m'havia semblat massa gruixuda, una autèntica delícia; i la salsa de fruits vermells no podria haver combinat millor. Tocat i enfonsat.

Les dues postres costaven 5€ cadascuna. Va home, que et gastes més en una entrada de cine! ;)


Si menjar al Komomoto és un plaer no és només per la seva cuina, ja que la decoració hi juga un paper molt important. Les seves característiques làmpades o els cartells, fotografies i il·lustracions que en recobreixen les parets són exemples de la informalitat i frescor del local, i contribueixen a crear aquest ambient chic però distès.
Podeu seure en llargues taules per compartir al fons del local o bé en taules individuals des de les quals veieu el carrer (i el pobre carrer, bavejant, us veu a vosaltres). A més, el servei és excel·lent i força ràpid.



Érem quatre, i després de quatre plats, tres cerveses, una aigua i quatre postres vam pagar 20,5€ per cap. Un preu francament baix pel que va ser una experiència genial; ja estem desitjant tornar-hi per tastar la resta de la carta! A més, es veu que fan un menú de migdia molt més barat...
Tant si voleu sorprendre, quedar bé o lligar-vos algú, com si us voleu donar un caprici a vosaltres mateixos sense patir "remordiments de cartera", el Komomoto és el lloc ideal. Això sí, vigileu amb els objectes de valor en sortir! ;)




Taverna Komomoto
C/ Princesa, 35
Barcelona (el Born)
Telf. 93 315 25 04
(obert de dimarts a dissabte de 13:00 a 16:00 i de 20:00 a 00:00, i diumenges de 13:00 a 16:00).





Darkness in the bedroom, maybe she's resting up. Maybe she was out late, just come back from the club. I can't hear her breathing, something doesn't seem right, killer in the hallway, we're living on a set time. We gotta get out. Go far away - Pendulum


28 comentaris:

  1. Veig que el sentit de l'humor no et desapareix ni quan et roben!!! HA,ha. Això és bona senyal.
    Pel que fa al restaurant i al menjar només puc dir una cosa: impressionant. Bé millor dues: impressionant i quina enveja!!
    Salut i segueix regalant bon mejar, bones fotos i bon sentit de l'humor.

    ResponElimina
  2. ostres aquest també me'l he d'apuntar a la llista, però poster el prioritzaré perquè ja t'he comentat algun dia que sóc una fan incondicional del japonés, i la veritat és que la fusió d'aquest restaurant és molt interessant!!
    petonets

    ResponElimina
  3. me l'apuntho, sembla una proposta ideal.

    ResponElimina
  4. que kbrits! grrrrrrrrr, sort dels teus crits! treballo just al costat d'aquest restaurant, i al migdia fan un menú que està força bé, tot i que menjo de tuper, algun cop hi he anat. Petonets valenta!!! ;^)

    ResponElimina
  5. Xisco: efectivament, siempre positivo nunca negativo!! :D Bé, quan vinguis a Barcelona hi pots fer una visiteta, perquè realment val MOLT la pena!! jeje Gràcies per passar-te i comentar :)

    Lídia: que pugi, que pugi a la llista!! jaja Estic segura que t'encantarà, perquè és japonès de sempre... amb un toc diferent! ;) Un petó guapa! :D

    Lolines: ben fet, perquè ho és! jaja Gràcies per passar-te! :)

    Judith: i tant, sort que tinc bona potència de veu jaja Sí, tinc pendent de passar-m'hi algun migdia, i més si em dius que està bé! :D Un petonet guapa!! :D

    ResponElimina
  6. Osti quin ensurt que vas tenir, sort que tot va sortir be...
    el restaurant sembla magnific, quina plats tan diferents.
    petons

    ResponElimina
  7. menudo show el de la cámara, ¿no? qué susto!
    oye, no paras de poner sitios a los que me pirro por ir, éste también!! tengo lista de espera, se me "acumula el trabajo"!

    ResponElimina
  8. Hola Anna, bon ensurt et vas emportar amb el lladre...
    Bé, el Komomoto, com bon restaurant del Grup Tragaluz és garantia. Tot i que hi ha molta gent a la que no agrada precissament la filosofia Tragaluz del bonic i una miqueta car, però a mi si. Tot i això, per mi és dels restaurants més fluixos del grup. Recordo haver anat i tenir la sensació d'haver pagat massa per un dinar bastant millorable. El ceviche va estar bé, però amb excés de llimona si no recordo malament, i per la resta, la veritat, prefereixo el Japonés de tota la vida.
    En resum, interessant proposta i plats curiosos en un entorn molt cuidat com sempre, però jo vaig anar un cop i no he tornat encara. Li hauré de donar una segona oportunitat per si han millorat!! (Que per les fotos que veig podria ser! I sort que les puc veure!!)

    ResponElimina
  9. Roser: sí, tot va bé si acaba bé :) Ho és, de magnífic, justament la gràcia és això que dius tu, que els plats són ben diferents!! Un petó, i gràcies per passar i comentar! :D

    Antonia: pues sí la verdad, me llevé un susto de narices!! jaja lista de espera?? Bueno eso tiene fácil solución, empezar con uno este mismo fin de semana! :D Un beso Antonia!!

    Bagel: Ostres, em sap molt greu que no en quedéssis del tot content!! Jo la veritat és que del grup Tragaluz (apart del Komomoto) només he anat al Negro/Rojo, i no em va entusiasmar. En fi, espero que si hi vas la teva experiència millori :) Un petó, i moltíssimes gràcies per comentar i compartir la teva experiència! :D

    ResponElimina
  10. Nena, molt maco sí senyor. M'hi passaré algún día, el pastís de formatge millor que el del local aquell... ai com es deia, aquell de les truites que et va agradar tant?? Segueixo pensant que com el meu CAP N'HI UN! Clar que, això es normal, suposo que cap m'agrada més per que el meu el faig exactament al meu gust ^^
    un petò ben fort guapa! Ets una gastrònoma de primera!

    ResponElimina
  11. La cuina oriental no és sant de la meva devoció, però aquests plats m¡han fer venir salivera. M'anoto la recomanació!!!
    M'ha encantat aquesta fusió entre crònica gastronòmica i novel·la negra. Jeje! Al meu marit li van robar la cartera la setmana passada i no va tenir tanta sort...

    Petonets!
    Anna

    ResponElimina
  12. Tota una campiona, el lladre su pensará avans de tornari, molt bé!!!!!
    aquesta explicada es merèix un aplaudiment, donen ganas d' anari deseguida!!!
    Petons

    ResponElimina
  13. Aquest el conec. Em va agradar molt! molt recomenable, si senyora!
    Párenlo???? Quines coses que fem i diem quan passen coses inesperades. Bé, m'alegro que tot acabés bé. Petons maca

    ResponElimina
  14. I el preu? El restaurant promet ser bo, però el Born és d'allò més car.

    ResponElimina
  15. Hahah que bo, tinc aquestes mateixes 3 cerveses a la nevera esperant ser tastades!

    ResponElimina
  16. Ostres, quin ensurt! I que valenta, jo no sé pas si m'hauria atrevit a córrer darrera seu... Clar que per salvar la càmera de fotos, una blogaire gastronòmica és capaç de qualsevol cosa, je je je...
    Anoto la recomanció! ;)

    ResponElimina
  17. Que preciosidad de pòst ...que colorido de fotos y que dantidad de platos ricos nos pones ..me encantaria probar de todo eso un poco ...lo de la camara jajaja menuda odisea .bsssMARIMI

    ResponElimina
  18. Neus: Sí, Neus, aquest pastís de formatge era millor que el del Flash Flash!! jaja És clar que un porta base de galeta i salsa de fruits vermells i l'altre no... Potser no és justa la comparació!! I el teu... Doncs tinc pendent de provar-lo! ;) Mira qui parla, l'altra gastrònoma de la classe jeje Un petoneeet!!

    Anna: què dius, quina ràbia... I a sobre la cartera, que s'haurà de fer tots els documents nous i tot... Em sap greu!! Bé, no sé si t'atreviràs a visitar el Komomoto, però de veritat que val la pena! Si hi vas, ja em diràs què ;) Un petonet guapa!!

    Mamilu: jeje moltíssimes gràcies!! :D Doncs ja estàs tardant, segur que t'agrada, Mamilu!!

    Eri: sí?? jeje que bé que algú corrobori la meva opinió...! jaja Sí mira, fins i tot en circumstàncies extremes em surt la bona educació... ajja Un petonet guapa!! :D

    Josep: Bé, com pots llegir més a dalt, tot plegat ens va sortir per 20,5€ per cap; no és súper barat però per un dia t'ho pots permetre!! És el que hi ha si barreges Born + Grupo Tragaluz... jaja Gràcies per comentar :)

    Jordi: De veritat??!! Jo les vaig trobar molt i molt suaus, fins i tot n'hauria begut jo, que no m'agrada!! Ja em diràs què et semblen! :D Un petó Jordi!

    Gemma: exactament, per la meva càmera, em vaig empassar tota la por!! jaja Espero que hi vagis, segur que t'agrada Gemma! :D Un petonet!!

    Garlutti: jeje Muchas gracias!! Tú lo has dicho, fue una odisea... Pero bueno, mereció la pena :) Un besoo!!

    ResponElimina
  19. felicitats!! per la camera recuperada (això no passa cada dia)i sense cap cop (encara menys), com la troballa del carrer princesa-- el buscare (el restaurant, no el lladregot)...

    ResponElimina
  20. Vaya suerte poder recuperar tu cámara intacta, imagino que las roban para revenderlas por ahí.
    Menuda fusión en este restaurante que por cierto es chulísimo y la comida con una pintaza.
    Bsos

    ResponElimina
  21. oyee, me encantan las fotos, me recuerda mucho a un restaurante en el que estuve el verano pasado en Tokyo... genial, no veas si me has dado ganas de Japo! Mi favo en Madrid es el Janatomo Un besito

    ResponElimina
  22. KOMOMOTO...Vaja com una moto et vas posar! De pel.licula! Només et va faltar el "flechazo" amb el noi que et va tornar la càmera!...el The end...
    M¨apunto el restaurant i m´imaginaré la teva situació...havent sopat esclar!

    ResponElimina
  23. El poder recuperar la cámara ya es una anécdota para volver al komomoto mas veces.
    No soy muy de japones pero seguro que algo comería y si no los postres seguro.
    Saludos

    ResponElimina
  24. Ostres nena!!! quin susto!!! menys mal que la vas poguer recuperar i ensenyar-nos aquestes maravelloses fotos ;).

    ResponElimina
  25. Em fa una ràbia! Sort que la vas recuperar.
    Quin lloc més xulo, i si, sembla un acudit!
    Petons i bon cap de setmana.

    ResponElimina
  26. Alfons: sí, la veritat és que sóc molt afortunada jaja el tio la podria haver tirat pels aires per a que es trenqués! jaja i el restaurant segur que el trobes ràpid, es veu de lluny ;) Un petonet!!

    María: supongo que sí, ay, sólo de pensarlo... jaja realmente Komomoto es una fusión impresionante, seguro que te gustaría! :) Un beso guapa!!

    Nieves: queda apuntadísimo! (y no en la palma de la mano) que ya sé que tú eres muy fan del japonés; este debe estar de muerte!! jeje Un besoo! :D

    Cristina: jaja com he rigut, només faltaria el flechazo amb el lladre!!! jaja Ja veuràs que si vas al restaurant, t'agradarà! :D Un petonet!!

    Maria Dolores: es que quién puede decir que no a estas postres?? jaja Y seguro que encontrarías muchos platos peruanos que te gustarían :) Un beso!!

    Olga: sísí, si no us hauríeu quedat sense crítica, eh!! jaja Un petonet guapa! :D

    Moni: Res, ara ja està passat!! :) Bon cap de setmana a tu també!!

    ResponElimina
  27. Párenlo, párenlo!! jajajaj Anna, i ja podies córrer amb tots aquests plats a la panxa? x) Aquestes postres tenen una pinta... :P Bé, tot en realitat!!

    ResponElimina
  28. Mira que has tingut sort amb la càmera! La veritat és que ha de ser horrible veure que te l'han furtat i se'n van corrents. El que no m'explique és com la van tornar, devien pensar que tu la necessitaves més que ells, no? Me n'alegre molt. Mira que has recomanat restaurants, quan anem a Barcelona, no sabrem per on començar... Els aperitius aquests que has posat (les mongetes, no sé quin nom tenen, no seran grans de soja? Em sona molt haver-los vist en Shin Chan) jo també els he provat en un restaurant boníssim de València, tot i que vaig moltes vegades, només me les han posat una vegada d'aperitiu, i allò, sorprenentment, era pura delícia. Estic desitjant tornar a menjar-ne. I el plat de fideus de soba m'ha encantat. El vull fer a casa, a veure què m'ix... Un beset.

    ResponElimina